RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

10 Maig, 2008 21:37
Publicat per anforsa, General

  1. pilota de futbol 
  2. POSTRES .- Que li posaran al Guardiola? Les botes o les sabates.-
  3. Avui hem anat a comprar verdura, per que allí prop del banc de Londres de la Moncloa s’hi posen a vendre les parades ambulants. Allí tots es diverteixen. Uns, venent, les altres comprant, i els de la crossa fent-ne de les seves amb la llengua. Com que tots volen dir la seva de vegades la competència és tal que es forma un galimaties que dona bo d’escoltar.
  4. El JOS, l’altre dia es va quedar amb les ganes per que l’Albert el va guanyar per ma i segurament que ara prepara tota l’artilleria per arrasar al contrincant. O si no de nou a eixugar-se la suor amb la ma esquerra, fer el toni o el distret, per que de temes n’hi ha tants que si un no prospera l’altre aboca calderada i com els jocs de bitlles, cauen fins fer llenya.
  5. A casa del JOS i el JU, un dels nets, el petit feia dies que havia perdut la vidriola. Ahir, per casualitat una de les velles de la casa, passant la granera  per davall del llit del crio la va trobar, ella com que és del Priorat exclamà amb alegria : - He trobat la guardiola.
  6. La noticia no va caure per trencar-se i ara es el que explica el JOS als seus estimats col·legues.
  7. JOS .- Ahir la dona va trobar la guardiola davall de...
  8. Rosendo .- Això ja ho sap tot el poble...
  9.  JOS .- El que sé que el Barça si que ha trobat al Guardiola que el tenien fa temps amb cotó fluix per que no se’ls passés. I és que a aquest xicot li varen fer una jugada fa anys que es va repetint quasi cada temporada en aquest club.  També li faran al Raúl, aquell blanc... Mira el Hierro... I el Buitre...A ell  el van fotre fora i , ala, apanyat. El pobret tot plorós va marxar pel camí dels disgustos.  I ara, com si li demanessin perdó, au, té les llongues i guia la diligència... I triomfa, petit, i treu-nos les castanyes del foc que nosaltres tenim la pell fina... Pollastre...!! Però el greuge pitjor que feren els directius és que fitxaren al Saviola per que no volien perdre la ola que els portava el dineró i com que quan un perd la vidriola no sap el que perd... varen tenir que marxar amb la cua entre les cames i això que tenien Gas per vendre, ...
  10. Rosendo .- Res, home, res ara a Barcelona li posarem Barceola, per que Barcelona ho dèiem quan teníem a Maradona... Sempre Bar..Ça, - pica amb la crossa a terra i retrona com si fos al camp -  Bar...ça . A reicaart muerto, reicaart puesto. El fotut per ells seria que tinguéssim república... Aleshores diríem a presidente muerto, presidente puesto que potser a molts agradaria... Fotre...
  11. - JOS.- Ara ja tenen la Guardiola de Berga a prop, qui sap si hi envien l’Ave i tot per assegurar-se que no se’ls esmunyeix...
  12. Rosendo.- Confien en los de casa... Es com els tontets pagesos que com que tenim les hisendes encallades a terra no ens escapem mai. Ara que no li passi com al Rexach que comença amb erre i ja veus que han fet de tots els de les erres...  Rosario, Rimvaldo, Romaldo i ara l’últim que teníem al trono i ens el vendran per quatre xapes,, que ja ho deia l’altre dia,.. Copons!! Fora, quan se’n cansen o quan hi ha caleret a vindre cap a casona, que és molt dolç tot això i qualsevol seu deixa perdre un carterot d’aquestos, que fins poden donar propina... Hauríem de ser rics... Però això del paper vola...
  13. JOS.- Si tots fessin com l’oncle Gerardo que no en gastava ni per menjar... Un dia va anar al banc on hi tenia tot el que la noia li havia tret de davall de la rajola i volia veure on tenien els seus quartets que els tenia tots senyalats amb un doblec i estrip a la punta...i el piscolabis que va armar, no se’n fiava dels que li ensenyaven... Deia que aquells els havia parit ell amb la suor del front i volia els mateixos... Que no tot es flor i viola.
  14. JU .- Si m’ho voleu repetir, millor. Penso que exagereu. Ja ho sabeu que la dona ha trobat la Guardiola del menut..?. Pobret, quina alegriiia !! – compreneu que el JU es sordet de vegades i quan fot la pota al bací i es mulla la camisa dels espetucs,  tots se’n riuen, però que hi farem, ell és bona fe.
  15. Rosendo.- Que en va el poble ple...! Sí...!!! de tonteries. ...Ves aquest, que han trobat al Guardiola... Si ja ho sabem, Juan, ja ho sabem, fill meu, que no t’enteres...
  16. JU .- No veus que em ressonen les orelles i no sento l’esquella. Voldria saber qui trencarà la Guardiola per arreplegar les xapes i els paperets, per que ara el menut, havent trobat... està gelós com un flam que no es deixa tocar amb la cullereta i ni sa iaia el consola. Deu pensar que li havien amagat i... Això dels crios...!!
  17. Al poc han recollit la bugada, vull dir les crosses i han emprés camí de casa. Anaven més o menys contents cadascun amb la vidriola o el Guardiola.
  18. Els dos consogres han fet cap al carrer de seva casa, allí la xivalada jugava a futbol, i estrany, amb una pilota del Barça.
  19. El geloset menut amb la vidriola acollida al pit amb les dos mans com si guardés el cor no s’escapés i es quedés sense. Ha corregut a dir-los als iaios la seva satisfacció.
  20. JU.- No corris que xafaràs la guardiola...!!!
  21. Una sabata escapada del peu de sa germana a fet cap a l’encontre del volgut objecte i en la trompada ha desvalisat l’estimat tresor que el pit del nin amb amor guarda... Pooof, xiics...Tot el monedam per terra com en dia de bateig o festa de fi curs en l’escenari – sols falten els caramels – han redolat com ballant el roc and rol.... La iaia que ronda per allí i veu la destroça exclama amb pena mentre el menut no sap si plorar o arreplegar el   calderillam...                      
  22. - Pobra Guardiola,....! Renoi de la sabata...!!!
  23. -----------------------------------------------------------------------------------------------------------
  24. 142.- El humor té una gran virtut. Quan acabes de riure o somriure te’n adones
  25. que el contingut és serio i has de ser conseqüent i deixar de riure i reflexionar. 
  26.  
  27. 143,. No ens riguem de ningú. Fem-los o fem-nos pessigolles, però mirem que no tinguin els braços enlaire en el moment que nosaltres els encalcem o perseguim, no sigui que baixin els braços i el cop que ens arribi sigui important. 
  28. 144.- La llibertat per als sers humans podria començar al sortir del úter matern ? Crec que la llibertat absoluta no existeix mai, per que sempre rema una dependència... I si faltés l’aire..., i quan és núvol i no hi ha sol..., quan la pluja s’absenta i no es veu per enlloc...,  on és la llibertat. Sempre depenem de les petites i grans coses. Per això el conflicte entre llibertat i esclavitud és una dependència en nostra balança de la vida... Més valdria que ens ho miréssim.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , , , ,

Comentaris

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primer mes de l'any: