El tant debatut referèndum d'independència de Catalunya celebrat aquest diumenge a Arenys de Munt ens ha ensenyat tot un seguit de coses. Jo només en vull ressaltar dues: la democràcia és el camí i la independència, si ens arriba, ens vindrà del poble.

A ningú li ha de fer por que el poble parli. Ho ha fet en molts llocs i al llarg de molts anys. Un demòcrata, sigui espanyol, català o d'on sigui, no té arguments vàlids per a oposar-se a la voluntat dels pobles expressada pacíficament i en llibertat. Sigui quina sigui aquesta voluntat. Un referèndum nacional per la independència de Catalunya es pot guanyar o perdre, però no s'hauria de poder impedir. Aquesta hauria de ser la premissa que tots hauríem d'acceptar.

La segona conclusió és que la força que pot empènyer la nostra nació a la plena sobirania només pot venir de baix cap dalt. Només els ciutadans podem crear un instrument que porti clarament i nítidament cap a la independència ara. No d'aquí dues o tres generacions. Els ciutadans i ciutadanes hem d'obligar que tots els partits, grups, grupuscles que conformen l'espai sobiranista del nostre país s'apleguin en una sola candidatura de cara a les pròximes eleccions al parlament de Catalunya. Sense personalismes. ERC es va formar l'any 31 encara no un mes abans de les eleccions municipals i les va guanyar. Grups republicans, federalistes, nacionalistes, etc van ser capaços de crear en poques setmanes una força que va aplegar els sentiments d'una immensa majoria de catalans.

Començaria a ser hora que tots aquells que volem pel nostre país el pas definitiu dins la UE, el pas de la plena sobirania, trobéssim una oferta clara a la qual recolzar. I crec que això només serà possible amb la creació d'una sola candidatura que ens aglutini a tots. On tots ens hi veiem representats. Hauríem de tenir clar que l'única via que tenim per a aconseguir-ho és la parlamentària, i cap de les actuals formacions polítiques, ni les mes noves, ni les més velles, tenen la credibilitat suficient, ni poden representar aquest anhel en el present. Per tant, ens caldrà, des de la societat civil, empènyer a la creació d'aquesta clara oferta sobiranista per l'avui. Penso, sincerament, que o ara o mai. Si no som capaços de crear aquest instrument, només ha de ser l'instrument, tindrem el que ens mereixem.