RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
27 Maig, 2008 18:16
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- La neta gran m’ha llogat, per que durant vuit dies l’ajudi a fer els partes meteorològics que els han manat a l’escola. Tot és cosa de bromes, núvol, vent, sol...
- Fa anys per allà els setanta en una cartolina del Servei esmentat hi omplis uns sèrie de dades, com pluja, direcció del vent, gebra, glaçades... i temperatures màx. i min... Com que els explico coses d’aquestes a vegades, avui m’ha agafat al mot o per l’orella i ja em tindràs explicant-li batalletes a la neta... i solucionant-li algun problema, com si jo... Però, no fem soroll, em sembla que el politiquet vol posar-hi cullerada...
- L’he vist tot pensatiu al politiquet mirant darrera el vidre de la balconada. Plou. Quan fa uns dies patíem sequera, si, seq...era tot i ara n’hi ha que ja els cansa. N’ha vist de sequeres i de quasi diluvis, tempestes fortíssimes que s’enduien els bancals i semblava que tornés aquell Noé a fer una barca per salvar-nos a tots... Es devia comptar experiències viscudes... Ara se’n reia...
- Recordava vells temps, era el Narcís, el que el feia riure. Narcís durant anys era el meteoròleg del poble.
- - Narcís, que plourà...?
- - Sembla que les bromes no en tenen ganes...-.
- Un home resec de cara, nas llarguet, ulls enfonsats i llavis sense vora, prets. Una gorra cobria el poc cabell i d’indumentària la de l’època. Unes avarques que duraven fins que es feien malbé de tant trepitjar el panal i per mitjons uns borrasols – tires de sac envoltant els peus fins mitja cama a l’hivern i a pell de néixer durant el temps d’estiu -. Ell solet s’havia fet el personatge amb ajuda de la seva muller, una dona grossa, amb la vista a la funerala però una llengua com un sac de nous manejat contínuament. Ell s’estalviava la parla, i sols inconcresions deia, ella, tirava del fil sense parar i no hi havia debanadora – orella atenta - que pogués plegar tot el que li sortia del llavi.
- Cada dia el Narcís abans de marxar al tros, pujava al terradet de la casa – quatre pams quadrats – per certificar el temps que faria i anar-se’n o quedar-se.
- Un dels tals dies, havent fet la seva inspecció – no ho havia dit – amb un catalejo, una ullera de llarga vista... Li semblà que el bromall com pinyes de bròquil que s’inflaven per tots els punts cardinals no prosperarien... Baixà ensellar la somera, bast i sàrria... I la mestressa...
- - On vols anar desgraciat que no veus que no arribaràs enlloc... Treu la sàrria i bast i somera a l’estable que avui ja has complert... I seguia la cançó...
- Ell, segurament segur del que feia no en feia cas i agafant el ramal de la bestiola marxava camí de l’incert. A cosa d’un quilòmetre del poble la tempesta no esperà que el Narcís arribés a sopluig, a la barraca que tenia al tros per les emergències de vent, sol i pluja i, l’aigua caient amb generositat el posava com un poll que ha entrat en l’abeurador. Del cornaló de la sàrria collí un sac, i se’l posà al cap – ja no es mullava tant -, i girant la direcció empresa abans, retornà cap a casa... La mestressa que l’esperava a la porta, mirava com aquell home, el seu Narcís, entrava a la plaça acompanyat d’aquell aiguat que ell com meteoròleg no havia sabut desxifrar...
- -Ja t’ho deia que et mullaries, però ets un cabut... I mira la mullena, com estenc jo la roba....?
- Desvestí la somera plovent, després ell anà a eixugar-se i treure’s roba i calcer i la fleuma encara barrinava amb el sac de nous de la seva parla, escandalosa i emprenyadora, sort que el narcís era un home corderet que sols mirava als núvols, no com aquell Narcís mític que es mirava al toll...
- Vull dir que els meteoròlegs com Narcís els equivocs seus els paguen ells mateixos .. Els altres, doncs, mira, algun improperi els deu arribar a orelles... Predir el temps deu ser difícil... Eh, Narcís?
- ----------------------------------
- 69.A- Qui pensi, pensi on pensi,pensi on.
- 70.A- Quan un té el poder per les llongues,per petit que sigui, no les solta fàcilment. Si ho fa, sap que retornar ha aconseguir-les és més que difícil, quasi impossible.
- 71.A- L’anomenaven SALOMÉ, però el seu ex amant o ex marit o ex parella deia al qui ara se l’emportava li deia :SAL – O – MÉ què vols, que t’interessa? I és que som així, quan ja no ens interessa tot és tirar galledes d’aigua podrida...
- 72A.- M’agradava de jove el xapo – una aixada, més o menys -. Al clavar-se a l’esquena, ja de més gran la vaig deixar per el xaponés, per allò del groc – moneda d’or – o és com el rovell d’ou que estàs protegit per la Clara......... Ara, això, com que el blanc és suplantat per el groc, també ho son els xinos i venen per guanyar-se el groc....
- 73A.- El perdedor dona la sang com a tinta per que el que s’ha imposat vencedor escrigui la versió seva de la història que circularà com vertadera.
- 74A.-Podem matar nostre destí? Pot ser cosa pròpia, no exclusiva de botxins.
