RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
01 Maig, 2008 20:47
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- EL PI DEL MAIG. –
- Així anomenem al pi que es planta dins del poble en la plaça de l’Església. El jovent que ha arribat a quintes – ara ja no s’usa per efectes estatals – es reuneix els dies abans i van pel terme buscant un pi alt, vigorós i sense que ningú altre se’n assabenti. Arribat el dia abans del 1 de maig, el tallen per ajupir-lo a terra, el desramen deixant solament la cap sima o plomall de dalt, també fins a certa altura - tres metres – els estalocs els arranen fins la soca i d’allí a dalt n’hi van deixant algun a distància, pelen un metre del començament del tronc i ja el tenen llest. A la tarda nit tota la colla de quintos – des de fa anys, també les noies, abans era signe de mascle, de potència i virilitat -. Avui és tots a una.
- En temps remots en que els tractors no habitaven el traslladaven fins al lloc a força bruta o amb animals de tir. Ara els tractors fan la feina. Ja de les onze de la nit en endavant es presenten pels carrers del poble, ara,sí, amb tots els vilatans que volen veure la festa, El situen a la plaça. Ja tenen obert un forat en el paviment i el pi en terra i amb cordes lligades que han tirat uns joves des de unes finestres altes.
- Així l’encaren al forat i en santiamén el planten sense gaire esforç. Ataconen el forat per que no balli i l’acte acaba pujant el més valent a peu nu enrotllant-se com una serp fins que troba els estalocs que separats més del que ell voldria va ascendint fins col·locar la bandera catalana en lo més alt del plomall. Si algun ho vol provar de pujar i treure-li la bandera i ho aconsegueix deuen tornar-hi amb l’esforç que comporta. Els aplaudiments son d’època i l’heroi és reverenciat.
- Desprès en un carrer proper que té la circumstància de fer el dibuix de la i grega, en l’encaix de les dos divergents queda un llençol en la façana de uns tres metres que el jovent aprofita per clavari un paper convenientment escrit amb versos i dibuixat amb al·legories posant morats a persones o entitats, és a dir ficant el dit a la ferida o tocant el voraviu. I han estrofes de tots els gustos i el somriure entra en les cares quan no has de suportar l’escomesa de la graciosa jovenalla.
- L’any noranta vuit vaig escriure aquesta poesia que poso aquí avui. He pensat altres anys fer-ne d’altra que recollís tot el que he contat, però donant-li el grau de llegenda. Si un dia ho escric és possible que faci cap per aquí. El que he contat forma part de les tradicions del poble de la Torre de l’Espanyol i val la pena que no és perdin, ja que son un segell d’identitat.
-------------------------------------------
II.-L’ORGULL DEL PI DEL MAIG.
- Escrit d’Antoni Fortuño Sas any 98
