46è pessebre al Montsant
19 Desembre, 2007 17:44
Publicat per aladern,
general
Fa quaranta-sis anys que, any rere any, pels vols de Nadal, pugem al cim més alt del Montsant (la Roca Corbatera) a col·locar-hi el nostre pessebre. Com que no en tenim prou de pujar-ho des del peu de la muntanya, el dia abans uns quants voluntaris el pugen des de Reus. Trenta-set quilòmetres de Reus a Albarca, amb el pessebre a l’esquena, i l’endemà fins dalt el Montsant. Déu ni do!
Si es va a caminar, s’ha d’esmorzar. I si anem a posar el pessebre i estem a prop de festes, s’ha de celebrar com cal. Cada any procuro fer un “panetone” com aquest. Què us sembla quina bona cara que té? Us dic els ingredients i proveu de fer-lo vosaltres. Va, animeu-vos que no costa gaire.
Ingredients:
500 gr. de farina
150 gr. de sucre
150 gr. de panses
100 gr. de fruita confitada (jo hi poso taronja a bocinets)
200 gr. de mantega
100 gr. d’ametlles laminades
1 tassa de llet
3 ous
1 pessic de sal
pell de llimona ratllada
20 gr. de llevat de forner (al super trobareu pastilles de llevat)
1 vareta de vainilla natural (per infusionar a la llet. Sinó, sucre
vainillat, però no és el mateix, ja que aquesta és tot química)
1 motlle alt per coure’l (però que sigui ben alt!)
Bon profit!!!
L'enèsim meme
19 Desembre, 2007 17:37
Publicat per aladern,
general
Amb el poc temps que li dedico al blog, i després de tants dies d’absència, és summament grat veure com hi ha qui se’n recorda d’un. És una sensació agradable i plaent de veritat. Això ho dic a raó de l’enèsim meme que volta pels blogs, una mica disfressat, però que no deixa de ser una cadena, al cap i a la fi. A mi m’ha arribat a través de l’elur i la pentesilea, dues persones que aprecio de fa temps i a les quals agraeixo amb tota sinceritat aquest “Premi al Blog Solidari” que m’han volgut donar. Després de proclamar la meva gratitud, he de parlar de les meves conviccions (o del meu tarannà, si voleu). I aquestes em diuen que des de sempre he estat refractari a qualsevol mena de cadena que hagi estat o pugui haver-hi en el futur. Us en recordeu d’aquelles pessetes que anys enrere et trobaves a la bústia amb una carta que deia que si trencaves la cadena et caurien a sobre tots els mals apocalíptics del món? Doncs no en vaig fer mai cas. Hi tinc al·lèrgia, a aquestes coses. I no sé si he estat més o menys agraciat, més o menys feliç, per trencar tantes cadenes, però com que també sé que a la vida et trobes de tot, he gaudit i gaudeixo amb el que tinc. Segurament que no és una bona explicació per dir que la meva baula no continuarà, però és tot el que puc dir en aquest moment de sinceritat. I ho torno a repetir un altre cop: la meva actitud envers el tema, no treu que estigui encantat que dues persones com elles em tinguin present. Molts petons, guapes!