RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

20 Maig, 2008 18:39
Publicat per anforsa, General

  1. Foto gatets. Al sistell de la roba bruta hi ha dos gatets, mireu-se'ls, mireu-se'ls com es fan petonets. 
  2. Nota.- Avui fa dos messos que vaig començar a donar taba per aquí. Gràcies a tots els que m'heu suportat. Anton.-- Que moniquets, eixos gatets !!!!!
  3.                                      -------------------------------------------
  4. La mestressa  del politiquet li ha trobat a la butxaca dels pantalons un paper escrit. Ell sempre en porta, per sembrar-hi lletres que ben acoblades fan frases que diuen algun pensament. Seria un sacrilegi el posar els pantalons a la rentadora, que els hi convé, per que n’estan de bruts, però, ella, sap que pot haver-hi frau i gira per davant i per darrera no sigui que el descuit d’ell el faci buscar el que sap que ha escrit i no ho troba en lloc i fins a l’ultima no preguntarà si ha trobat quelcom.
  6.  Avui, li deixarà damunt la tauleta de nit, però ha set tafanera, ha volgut assabentar-se del contingut, no sigui cas que com l’altre dia, tingui que prevenir el que pot passar i aquest detall li daria avantatja. Llegiu, llegiu... També en té de bones.
  8. Hem arribat a l’era del benestar o a l’era digital ? Avui el dit el fem servir per el nostre benestar. Rentadora, renta plats, frigorífic, mòbil, tele, ordinador..., tot va en camí que el dit ho mani o comandi tot. Fins tindrem llit i matalàs que sols necessitarem el dit, ell ho farà tot per que ens puguem agitar i dormir físicament per, aleshores, quan ens disposem a gaudir d’eixos avantatges apareix el dit de la pensa, el cervell que no li quadra i ens diu quan val el que gaudim, com ho paguem, quantes lletres ens esperen – més que l’abecedari – que vencen, com va la hipoteca, com... I, físicament podríem dormir, potser sí, per que el cos no pot més i es rendeix al cansament, però la ment treballa a destall per solucionar els problemes que li en dona la era del benestar, del boom – que pot explotar – de la era digital.
  9. Tot un poema.
  11. Quan arribi i pregunti, ella, segurament, li dirà que és un deixat, que sort d’ella que es preocupa, en fi l’atorrollarà... Ell callarà i anirà cap a posar-ho en net i deixar constància del seu pensar.
  13. Si un calla, accepta. Per que barallar-se, per un descuit...? Bé, això li passa sovint, per no dir cada dia que es canvia els pantalons per que els rentin....
  14. Un altre poema, que hi farem ?
  15.                                          -----------------------------------------------
  16.  
  17. 43 A.- No es necessari escriure llargues frases per dir grans veritats. Per això procurem sintetitzar, es gasta menys boli i qui vol entendre, no cal que esbandeixis un clatellot de paraules i frases que un passa de llarg per que el sentit és evident. Parlar i no dir res, en tot cas pels polítics que no poden comprometre’s però han de contar-nos la faula.
  19. 44 A.- El compromís, abans, abans, abans era cosa sagrada quan la paraula segellava un pacte. Conseqüentment una encaixada fixava el compromís. Ara també es toquen les mans efusivament, però davant els dubtes de compliment per part d’alguns fou necessari instituir el compromís escrit, desprès davant notari i ara ja estem en el compromís amb enigma. Qui compleix el compromís? Per que si jo he volgut dir que compro – miss, és cosa de passarel·la, no de persones que signen – amb sang – un compromís.

    20.  

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , , , , ,