Herodes, la matança dels infants i la història
És coneix com la matança dels Infants, el relat que apareix a l’evangeli de Mateu 2,16 on Herodes ordenà assassinar a tots els infants nats a Betlem menors de dos anys, culminant amb l’anada de
(Duccio di Buonisegna. Matança dels innocents. 1308)
Herodes el Gran fou un rei que va cometre un gran nombre d’atrocitats però no es disposa de cap base sòlida com per creure en la veracitat de l’existència d’un edicte donant l’ordre d’assassinar als innocents. El mateix historiador Claudi Josep, enemic declarat d’Herodes, explica fil per randa els episodis de la seva vida i no fa cap referència a un esdeveniment com aquest.
(Bruegel el vell. Matança dels innocents. 1565)
La repetició d’aquesta escena recorda molt la matança dels primogènits quan Moisés intenta alliberar el seu poble d’Egipte, o bé hi ha enormes semblances quan el naixement d’Abraham és marcat per una estrella que es reconeix com l’auguri de l’arribada d’un futur governant i el rei Nimrod fa executar a set mil nens innocents. Així mateix la mitologia greco-romana és plena d’escenes on davant la notícia del naixement d’algun infant que ha de ser més poderós que el governant de torn, s’organitza una matança, sigui quirúrgica o generalitzada, per avortar la profecia.
(Giotto Matança dels innocents 1302-1305)
(Giotto. La fugida a Egipte 1305)
Herodes esdevingué rei de Judea per un cúmul de circumstàncies: No era jueu sinó Palestí, fou anomenat governadorde Galilea per Pompeius i posteriorment tetrarca amb l’ordre de dirigir les relacions de Roma amb els jueus però hagué de fugir davant l’atac dels resistents contra la dominació tant política com cultural d’Occident representada pel domini romà.
L’any
(August. 29 d.C., Museus Vaticans. Roma)
Òbviament fou un rei imposat en tots els aspectes. Per legitimar la seva posició es casà amb Marianma, una jueva però la seva impopularitat i l’oposició dels religiosos ortodoxes (fariseus) l’obligà a establir un règim basat en el terror i la persecució de qualsevol opositor a la seva persona o pretendent al tron.
Com gairebé tots els dirigents de l’època tingué diverses personalitats totalment antagòniques. Fou enormement cruel, feu assassinar a diversos dels seus fills, fins el punt que la tradició posa en boca del mateix August que preferiria ser un porc abans que un fill d’Herodes, cal interpretar que l’emperador creia que sent un porc tenia més possibilitats de sobreviure?.
Un altra episodi que deixa molt clara la seva manera de fer es produeix quan malalt i conscient de la seva mort propera, ordena la seva germana que reunís tots els notables de la ciutat en un teatre i que en arribar la noticia de la seva defunció els fes massacrar amb l’objectiu d’aconseguir que l'aniversari de la seva mort no fos recordat com un dia de festa sinó de dol.
Sortosament aquest episodi no es va acomplir però contrasta enormement amb altres actuacions com el fet que vengués part del seu tresor personal per comprar blat a Egipte en temps de fam i malvestats. Impulsà la construcció de fortaleses i ciutats, fundant i convertint Cesarea en una metròpoli i un dels principals ports comercials de
A la seva mort repartí el regne entre els fills que li quedaven, també protagonistes de la història i de diversos episodis evangèlics: Judea, Samaria i Idumea la deixà a Arquelao, destituït dos anys després pel governador Ponç Pilat. Galilea i Perea la deixà a Herodes Antipas qui, segons els Evangelis, eludí jutjar a Jesucrist quan Ponç Pilat es rentà les mans. El net d’Herodes, Herodes Agripa I, fou el darrer rei que governà la totalitat de Palestina i apareix als Fets dels Apòstols fent empresonar a Pere i condemnant a mort, Santiago el Major i seria en temps del seu fill Herodes Agripa II quan esclatà la rebel·lió dels jueus que portaria a la destrucció de Jerusalem per Titus i l’annexió de Palestina a Síria com a província Romana. El 70 d. C.
technorati tags: Religió , Nadal , Innocents , Herodes el Gran , Nimrod , fugida a Egipte , Abraham , Marc Antoni , August
Nadal: Entre la tradició i la història
El primers dies o setmanes de la vida de Jesús s'han arrelat en el nostre passat i en el nostre conscient col·lectiu, a partir de tot un seguit de tradicions que amb una mateixa base s'han anat adaptant als temps i per comprendre-ho cal conèixer en quin context es va instituir i com es va desenvolupar.
