30.05.07

VA DE LENGUA

Publicat a General | 23:27

Avui, després de dinar, estava descansant al sofà i he agafat unes revistes perfullejar. A mi, les revistes de "cotilleo" no m'agraden massa, a més me les reservo per quan vaig a la perruqueria i llavors em poso al dia. Potser amb un dia, el famós de premsa rosa, s'ha casat i separat, però com tant me fa... Bé, les revistes que he agafat eren com dominicals que donen amb els diaris tots els diumenges.

La primera que he agafat, quan l'he llegit, em costava d'entendre, però com avui no em trobava massa bé i estava cansada, he pensat que el cos em jugava una mala passada. Doncs no, he insistit i he seguit llegint. Parlava sobre alguna cosa de la Vall d'Aran. Llavors ha estat quan he deduit que allò que estava llegint era llengua occitana!

LA LLENGUA OCCITANA
L’Occità (o llengua d’oc) és una de les grans llengües romàniques nascudes del llatí, juntament amb l’Espanyol, el Català, el Friülès, l’Italià, el Portugués, el Gallec, el Romanès, el Sard... Els primers textos fundacionals de l’Occità són del segle IX (simples documents) i del segle X (dos poemes: "Boeci" i la "Cançon de Santa Fe"). Però foren els Trobadors qui atorgaren la glòria i en feren la primera llengua moderna d’Europa, entre els segles XI i XIII. L’Occità fou una llengua multidialectal (com totes les altres) i es subdivideix en quatre grans famílies: el Nord-Occità, el Gascó, el llenguadocià i el Provençal. El terme «Occità», testimoniat des de l’Edat Mitjana, és l’únic a poder designar la llengua en tot el seu conjunt, respecte a les seves formes dialectals. És veritat que al llarg dels segles l’Occità ha estat anomenat de moltes maneres: llemosí, Gascó, llenguadocià, Provençal o l’infame «patois», i que sovint s’ha confós un dialecte amb la llengua en tot el seu conjunt. Godolí difongué el terme de «llenguatge mundí» (del Raimundins de Tolosa), més tard durant segle XIX Raynouard proposà de denominar «Roman» la llengua en tot el seu conjunt, però l’ús no es difongué, i definitivament el segle XX va tornar a privilegiar el terme «Occità» per consens general, a excepció dels seguidors del moviment Felibritge que ha mantingut el «Provençal» per raons més sentimentals que científiques.

un petit escrit en occità

ua des causes que cau que conesque de parlar occitan, son es resultats deth contacte de consonantes. se pòt auer ue morfologia perfècta e conéisher es vèrbes, se pòt emplegar ben es preposicions o reflexionar corrèctaments es nòms, es adjectius o es pronòms.

(1) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent