03.06.07
NO ÉS FÀCIL...
Diuen que l'amor els sents igual tinguis l'edat que tinguis. Potser sí que és cert, però reconec que com més gran et fas, més exigent et tornes.
No us heu preguntat perquè com més gran ets, més et costa troba una parella "adequada"? Doncs molt senzill. Perquè cada cop estem més carregats de manies.
Amb el temps he tingut temps de fer una tesi (per mi) sobre la gent que té parella i la gent que no. He fet fins i tot, càlculs estadístics! La conclusió, com en totes les coses, és que tothom vol allò que no té.
La majoria del meus amics tenen parella (encara que hi ha un grup extens que no...), i sempre et fan la mateixa pregunta: "com és que no tens novi?". Moltes vegades em ve de gust dir-lis: "per tenir un novi com el teu....", però em considero més ben educada i callo.
Bé, sobre la gent que té parella, el meu estudi ha resultat força dur. Un % molt elebat, de les parelles segueixen juntes per comoditat. Un altre % perquè no saben estar soles, per tant, quan acaben amb una parella, en seguida en busquen una altra. Per ser positiva (una mica), també diré que hi ha un % que s'estimen i estan molt bé junts, tot i que és un percentatge molt petit. Jo, de parelles d'aquestes, en conec ben poques, en canvi de les que ja estan bé i de les que estar perquè no saben estar soles, la majoria.
Sobre la gent que no té parella, encara he estat més dura, més que res, perquè en aquest apartat hi soc jo. Per tant, he fet un estudi més acurat.
La gent que passa dels 30 anys i no té parella, ho té cru. Resulta que quedem les "perles", o sigui, la gent que no deix passar ni una. La gent que sempre que veu una parella fent alguna cosa, diu: "jo això no ho deixaria passar!". Són la gent que és creu que entén tot sobre les parelles!
Dels solters també he fet un càlcul estadístic. Un % molt elebat, són gent que han tingut desenganys amorosos i no volen tornar a passar per això. L'altre % són tan exigents i es creuen que saben tan, que no trobaran mai ningú a la seva alçada. I per últim hi ha el % més petit, que són aquells que ja els està bé estar com estan.
El resum que he tret sobre el meu estudi, és que mai serem feliços, perquè tinguem el que tinguem sempre envejarem als altres!
Litus :
04/06/2007, at 11:45 [ Respon ]
Hahahaha! Molt ben vist. És ben bé així. C'est la vie!! :)
bmt : Brigitte
04/06/2007, at 21:00 [ Respon ]
ja ho veus Litus, tant si tenim parella com s no, ho tenim cru! Jajajajajajordi :
06/06/2007, at 20:56 [ Respon ]
"I és tant cert que ningu es conforma mai amb el que, fins que un dia es troba abandonat per quib sempre va ser al seu costat" i ho dic per experiencia.
bmt :
06/06/2007, at 23:15 [ Respon ]
Per desgràcia sé la teva història... la vaig viure molt directament, recordes? Però també per sort, et va acabar tot molt bé, com havia d'acabar!
Una forta abraçada!
evacp : molt bo aquest article!!
02/11/2007, at 09:14 [ Respon ]
Hola Brigitte!!
Fa estona q estic per aquí llegint els teus articles i la veritat són força interessants!! sobretot perquè si algun dia m'interessa anar a la xina, gràcies a tu ja m'he fet una idea del què em puc trobar i sobretot del maco que és tot!!
I ara m'he trobat aq article i no m'he pogut estar de comentar-lo!
Estic totalment d'acord amb tu sobre aq estadística!! i fins i tot encara afegiria que un % ben alt del solters d'avui en dia (sobretot nois) van de flor en flor i sobretot deixant ben clar que no es volen lligar a ningú, no volen cap relació seria!! com es diu vulgarment "aquí te pillo aquí te mato"!! (fins i tot al final t'acabes creient que no existeixen els nois "normals")
Bé peross sempre es troba el % de nois solters que encara lluiten per trobar l'amor (encara que costa trobar-los)
Un petonàsssssssssssss
et seguiré llegint!