RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
15 Maig, 2008 22:35
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- En eix mon que volem tant perfecte, es deia el politiquet, en que els anacronismes religiosos i els anacronismes agnòstics ens imposen ses lleis, o volen imposar, veiem que quan la dona es cedeix sigui amb diners o sense,és dolenta, repudiada pels mateixos que la compren – ja ho deia sor Juana Inés de la Cruz ( Hombres nécios que acusais a la mujer sin razón de lo mismo que culpais... )
- Quan és mare dins el matrimoni és bona, però fora també és mal vista. En canvi, del home s’accepta, que és un D. Joan i ell, l’home pot fer-ho tot en eix sentit o quasi tot. Es veu amb bons ulls quan paga com si fos un servei i no cal dir és alabat quan fa d’abegot per engendrar la abella reina.
- Ara bé. Si la dona no es ven i l’home no compra, Pura utopia,... tindrem l’equilibri?
- Falta educació des del principi i continuar ensenyant sense amagar res. Però es rebel·laria el negoci del SEXE? Quasi ho compararia a les GUERRES, si no hi hagués armes... es minimitzaria, acabarien les lluites? Per que el negoci és el negoci...
- Bé, seguem passions desordenades i sentiments impropis i... negocis il·lícits, aleshores, ens exposem a fabricar dones i homes híbrids que no experimentaran de veritat cap sensació i no es desviaran del camí rectament posat? Autòmats... Voldria, potser, no fer savis si no persones en el més estricte sentit de la paraula. Persones educades en totes les facetes de la seva vida i no inculcar sols el diner, la competència entre gèneres, el relegar al qui no segueix el patró establert, etc ...
- Una educació integral... No sé si ningú escoltarà eixa proposta, veritat? Quedem-nos amb la iniciativa... Deuen quedar encara mols milions d’anys d’evolució, qui sap que tindran els nostres predecessors ... Utopia ? Realitat ?
- -------------------------------------------
- 11 A.- Que sempre tenim un Nadal a punt ? clar que sí. Quan sortim de les festes nadalenques mirem les butxaques i estan buides, la satisfacció dels bons moments passats ens porten les preocupacions..., però no podem esquivar eixa paraula que sens presenta en els cognoms dels que per anomenar-los Nadal deuen gaudir de felicitat continuada. De Nadals com dic en tenim per regar a manta, ens en trobem per tot arreu, ara no vull aprofitar el acudit fàcil per dir que son un dia de festa, per que com en tots els cognoms uns tenen diner, poder, etc. per poder-ne fer i d’altres per poder respirar que deia l’oncle Amadeu el legiero...
- 12.A - Pel tracte, pel bon tracte l’anomenaven de VOS. Ell, però agraïa més el ser propietari de la dona del BOS, la BOSSA, res, és sentia més segur i confortable, deixaria el BOS pel gos que,potser, li tenia ràbia..., i una mossegada mortal al VOS, al propietari del gos li faria deixar per sempre la BOSSA.
- 13.A - La valleta del vell, aiguant assola pou i assut.
- 14A .- Viuràs com un pobre, però amb el que posseeixes seràs el més ric del cementiri.
- 15 A.- Si ella transitava en pensar malament, ell s’abocava en el doble sentit. Si ella transitava per la picardia i astúcia, ell s’amorriava en la bona fe.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
14 Maig, 2008 18:11
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES .-- .El politiquet havia de comunicar als seus majors en els càrrecs, quelcom important, i quan ho feu se n’hi rigueren a panxa plena i a ala cara, que és el que més dol.
- Dir que els polítics, per ser acceptats en llocs, sobre tot de responsabilitat, haurien d’haver jugat, de menuts, amb soldades de plom, era inversemblant segons ell. Per què?
- Per que la consciència de les persones necessita, ja de primer antuvi, una educació adequada per el raciocini del pervenir d’adult. Jugar a soldadets és com jugar a nines en les nenes que les capacita per la missió que tindran que desenvolupar després tant si volen com si no volen, suposant un curs normal de la seva feminitat.
- Així, comprendrien les dificultats d’emprendre compromisos inherents al seu lloc de poder respecte al militarisme, i no es llençarien a la babalà, a guerrejar. Saber que un soldadet de plom pot perdre el braç o cama o fins i tot morir en les lluites i batalles, seria bo de saber-ho, ja de petitons.
- Les tropel·lies de majors solen ser més colpidores i no es pot retornar la vida, ni les cames ni els braços per posar un petit exemple com pot fer-se amb els soldadets de plom
- La riota fou d’època i fins pensà de bones a primeres en apartar de davant seu per sempre aquell afany desmesurat de proposar el bé. I és que no el comprenien.
- - Quines vulgaritats ens proposes? Ximpleses... Ximpleses. La tele avui dia t’alliçona de tot. I els jocs de la play... que vols més... Reflexiona... Hauràs de fer un curs intensiu de comportament... per que estàs in albis i això ens perjudica a tots. Ho has comentat amb algú de la oposició...?....
- Amb el singlot i mig plorós suportava les galletades d’aigua que malgastaven damunt d’ell com si fos un bé sobrant...
- Amb la cua entre les cames anà a refugiar-se a les faldilles de la seva dona que en aquell moment quasi tètric per a ell li faria de mare en ves d’esposa. Una dona és sempre una dona i tenir-la a disposició en moments com aquest quan el desànim impera en el personatge no és pagat amb flors ni amb vestits de visó... Que petitó era el politiquet...!!!
- ----------------------------------------------
RECOPILACIÓ DEIXALLES 1
14 Maig, 2008 16:48
Publicat per anforsa,
RECOPILACIÓ DEIXALLES 1
-
- D E I X A LL E S
- ------------
- NOTA.- Anirè incluint i adjuntant les deixalles que queden apartades en el temps en eixa RECOPILACIO DEIXALLES 1 .- Gràcies per les atencions que em teniu .- ANTON .- 16 - 5 - 08.
- ------------------------
- 1.- Costa poc de dir SI, costa poc de dir NO. Ara, les conseqüències que se’n deriven d’aquests monosíl·labs poden durar temps, fins fer-te’ls canviar per poder seguir.
- 2.- Els polítics son els administradors de les nostres vides democràtiques. Però, en més d’un cas, es creuen els amos que disposen de tot el nostre diner solament per que els hem concedit el vot.
- 3.- Respectem les veritats, No fem un gegant del que sols és un pegot de fang. 4.- Evolucionar és no quedar-se sempre en l’infantesa de l’intel·lecte també.
- 5.- Que costa dir : - Celebro la teva opinió, però no tindràs el meu consens.
- 6.- Si vols oblidar, no recordar, fer cas omís del fracàs, pensa que pot ser-ne una superació si li dones crèdit i l’escoltes. El fracàs pot tenir la missió de retornar-te al camí desitjat de la victòria, per que és l’ultima batalla la que no es pot perdre, i, fins morir poden quedar-ne moltes. Val més que suïs i t’eixuguis el front, pensis, reconsideris i comprenguis que el fracàs pot ser la teva victòria.
- 7.- Quan un és condescendent, el prenen per babau. Quina pena !! ----
- 8.- Deia que tenia tant amor a l’empresa com a la seva dona. Clar que la seva dona era la propietària de l’empresa on treballava. On li pagaven el sou que, potser, ni es mereixia, però estimant-se a l’empresa, hi sortia guanyant,
- 9.-Quan es casà, a la seva muller, l’anomenava RITA. Després, al cap d’un temps de casats li feia el nom més llarg i la cridava per MARGA – RITA. No es va saber mai el per que, però podia fer referència a ser-ne considerada com aquella flor que es desfulla per endevinar quelcom o bé per que la trobava quasi sempre a-marga.
- 10.- De vegades és millor olorar la merda fresca o seca que escoltar certes converses. Ara que olorar, et pot perjudicar. En canvi, el escoltar et pot posar sobre avís de quelcom que pot preocupar-te seriosament.
- ------------------------------------------------------------------------------------------
- 11.- Un vell del poble s’aixecava per les nit i anava de casa en casa dels seus jornalers i els canviava el lloc d’anar a treballar al dia següent. Se’n tornava a dormir i al cap d’unes hores retornava per el camí trillat abans i els manava que anessin a un altre tros. I així fins que es feia de dia. Al fer-se de dia ningú sabia on tenia que anar i aleshores es presentaven a casa del amo i el despertaven per saber si havia canviat de parer. Coses de l’antigor. També o fan ara els amos...
- 12.- En el seu vocabulari blasfem hi va incloure la paraula: - Collons !! -. I ben admirativa i amb bon xorro de veu, profunda i segura. I és que en aquells temps dir paraules gruixudes era pecat no mortal, però que no es podia anar amb collonades. Avui, sembla que qualsevulla conversa, diàleg o monòleg és preceptiu posar-n’hi alguna per reforçar i dar consistència.13.- La il·lusió com droga ens presenta la felicitat certa, segura i a l’abast nostre. De tan desitjar-la ens hi tirem de cap com ens submergiríem en l’aigua d’una bassa o en la d’una platja serena. Prompte, però ens donem compte que sols assolim apropar-nos al penya-segat de la realitat vera i contemplar al lluny, en la sima el desig nostre pintat en la inacabable profunditat on no podem arribar si no es per esbarrar-nos. 14.- Escoltava el soroll del silenci. Era entubat. El seu habitacle era la UVI.15.- Aquella mestressa en ves de Ricard, anomenava al seu marit Ricardo, així sabia que sempre el tenia calent, i això de que a les nits d’hivern una pugui estalviar-se la bossa d’aigua calenta... La seva amiga li tenia enveja per que el seu marit es deia Alfred – com el del temps – i clar que dient-li Alfredo no semblava tant gelat... La amiga li recomanava que el tornés a batejar i posar-li per exemple : Eduardo, Abelardo o tants noms que en castellà aparenten més calentets.. Sort que no em va consultar a mi. Jo li hauria dit que li fes ganyotes a la amiga quan arribés l’estiu.... Qui sap si ella el volia sempre calentonet. Quina pífia hauria fet.15.-2ª Pànic no el vull. Por no en tinc. Respecte, si. – La por és l’antesala del pànic.- La por és a un cop de reble de la bogeria del pànic. -El respecte és la prevenció de la por?16.- L’Amistat és com dos amics que no tenen colzes en els seus braços. Com menjarien? Es donarien el recapte amb la ma fent de cullera i l’un a l’altre.17.- - Ja tenim pis. Ara ens falta comuna o wàter per llençar-lo -.18.- Sents que et sento. Estem a prop. Un al menjador, l’altre a la cuina. I em persegueixes amb ta paraula i vols que et senti – normal -, que t’escolti – difícil -, que t’entengui – quasi impossible -, i que pari el meu fer i que prevalgui el teu criteri... Qui sap si el impossible es torna possible.19.- Quan quelcom funciona bé, per què canviem?20.- Ho provi o no ho provi, no serà oprobi. O si no, comprovi l’oprobi.------------------------------------------------------------------------------------21.- Si parlo amb el meu gos, com millor amic, pot trair – me, ja sigui bordant-me o mossegant-me. Realment tinc un perill físic imminent i notable. He d’anar amb peus de plom per que això no passi. En canvi, en lo humà, qui sap si és beu la meva història com un culebró i en treu tallada venent a qui sigui tots el meus secrets que jo al llarg del temps de l’amistat li he anat desgranant? Així sembla que ho fan en aqueixos programes basura, i cobren un fotimé de calerons ...22.- Qui sap si un dia voldràs que t’escoltin, quan has negat, tossudament, obrir les teves orelles a prèdiques i precs. Reflexionem.23.- Avui que tenia la butxaca plena a sobreeixir, no he aprofitat la circumstància, ni he tingut prou valor per obrir la cartera i amollar el bitllet al venedor i sentir-me satisfet del gest de comprar... Això no és economitzar, si no ser impotent davant la valentia que suposa el gastar quan el costum no hi és en un mateix. – Em ric de mi mateix, qui no gasta...? Sols per que no es té. La societat de consum o benestar té els seus mecanismes per escurar-nos les butxaques, fen-nos creure que som uns afortunats de poder gastar i gastar...24.- Quan aquell subjecte, fent-se l’amic, va contestar-li a la pregunta seva : - Jo soc argentí -. Ell ràpidament va contestar-li : - Jo soc or - í -. I és que, el pobre, s’havia pixat els pantalons. És allò de la vellesa, de la fluixesa de membres, sí, no sols de braços i cames, també de l’eixidiu.25.- Més val que et trobin en falta que no pas que facis nosa. -Ho pensava per mi, no per cap polític... Je, je... -.26.- Tothom vol estar al rovell de l’ou. No pensem que si no fos per la clara el rovell se’ns assecaria. I no per el canvi climàtic.27.- Ningú vol perdre. Ningú vol deixar-se les calces, per això més d’un se’l pot veure amb la bossa de la caca refregant el cul per terra com si fos un infantó. - Hi ha cada misèria ...!28.- Fer-se el pecador, el pobre i a les primeres de canvi actuar amb prepotència, és vertaderament indecent.29.- Quan de l’altra part de mon arriba un carregament de pebrots, és que volen demostrar-nos que aquí no en tenim i volen colonitzar-nos? ---------------30 – 2 – 08 bloc30.- En ves de dir per no, sento dir cada vegada més por no. No sé si és que volen castellanitzar-nos la parla nostra. Qui sap si puja la quota d’eixa paraula per esnobisme. I ha qui diu que no és la mateixa expressió, si no que son conceptes diferents. Estic analitzant: PER NO , POR NO. Sumem, hi més POR NO que PER NO. Acabarem castellanitzats?-----------------------------------------------------------------------------31.- Sí que és honrat i honest defensar la salut de tots, no podem separar eixos adjectius, però hem de qualificar i classificar degudament quan parlem de diner i amor. S’ha de demostrar ésser honrat en el diner i honest en el amor, veritat? Encara que el diner pugui pagar l’amor i l’amor gaudir-se del diner. Fantàstic...!32.- Per molt que t’avancin, qui sap qui arribarà a la meta? Primer o després no importa tant com cloure de veritat l’objectiu final.33.- Si tens por de perdre, perdràs. L’angoixa no et deixarà veure el finestró per sortir. Es millor que respiris fort i salvis eix moment de patiment. La por potser és l’avís per reflexionar, plantar-te ferm davant l’adversitat i actuar amb el cap fred.34.- Li preguntaren al jutge si podien seguir amb la vista. Ell, quelcom distret davant tanta feina, contestava : - I fins amb el tacte. Toqui, toqui el gruix de quartilles i busqui amb la vista la seva contesta, sr. advocat –.35.- Fer-li el 69 al got del cubata deu ésser: besar-li el cul, mentre ell et banya el nas amb el contingut.
