15.06.07
JO CONTROLO...!
La drogodependència és una malaltia més greu del que ningú es pugui imaginar. Qui ha viscut algun cas de drogodependència d’aprop pot explicar-ho. És molt fàcil entrar al món dependent i molt difícil sortir-ne.
Jo, he vist infinitat de casos de drogodependència. També he vist molts incontrolats fer ximpleries les nits dels caps de setmana. No ho he entès mai, possiblement perquè viure de costat d’una malaltia com aquesta, fa que entenguis que no val la pena jugar-te-la per...bé, no sé perquè. Realment, no sé què hi troben amb tot això, tot i que és una preguntat que faig sovint a la gent que pren algun tipus de droga. Només em saben dir:”perquè em sento diferent!” Segueix sense convèncer-me.
És cert que moltes vegades per sentir-te diferent has de fer coses realment diferents, però d’aquí fins a arribar a drogar-te, hi ha un abisme.
Bé, he parlat de les drogodependències que es poden agafar a les nits per mals vicis, però també hi ha aquelles drogodependències que s’agafen a conseqüència d’un problema difícil de resoldre. Una persona que no sigui prou forta per afrontar problemes greus, té molta facilitat a caure-hi.
Avui, he vist el Cor de la ciutat, i la veritat és que ja no sé de què va la sèrie perquè mai puc mirar-me-la, però agafes el fil molt ràpid. Doncs avui un pare ha sabut que la seva filla és drogodependent, concretament de pastilles. M’he entristit força, perquè crec que, a part de la mort d’un fill, és la cosa que més mal pot fer a un pare. Deus arribar a fer-te tantes preguntes sobre perquè ho fa, en què has fallat com a pare... A la sèrie, miraven de trobar un culpable, assenyalant directament al noi que li venia les pastilles, però jo crec que culpable no ho és ningú, el que s’ha de buscar són solucions, no culpables.
