02.07.08
Publicat a
General
| 14:20
Cada any quan s’acosta el meu aniversari em passen un munt de coses pel cap. La primera cosa és que la meva mare tenia raó quan deia que com més gran et fas més ràpid et passa el temps. Segur que és una frase que heu sentit de molta gent gran o fins i tot heu dit alguna vegada. Doncs, és certa. Altres coses que em passen pel cap, és el que passa pel cap a molta gent per cap d’any. Tot allò dels propòsits. Doncs a mi em passa dos cops l’any. Està bé, perquè el meu aniversari és l’1 de juliol, i com que cau al mig de l’any, és com fer un repàs de tots aquells propòsits que t’havies fet per cap d’any i mirar si els has complert o no. Sí, la veritat és que decaic una mica quan veig que jo mateixa em falto a la meva pròpia paraula, i cada any igual i què hi farem! Diguem que ja intento complir amb tots els objectius, però potser em poso el llistó més alt del que jo puc complir. A favor meu però, diré que aquest any he complert forces propòsits i estic bastant contenta amb mi mateixa, per no dir molt, començant per la meva gran i esperada emancipació. Per sort, ja visc sola, tot i que encara tinc un vincle de dependència amb els meus pares, no pel fet que visquin damunt de casa meva, si no perquè, potser per error, vaig decidir anar igualment a dinar a casa d’ells cada dia durant els dies laborables. Aquest vincle s’està convertint amb lligam i fins i tot amb control per part d’ells. La veritat és que vaig decidir fer-ho perquè ells m’ho van demanar. El meu pare em va dir fins i tot, que si no hi anava semblava que estigués enfadada amb ells. Uf! Pressió!A part d’aquesta gran decisió que he pres durant aquest any d’anar a viure sola, crec que em falten molts altres objectius no complerts i dels quals em començo a penedir de debò. Dos d’aquests objectius no complerts i en la mateixa mesura, són objectius que hauré de començar passat l’estiu (ja se sap que a l’estiu no es pot prometre res...). He d’estudiar perquè m’agradaria opositar aquest any vinent i he de fer més esport perquè estic farta de penedir-me cada vegada que m’he de posar alguna peça de roba i crec que em cau malament. No per grassa, si no per “fofa”.Bé, amb l’edat, per cert n’he fet 34, em permeto el luxe de filosofar amb les meves paranoies i el meu bloc. Entendreu que ja tinc una edat!Ara bé quan em torno una mica bleda i dono les gràcies a tots els meus amiguets que m’heu felicitat (que ja sabeu que m’encanta, encara que jo soc una deixada i a vegades no us ho retorno). Un petonàs!
Enllaç permanent
Lucila Isabel :
04/07/2008, at 09:57 [ Respon ]
Felicitats (jo no t'he felicitat abans que no el sabia el teu aniversari :P )
Si et serveix de consol, ahir vaig tornar a fer-me el propòsit de tornar (un altre cop) a ballar i fer exercici i estiraments més en serio pq em vaig descobrir aquells fantastabulosos bonyets a les cuixes i el pandero, altrament anomenats "pell de taronja"... i segur que porten bastant de temps amb mi, però el pitjor va ser trobar que m'estic quedant encarcarada i ja no tinc l'elasticitat que tenia abans...
Buf! Jo tinc el convenciment que quan et fas "gran" no és que el temps passi més de pressa, és que se t'escurcen les hores!!! :-D