- 36.- El futur és el quelcom invisible que sens mostrarà en el present fent-se real i passar al bagatge del passat com a record.
- 37.- La tradició és l'esbós fet realitat d’un primer pas que se’ns mostrarà en el temps per assegurar una permanència d’un fet, un record, una celebració que ens importa que no es perdi. Encara que continuadament canviï i agafi noves tonalitats i formes no borra el seu principi tolerant que estableix un seguit de successos que ens marquen com a individu, col·lectivitat, poble, nació, etc.
- 38.- Qui t’ha pujat al pedestal, et pot treure, tallar-te els peus, seure’t de cul, segar-te el coll i deixar-te com un inútil i sol amb el teu pensament i idees. Però et queda la pensa per digerir la contrarietat. Aquí la grandiositat de que un cos desvalisat per l’amic o amics que l’exalten, li queda el raciocini per poder començar de nou.
- 39.- Opinem en vers l’altri com si fóssim nosaltres mateixos? El veiem gandul quan no fa el que seria treballar a cert ritme sense col·legir si és capaç de seguir el ritme que nosaltres imposem. El titllem de lladre quan cull uns pocs grans de raïm d’un cep que té al camí per on passa i no veiem que la set del personatge és notòria per que li falta l’aigua pel caminar llarg que ja porta. I, així, anem posant l’etiqueta falsa en les persones i no mirem que fem o faríem nosaltres en igual situació o circumstància.
- 40.- Enfadar-se, ofendre’s ... Una pedra davant del peu ens fa trontollar, fins caure i ens podem enfadar per el mal moment, la mala sort, etc. però no podem ofendre’ns contra la pedra, ella estava en el lloc fent el seu paper.
- --------------------------------------------------------------------------
- 41.- Els polítics ens diuen i volen fer-nos creure que es maten per nosaltres, que... Jo encara no he anat a cap enterrament d’algun d’eixos que hagi mort per salvar-me a mi .
- 42.- Tot ho arreglava a cop de geni. Rebia al contrincant amb estirabots. Es feia el prepotent per acollonir, era la seva forma de guanyar. Fins que un dia li en tocà un que tenia la veu més potent que ell i allí s’acabaren les seves victòries, afònic i tot encara cridava, però el seu vencedor no parà i el deixà rebregat i pansit per molt de temps.
- D’ara en endavant hauria de pensar-s’hi en cridar, ja sigui exercitant la veu convenientment per casos extraordinaris o bé canviant de tàctica més adequada i factible per els motius que buscava. Jo diria que ser-ne més diplomàtic. Tant bonic que és sentir una veu dúctil que quasi consoli i que al mateix temps amb paraules apropiades desplegui les seves teories i les imposi amb una parla fluida i fins ens convens...
- 43.- Riu-te de tu mateix i les malalties no tindran cabuda en el teu cos. No és una bestiesa, no! La malaltia vol draps calents, somics, rebaixar-te fins a ella, ser-ne obedient i dedicar-li el teu Jo. No ser-ne pessimista, si no optimitzar tots els actes i pensar que el dolor és un avís per preparar-nos contra el mal....
- 44.- Costa pujar la pendent. Per arribar a dalt de la muntanya, a la carena és necessari l’esforç, però quan arribem i plantem bandera veurem que allí no acaba el terrer. A dos vessants, els barrancs ens fan costat. Ens diuen el que costa trepitjar on som ara. Podem pensar que som allí peuant el cavalló del nostre hort on hi plantarem la nostra presència o, si ens repensem, podem assentar-hi el pí o alzina on, quan sigui gran, a la seva ombra estarem fresquets a l’estiu o tindrem reparo a l’hivern a la soca de l’arbriu. Tot un plaer. Però falta que l’arbre creixi i això és lent per gaudir-ne amb plenitud. Costa, costa...
- 45.- Rebre la mateixa educació no correspon a que s’hagi adquirit al peu de la lletra i assolit semblant grau. Pot ésser molt divergent quasi confusament contrari.
- 46.- Ningú movia la gran roca. Anys i anys la pedra s’anà fent pols i poc a poc fou escampada pel vent per tot lloc que abans era a l’abast de la seva mirada i en situ gaudir del que abans havia contemplat amb volença - des de el seu lloc de roca -.
- 47.- La felicitat no la busquis, està dins teu si plenament la desitges. Ara, si la maltractes, com vols que estigui amb tu.
- 48.- Si penses i quasi vols suïcidar-te, no pateixis, acabaràs amb tu encara que no moris.
- 49.- Busca una excusa encara que sigui per fer el bé. No et quedis quiet davant les misèries del pròxim, pot ser que la teva ajuda el tregui del pou on s’ofega. Fes un esforç, si et canses tindràs la satisfacció del deure complert
- 50.- Mentre un promocionava el seu disc, l’altre ho feia del seu cilindre i boletes. Ara es venia tot això i fins et podies fer inútil...que jo sàpiga.
- ------------------------------------------------------------------
- Nota.- Aniré adjuntant les deixalles que queden apartades en el temps en aqueixa RECOPILACIO DEIXALLES 1 .- Gràcies per les atencions que em teniu. Anton. 16-5-08.
- --------------------------------------------------------------------------------------------------------------51.- Si dius : - No vull parlar ara -. No pateixis que et faran parlar. Ara, que potser és el que pretenies, i és que, quasi sempre, el negar predisposa.
- 52.- Quan arriba al poble un nouvingut, tothom s’hi aboca i li ofereix tot quan té d’amistat, consell, ajuda, etc. El tracten com un rei. Tots els bàndols que aniuen al poble, quasi que lluiten per fer-se amb seu tracte. El religiós, el polític, el de treball, de negoci,,, Tots el volen seu. Però, després quan el temps declara tots els pergamins com útils o innecessaris es va refredant el incessant assetjament a l’individu i es va arrupint la primera i colpidora invasió per agradar i complaure i se’l deixa més o menys arraconat com si fos un qualsevol del poble que se li coneixen totes les virtuts i defectes.
- 53.- Segurament foten -se’n o de broma li digueren que anés al desert que allí trobaria infinitat de dones, ell així ho va entendre. Suat com un poll trobà, això sí, molta sorra, poca aigua i moltes dunes. Res del que li il·lusionava i li havien dit. Des d’aleshores pensà seriosament a no fer cas de veus no contrastades, era un perill. Era com si li haguessin dat un xec sense conformitat i que al posar-lo a la guixeta del banc per cobrar-lo li anunciessin que no hi havia fondos. Tot un drama quan un s’ha fet la il·lusió i necessitat de cobrar el que et deuen, per que si ningú paga, aleshores la roda no roda...
- 54.- També en els jardins hi ha fems i espines.
- 55.- Anava a recuperació per recuperar la beneiteria que havia perdut. Sapastre...
- 56.- Si t’estiren de l’orella, no te’n sentiràs tant, ni et farà tant de mal com si et treuen els dinerons de la butxaca per no tornar-te’ls.
- 57 .- La innocència és la ceguesa de la realitat veritable. Desconegut el per què de quelcom en son preludi i en son estadi, residim en el desconegut que pot no existir...
- 58.- Molt en la vida pot ésser sorpresa si no s’està atent al clandestí destí.
- 59.- La llei, quan no es fa servir és morta. No serveix. En farem una altra per ressuscitar la que no fem servir. Així tindran feina els legisladors...
- 60.- Saber el que es diu, quan es diu, per que es diu...Quants n’hi ha que xerren i no callen i ni pensen abans el que diuen, i, es troben en molts casos, amb els peus en el fang.
- 61.- Era necessari fer lo innecessari?
- 62.- Era completament segur de la seva inseguretat. Una coça del seu matxo el tenia a terra ensumant la pols.
- 63.- Per què la muller es queixava sempre del seu marit per que en ves d’acariciar-la, l’esgarrapava? No sabia ella, que es guanyava els pistrincs que mantenia la família a un lloc que l’anomenen el RACC, i es clar, se li encomanà això de tan racc, racc, racc.?
- 64.- Les Maries m’agraden, però amb les Magdalenes tens l’oportunitat de poder-les despullar traient-los el paneret.
- 65.- Quan ningú fumi, que és molt difícil, i no hi hagi d’encendre la cigarreta, és possible que s’acabi el concepte generalitzat de posar foc sigui amb llumins o amb encenedor, aleshores fins les fàbriques que es dediquen a proveir el mercat d’eixos artefactes faran figa en favor de boscos i d’altres punts que ara reben els problemes de la crema segons se’ns diu des d’autoritats competents.
- 66.- Veure la seva firma era conèixer-lo físicament. Una ratlla vertical demostrava amb signes el seu nom, i, d’altra, paral·lela en la verticalitat imposaven la seva altura en el paper com dos canyes de batre ametlles esteses en el terrer blanc. Llargarut de cames i cos amb cap restringit com punta de fletxa, circulava amb pas allargassat amb sincrònic automatisme. Ja us dic, trobar el signat paper era veure sa figura de persona.
- 67.- Anem amb pressa, anem corrent i busquem la solució. Sembla que la torbem, que la tenim, però no! Desapareix. Es la nostra por per seguir endavant i el temps no para. No agafem fortament la solució per que ens es canviant i de buscar l’alegria, podem trobar el desconsol. És la paraula enrevessada que no ens acut i no ens deixa avançar amb la nostra por.
- 68.- Per aguantar-se a l’aigua o per nedar – que no en sabia – no necessitava pas salvavides o carabasses lligades a la cintura. Ell sempre deia que si mai es trobés a alta mar amb un vaixell o barca i naufragués, inflaria les carabasses que duia entre les cames i agafant el timó, aniria a bon port sense cap classe de dificultat, per que de valor i boles inflades, i ben inflades no n’hi faltaven. Però potser no comptava que al pesar-li més el cap – per que el tenia ple d’idees descomunals com aquesta – es molt possible que els peus passessin a surar i el cap a beure oli. En canvi la seva dona que duia al pit uns pitxells o cantiretes ben arreglades ho tenia més favorable per que li surés el cap hi pogués competir amb la mar brava en cas necessari.
- 69.- Quan a la plaça de toros, el públic exhibeix el mocador diu que concedeix l’orella del toro mort, o sigui un trofeu o premi. En canvi en un camp de futbol, treure el mocador significa que s’exigeix el cap de l’entrenador o del president i directiva. Llenguatges com els dels vanos i pai-pais que s’han de conèixer. Llenguatge de mocador : premi o càstig, muxaina o clatellot.
- 70.- Quan ahir era ahir encara hi havia temps, però quan avui ja és avui... I és que el pretèrit no torna si no en el record.
- -----------------------------------------
- NOTA.- Aniré incluint i adjuntant les deixalles que queden apartades en el temps en aqueixa
- RECOPILACIO DEIXALLES 1 .- Gràcies per la vostra atenció. Anton.-28-5-08.
- ---------------------------------------------------
- 71.- En l’altre costat del riu qui hi havia? Dels seus o dels altres ? Graciosos o malparits?
- 72.- L’home, el personatge era plural, havia de ser plural i per a tots.
