09.05.08

DOL

Publicat a General | 09:18

Ha estat una malaltia molt llarga, que en un principi ell no va sentir ni notar res.

Tots diuen que ha viscut 6 anys regalats, perquè ja fa sis anys que els metges no li donaven gaires esperances. Potser uns mesos més, però no tants anys.

A ell no se li va dir res, però no era tonto. Sabia què tenia en tot moment. I no deia res per no fer patir la dona. La dona, no li deia res perquè ell no patís. "S'enfonsaria, si ho sabès", deia ella. Però ell ho sabia. Sabia que s'apagava com una espelma, que cada dia té menys per cremar i es va consumint a poc a poc.

Els últims dies, no se'n va adonar de res. La medicina ha canviat molt aquests últims anys, i ell no va fer ni quimioteràpia ni res d'això. Això sí, li donaven pastilles que fan el mateix efecte que la quimioteràpia, o potser porten els mateixos components. No sé, tant se val.

Jo, ara feia potser un mes i mig que no el veia. El dimarts, vaig tenir l'oportunitat de veure'l, però vaig decidir no fer-ho. No el vull recordar al llit. Moribunt. Prefereixo recordar-lo a la seva cadira de casa seva, tot i que ja no estava al 100% l'últim dia que el vaig veure, era el meu tiet, encara. Dimarts no.

El dimecres ens va deixar. El fil de la vida, que ens manté en aquest costat, es va trencar i ens va deixar. No crec que hagi patit massa, perquè donen molts sedants. Patien els que el veien cada dia i cada nit com s'anava apagant. Ell, un home alt i fort, ha pogut lluitar per aconseguir viure uns anys més del que li tocaven.

Ahir però, tiet, et vam dir adéu, fins un altre. Qui sap, potser algun dia, ens retrobem.

Decansa en pau.

(5) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent