Algú potser pensarà que amb aquest apunt i l'anterior el meu grau de radicalitat està pujant exponencialment. I no ho negaré, potser sí que és així, però no me'n penedeixo. Abans de titular aquest apunt he agafat el fabra (forma popular de referir-se al diccionari de l'IEC) per veure si la paraula estava contemplada en el nostre diccionari normatiu. I sí que hi és. El que passa, però, és que en la meva opinió està una mica mancat d'accepcions. Diu el diccionari que un cabró, a part de ser un bóc, el mascle de la cabra, és el marit que consent que la seva muller l'enganyi. En canvi, diu que una cabronada és el fet d'aguantar una cosa intolerable. El diccionari de l'enciclopèdia diu el mateix. A mi em sembla que un cabró en la forma popular és qui fa el fet intolerable, però bé, savis té la llengua, més que no pas jo. Jo titulo l'apunt en aquest sentit. (Segueix)
Estic indignat amb Televisió de Catalunya. Dic indignat, però podria dir emprenyat, cabrejat, que n'estic fins els collons. I ja em perdonareu les expressions. Una televisió que durant molts anys es va presentar com "la nostra" actua com si realment fos la d'ells. Ahir s'estrenava un programa al Canal 33, "Sala 33". Un programa lloable en els seus objectius i que sembla tenir voluntat d'ajudar la indústria de l'audiovisual, del cinema català. Em crec aquesta voluntat per part del seu presentador l'Àlex Gorina, però no és gens creïble per part de la direcció de Televisió de Catalunya. El programa s'emet quan la gent, la majoria de la gent, se'n va a dormir o ja dorm. La direcció de TVC sembla voler complir l'expedient més que no pas ser una ajuda real. (Segueix)