- 73.- La veritat que et diuen, la veritat que veus, la veritat que comprens, la veritat que és. Quantes veritats per ser això : veritat. Tria, a veure si trobes la veritat. Ni han que agafen la que els convé, per això que VERITAT, no sé. Quina ens fa falta?
- 74.- Segurament que la felicitat total és manifesta quan un dorm i els somnis son meravellosos.
- 76.- Sempre el pare i la mare –sobretot ella – creuen i veuen el seu fill com un nen petit.
- 77.- Anem retallant a la paraula que ens claven a l’orella. Per exemple : CALLA, -ALLÀ, -LLÀ, -A. – Calla .- que portis silenci, que no parlis./ Allà.- No deu ser el més allà, però senyala quelcom./ Llà .- No s’usa ara. Abans per fer creure els matxos, mules, etc. era dir-li que anés a la dreta. / A .- Encara la diuen els ases ases, els altres en fan una interjecció i l’acompanyen d’una H per que no es trobi sola. AH !! O sigui que traduït és: Amor, Home? / I a l’inrevés : Call .- lloc jueu. / Cal.- Es necessita. / Ca.- que no s’ho creu. Que no! Potser és per això que no ens entenem les persones
- 78.- La il·lusió no és la felicitat, però pot portar-hi. Cal tenir vocació de feliç.
- 79.- Escoltem la mentida amb fruïció i bevem gota a gota i amb certa recança la veritat.
- 80.- Li garantien el peix que li venien : - Mira, si no el trobes bo me’l tornes i et retorno l’import -.Com que se’l menjà i li feu mal, ell, per tornar-lo i recuperar el diner li portà les cagarrines amb un orinal. Com sino?
- ---------------------------------------
- 81.- Jo no fumo, però em fumen. Així s’estalvien de comprar el cigar o tabac de pipa.
- 82.- Si no et treus mai de davant del ulls les ulleres de sol, et passarà com a la senyora que no fa top less, és a dir, no es treu els sostenidors a la platja i el dia que ho fa, sembla que tingui a l’ombra les tetes com si davant del sol hi hagués un núvol o al revés ?
- 83.- Escoltar des de un racó o a trascantó pot portar-nos – si ens descobreixen - a perdre per sempre l’amistat, potser per que l’amic a qui espiem ara sap com es vessen al públic les seves opinions que considerava quasi en secret i confidencial.
- 84.- Li tiraren un got d’aigua a la cara i l’aigua va rebotar i caure pel pit avall de l’interfecte. Després li digueren : - Quina cara més dura, fins l’aigua hi rebota -.
- 85.- La intuïció és la brúixola que ens dirigeix el pensament per guiar-nos on vol que anem. 86.- Mou més el pensament que les cames.
- 87.- Viu el present, si no, no tindràs record del passat en el futur.
- 88.- Deixem-nos contaminar per l’emoció positiva del moment, no estanquem el riu i apartem el sentiment que ens embarga.
- 89.- Quan s’aixecava del llit es deixava el cap al coixí somniant encara. Ara bé, les cames i cos si que marxaven a la feina amb el conseqüent perill pels qui es creuaven amb ell per la carretera amb el cotxe, al lloc de treball per això li devien dir els seus companys, el dia que arribava, que tenia el cap a tres quarts de quinze.
90.- Real, real. La meva família és una família real, però la tele em diu que la família real és la del Rei. Quin fracàs! Ara resulta que la meva família deu ser una família irreal, però existeix que és el que interessa i a demés paga impostos per que pugui viure la real família real.
- ---------------------------------------------------------------------------------------------------
NOTA.- Entrada RECOPILACIO DEIXALLES 1 - Dia 23:10:57 -- 2008-06-19---
91.- Ser ignorant és no conèixer, no saber, en canvi, ser innocent és no tenir experiència de quelcom. Clar que en el sentit innocent no em refereixo en el sentit de culpa o no culpa.92.- El consideraven tant ignorant que el situaven en el Paleolític. Un metge i mestre s’hi dedicà amb esforç i el situà en el Neolític. Això que en la seva sang els anàlisi digueren que portava ferro i no sé si altres minerals. Tota una troballa, però que no servia per esborrar l’ignorància. I és que ell ja ho deia amb goig i la boca plena . – Soc com els meus pares que vivien en la muntanya amb la pedra. En una cabana feta de roques i eren felissos, segons deien ells, i no necessitaven tots aquestos estris de ferro per saber-se dutxar quan plovia o eixugar-se i calentejar-se al sol quan ell tenia la bondat d’escapar-se de les bromes, no dels acudits -.93.- Podrien passar uns cables ben gruixuts des de el Sol a la Lluna,- coses més difícils s’han fet -. I en ves de donar la Lluna aquesta llum blanca la daria potent i segura com la del astre rei i per la nit ens estalviaríem el rebut de la llum i no contaminaríem. Però els polítics que son això polítics, per molt que els científics els posin bones idees davant dels ulls o ulleres cap d’ells en fa cas. Deuen pensar que què farien per les nits si les nits fossin dia – figurem- nos vint-i-quatre hores de dia i cada dia -. Quin canvi més gloriós hi hauria, fins no ens caldria dormir, o en els dormitoris hi sobrarien els matalassos... I diuen tots ells que faran canvis quan manin. Que ens creguin i ens facin cas i a la feina. Això seria un canvi, un bon canvi i profitós. S’hauria acabat la contaminació ? Jo penso que canvis així a algú no convé i deu ésser algú amb molt de poder...94.- Els buscaven i no els trobaven. Un poli estordit i castellà per més senyes i que casualment portava un mapa i fent-se l’interessant l’estengué damunt del capot del cotxe i davant del seus superiors que no creien que un simple poli els pogués donar una lliçó, va senyalar un lloc i digué . Paki – están. Tots van mirar atropellant al poli que havia tingut una visió tant brillant. El poli es sobreeixia content com un gínjol. Amb tota il·lusió, com si fos una cosa excepcional deia :- Paki - estan, Paki – estan. – Han passat dies i encara els busquen i no els han trobat No devien estar a Pakistan. Seria una casualitat que un poli encara que ben intencionat els localitzes solament obrint un mapa.95.- L’aigua es cola ràpid en l’arena. Un infant ... és com arena verge. A un infant... donem-li aigua potable.96.- A la persona l’acompanya seva ombra i seva olor. Bé, la seva ombra quan fa sol, ara el que és el tuf ...? Clar, la suor, no és aigua de colònia, i no diguem d’altres deixalles líquides i sòlides.97.- Corria més que un lladre que l’arremet la policia o que se li escola el diner del butxacó.98.- Descobriria el dolç encant de la independència encara que sabés que fins per néixer depenia dels pares, del cordó umbilical, dels bolquers, de les carrutxes, i així, fent-se gran i depenent sobretot del diner, del temps fet minuts, etc. i li volien fer creure que podia ser independent, ell sabia que per quan havia viscut podia conèixer que dependria de la independència, per el que continuaria sent dependent encara que fos de la seva volguda independència.99.- Donem la merda als altres com a premi per que nosaltres no ens la podem acabar?100.- Allí darrera els seus ulls, en el fons del fons, naixien, habitaven i sorgien les seves intencions. També dins, en l’interior podia guardar la por, el terror, la comprensió, etc...--------------------------------------------------------------------------------------------------101.- Tirem sal a l’olla si és necessari, però no en tirem a les ferides.102.- L’eco és l’ombra o repic de la veu ? La carícia és la sublimitat del tacte? El silenci és la presó de la oïda ? La negra fosca és la ceguesa de la vista? La insipidesa és la negació del gust?
- 103.- Quan un es queda sol en la seva muntanya es creu el més poderós. Un dia el vent i la pluja, és a dir, la tempesta ferotge el fa baixar al pla, abans no rodoli pel espenall i quedi de panxa enlaire i indefens. Allí, amb bons ulls veu que el pla és rodejat d’altres muntanyes com la seva i fins de més altes i gruixudes. Aleshores, es vol fer amic d’elles per que compren que el seu poder solitari no supera el gruix del grup de pujols, muntanyetes i muntanyases. En referència, ell era un pobret que no podia ni parlar i menys encara cridar...
- 104.- Va procurar el pintor, ajuntar-se o casar-se amb la Marta. Així no li faltaria o mancaria pèl per els seus pinzells.
- 105.- Hauria preferit casar-se amb Mèrit - xolla, però s’ acontentava i satisfeia amb Mèrit – xell . 106.- Més val que trobis el punt a la teva dona que no pas en coma. 107.- El peix li deia al pescador de canya: - Prefereixo viure amb el dol – or, que amb l’ am ( l’ham) que si et clava del revés et senyala mal. Per que el dolor es pot suportar, però el mal et pot matar. 108.- El be que donen a l’humanitat la gallina, la dona i el porc, és de mèrit. Però, recapitulem. La gallina, després de pondre, surt contenta escatainant fins haver deixat l’ou per el profit d’algú; la dona, complint el seu pla mensual es neteja i es posa més maca per la possible pròxima aventura, i el porc, el maten, n’aprofiten tota la seva carn, es dóna complert sense tassa i es queda sense vida per un sempitern en be de la humanitat. Qui dona més al pròxim? 109.- Quan el nom propi l’adjectivem, donem a aquest matrimoni un valor on el nom, per una part concedeix a l’altra paraula el que, conscient o inconscientment, renuncia. Si parlem de PAU, Pau amb què? Si parlem d’AMOR, Amor amb què? Si parlem de LLIBERTAT, Llibertat amb què? Per tant, la devaluació és notòria. I l’adjectiu certifica i acabdilla uns valors que roba al nom que hauria de ser el valor suprem.
- ---------------------------------------------------------------------------------------------------- 111 .- Aquell, fotent-se’n deia al pastor i amo del ramat: - Ja els has donat o concedit el duret per que comencin a sentir-se independents, que per quelcom es comença ? -.
110.- Les inauguracions semblen ser pels polítics, el fer-se la foto per que els coneguin, els recordin igual com en una moneda hi graven en un costat la cara o escut o bandera per que no oblidem qui mana i ens mana.
120.- Com vull que siguin els meus fills i els meus nets? El que jo he espirat sempre : ser una persona.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Continua recollint DEIXALLES .- 7 - 6 - 08 .-( Avui he fet la entrada nº 100 d'articles a Deixalles) - 121.- Quan a la senyora vella li posaren les ulleres graduades, es preguntà ja convençuda amb el resultat de la visió que li havia vingut de sobte: - Ara podré veure la Tele, i anar pel carrer sense ensopegar amb les tifes del gossos .Que bé!! -.El aprenent d’òptic volent posar una cullerada de sucre a l’entusiasme de la senyora li digué: - I tant, fins podrà escriure a les netes i llegir les seves cartes -.- O, que bé. De menuda no en vaig poder sortir d’aprendre’n i ara amb unes ulleres... Per què no m’ho diguéreu abans? - 122.- Tot és definitiu, o pot ser-ho, fins que se’n creï, en surti o se’n manipuli un altre de més definitiu. 123.- En l’univers de les dones hi tens el forn de pa establert – l
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
13 Maig, 2008 18:27
Publicat per anforsa, General
- POSTRES.- la Mon – cloa. LLEGIR COM ELS XINOS O ELS OCCIDENTALS.- ZAPATERO...
- Abans no me’n havia adonat del que us explicaré. Els occidentals quan llegeixen ho fan d’ esquerra a dreta, o sigui que es dirigeixen a la sortida del sol, sempre, és clar, suposant que mirin al nord com en sentit d’orientació. En canvi la escriptura oriental s’apropa amb sa lectura cap a la posta del sol, orientant-se com l’anterior, o si no, no seria probablement així.
- Tot son meravelles que en eix moment no m’explico, en el context soc un indocumentat.. També que estudiant, rebuscant potser la troca la desfaria no per fer de mestre, sí per col·legir per que es dona aquesta i és una novetat més que em sorprèn
- Quan han arribat al lloc de la gresca, el JU i el JOS la conversa estava en moment àlgid.
- Albert .-... doncs al convent de Sta. Maria de Cartoixa els ha passat grosseta. – ell sempre que pot es posa a la boca les imatges de la religió, no sé si serà agnòstic o un resentit.
- JU.- Ja en deus tenir alguna de grossa de pensada...
- Albert.- Grossa o petita, que em sé jo? Compten els frares que en el convent el FRA CAS, per estalviar aigua no va regar cols i bròquils i se li han pansit i no se’ls poden menjar i en FRA GIL al voler traslladar unes bombones de vi ranci que tenien a sol i serena per que es fes bo, va tenir tanta mala sort que al tocar-se les dos ...
- Rosendo.- ...es feren un petó amb la llengua dins la boca i s’ofegaren...
- Albert.- Si, si que s’ofegaren, si, que es varen partir de la passió que hi posaren i boranit que s’ha fet fos i tot un riu de sang i la fortor del vi ranci va arribar fins els peus de San Gil que el tenien en una peanya per fer la processó...
