Segons publiquen diversos mitjans, el Vaticà hauria ordenat al bisbe de Lleida que lliuri les peces d'art de les parròquies de la Franja al bisbat de Barbastre-Montsó. Ordena, també, que el bisbat de Lleida abandoni el patronat del Museu Diocesà. La notícia desvela diverses claus interessants de tot aquest assumpte. En primer lloc, penso que vist el trist paper jugat en tot aquest afer pel bisbat de Lleida seria bo que aquest bisbat abandonés el patronat o el consorci del museu. En aquest cas, sembla que tenim l'enemic a casa. Per tant, millor que el treguem fora, i sinó se'n va, potser que se l'expulsés. Penso que la seva actuació es podria qualificar de traidora i de jugar a favor dels interessos de l'enemic.

Sembla que mentre el bisbat lleidatà dormia a la palla, el bisbe de Barbastre ha viatjat a Roma per recordar la lleialtat de l'església cap als interessos espanyols. De moment, ja van aconseguir separar les parròquies aragoneses del bisbat lleidatà. Amb aquesta decisió el Vaticà ja va trair anys d'història comuna i tradició de l'església lleidatana que comprenia territoris administrativament depenents d'Aragó. El Vaticà es va passar pel folre la tradició, la llengua i el que convingués per donar satisfacció als interessos espanyols. Potser qualsevol dia d'aquests decideixen passar el bisbat de Lleida cap a l'església aragonesa. Em sembla que coses d'aquestes encara en veurem alguna més en algun bisbat català.

El paper del Conseller Tresserras i de la Generalitat ha estat, fins el moment, prou digne. Espero que aguantin l'escomesa vaticano-espanyola. Si arriba la via jurídica, sembla que les coses han de ser més clares. No sé, però si la Generalitat s'ha adormit una mica a la palla en el vessant diplomàtic. Ja que el bisbe de Lleida ha jugat contra els interessos catalans, potser hagués calgut fer majors esforços en aquest sentit amb Roma. Encara que sóc escèptic sobre la nostra capacitat d'influència amb el Vaticà. De fet, des de Pere el Catòlic, em sembla que l'església vaticanista ha tingut molt clar el seu rol en els afers peninsulars.

No sé si els habitants de la Franja han tingut en tot aquest afer algun paper actiu. M'agradaria saber-ho.

A l'església catalana la trobo molt callada. M'agradaria poder conèixer millor el seu paper en tot l'afer. L'única veu que encara avui he pogut llegir en els diaris lleidatans és la del valencià Piris, bisbe de la diòcesi lleidatana, que es lamenta que els catalans siguem tan tossuts i encara es queixa que el sotmetem a moobing. Pobret. Ja veurem com acaba tota la història. Però no sóc massa optimista, vist el fervor vaticanista que tenim fins i tot ben introduït a casa nostra.