10.02.07
ELS JOVES I LES VIVENDES
Adquirir una casa avui en dia és un somni. Marxar de casa dels pares una il·lusió.
Cada cop som més els que passem de la trentena i encara som a casa dels pares esperant l'oportunitat de poder marxar. No hi estem malament, no és això, simplement tenim ganes de fer una mica d'adults que, per edat, és el que ens toca. Tenir la nostra pròpia independència i el nostre espai vital.
Però com podem marxar amb els preus que ens demanen?
Jo no em considero afortunada, però sí que tinc més sort que altres amics meus. Tot i així, no m'he escapat de la llarga hipoteca que tan de moda està. M'ha caigut del cel la casa dels meus avis. Això sí, s'ha de modificar tota. TOTA! Però a diferència de molts, ja tinc les parets. A més, el meu pare és constructor i a sobre un "manetes". Que més vull?
És un mal de cap posar-se a fer obres, però es fa a gust perquè saps que és un tràmit per arribar a aconseguir alguna cosa que serà teva.
Posar vigues, pintar-les, rascar les parets, fer les "regates", decidir on van els interruptors, etc, tot és dur. Però arribarà un dia que estaré molt satisfeta de la meva feina (i sobretot, de la del meu pare), espero que ben feta!