- JOSS .- ... i es devia emborratxar no més de la olor, punyeta, mal guanyat de vi. Que ens en pots portar un trago en cara que sigui amb la galleda de les mares? Vaja, vaja... Que tens unes idees de bombero...
- JU.- Ell con tal que pugui ofendre...! Deixa’ls estar als frares i als sants... Que us compti el JOSEP el que em deia del president del govern de l’estat,... Que us ho conti que és un bon crucigrama... Llegir al revés com els xinos... Jo, jo, jo
- JOS.- Doncs, molt de fàcil. Ja fa temps que vaig per eixes... En temps del SAADAM HUSEIN, abans de que li posessin la corda al coll – si es veritat que ho feren, sempre incrèdul – diuen que ell al BUSH li va dir girant-se el nom, és a dir, llegint com els grocs, NI ESUH MAA DAS,- ( ni eso me das) volent dir que ni la vida li perdonava desprès que el pare del BUSH el posés al lloc que li convenia...pels seus interessos...
- O sigui que podeu comprendre que llegint al revés podem entendre coses que son desig d’un i per que altre s’hi oposa se’n van a norris...Coses del poder..., punyeta!!
- Albert.- No ens vols contar un conte xino, ara? Que ja som grandets...
- JU.- ...deixa’l parlar que a mi m’ha convençut...
- Albert .- També jo us he dit una veritat hi m’heu tractat de...
- JOS.- Fa temps que el tinc al cap. Des de que eixa persona és al cap del govern i no us ho havia dit, però, ara, m’ha semblat que ... no és cap secret!! Mireu, llegiu ZAPATERO al revés...
- ROSENDO.- ...OR...ETA...PAZ.
- Albert.- ...OR:::ETA:::PAZ...
- JU.-... Que us sembla, incrèduls ?
- JOS.- Al menys ho va intentar, ara com al Saadam aquell. Qui va ser el que es va cagar a la paella, els seus, els altres o els... Coi, que de tot pot haver-hi al mon, resingla!
- El Zapatero la volia la Pau, com molts. Ho va intentar, com molts. On es el FRA CAS ? Que no va regar les cols i els bròquils...? O que va trencar les bombones de vidre del vi ranci?
- Segurament que passarà temps, anys, qui sap... Qui conquerirà la PAU? Aquest personatge ho porta dins en l’enigma del nom. Que tots tinguem sort i un dia s‘aconsegueixi esborrar eixa lacra que fa massa anys que dura....
--------------------------
- 8 A.- Quimera obtenir la independència. Un somni en resulta assolir un estat federal... Encara tenim l’autonomia !!! Ai, consola’t amic si volies posar-te la cullera a la boca amb el pastís... Crec que les hores passen i els auguris son de calma en eix sentit. Més aviat ens tiben el ramal que pas ens el tiren al coll per que ben ferrats de potes, com els equins, bruelem sense que ens escoltin. Al caminar amb dos peus varem deixar el gust de tirar coces...
- 9.A- Segurament que abans de inventar-se els jocs de pilota – que n’hi ha de variats per que puguem triar -, ja rodaven les dos pilotetes fent els seus també variats jocs per que els humans gaudissin silenciosament o sorollosament, segons els casos. Que encistellessin, que fessin penaltis, fores de joc, gols en fora de joc, d’aquells que la pilota quasi entra i no és gol... la varietat que ara a qui agrada, el fa estar en els núvols..., crec que es tan vella com el conte de la poma o el préssec i la serp i – per que no es queixi que algú ha de tenir la culpa -,de la vituperada dona. Per que sols a ella i no als dos se’ns acusa,,,? Sempre l’home, el mascle ha set cruel. I continua...Una desgràcia!! Resem, les dones son unes santes. Ai,sí...!!!
- 10.A- Saber estar és acceptar els mals moments amb serenitat i donar-li la solució adequada.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
12 Maig, 2008 21:35
Publicat per anforsa, General
- POSTRES .- El politiquet filosofa quelcoms impossibles?
- Havia contemplat un reportatge de la Dolly, aquell corder anglès que li havien succeït coses extraordinàries, quan comença a barrinar veient les possibilitats que en el ser humà podia tenir.
- Clar, que el seu pensament copiava d’alguna manera el que els científics se li havien avançat, però el considerava justa una circumstància que ells ho feien en el sentit de copiar un model i ell el que volia era que cada ser fos lliure dels demés i engendrés el que havia pogut acumular i en favor del seu fill.
- Era un soliloqui cru i de rigor el que el deixava aclaparat davant les possibilitats d’actuar en favor de tants i tants possibles habitants futurs del planeta, que de deixar sense fer res naixerien com ara amb la imprevisió.
- En la conferència a soles que es preparava el politiquet feia aquestes importants reflexions. –
- L’herència genètica en les generacions actuals, sería bo incloure-hi la part corresponent a l’avanç del intel·lecte dels progenitors en sa vida i incloure-la en el nou nat.
- Ara, tots els cervells han d’arrancar de zero i anar omplint l’esponja de la clepsa poquet a poquet despertant al viure. No seria millor el que predico?
- Suposem un fill de metge o advocat o paleta o pagès o artista en qualsevol ram que ja espontàniament fos embrionat amb eixes vivències i sabers dels progenitors o sigui, heretar l’herència intel·lectual.
- Naturalment que, les negatives, com lladre, babau, imbècil, idiota, etc. quedessin esborrades per la successió.
- Seria com ara que ser fill de rei, magnat capitalista, etc. ja se’ls dona en la sang del pergamí o en les hisendes o en els valors borsaris als nadons d’eixes preclars parelles i en el tresor de l’herència. Si, si. Proposo – es deia el politiquet en el seu pensar - una llei genètica en eixos termes. Així viurem el vertader progrés humà. No com ara. Clar que el nadó, abans de ser engendrat hauria de poder triar de on néixer.
- El politiquet, home vulgar, que actuava amb son pensament també vulgarment, tenia moltes opinions a dir al mon, ara, donada la vulgaritat de les seves propostes, no tenia quorum i en la vida, això fa que un triomfi o es quedi sempre entre els apartats. Segurament que de canviar de neguit podria trobar altres carreteres per on circular amb aplaudiments. No sé si la seva mestressa o algun car amic podran influir en eixos actes que sols queden com una filosofia que no té futur. Però deixem-lo dir, qui sap si algun dia ens dona la idea que la PAU i l’AMOR triomfin amb totes les de la llei, que sembla que no anem per eix cantó....per ara.
- ---------------------------------------
- 145.- Quan habita la Pau, el temps camina i els infants somriuen. Quan habita la Guerra el temps corre boig i els adults maten... Trist, molt trist.
- 146.- Aquells moments seriosos en que un es posa tens i sembla que ha d’explotar, fes-te pessigolles, riu o somriu, respira a fons, aleshores la tensió perd força i tot s’aplana.
- 147.- Si tots tinguéssim el riure o somriure a la cara, tindríem a prop de la boca algun riu, encara que sols en lletres i podríem abocar l’aigua que porta el riu i el som-riu-re. Unes llàgrimes, sí, però quelcom és quelcom.
- 148.- Hi ha persones que no es senten soles per que tenen la ràdio a l’orella o al aire. Abans, sobretot quan hi havia un vell en la casa les visites de companyia era pa del dia.
- 149.- La loteria, al qui li toca un bon grapat, ja pensa en ser solidari amb els que l’han situat en aquell nou estat?
Comentaris | 0 RetroenllaçOs
technorati tags: dolly , politiquet , riure , pau , guerra , radio , loteria , alegriaRECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.-APLEC SARDANES.
11 Maig, 2008 17:08
Publicat per anforsa, General- L’APLEC DE SARDANES
- A LA TORRE DE L’ESPANYOL
- Escrit per Antoni Fortuño Sas – 19 -20 – 3 – 1993.
- L’ACCIÓ .—Passos curts.
- La sardana / Més ufana / ballarem.
- Les mans juntes / peus de puntes / hi tindrem.
- La ment canta / cor decanta / sentiments.
- Alegrem-nos / i lliurem-nos / ben contents.
- ------------------------------
- SENTIMENTS.- Passos llargs.
- Dia d’Aplec. Com entusiasma eix dia ...!
- Tot bull de festa amb deliri i alegria
- Enllaçant les mans amb germanor.
- Bat la sang contenta i fins carinyosa,
- Somriure esclata, goig, joia formosa
- Que aplega en la rotllana tot dolçor.
- Cantem amb excel·lència de confrares,
- El baptisme de sardana que els pares
- Regaren per nosaltres amb primor.
- I llancem-nos alegres a la festa,
- Movent peus, unint mans, sumant la testa...,
- Compàs de punts, gaudint la ment i el cor.
- -------------------------------
- EXALTACIÓ .- Passos saltats.
- Cantem, / ballem... / Fina sardana / Ballem.
- Clavells serà tenora que perfuma
- Als quatre vents com mel de l’esperit...
- Els lliris blanc, fiscorn contrapunt suma...
- Gladiols, flabiol que dona el crit.
- La terra que ens aplega i mai desterra...,
- Guerra darà amb el contrabaix farcit...
- La gravetat de roca i argila terra
- Durà el compàs i norma de l’escrit.
- Cantem, / ballem .../ fina sardana / Ballem.
- El poble tot amb les airoses cases
- Obrirà porta i finestra al desig.
- Rotllana alegra el cor, veurem les places...,
- Pels carrers, la sardana serà al mig.
- La ma ossuda junt a la ma menuda
- S’estrenyerà afeixugant-se els dits.
- El veí, al foraster, cordial saluda
- I sent son goig que lliura compartit.
- Si, d’Norta tenim l’aigua romana
- Que satisfà la set del poble, el pit...
- Busquem de Pep Ventura
- La musical sardana,
- Ballem la dansa pura,
- La dansa catalana
- Que ajunta grans i joves amb delit.
- Que escampi el vent la pura melodia
- Que ja dins el bressol ens va acollir.
- Avui, cantem-la tots en harmonia...,
- Que sigui nostre viure fins morir.
- Cantem,
- Ballem
- Fina sardana.
- Ballem..., Si, si, siiii !!!
- ---------------------------------------
- Nota .- Avui dia 11 de maig de 2.008, es celebra l'Aplec anual de sardanes.
- ---------------------------------------
- ENVIEU-NOS LA PLUJA BENFACTORA.
- Escrit d’Antoni Fortuño Sas. La Torre de l’Espanyol a 10 -5 - 08
- Senyor, Senyor...
Vos que teniu el poder immens sobre la pluja...,.
a la nuvolada, ompliu-li d’aigua la tremuja
per que l’aboqui a les terres de dia i de nit.
Que n’aparti l’esquerp cerç i la glaçada tramuntana,
que apaivagui tempesta de brou mesell i rufagada
que ens dugui llevant a faixa o el suau garbí.
Vos que podeu manar que els meteors no portin quera,
que en vostres justes mans clogui l’alegria riallera
aparteu romboll que ens assedega sens veure el fi.
I porteu a tots el goig de pluja clement i benfactora
que sadolli els cors i frissor calmi en nier que espera hora
d’ ametlló mastegat o cuc vingut a boca i pau torni a fruir.
No feu cas dels que la solució la tenen en ses boques,
xarlatans de tòtems que adoren i sols son pedrots o soques
i son orgull, urcs altívols que es figuren deus de tot comís.
Volen llaurar per ells, sembrar amb blat robat per profit propi
tenir paller pispat, parlant com advocats que defensen l’opi
que vendran a la innocència la mortalla de futur míser destí
No els deixeu parlar amb banalitat que cors i caps confina
i cogita a negar les ancestrals arrels de voluntat divina
que han omplert de segles de raons certes vells pergamins.
No vulgueu que surin fent-se l’oli nou, ni ungüents de predicada,
que van arramblant grapissos venent-los per ordi net d’erada
i encadenen els caminals, cedint rancúnies per pistrincs.
Envieu-nos la broma a punt de parir el gotam d’aigua.
Que regui amb escreix arreu, que remulli obert paraigua
Que tenim els camps sedents i ciutats femtoses de mortals verins.
Que el líquid de la vida retorni on mai degué fugir-ne,
I omplir cossiols de saba per sanar al malalt i repartir-ne
L’alegria en llavis que clamen pau i en ventres eixuts de tant sofrir.
Doneu-nos l’aigua que vostra benedicció porta
Per que afani en tots la calma, ressusciti la morta
Virtut del prec del creient que ha pecat en son destí
Que curi el crostam infest que en caps i ments pastura
Que netegi la injustícia que sens Vos perdura
I que dugui l’esperança que pot fer-nos infinits.
A Vos resem, Senyor, gràcies, Senyor...
