Escric aquestes quatre ratlles el dia de Tots Sants. Ja em perdonareu que faci referència a l'evangeli que s'ha llegit en el dia d'avui en la celebració eucarística. Una de les pàgines més belles del nou testament, de la Bíblia. Em refereixo a les benaurances. És el nostre món al revés. El capgirament del model social imperant que tenim com a via cap a la felicitat.
M'ha semblat una lectura molt adequada als temps actuals, temps de decepció col·lectiva i de desesper. Plana sobre la majoria de la nostra societat un desànim col·lectiu que no sé pas si col·lectivament serem capaços de refer. Els casos de corrupció en l'àmbit privat i en connivència amb l'àmbit públic ens deixa a tots destrempats. Diria jo que amb ganes de fugir cap dalt d'una muntanya i aïllar-nos d'aquesta societat que no ens ofereix massa coses de les quals estar-ne cofois. La percepció general és que els dirigents polítics d'aquest país, les classes poderoses, la burgesia, tots plegats són uns aprofitats i persones sense ètica ni moral. Costa molt canviar aquesta percepció, costa molt trobar arguments sòlids perquè la ciutadania recobri la confiança en institucions que haurien de ser respectables, en responsabilitats que haurien de ser honorables.
La nostra societat té, en la meva opinió, una crisi profunda, molt profunda, de valors. Aquesta crisi tan profunda es trasllada en actes immorals, mancats d'ètica, comesos per aquells que tenen l'oportunitat de completar amb els seus actes aquesta manca de valors essencials. Per la seva posició social, per la seva posició econòmica, per la seva posició de poder. Ara coneixem tota una sèrie de delinquents pocavergonyes, però en el fons, la societat que hem bastit és la que ha alimentat totes aquestes coses.
La televisió que lluita per les audiències ens ofereix contínuament programes farcits de personatges que ens els presenten com a simpàtics, espavilats, triomfadors, sense valors personals, ni socials. En la meva opinió, és aquest tipus de coses que ens donen com a resultat una societat malalta. Una societat de la qual, a nivell personal, només em convida a fugir-ne. Em fa fàstic, un fàstic real. La societat, però, la formem les persones. I només les persones podem fer que això canvïi.
L'única forma que veig de poder canviar tot això és retornant a uns valors que semblen caducs en la nostra societat. Capgirar el món. O oposem davant la disbauxa, la picardia, valors com l'austeritat, la recta conducta, el servei, la generositat o això no té remei. Per això penso que la lectura de les benaurances és un bon punt de partida per fer una societat diferent. Però cal un compromís personal ineludible. No gens fàcil, ho admeto. Però amb tota sinceritat, mentre valorem i tinguem com a models de vida el fet de posseir moltes propietats, tenir grans cotxes, satisfer els nostres desitjos immediatament, el plaer com a norma de vida, la nostra societat no tindrà remei. I ho hauríem d'acceptar. Per aquesta via res ja no ens hauria d'escandalitzar. Seguim endavant i lamentem-nos que algunes persones no han estat prou llestes per enriquir-se sense ser enxampats. Però no siguem hipòcrites. En el fons, els hem envejat fins que els han enxampat. La diferència és que nosaltres no n'hem tingut l'ocasió, l'oportunitat. La dita popular diu allò de "l'ocasió fa al lladre". Tots som susceptibles de ser lladres. Però si canviem els nostres valors, potser aconseguirem que l'ocasió passi de llarg. L'escarni públic fa mal, però tothom espera poder-se'l estalviar. És com un esport de risc.
Independentment que sigueu creients o no, seria bo que llegíssim el text de Mateu, potser llavors ens decidiríem a canviar el món d'una vegada per totes. Si no el capgirem, no hi haurà esperança i quedarem definitivament destrempats.
