Definitivament el conill boscà ens ha adoptat. Pensava que havia canviat de casa, però no, el conillet ha decidit fer de casa nostra casa seva. A nosaltres no ens queda res més que dir com en Jaume Sisa, oh benvingut! Després de consultar amb el bon amic Màrius, naturalista i amant de la natura des dels seus orígens, hem decidit junt amb tota la família de respectar la decisió del conillet boscà. Casa nostra és casa seva. No és el nostre conill, no el tenim en cap gàbia, no l'hem caçat, no l'hem empresonat. Ell lliurament ha decidit establir-se aquí. Deu haver considerat que el nostre jardí és un bon lloc per fer-hi estada. I nosaltres respectem la seva decisió. (Segueix)