Comentaris | 0 RetroenllaçOs
technorati tags: L'APLEC , SARDANES , TORRE , ESPANYOL , SENTIMENTS , EXALTACIÓ plujaRECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
10 Maig, 2008 21:37
Publicat per anforsa, General
- POSTRES .- Que li posaran al Guardiola? Les botes o les sabates.-
- Avui hem anat a comprar verdura, per que allí prop del banc de Londres de la Moncloa s’hi posen a vendre les parades ambulants. Allí tots es diverteixen. Uns, venent, les altres comprant, i els de la crossa fent-ne de les seves amb la llengua. Com que tots volen dir la seva de vegades la competència és tal que es forma un galimaties que dona bo d’escoltar.
- El JOS, l’altre dia es va quedar amb les ganes per que l’Albert el va guanyar per ma i segurament que ara prepara tota l’artilleria per arrasar al contrincant. O si no de nou a eixugar-se la suor amb la ma esquerra, fer el toni o el distret, per que de temes n’hi ha tants que si un no prospera l’altre aboca calderada i com els jocs de bitlles, cauen fins fer llenya.
- A casa del JOS i el JU, un dels nets, el petit feia dies que havia perdut la vidriola. Ahir, per casualitat una de les velles de la casa, passant la granera per davall del llit del crio la va trobar, ella com que és del Priorat exclamà amb alegria : - He trobat la guardiola.
- La noticia no va caure per trencar-se i ara es el que explica el JOS als seus estimats col·legues.
- JOS .- Ahir la dona va trobar la guardiola davall de...
- Rosendo .- Això ja ho sap tot el poble...
- JOS .- El que sé que el Barça si que ha trobat al Guardiola que el tenien fa temps amb cotó fluix per que no se’ls passés. I és que a aquest xicot li varen fer una jugada fa anys que es va repetint quasi cada temporada en aquest club. També li faran al Raúl, aquell blanc... Mira el Hierro... I el Buitre...A ell el van fotre fora i , ala, apanyat. El pobret tot plorós va marxar pel camí dels disgustos. I ara, com si li demanessin perdó, au, té les llongues i guia la diligència... I triomfa, petit, i treu-nos les castanyes del foc que nosaltres tenim la pell fina... Pollastre...!! Però el greuge pitjor que feren els directius és que fitxaren al Saviola per que no volien perdre la ola que els portava el dineró i com que quan un perd la vidriola no sap el que perd... varen tenir que marxar amb la cua entre les cames i això que tenien Gas per vendre, ...
- Rosendo .- Res, home, res ara a Barcelona li posarem Barceola, per que Barcelona ho dèiem quan teníem a Maradona... Sempre Bar..Ça, - pica amb la crossa a terra i retrona com si fos al camp - Bar...ça . A reicaart muerto, reicaart puesto. El fotut per ells seria que tinguéssim república... Aleshores diríem a presidente muerto, presidente puesto que potser a molts agradaria... Fotre...
- - JOS.- Ara ja tenen la Guardiola de Berga a prop, qui sap si hi envien l’Ave i tot per assegurar-se que no se’ls esmunyeix...
- Rosendo.- Confien en los de casa... Es com els tontets pagesos que com que tenim les hisendes encallades a terra no ens escapem mai. Ara que no li passi com al Rexach que comença amb erre i ja veus que han fet de tots els de les erres... Rosario, Rimvaldo, Romaldo i ara l’últim que teníem al trono i ens el vendran per quatre xapes,, que ja ho deia l’altre dia,.. Copons!! Fora, quan se’n cansen o quan hi ha caleret a vindre cap a casona, que és molt dolç tot això i qualsevol seu deixa perdre un carterot d’aquestos, que fins poden donar propina... Hauríem de ser rics... Però això del paper vola...
- JOS.- Si tots fessin com l’oncle Gerardo que no en gastava ni per menjar... Un dia va anar al banc on hi tenia tot el que la noia li havia tret de davall de la rajola i volia veure on tenien els seus quartets que els tenia tots senyalats amb un doblec i estrip a la punta...i el piscolabis que va armar, no se’n fiava dels que li ensenyaven... Deia que aquells els havia parit ell amb la suor del front i volia els mateixos... Que no tot es flor i viola.
- JU .- Si m’ho voleu repetir, millor. Penso que exagereu. Ja ho sabeu que la dona ha trobat la Guardiola del menut..?. Pobret, quina alegriiia !! – compreneu que el JU es sordet de vegades i quan fot la pota al bací i es mulla la camisa dels espetucs, tots se’n riuen, però que hi farem, ell és bona fe.
- Rosendo.- Que en va el poble ple...! Sí...!!! de tonteries. ...Ves aquest, que han trobat al Guardiola... Si ja ho sabem, Juan, ja ho sabem, fill meu, que no t’enteres...
- JU .- No veus que em ressonen les orelles i no sento l’esquella. Voldria saber qui trencarà la Guardiola per arreplegar les xapes i els paperets, per que ara el menut, havent trobat... està gelós com un flam que no es deixa tocar amb la cullereta i ni sa iaia el consola. Deu pensar que li havien amagat i... Això dels crios...!!
- Al poc han recollit la bugada, vull dir les crosses i han emprés camí de casa. Anaven més o menys contents cadascun amb la vidriola o el Guardiola.
- Els dos consogres han fet cap al carrer de seva casa, allí la xivalada jugava a futbol, i estrany, amb una pilota del Barça.
- El geloset menut amb la vidriola acollida al pit amb les dos mans com si guardés el cor no s’escapés i es quedés sense. Ha corregut a dir-los als iaios la seva satisfacció.
- JU.- No corris que xafaràs la guardiola...!!!
- Una sabata escapada del peu de sa germana a fet cap a l’encontre del volgut objecte i en la trompada ha desvalisat l’estimat tresor que el pit del nin amb amor guarda... Pooof, xiics...Tot el monedam per terra com en dia de bateig o festa de fi curs en l’escenari – sols falten els caramels – han redolat com ballant el roc and rol.... La iaia que ronda per allí i veu la destroça exclama amb pena mentre el menut no sap si plorar o arreplegar el calderillam...
- - Pobra Guardiola,....! Renoi de la sabata...!!!
- -----------------------------------------------------------------------------------------------------------
- 142.- El humor té una gran virtut. Quan acabes de riure o somriure te’n adones
- que el contingut és serio i has de ser conseqüent i deixar de riure i reflexionar.
- 143,. No ens riguem de ningú. Fem-los o fem-nos pessigolles, però mirem que no tinguin els braços enlaire en el moment que nosaltres els encalcem o perseguim, no sigui que baixin els braços i el cop que ens arribi sigui important.
- 144.- La llibertat per als sers humans podria començar al sortir del úter matern ? Crec que la llibertat absoluta no existeix mai, per que sempre rema una dependència... I si faltés l’aire..., i quan és núvol i no hi ha sol..., quan la pluja s’absenta i no es veu per enlloc..., on és la llibertat. Sempre depenem de les petites i grans coses. Per això el conflicte entre llibertat i esclavitud és una dependència en nostra balança de la vida... Més valdria que ens ho miréssim.
Comentaris | 0 RetroenllaçOs
technorati tags: ´barça , guardiola , vidriola , barcelona , moncloa , londres.POBLES --CABACÉS -FOIA
09 Maig, 2008 18:24
Publicat per anforsa, POBLESNota.- Retornem avui a eix apartat de POBLES per seguir amb
l'ermita de la Foia de Cabacés. Son escrits després d'una visita
guiada amb els amics Roser i Vicent. Gràcies per les atencions
que em teniu.Anton.
NOTA.-Adjunto, avui, dia 10 - 5 - 08 -BALADA A LA FOIA -ANY 98.-Anton.
NOTA.-Adjunto, avui, dia 11 - 5 - 08 -BALADA DE LA FLORETA, celebració Jubileu 2.000.-Anton
NOTA.-Adjunto avui, dia 14 - 5 - 08 - BALADA DEL FLOQUET DE NEU.- Anton.BALADA DEL
FLOQUET DE NEU.A.Fortuño-99- La tempesta n’és molt seria
- dalt dels rocs del vell Montsant,
- neu cau de pressa,amb dèria,
- vol cobrir-ho tot ben blanc.
- Floquets de neu son empesos
- per el vent en fosca nit
- i en l’arbriu sumen sos bessos
- tot el fullam recobrint.
- Darrera peresós queda
- un que no creixerà més,
- molt infantívol remena
- no tornar-se a terra,neu.
- Ell vol volar-ne i volar-ne,
- no seguir a ses germans
- i pel cel cançons cantar-ne
- i córrer sense parar
- Fulleta de pi se’l mira
- comprenent el seu desig
- li ofereix la seva quira(mà)
- abans en sigui espoltrit(fer-lo pols)
- -Floquet de neu que volteges
- per el cel sense destí,
- vine a mi,si no m’enveges,
- pobreta fulla de pi-.
- La Mare Verge revisa
- els paratges del Montsant.
- La balma ,cova i cornisa
- on hi resen ermitans.
- La nit feréstega i freda,
- doncs,neva amb moltíssim vent
- i Ella temp que l’home a cleda
- no hagi arribat a temps.
- -No correu bons perdularis,
- la ventisca us pot fer mal.
- Dins drap-sac vostres rosaris
- tenen denes per pregar-.
- Esgarriats per maltempsada
- -que urpes males va lliurant-
- homs barbuts fan caminada
- per guarir-se dins la vall.
- La vall foia és mantellina
- que guarda matoll i arbust
- i amb pes neu fullam s’inclina
- com damunt cabell vetust.
- Blanca neu, grisa la pedra,
- el ramatge està cor pres...
- El glaç amb el fred hi" medra"
- i és l’amo i senyor arreu.
- -No t’amaguis pedra dura,
- escup-ne la tova neu
- abans que sigui tortura,
- fes-ne aigua neta a tos peus-.
- El rocatge, guarda noble,
- la clemència obeeix
- i remena tot son moble
- i la neu escarxa als peus.
- Una font brolla fumosa
- en la vall foia al instant
- anunciant miraculosa
- que la Verge vol casal.
- També esbarzer i l’argelaga
- quan xispeigen a foc viu
- a la neu molt empalaga
- i la tornen pols,polsim.
- La Mare Verge que passa
- prop del serpent esbarzer
- no s’adona que té espasa
- enganxada en el mantell.
- Son suau caminar no pensa
- que els glavins faran estrip
- en l’ornament que es defensa
- amb son sedós cos i brill.
- Les urpes tendres o seques
- retenen el cobricel
- i esgarrinxen dins les fleques
- fent esgarraps en mantell.
- -No em maleïu, bona Mare,
- us retinc per vostre bé.
- Un pas més,...Forat no para...
- Sou dins Boca de l’Infern-.
- -Et dic que per eixa gesta
- que demostra ton voler,
- tindràs fruit negre com vesta
- que els nins menjaran com mel-
- .
- L’estrip és gran en la capa,
- quasi destapen les carns.
- - Tu, argelaga, posa-hi grapa,
- amb tes punxes fes brodat-.
- No hi és a temps l’argelaga
- de curar-ne el desconcert...
- El floquet neu prompte amaga
- el seu cos en l’estrip fet.
- La fulla de pi és l’agulla
- que amb resina fa el cosit
- i el mantell d’aigua no es mulla,
- doncs,el floquet és gel prim
- que retorna l’esquinçada
- sense pedaç, nacarada
- primorosa capa -abric.
- ---------
- Des d’aleshores la Mare
- -Mare Verge del Mont- sant-
- en la celístia no para
- de revisar foia vall
- El floquet neu no es desglaça
- en les calors del estiu
- i al mantell verge s’hi abraça
- en cura del gran estrip.
- Per això,la Santa Dona
- venerada en Cabacés.
- immortalitza sa Foia
- com a Mare de les Neus
- --------------------------------
- BALADA DE LA FLORETA
- ------------------
- Escrit d’Antoni Fortuño Sas
- setembre - 2000
- ( Festes Jubileu )
- ----------------
- A vora el camí de muntanya
- com una aranya
- aplegada al carreu la flor
- Quatre fulles menudes
- folrades i velludes
- arrapant-se al brot.
- Sap que ses companyes
- caminen com banyes
- en vers el verger,
- per humans collides
- per ells conduïdes
- seran fidel present.
- Ella vol anar-hi,
- com pot caminar-hi
- si no te peuets?
- La cadarna crida:
- - Vine, talla’m a mida,
- porta’m fins a dalt
- que pugui adorar-ne
- i allí quedar-ne
- prop la Verge mare
- que a tots empara
- en eix dia gran -.
- Talla la cadarna
- bresca d’aquella arna
- concedint favor.
- Vola alegroia
- fins a dins la Foia
- fent lluït pregó.
- I al cambril hi porta
- la flor que suporta
- en son curull bec.
- Deixa delicada
- la flor enamorada
- de la Verge als peus.
- Reina complaguda
- diu: - Oh, flor menuda,
- adorna mon mantell -.
- I allí ret cosida
- exuberant de vida
- amb perfum etern.
- VERGE DE LA FOIA.
- Antoni Fortuño-98
- Com trisagi de les teves gràcies,
- vull cantar-te ara, avui, en honor teu,
- amb el cor net ,deixant del món fal·làcies,
- i encenent foc de eterna vida arreu.
