Sóc ja a les acaballes de la meva segona setmana de vacances d'estiu. Després d'una setmana en què hem pogut fer un petit viatge, aquesta setmana l'he dedicat, com els darrers anys a feines de casa. Aquest tipus de feines no s'acaben mai, ni a l'estiu, ni en cap altra estació de l'any. En aquests moments estic acabant de pintar l'habitació de la meva filla petita. L'any passat li va tocar a l'habitació de la seva germana i l'anterior a la nostra. La petita Xènia és una mestressa exigent. Cada dia, en tornar de l'escola, passa per la seva habitació per veure si he fet feina, per veure si he aprofitat el temps.

Fa uns anys m'hagués vist incapaç de pintar. Mai m'he tingut per un manetes, però fa ja uns anys em vaig llençar a la piscina en el món de les tasques domèstiques i en el món del bricolatge. He fet els meus progressos com a lampista, electricista, pintor, jardiner, etc. Abans de posar-m'hi, ni jo mateix hagués apostat per  mi mateix sobre les possibilitats de sortir-me'n. Però vaja, estic força satisfet dels resultats. No he assolit els nivells d'un professional, però déu n'hi do. Fins i tot he resolt problemes que necessitaven un cert enginy i que funcionen. No dic tot això per alabar-me a mi mateix, sinó per a animar tothom que si en té la necessitat ho provi. Si jo me n'he anat sortint, vol dir que tothom amb una mica de ganes se'n pot sortir perfectament. Sempre, però, hi haurà algunes coses que necessitaran d'un bon professional. Hi ha habilitats innates en les persones, però hi habilitats que poden ser apreses amb paciència, però amb insistència i constància.

Aprofitant els llargs dies d'estiu també he esporgat tot el jardí en una setmana, aprofitant estones del capvespre. Xiprers, palmeres, etc. Després vaig llegir sobre la plaga de l'escarabat morrut que està matant les palmeres pel Principat i les recomanacions de no tallar branques durant l'estiu, però ja estava fet. Espero que no les ensumin perquè ara que tenen una trentena d'anys em sabria molt de greu que me les matessin. Confio que l'escarabat no tingui males idees i s'enamori de les meves palmeres.

Entre la setmana passada i aquesta, el meu jardí ha acollit un nou hoste. Es tracta d'un conill, o conilla, boscà. Mai hagués imaginat que un conill feréstec decidiria fer el seu cau al meu jardí. La veritat és que l'exemplar és ben bonic. Al començament només el veia jo, perquè com podeu imaginar ell va i ve. Però finalment el va poder veure tota la família. Cada dia les meves filles em diuen si ha tornat el conill. De moment sempre torna, un moment o altre. No en sé gaire cosa dels conill, per tant he demanat assessorament a un amic naturalista perquè me'n faci cinc cèntims. No sé si pot malmetre el jardí, si l'he de deixar fer al seu aire o he d'intentar foragitar-lo. Estic a l'espera dels seus consells, que no dubto que seran de gran valor. Em pregunto si haurà vingut a parir a casa meva. Si en puc fer una foto ja la penjaré. Però normalment apareix quan no me l'espero. 

De fet casa meva sembla un petit zoològic. El Bernat, un lloro bolivià que porta uns tretze anys amb nosaltres sembla que s'hi troba la mar de bé. Les tortugues que vam comprar per insistència de les meves xiquetes i que a la majoria de gent se'ls hi moren es fan cada dia més grans. Ara no tenim gos, encara que la canalla segueix insistint persistentment. Sempre n'hem tingut, però ara fa algun any que no. No sé qui guanyarà la batalla. També hem tingut gats que hem hagut d'adoptar per mimosos, encara que jo no sóc molt amic d'aquest tipus d'animal. Ocells que niuen al jardí sempre n'hi ha, formigues, abelles, etc. Vaja, això sembla l'arca de Noè. Però a mi ja m'agrada. Hi bado. A casa se n'enriuen de mi perquè bado amb tota la natura, animal, vegetal.

No res, l'estiu s'acaba i començarà ben aviat una nova estació. Avui hi ha amenaça de tormenta, espero que sigui generosa en aigua, però que no faci mal. Les meves vacances també arriben al seu final. La feina espera, tant de bo no en falti per ningú. Si no fos per les convencions diria que a l'any li escauria millor acabar amb l'estiu i començar amb la tardor. El curs escolar ja segueix més aquesta pauta. La trobo més natural.