Ha començat un nou curs, un nou curs escolar, polític, i m'atreveixo a dir que en temes de salut també. Vull fer uns quants apunts sobre aquesta nova etapa.

En temes d'educació, s'ha batejat el curs com el curs dels ordinadors a les aules. Uns ordinadors que encara no han arribat, tot sigui dit. La meva filla gran ha començat l'ESO i ho ha fet en un centre educatiu que ha implantat els llibres digitals a partir del primer curs de l'ensenyament obligatori. Totes les classes de primer estudiaran cinc assignatures amb llibres digitals. De moment, encara, sense ordinadors a les aules. Els pares hem fet un esforç econòmic per comprar un netbook finançat al 50% pel departament d'Educació. Si haguéssim hagut de comprar els llibres també haguéssim hagut de fer un esforç econòmic per comprar els llibres en suport paper. Catalunya, com ja és habitual, en l'actual status quo és el país del "paga i calla". En qualsevol de les seves formes. Si volem ser conseqüents amb la idea de l'estat de les autonomies les diferències les hem de veure com una cosa normal, és el que hom defensa en el model actual. I ho hem d'assumir per principi. El que no és normal és que aquest model ens aboca sempre a haver de pagar. Això darrer és la prova del cotó fluix que confirma que l'actual status quo no ens convé.

Sobre els llibres de text digitals es parla poc d'una altra despesa obligada que les famílies han d'assumir. La connexió a internet de banda ampla pràcticament obligatòria. I aquesta despesa té un cost addicional cada mes de l'any. I aquest cost sembla que no es computa a la implantació dels llibres digitals. D'això no en parla gairebé ningú. Paga i calla!

El curs també se l'ha batejat com el curs de la grip A. Veurem l'afectació de la malaltia a les escoles, a les empreses, a la nostra societat. Però sobre això també vull apuntar una cosa. Davant el problema seriós de la nova grip, de la qual encara no en sabem l'abast que tindrà, ens segueix passant el mateix. Pagar. Trobo que és intolerable que davant una amenaça com aquesta un servei com "Sanitat respon" segueixi vinculat a un número 902. Negoci, fins i tot, davant una possible pandèmia o epidèmia. 

Ja veiem que malgrat encetar un nou curs res essencial no canvia. Pagar i callar és un dels trets diferencials que caracteritza els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Tot segueix igual. Tot, tot? No ho sé, de moment sí. Algú s'animarà a fer un pas endavant per canviar aquestes coses?