- És foc que un dia varen instal·lar-ne
- els avantpassats que amb goig venerem
- i el nostre deure dolç serà el lloar-ne
- la teva glòria en eix racó immens.
- Bell racó ben arranjat a teva honra,
- on mà i enginy de tot un poble hi és present
- què ben polit!, treu femta de deshonra,
- què ben polit! sa netedat s’hi veu.
- Qui sap quin eremita va portar-te
- gelós de tenir Mare a prop seu.
- Somniador, dels luxes va lliurar-te,
- de vora mar et pujà al Montsant seu.
- Sa joia icona - fusta i carn alhora,
- - esperit de vida i sentiments -,
- la balma, ara, casal de la Senyora,
- santuari, ell, de Mare de les Neus.
- Potser, ja Ingunda és postrà la primera
- dant despulles del cristià Ermengol
- i demanant que el fill que dels dos era
- del cristianisme veiés tot l’esplendor.
- T’he vist, Sacra Dona, en teva ermita,
- amb m’esposa i uns amics ben complaguts,
- l’amor per ta muntanya ens ressuscita
- i ens fa viure una nova joventut..
- Puc confessar que Cabacés t’estima
- és veu en els rostres quan de Tu parlem,
- el poble és colrat amb noms on hi rima
- la fragant aigua de Foia o de Neus.
- VERGE DE LA FOIA
- Antoni Fortuño-98
- Senyora blanca camines
- amb el rocatge a l’espatlla,
- el nen menut a les sines
- que amb ton viu calor, dorm, calla.
- No ets com altres advocades
- lluint mantells d’or i plata,
- bells cambrils i peanades
- guarnides on flor esclata.
- Tu en tens prou amb durs rocatges,
- guerrers hirsuts obeint-te
- guardant-te de mals oratges,
- sa potència oferint-te.
- Damunt tens tàlem de joia
- que és el cel de llum d’estrelles,
- davall teu, bassiol, ta foia,
- aigua i fruits de meravelles.
- Nosaltres pastors, llenyataires,
- volem ser fills de ton regne
- obrint la veu de cantaires,
- tancant teu amor al cor sempre
- --------------------------------
- BALADA A LA FOIA
- Després de visitar el lloc. Any 98
- Escrit d’Antoni Fortuño Sas.
- --------------------------
- Foia,Foia,Foia,Foia,
- físic,intel·lecte, esperit ets
- Foia,Foia,Foia,Foia,
- ets la joia de Cabacés.
- ---------------- --------
- Eixint-ne de les entranyes
- sense memòria del temps,
- sorgí potent,enlairant-se
- aquell rocatge donzell.
- Respirà amb alegria
- avistà tendror de l’erm
- i els voltants reverenciaren
- el cos nu,robust,novell.
- Davall seu,fent-li carícies
- mimant-li talons i peus
- guaità l’aigua que venia
- del fons del sí del avern.
- A.- Fes-me lloc.- li diu besant-lo.
- R.- Hola,que juntets estem
- dins del bassiol podràs cabre-hi,
- dins ton mirall jo em veuré.-
- A.-Pensa que jo he d’anar-me’n
- De pressa,ara,ara mateix.
- Però quan el sol aguaiti
- boira també en seré.
- R.-I acariciaràs mons llavis?
- A.- I els teus ulls alegraré.
- Com fada de vara màgica
- tot l’entorn teu canviaré.
- R.- Tant que he dormit,si sabessis...
- A.- Bé,però ara estàs despert.
- Vigila el meu viatge.
- Me’n vaig i em quedo al temps.
- R.-No puc moure’m peso massa.
- A.-Fes guàrdia com bon guerrer.
- Sigues destre,fes-ne tossa,
- demostra segur valer.-
- L’aigua salta cantarina
- fent regalims pel terrer.
- Marxava contenta,alegre,
- veient-ne lliure l’anhel
- de donar gràcia complerta
- a la terra,al aire i al vent.
- El sol sorgia aleshores
- dalt el serrall,per orient.
- Saludà amb complaença.
- S.-Bon dia, als dos us dec.
- Fent la rialla ben dolça
- el saludaren ensems.
- Un pi vell al sentir l’aigua
- que mullava ses arrels
- ple d’eufòria a una carrasca
- l’acaricià sens recel.
- PI.-Noia,noia,xucla,atipat
- beu el manà que dona alè.
- Les teves fulles puntxentes
- amorosiran son vel
- i et rosegaran les cabres
- com si fossin mató i mel.-
- Les formigues molt de pressa
- han fugit del vessament
- que relliscant-ne fa l’aigua
- saltant pels ja correguets.
- Un taixonet se les mira
- i suca al líquid els pels
- llençant-ne espurnes mullades
- al margall,melca i blet.
- Ha saltat com una fúria
- del brancam del pi mes vell
- un esquirol que amb la cua
- i fent carícies al vent.
- ,ha pidolat una pinya
- rossegant-ne el pinyonet.
- L’aigua segueix sa fal·lera
- pedres renta i arrodoneix,
- mentre el pi i la gran carrasca
- fan coval al lledoner
- Un esbarzer allarga grapes
- fent corrioles pel pedrer
- i estira urpes com gat cerval
- sense respectar cap llei.
- L’argelaga i la ginesta
- es pinten de groc i verd.
- Sajolida aroma nous
- creient-les fruit d’oliver,
- i les abelles meleres
- beuen aigua amb calcer ple
- El cabralós i la cabra
- remugant salten pel cel
- i amb quatre càvecs per potes
- “ rebassen” el rossoler
- Ara beuran recelosos
- perquè bromall surt al cel
- i pot caure llamps i pedra
- arrasant als cabridets.
- Es tapa el sol dins el núvol,
- pi i carrasca estan en peu,
- l’aigua canta oració nova
- posant pau en bell concert.
- Brullant-ne del fons de l’aigua
- es torna dea vivent
- formosa femella verge,
- cara dolça,groc cabell.
- El rocatge que li parla...
- R.- Ets ja riquesa als meus peus
- Et beneeixo com pare
- que al fill lliura tot govern.
- Disposa de mi Riquesa
- tindràs sempre el meu consell.-
- La donzella temorosa
- veu llamp que guspira encén
- i el tro calent llença pluja
- mullant marbre viu i cabell.
- Pi i carrasca amorosos
- volen fer-li de mantell.
- Ella respira joiosa,
- tot es amor al seu indret.
- Reverencien la dona
- formosa verge que n’és,
- fertilitat i riquesa
- del terral,d’aquest terrer.
- COMIAT
- OH,Foia, ets joia
- del terrer
- Cofoia ets noia
- de Cabacés.
- Has sigut la dolça vida,
- joiell de gràcia sens mida
- del terrer.
- L’esperit que et donà vida
- sigui regal sense mida
- per Cabacés
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
08 Maig, 2008 22:51
Publicat per anforsa, General
- POSTRES.- El politiquet vol solucionar el problema de la Immigració.- Fetes les paus amb la seva mestressa, ja que el dia de sant Jordi va ser esplèndid regalant-li un bon ram de roses i un llibre de cuina, i ella el va perdonar del insult de no dir-li la veritat sobre la carta del ministre, avui podia ser un dia especialment conflictiu.
- Ahir al vespre se li presentaren dos immigrants a demanar-li feina. Ell que no en disposava de feina els va desnonar, sense abans enviar-los a un amic que probablement els solucionaria el problema encara que fos sols temporalment, collint cireres.
- Això el tingué preocupat fins a la enèsima durant tota la nit. Fins llençols i coixí se’n assabentaren del seu problema. Ja sabem que encara que no parlin, habitants pacífics d’un dormitori, ells viuen la convivència del que succeeix i podrien contar coses que ni en llibres es conta. Aquella nit era una d’especialment saborosa, per que el politiquet era a la lluna. S’aixecà diferents vegades per desfogar l’eixidiu, ja que la pròstata el manava. No era allò de fer les necessitats i tornar a la joca i quedar com un tauló, diria que fins li faltava aire. Avui amb el seu clàssic got d’aigua i adjuntà un bolló de xocolata per veure si l’alegrava els pensaments que se li feien confusos. La tercera vegada que anar a veure el comú lloc, es sentí decidit per emprendre la missió que des del desnonament dels immigrants li foradava el cervell com una barrina la fusta dura d’alzina que no aconsegueixes fer-li entrar el cargol per obrir forat encara que llencis a terra un tafetà que podria mantenir encès el foc una bona estona.
- La mestressa era absent del problema. De tant en tant deixava anar els seus bufits complaents de fembra satisfeta avui que el mestre havia set perdonat. No havien coincidit al despertar-se en la llarga nit i ell no volgué molestar-la. Per què? Era ell com a polític que trauria l’aigua – tornem-hi amb l’aigua, perdoneu que no va per aquí – del vaixell que navegava amb el forat fet pel filaberquí de la seva idea, i que tindria que tapar amb el paper estrassa de la seva pensa.
- Ja eren les set del matí i com cada dia deixarien el cau per començar la jornada. Ara si que li exposaria el seu patiment que resoldria de forma contundent.
- - Noia -
- - Ja estàs despert?
- - Hi fa hores.
- - No t’he sentit en tota la nit. Ai...!
- - Doncs, mira que he vetllat més que fent imaginàries en l’exèrcit.
- - No diguis.
- - Clar que dic. T’he de confessar el meu neguit. Tu coneixes això de la globalització?
- - I que vols dir?
- - Donses, com que estem en un mon global, segons volen el que saben més que nosaltres i com el diner que va i arriba a tot arreu, nosaltres també hem d’estar al lloro i fer el que tenim que fer.
- - Ja es nota que no has dormit bé, ja, per que si no t’expliques més clar, em sembla que haurem d’esmorzar, dinar i sopar i no sabré que vols dir-me.
- - Mira, comença a preparar la maleteta que ens en anem d’aquí., i no de viatge, si no a cobrir la plaça en el seu país dels dos immigrants que ahir ens demanaven feina. Ells tindran des de avui aquesta casa i totes les pertinences i nosaltres anirem a viure on ells vivien.
- - Tu no carbures o vols gastar-me una broma.
- - Broma? En serio i molt en serio. Penso que per conèixer el problema, hem de patir el problema. Vull que sigui un exemple per tots els grossos i prepotents que legislen així com si no els toqués a ells. No, no i no!!! Tots els que estem gaudint del BENESTAR, doncs a canviar, si, a canviar i viure el que ELLS viuen i aleshores potser comprendríem de que es queixen, que els falta, per que en pròpia carn ho viuríem O sigui que prepara la maleteta, i deixa tot el que tens aquí que ells ja se’n cuidaran.
- - Mira cridaré al metge que vingui a veure’ns no sigui que tu estigis boig i jo m’agafi un infart.
- - Si, noia, boig i fart de sentir als companys que tot ho arreglaran, que faran lleis adequades, que inclouran partides en els pressupostos... Vull fer un escàndol, que diaris i teles en parlin, si els deixen, que nosaltres dos ens anem en patera... i com sant Pau, volem seguir en Pau i canviar de vida. Exemple, noia, exemple...
- - I qui creus que et seguirà, el teu amic ministre ?
- - Mira, que allò del ministre ja ha passat.
- - Però em sembla que torna.
- No crec que es posin d’acord. Si fos tant fàcil segurament que tots els predicaires ja haurien provat en seves carns experiències com aquesta. Però deu ser més complicat. A demés en eixa platja, dos granets de sorra,... què? Que no els aparti per sempre el neteja platges, per que volem les platges netes d’immundícia, veritat?
- 138.- Això d’Atapuerca d’un milió d’anys em sembla veure l’infinit.
- 139.- Estem submergits dins nostre, en nostre mar, en nostre treball,etc. i necessitem una boia que ens aguanti el cap per respirar i mirar el cel. Deia aquell : - Soc com granet de sorra en la platja, la gran platja, que té la sort de que el trepitgin, que l’agafin junt amb altres granets com ell i se’l tirin els nens pel damunt, que una tovallola el tapi com la mare al llit li acarona manta i llençol ...Suportar, suportar als demés és difícil . S’ha de ser granet de sorra...
- 140.- Pensa que quan has arribat a dalt de la piràmide pots caure, aleshores, difícilment podràs tornar a dalt. Quan hi siguis ves en compte amb la relliscada o la traveta.
- 141.- Quan la mula va moguda, no li toquis pas la cua.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
07 Maig, 2008 17:22
Publicat per anforsa, General
- POSTRES .- -JOS .- Ja podem espatllar les sabates que tenim bon sabater.- deia a la tertúlia de la Moncloa.