El Nadal, històricament, no reflexa el naixement de Jesús. La història utilitza com eines d’investigació les fonts siguin escrites o arqueològiques. De fonts arqueològiques sobre l’inici de la vida de Jesús no n’hi ha i les fonts escrites es redueixen a les cites del conjunt dels evangelis, canònics i apòcrifs, referides als primers dies i anys de la vida de Jesús que afegint-hi les fonts romanes ens permet considerar-lo un personatge no sols fruit de la fe sinó que també històric.
És el conjunt de les fonts analitzades amb una visió global les que ens ofereixen prou indicis com per fonamentar l’existència històrica de Jesús. Resultaria complicat i surrealista explicar-nos com el cristianisme que ha marcat bona part de la història de l’antiga Roma fins l’actualitat sense l’existència real de la figura històrica de Jesús.
(Fra Angelico. Fresc de l'Anunciació 1450 convent de Sant Marc. Florència)
És ben cert que, dins el conjunt de les fonts romanes, la única que citat a Jesús és Flavi Josep, però observat amb deteniment resulta que el nucli de la cita té més arguments raonables per assumir la seva certesa que no pas la falsedat. Així mateix, cal tenir present que ho fa dins un context històric negatiu, de calamitats del poble jueu, per tant, si l’explicació es reduís estrictament a una qüestió de fe no tindria cap mena de sentit, per part d’un creient, fer-ho negativament.
Als evangelis hi ha dos Jesús diferents: el d’origen diví reflectit en la doctrina de l’església i un altra que hi topa moltes vegades frontalment, per tant, si hagués estat un personatge circumscrit estrictament a la mitologia o la llegenda, és a dir totalment inventat, hauria estat més fàcil i efectiu crear un personatge d’una sola peça i sense fissures.
Es conegut que el primer evangeli en ser redactat fou el de Marc, posteriorment,uns 30 anys després de la mort de Jesús, escrigueren Mateu i Lluc i finalment Joan redactà el seu cap a l’any 100 D.C. Els documents originals de que es disposa són, però, de les acaballes del s. I i posteriors.
Pel que fa als evangelis no hi ha cap mena de dubte que van ser escrits a partir de tot un conjunt de fets, alguns reals i altres prenent tradicions orals o si més no, tradicions de les que malgrat no disposar dels textos, cap la possibilitat que fossin només fruit de la imaginació. Això parteix de l’anomenada font Q. Aquesta font consisteix en tot un seguit de cites de Jesús que apareixen en els evangelis de Mateu i Lluc, però que no són al de Marc tot i ser perfectament sabut que els dos evangelistes eren coneixedors de l’evangeli de Marc quan escrigueren el seu i resulta també que, disposaren d’una font que compartida per tots dos, no era coneguda o no va ser emprada per Marc. Ha estat la investigació comparada el que ha permès malgrat no disposar d’aquest original poder-la reconstruir prenent els fragments corresponents dels dos evangelistes.
(Fra filippo Lippi. Adoració 1453 Uffizi Florència)
Jesús parlava arameu i els texts més antics del Nou Testament, tot i mantenir alguna paraula o frase original, són grecs. Amb aquesta base el perfil biogràfic de Jesús, sense assumir els Evangelis com una font històrica certa, permet concloure que té dades certes i, més certes són, així com el text s’allunya de la doctrina de l’església.
La data suposada i tradicional del naixement de Jesús el 25 de desembre de l’any 0 és simplement una adaptació de la festa de les Saturnalies romanes i l’any un convencionalisme, no oblidem que pels creients ortodoxes la data del naixement és el dia 6 de gener. Si Jesús va néixer, com coincideixen Mateu i Lluc, durant el regnat d’Herodes el Gran i aquest va morir el IV A.C., és evident que Jesús va néixer algun any durant dels darrers del regnat d’Herodes.
Igualment és dubtós que nasqués a Betlem. Si es prescindeix dels evangelis de Mateu iLluc, no es disposa de cap testimoni que permeti acceptar-ho, tota la resta de textos ens parla de Jesús de Natzaret, lloc on probablement va transcórrer pràcticament tota la seva vida. La raó que explica el suposat naixement en un pessebre de Betlem l’hem de valorara partir de qüestions de fe. Si Jesús ha de ser i és el fill de Déu es fa necessari que sigui de la nissaga de David, per aquest motiu calia fer-lo néixer a Betlem. Per tant, podria ser perfectament cert que Jesús home hagués nat a Natzaret i la localització específica del seu naixement als evangelis fos afegida a partir de textos posteriors, fruit de mans que necessitaven enfortir els aspectes espirituals del personatge i no pas els històrics.