- Tots s’han posat a riure uns amb sorna, altres amb satisfacció, d’altres amb recel, per que quan el JOS en tira una després ve la pedregada darrera i si t’agafa en sopluig, rai, però si no, la mullada pot ser grossa, ara que parlem d’aigua ja fora bo que prediccions així actuessin com a rogatives, però avui no hi ha la fe que els avantpassats predicaven, exercien i imposaven. I es que els mediàtics tenen algun problema que com els militars sols veuen cara endavant i no miren que se’ls escapa pels costats. He sentit que l’Albert estava contant que, ...millor que ho digui ell: - Ja sabeu que els capellans, que troben pederastes als EE.UU., ara han tingut que desnonar un sant?Ai, fills meus, per allà a Calcula, que no sé ni on cau?
- JU.- No et posis en perill, Albert. Hi si no ho saps de cert no et carreguis la consciència.
- Al.- La tinc ben descarregada. Mira si és gros que un sant que ho és des de in illo témpore que diuen ells – l’Albert no és un qualsevol, que diguem, es va fer una cultureta que molts la voldrien tenir i quan parla amb la sornegueria que li dona sa suficiència fa callar a tots – ara l’hauran de treure del santoral, per que és gai, i això encara que és el plat del dia a ells els fa pessigolles a les aixelles...
- JU.- No sé si creure el que dius. Potser et vols fotre de quatre que com tu arrosseguem la crossa des de fa temps... Vaja, que no valem un pito...
- AL.- Doncs, ara amb tot això dels Jocs Olímpics, han repassat el santoral de les ciutats i s’han trobat que San(t)gai(h), doncs... que amb tants anys de predicació des del Cisco Xavier, aquell poble grandiós és gai... I no m’ho discuteixis que ho se de cert...Je,je...
- JU.- A tu, com que tot té cau bé, con tal sigui dir mal dels capellans...
- Al.- No en dic cap de mal, Juan, no en dic cap de mal... Dic la veritat...
- JU.- Que ni tu té la creus.
- Tots ha rigut la gracieta, o baixanada com si fossin corderets que veuen la mamella de la mare, i és que els hi agrada tocar el tema per denigrar.Com en totes les professions hi ha bo i dolent, ara, altra cosa és creure en el que et prediquen que això per molt batejats que hi hagi – també els afecta això de l’aigua, qui sap si per això nasqueren les rogatives, ho preguntarem als savis d’Internet – com dic, per més ...en la pràctica... sobretot d’homes és minsa.
- Allí, en la Moncloa, tot hi val, per que ja no donen cap mal exemple, sols és passar l’estona. Avui que començava amb el tema de les sabates, cosa que per la costum que tenim de calçar-nos els peus tot sigui no tocar el mosaic per que els peus es refreden, podien fer un bon sainet. Sembla que l’Albert ha tallat amarres hi ha dirigit la barca cap altre racó del port i ara, fent-se tard, tots estrenyeran la crossa i caminaran cap a casona. Potser la mestressa els ha fet un guisotti que els porta de cul per que els agrada. El JU, s’espella pels fesols, el JOS per la paella d’arròs, Ell gira la paraula ARRÒS, i diu amb tota la boca.- EL que més m’agrada és la SORRA... – referint-se a la seva dona, però el Ju de vegades no entén la indirecta i mira per on va el pobre aubat .A lo que el JU li contesta, en català en diem GUINEU ... I el JOS que no en deixa passar una li contesta – JUAN, a mi no em sap greu que em diguin RABOSA, i a tu que ets de la Vilella Baixa,... vols que et digui TUFAT... i estem empatats? Doncs, ja la tens.
- Contents i enganyats han plegat veles, si els pesquem in fraganti potser demà o quan sigui tocaran el tema de les sabates. Diuen que un senyor comença per els peus i si van ben guarnits. ...I en teatre , dansa i tota la pesca aquesta, la figura comença per els peus, repetim, per les sabates. Deixem-ho...A dinar!! Que crida la mestressa.
- ----------------------------------------
- 131.- L’amabilitat en el tracte és el que l’elegància en el vestir.
- 132.- Intercanviant gèneres. El sostenidor és femení, les boletes és masculí.
- 133 . Os ama Bin Laden, i ens tira coets ? – No vull mirar el per què... - És que hem de canviar els termes? Pau ara és Guerra i Guerra és Pau ? No, això serà quan Cain no matarà Abel o a l’inrevés? Per que de talibans no sé quants n’hi ha però de Laden, diuen Bin
- 134.- Parar-se però en moviment.
- 135.- Em compraré de nou una camisa – en tinc deu dins l’armari a més de la que porto – per fer una contribució al estat del benestar i per que no s’acabi. No ens en riguem. Qui no compraria per que no es desmunti això que ens volen fer creure que es el no va més. Ja sabem que per mantenir-lo s’ha de gastar, però i les butxaques de molts, qui les omple per poder contribuir al que pot acabar-se per tots els que ho gaudeixen...? Mireu, mireu, jubilats, mileuristes...Ens arribarà el bé o el mal?
- 136.- Llegint com els occidentals o com els xinos. - Caps i cua -. Els lloros fan soroll . – Vida –Adif(v) --- Esborra – és borra.--- Sorra – arròs. ---Sort – Tros. –
- 137.- Que la ballesta no apunti la teva cara, pot disparar-se i treure’t un ull.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
06 Maig, 2008 23:10
Publicat per anforsa, General- POSTRES .- FINANÇAMENT .- El politiquet ho tenia tot molt clar, sense pistrincs no és podia seguir endavant. Ja de jovenet, sa mare que era la que a casa guardava els calerets, el dissabte li dava els dos ralets – bueno, sí, el duret i no més - per passar el dia de festa : anar a la barberia per afaitar-se, pagar la quota del ball, una graciosa o un zuavo per la núvia, i algun etc que segons l’estació del any havia de fer front com tots els joves mascles, ja que en aquells temps les noies ho tenien tot pagat o els hi pagava el nuvi o el acompanyant. Eren temps en que el vot no era per elles, les dones,i també el vendre o comprar estava en mans del home i tenia que accedir ell a que ella pogués mercadejar.
- Ara en els temps que vivim és superat aquest greuge i la dona té vot i veu i pot mercadejar. Però encara que això avui el dit és efectiu, el diner és el diner i la dona ha volgut sempre adquirir i tenir el dret de disposar de la bossa. El politiquet ho sabia per el que hem començat a explicar ho havia sofert en seves carns. Però contem el nostre propòsit.
- Des de feia una eternitat de la seva vida li preocupava el finançar la seva existència i sobre tot el de la seva família, el poble, la província, etc... En fi, la comunitat necessitava dels fets d’aquesta paraula i per tot arreu se’n parlava: diaris, teles... i s’havia endurit des de que Maragall i companyia de polítics i politiquets com ell s’havien preocupat per que els arreglos protegissin a tots de la ma tancada quasi feudalista dels directors circ nacional...
- Quan acabava de dinar cada dia es posava a dormir un ratet, una mini migdiada que el calmava i algun ronquet també se’l permetia mentre la seva muller rentava la fregasada, quan retornava al habitacle se’l trobava com el més feliç dels mortals. Aquell dia no seria menys.
- De sobte obrí els ulls tot espantat. Potser hauria tingut un mal son... Cridava i cridava...
- - FINA, FINA, FINA... per què no em dones la bossa, per que la guardes davall del refajo?
- - Ai, fill meu, què somnies? – li diu la mestressa, ella no es diu pas Fina...
- - Si tu no et dius FINA... Oh, que dic ara, però... Deu ser que era en altre mon.
- - Ja ho veig. Despertat i conta’m que et passa, xato.- Es veu que l’enfado de l’altre dia ja li ha passat,però...
- - Doncs, la FINA... Erets la meva dona i estàvem junts agafant l’ ANSA d’un gran cistell que desprès s’ha transformat en un carro tot desballestat. Sí, les rodes per terra fora del fuell i les xavetes qui sap on... Ni empostissat ni bosses al carro, ja et dic tot desvalisat... Ni mules ni matxos preparades per tirar del carro quan estès llest... Jo a prop de les vares com si fos el ruc que l’havien de posar a arrancar el carro destrossa’t... Ui, mare, com sofria... Però si jo no soc un ruc, per que jo penso, jo tinc pensa MENT...
- - Un bon galimaties tens al davant. Haurem de veure si algú ens ajuda a desxifrar-ho, per que ho veig interessant. Ai, noi, noi,... Aquest cap teu un dia explotarà i a mi em faràs falta...
- - A veure si ho desentranyem, nosaltres. Ajuda’m...
- - Has dit FINA i jo no soc la Fina, desprès que una Ansa es transformava en carro desparat, i que tu no ets un ruc, això, si que sé que no ho ets, una mica tossut, però ruc, ets un ser intel·ligent, que pensa...
- - Ja està...!!!! FINA...ANSA...MENT... un carro desballestat . Ai, noia, això es un somni de mal auguri, com aquell del les plagues d’Egipte. Hem deixat passar els set anys bons i ara..., ara venen... Qui ho arregla tot això?
- Explicarà el que creu ell...
-----------------------------------------------
Comentaris | 0 RetroenllaçOs
technorati tags: carro , politiquet , finançament , fina , ansa , ment.POBLES --CABACÉS
05 Maig, 2008 19:42
Publicat per anforsa, POBLES
Cliqueu a la foto per ampliar-la.
- POBLES.- Aquí us presento un treball meu sobre CABACÉS. Gràcies a unes persones que primer em cediren dos llibres del Dr. Biete - Toponimia, en el que vaig contar-hi més de quatre cents noms verificats del terme, i un altre llibre, CABACES, que és com un manual del bon fer per explicar tot quan un vulgui saber sobre el poble i el terme i que em va deixar bocabadat, vaig escriure aquesta poesia. Desprès, aquest llibre me'l varen regalar. Si l'amistad ens unia a les dos famìlies, més encara i em va esperonar a seguir escribint molt més sobre aquella terra volguda, en la que ja el meu pare hi tenia amics. Tot el material fet podria inclore's en un apartat propi, però com ho aniré omplint a miquetes, he pensat fer-ho aixì.
- ----------------------------------------------
- SARDANA DE LA TERRA.
- Desperta/ alerta / Cabacés.
- Et veig , Oh terme a la primera albada
- quan el sol damunt teu renta la nit,
- despertes quan refila l’ocelladai
- el seu gorgueig et besa amorosit.
- Obres els ulls amb lluïssor d’estrelles
- recordant la teva vida esvanit.
- Amb aigua fèrtil davant meu esbadelles
- el solfeig de tenora de dolç crit.
- Muntanyes / sou entranyes / Cabacés.
- Oh ,veus del Baluard, Palliseres,
- Tossalot, Dormidor i Eixeragall...
- Ja Cantacorbs posa el vent dins les eres
- Llobatera i Aubagues disposen ball.
- Tot es prepara d’aimada dolcesa.
- El Montalt pregunta als Solans i Aubac
- si ja tenen triada la princesa sobirana
- de muntanyes i plans.
- Les roques / embroques / Cabacés.
- Amb dit alçat Abella i Castellassos,
- Porxo i Xuta li diuen a San Roc:
- Tu que veus Freginals i Comellassos
- a Coll Batalla ja tenen bon acord.
- -Bep, Llorito i Llebreta garbí porten
- acariciant la punta d’Ermengol.
- Canaleta i Guixera prou exorten
- que Mingalla alegri son flabiol
- Portells ,comes / puntes romes / Cabacés
- Artigues, Pena Roja i la Pleteta criden
- a Canals, Forat i el Forcat
- que molt atents vigilin la Llebreta.
- Coll la Torre, Baixest, Manxa i les Valls
- Collet Ros i Tou, Moliner asila
- quan Planassot i Boca Infern cridant
- diuen que es donin manya que l’esquila
- a tota la cobla va instrumentant.
- Aigües fresques / en fan gresques / Cabacés.
- Per Cavaloca, Calçada i Aubareda
- llencen solfejos Barranquet i Aixart
- si el tamborí repica per la cleda
- donant la pauta del bell ritual.
- I els borrissols i borrasses s’estenen
- per coves, avencs, aljubs i entollats
- i les fonts refilen i parrups venen
- a sèquies, presses, basses i barrancs.
- Masover / no ho vull ser / Cabacés.
- Els masos desperten. Pollí bruela,
- la palla s’espolsen vells i joventut,
- el gall canta, el cabrit ja la fam bela
- i el mosso porta el vi sagrat del trull.
- El foc floreig amb brases de torrada
- la galleda busca l’aigua dins l’aljub
- sopes son a taula amb ceba oliada
- i el ganivet talla el pernil eixut.
- Barcassa / n’ets casa / Cabacés.
- Com pomell mà sostenint amb dolçura
- pedres, terres, aigües i tot l’arbriu
- joiós de sentir vida ,damunt, pura,
- Oh, Montsant, ton cor batega i reviu
- Crides la veu que alena quant t’envolta
- i les petjades de tots sents al viui
- fins al cel blau ressona el cant
- que escolta rialles d’alegria dins ton niu.
- Oh, canta / implanta / Cabacés.
- El sol ha despertat tota la cobla,
- Fins l’abella xucla flor brunzint.
- Tot el terral d’harmonia s’acobla
- terres i cels desbrossen l’infinit.
- Surriac de cant s’estén per valls i planes
- tot balla puntejant amb gran delit.
- Hora de Natura- hora de sardanes
- -hora de cos, disbauxa d’esperit.
- Oh, poble / ets noble / Cabacés.
- La primera teula ha sentit la gresca,
- al campanari l’òliba ja dorm.
- Els llençols besen la finestra fresca
- i broden penjarelles els balcons.
- El crit primer de : - Noi, tingues bon dia -,
- S’escampa per portals i finestrons,
- dins del poblat resplendeix l’alegria
- i les façanes s’omplen de petons.
- Baronia / feliç sia / Cabacés.
- Ara sí, tot despert del ball disfruta,
- és sardana que neix dins Cabacés,
- és Baronia que disputa,
- és vara que tindrem per sempre més
- Al·leluia a la terra que és la nostra
- I amb aquest cant reverenciem...
- Que per tots els hereus sigui la mostra
- Que la Pau i l’Amor regnen al terrer.
- Germans nostres alegreu-vos, balleu-ne
- Amb nosaltres la sardana immortal.
- Tu, sant Pau, doneu veus i anuncieu-ne
- A tots els termes, pobles veïnals,
- Que s’ajuntin a la festa. Agermanin
- Peus i mans. Que estirin el cap ben alt.que bes i abraçada franca amaninjunts Ribera, Baronia i Priorat.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
04 Maig, 2008 10:02
Publicat per anforsa, General
- POSTRES.- Allà al banc de la Moncloa parlen del Berlusconi.
- Tornem a trobar a la parella que s’encaminen cap a casa. El JU el mig sord i el JOS el mig miop no van de pressa. Han de travessar el portal i passen cotxes, a demés algun gos esverat pot posar-se entre les cames i sort de la crossa que els dos duen ben agafada i que no la solten, és com el fusell en el soldat , que si l’abandona és home mort, o el moneder en les senyores, que és el rebost d’una casa mitjana que hi ha de tot. No parlen de fusells però si de senyores. Es recorden del que ha dit el Rosendo sobre aquest italià ric i poderós que se’n burla de les femelles com si no hagués tingut avia, mare, dona, filla i potser neta. És una vergonya que un home de poder es foti de qui l’ha portat a la vida, jo diria a la bona vida. Ho ha dit el Rosendo que és molt entès
- – Ja ho diu el seu nom VER LOS CONY i, un home que es deixa sorprendre atacant per la part de darrera a una safata és senzillament vergonyós.: Té immundícia diplomàtica per que és president?Clar que aquest home porta la pistola del poder i vol guardar-la en la funda per que no se li faci malbé, segurament. I burlar-se del nostre president dient que no governarà a tantes dones ? ...jo no ho tolero. Per que té calers? I pilotes... ? De dones jo en tinc quatre al meu compte i les porto amb palmes i em porten amb palmes, sobretot les dos netes que no m’acabo els petons ni abraçades. I ell vol mostrar-nos els pebrots, els calers i les pilotes ? Si convé les hi rebento totes. I vendre-li el Ronaldinho? Primer el poso amb pastilles d’alcanfor com les vànoves al hivern per que es conservi mentre li passa el constipat o el regalo a qualsevol equipet de tercera regional per que disfruti i li torni la rialla, però vendre-li un tresor..?. No en té prou de calers quan un no vol vendre i no s’ho mereix, com se’n fotria de tots... Primer dignitat. És un degenerat fent i dient i diu que és amo del Milàn i jo d’un pajaraco el Milà,- depredador que si t’entra a la granja, pobres pollastres, i ell un carronyer que s’arrossega per dalt de tot per que compra al qui es presenta... - Que em compta, aquest ximplet... O de les gomes de esborrar d’aquest nom que si em mareja massa començo ara mateix a esborrar-lo per sempre...Que ens explica aquest paiet, si no té mitja bufa –
- El Rosendo és home de corpulència que es carregava un sac de quartera d’olives ( cinquanta quilos) a cada braç. Una vegada n’hi varen col·locar tres de sacs a l’esquena i els portà a cinquanta metres en una jugada de força i que ningú en sa joventut el superava i ara, encara les botelles de butano se les carrega com si fos un caramel -.
- Tot això van recordant mentre caminen cap a casona. Es troben amb dones que se’ls miren com a bones persones que han respectat a les femelles i se’n han alabat. S’han parat amb la Maria per que un cotxe els barrava el pas que els seguia i entenia tot quan parlaven.
- - Que, ja us apropeu a dinar..?
- - JOS.- Doncs, mira... Amb fet petar la xerrada allà a la Moncloa que diem naltres-
- Allí sempre teniu tema.
- -JOS.- Parlàvem d’aquest italianet que es pensa que és el rei d’oros.
- - Ja vos sentia els comentari. Val la pena que fessim pinya en aquest problema. La dona se la carrega quasi sempre.
- -JOS.- Ja ho dic jo, molt resar a la Verge, molt invocar a la mare quan estem en perill i que et surti un jefasso d’aquestos que no més per decència hauria de parar compte i vomita foc com si no necessités de la dona... Jo, el que faria... Tant feminisme i masclisme de la punyeta... Quan es presenten votacions no votar a cap home..,res, s’ha acabat, manar els homes? S’hauria acabat per sempre... Que es fessin el llit... que molts dies dormirien en la mateixa colga... Ja els fotria... El seu orgull i els seus diners que se’ls posessin al cul de la cadira i andando que bufa el vent...Que també poden manar les dones si s’ho proposen...
- El JOS quan s’enfada, s’enfada i avui no li cabia al cap. La conversa amb el Rosendo que és de la mateixa opinió la excitat i no pararia de trobar solucions per que les dones fossin respectades com cal, que al fi i al cap s’ho mereixen, per que ell pensava, que seriem els homes sense elles?
- Ja ho explicava ell allà al banc de Londres – la Moncloa - , s’havien picat de paraules amb la seva muller i ell fent l’enfada’t com no perdonant-la, deia : - Les dones les voldria veure ben lluny, sí, ben lluny... doncs, el més lluny possible,mira, per dir-ho ben clar, PENJADA AL COLL...
- Son gent bona com n’hi ha molta, que no faria mal ni al pa. I es condolen del que passa i no si posa fi. Deixem-los, segur que quan arribin a casa els diran a les seves dones que son les millors del mon mentre els fan un petó d’aquells sucosos...
- Fins ara
1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
technorati tags: moncloa , berlusconi , ronaldinho , pilotes , pebrots , calers.PER QUÉ ? 4
03 Maig, 2008 21:28
Publicat per anforsa, Per què ?
PER QUÈ.- ESCRITS CURTS REFERINT-SE A LA PREGUNTA.
15.- Per què la rodona sempre acaba en dona?
16.- Per què diem que la dona està en Estat de bona esperança, si ni ella ni l’home son l’Estat?
17.- Per què quan la mestressa li digué al marit que li fes un taló, ell li contestà amorós: -
Compra’t un parell de sabates noves, per que amb un taló sol aniràs coixa?-.
18.- Per què diem, aquest s’ha canviat de camisa? Potser, la duia bruta o li estrenyia a les aixelles?
19.- Per què uns tenen la poma de la discòrdia, mentre altres es guarden la poma per la set?
20.- Per què si cremem un bitllet de banc ens tracten de bojos o faltats i en canvi cremem la mateixa quantitat de diners o superior en focs d’artifici i ens sentim felissos?
21.- Per què un músic com a cantant pot cantar un cànon i el mateix músic com a usuari – per eje, d’aigua – ha de pagar un cànon?
22.- Per què podem pujar al llom d’un ruc i no ho podem fer al llom d’un llibre?
23.- Per què nou acaba en ou al ser escrit i no porta ou en sa forma numeral?
24.- Per què per un geògraf la paraula serra és segurament una muntanya i per un agricultor potser un aparell per a fer llenya?
------------------------------------------------
- 131.- L’amabilitat en el tracte és el que l’elegància en el vestir.
- 132.- Intercanviant gèneres. El sostenidor és femení, les boletes és masculí.
- 133 . Os ama Bin Laden, i ens tira coets ? – No vull mirar el per què... - És que hem de canviar els termes? Pau ara és Guerra i Guerra és Pau ? No, això serà quan Cain no matarà Abel o a l’inrevés? Per que de talibans no sé quants n’hi ha però de Laden, diuen Bin
- 134.- Parar-se però en moviment.
- 135.- Em compraré de nou una camisa – en tinc deu dins l’armari a més de la que porto – per fer una contribució al estat del benestar i per que no s’acabi. No ens en riguem. Qui no compraria per que no es desmunti això que ens volen fer creure que es el no va més. Ja sabem que per mantenir-lo s’ha de gastar, però i les butxaques de molts, qui les omple per poder contribuir al que pot acabar-se per tots els que ho gaudeixen...? Mireu, mireu, jubilats, mileuristes...Ens arribarà el bé o el mal?
- 136.- Llegint com els occidentals o com els xinos. - Caps i cua -. Els lloros fan soroll . – Vida –Adif(v) --- Esborra – és borra.--- Sorra – arròs. ---Sort – Tros. – Dames – Semat (d)
- 137.- Que la ballesta no apunti la teva cara, pot disparar-se i treure’t un ull. 138.- Això d’Atapuerca d’un milió d’anys em sembla veure l’infinit.
- 139.- Estem submergits dins nostre, en nostre mar, en nostre treball,etc. i necessitem una boia que ens aguanti el cap per respirar i mirar el cel. Deia aquell : - Soc com granet de sorra en la platja, la gran platja, que té la sort de que el trepitgin, que l’agafin junt amb altres granets com ell i se’l tirin els nens pel damunt, que una tovallola el tapi com la mare al llit li acarona manta i llençol ...Suportar, suportar als demés és difícil . S’ha de ser granet de sorra...
- 140.- Pensa que quan has arribat a dalt de la piràmide pots caure, aleshores, difícilment podràs tornar a dalt. Quan hi siguis ves en compte amb la relliscada o la traveta.
- 141.- Quan la mula va moguda, no li toquis pas la cua.
Comentaris | 0 RetroenllaçOs
technorati tags: llom , llibre , ruc , serra , agricultor , aigua , músic.RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
02 Maig, 2008 21:06
Publicat per anforsa, General
POSTRES.-.
Rigoberta Menchú: 'La tecnologia és un patrimoni sagrat de la humanitat i tots tenim dret de rebre'n els beneficis'
La premi Nobel de la Pau deia això a Barcelona.
El politiquet, un personatge vulgar que té reaccions vulgars.2.- ESCRIT del 2004 arreglat .
-El politiquet havia expressat sa opinió. La maquinària, sigui quina sigui, que ens treu llocs de treball, se suposa que la inclouen per benefici de l’empresa, així doncs, deurien estar afiliades també a la seguretat social tant en quan estalvia llocs de treball, fórmula per la qual la recapta aniria a eixugar el dèficit que produeix la baixa de quotes i el subsidi d’atur que comporta. I encara sumaria diner per amortitzacions i beneficis. Tothom es va esglaiar. En una societat en que el diner no està mai tip, com se li diu que ha de sufragar el que reconeix que no hi té part? Ni amb un referèndum. Dones que escoltaven pensaven en la rentadora, rentaplats, etc. que no podrien comprar-ne cap més ja que les fàbriques tancarien, abans que acceptar una llei així...Homes que es cansaven de cames pensant en no poder utilitzar el cotxe, etc. Tothom era callat. Com sords.
- Parlem de progrés. Quin progrés?.No havíem quedat que el progrés era per que la societat visqués millor, o és el diner, que és del qui el té, que ha de viure millor?
- Ai, veritat que necessitem el Diner per Donar pel Dinar ? Guardem-nos la salut i l’amor, el diner, doncs, mira... Con tal que quan paguem una factura ens quedin vint i cinc cèntims, som rics, però falta que quedin a l’escapsa... Ai, Ai, Ai.... Mira la Rigoberta, si li poséssim els dits a la boca potser arribaria a dir el que pensava fa temps el politiquet. I DIU QUE LES MUNTANYES NO ES TROBEN..
----------------------------------- 127 .- També l’amor va al wàter i fa males olors.
- 128.- Qui podrà ser capaç de pescar peix, si al mar no n’hi ha?
- 129.- Segurament que de Job pot venir el sentiment de pacient, i de pacient la pau que... no arriba
- 130.- Es sentia com si fos el guarda espatlles de la seva muller quan arribava la nit. Tot era anar al llit i donar la cara a l’esquena de la propietària del seu amor, així feia guardia fins que la seva mestressa el despedia de tal obligació i es girava de cara a ell i li concedia el favor d’un petò per desitjar-li bona nit, que ell deia vetlla. Ella es tornava a girar posant-li l’esquena de nou per que la vigilés.
Comentaris | 0 RetroenllaçOs
technorati tags: rigoberta , menchu , politiquet , tecnologia , nobel , pau.
.jpg){kind=link}