No és cap novetat la foscor entorn els primers anys de la vida de Jesús. Els evangelis i especialment el de Mateu, assenyalen diverses escenes però tot té un regust de mite. La idea és clara, el fill de Deu és també és un ésser diví i per transmetre aquest missatge cal emprar un llenguatge que la gent entengui i a tot l’arc Mediterràni qualsevol infant per ser diví havia de complir amb uns trets característics: el naixement s’havia de produir en circumstàncies especials (Gea donà llum a Urà sense ajut masculí), haver estar en perill de mort (Orus a la mitologia egipcia, Zeus a la grega, Ròmul i Rem a
En definitiva, en un present com l’actual, configurat pels principis de la contemporaneïtat i convençut d’haver superat el pensament mític, cal ser prudent i veure fins a quin punt les creences cauen enfront la realitat dels fets i fins a quin punt els fets donen suport a algunes creences.
technorati tags: Nadal , mite , religió , evangeli.
L'Auca de les terres del Baix Gaià
El dimarts dia 21 de desembre de 2010 a les 14:00 al restaurant de l'Hotel Peralta de Renau, el poble més petit del Baix Gaià, Pilarin Bayés i jo mateix varem presentar l'Auca de les terres del Baix Gaià. Uns indrets amb restes romanes, castells medievals, tradicions populars i paisatges per descobrir.
A Pilarin Bayés, els qui ja comencem a tenir una edat, la varem descobrir a través del Cavall Fort, a partir d'aquell moment l'hem anat trobant en nombroses publicacions i bona part de les generacions més recents l'han descobert amb el Zoo d'en Pitus.
Els dibuixos de Pilarin Bayés son perfectament identificables mercès al seu estil propi. Un estil que ha deixat empremta en qualsevol de les seves feines, papereria, roba, contes, posters..., si vostès agafen la sèrie de llibres Petita història de.... o qualsevol altra col·lecció en la que ha participat, amb un simple cop d'ull a la portada endevinaran si ha estat dibuixat per Pilarín o no.
Els dibuixos, els ninots de Pilarin tenen en les galtes rosades dels seus personatges un tret característic, però a mi em sembla que hi ha molt més, els seus dibuixos miren pel forat del pany, veuen la realitat i la plasmen amb els ulls d'una innocència plena d'imaginació. Probablement per aquest motiu porta cinquanta anys dedicant-se a aquesta feina en els formats més variats, dibuixant el mon amb clau de passat, present i futur. Aquesta innocència, aquesta frescor, no és però al meu entendre fruit de la improvisació, és més aviat fruit d'una reflexió que encara que no ho sembli està enormement treballada.
El dia que visitarem algun dels espais que surten a l'auca, varem fer a la tarda una llarga sobre taula que es va convertir en sessió de treball. No em va fer cap observació sobre el contingut del text però va voler saber gairebé fil per randa el motiu de tot allò que hi figurava, no diré paraula per paraula però si els termes específics o el seu raonament. Aquesta curiositat no és al meu entendre una curiositat frívola, té un rerefons amb una forta solidesa intel·lectual.
Tenint present l'abast del seu treball, tenint present la seva participació en nombroses exposicions en aquest país i també arreu d'Europa, Havent-se exposat obra seva a Centres com el George Pompidou de París i havent rebut els premis de que disposa, tenint present la funció divulgativa dels seus treballs, no entenc com cap universitat li ha reconegut la seva obra. Crec que la seva personalitat i el conjunt de la seva feina són mereixedors d'aquest reconeixement. El fet de treballar fora de qualsevol convencionalisme, amb aquest ingenuïtat madura, sensata i fora de qualsevol protocol no hauria de ser inconvenient per aquest reconeixement.
Treballar amb Pilarin Bayés ha estat un plaer i en cap cas reflexa aquella imatge que molts teniem de la Ciutat dels Sants, que al cap i a la fi és la seva, estic segur que avui, Miquel Llort l'escriuria d'una altra manera.
I si ara us ve de gust, podeu llegir aquesta Auca que us presentem.
technorati tags: Auca. Pilarin Bayés. Jordi Rius. Baix Gaià. Altafulla. Renau. Pobla de Montornès. Salomó. La Riera de Gaià. Vespella de Gaià. Roda de Barà. Torredembarra. El Catllar. Creixell. La Nou de Gaià.
Del penya-segat estant
Reus, 26 de setembre de 1961.
