RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
06 Maig, 2008 23:10
Publicat per anforsa,
General
.jpg){kind=link}
- POSTRES .- FINANÇAMENT .- El politiquet ho tenia tot molt clar, sense pistrincs no és podia seguir endavant. Ja de jovenet, sa mare que era la que a casa guardava els calerets, el dissabte li dava els dos ralets – bueno, sí, el duret i no més - per passar el dia de festa : anar a la barberia per afaitar-se, pagar la quota del ball, una graciosa o un zuavo per la núvia, i algun etc que segons l’estació del any havia de fer front com tots els joves mascles, ja que en aquells temps les noies ho tenien tot pagat o els hi pagava el nuvi o el acompanyant. Eren temps en que el vot no era per elles, les dones,i també el vendre o comprar estava en mans del home i tenia que accedir ell a que ella pogués mercadejar.
- Ara en els temps que vivim és superat aquest greuge i la dona té vot i veu i pot mercadejar. Però encara que això avui el dit és efectiu, el diner és el diner i la dona ha volgut sempre adquirir i tenir el dret de disposar de la bossa. El politiquet ho sabia per el que hem començat a explicar ho havia sofert en seves carns. Però contem el nostre propòsit.
- Des de feia una eternitat de la seva vida li preocupava el finançar la seva existència i sobre tot el de la seva família, el poble, la província, etc... En fi, la comunitat necessitava dels fets d’aquesta paraula i per tot arreu se’n parlava: diaris, teles... i s’havia endurit des de que Maragall i companyia de polítics i politiquets com ell s’havien preocupat per que els arreglos protegissin a tots de la ma tancada quasi feudalista dels directors circ nacional...
- Quan acabava de dinar cada dia es posava a dormir un ratet, una mini migdiada que el calmava i algun ronquet també se’l permetia mentre la seva muller rentava la fregasada, quan retornava al habitacle se’l trobava com el més feliç dels mortals. Aquell dia no seria menys.
- De sobte obrí els ulls tot espantat. Potser hauria tingut un mal son... Cridava i cridava...
- - FINA, FINA, FINA... per què no em dones la bossa, per que la guardes davall del refajo?
- - Ai, fill meu, què somnies? – li diu la mestressa, ella no es diu pas Fina...
- - Si tu no et dius FINA... Oh, que dic ara, però... Deu ser que era en altre mon.
- - Ja ho veig. Despertat i conta’m que et passa, xato.- Es veu que l’enfado de l’altre dia ja li ha passat,però...
- - Doncs, la FINA... Erets la meva dona i estàvem junts agafant l’ ANSA d’un gran cistell que desprès s’ha transformat en un carro tot desballestat. Sí, les rodes per terra fora del fuell i les xavetes qui sap on... Ni empostissat ni bosses al carro, ja et dic tot desvalisat... Ni mules ni matxos preparades per tirar del carro quan estès llest... Jo a prop de les vares com si fos el ruc que l’havien de posar a arrancar el carro destrossa’t... Ui, mare, com sofria... Però si jo no soc un ruc, per que jo penso, jo tinc pensa MENT...
- - Un bon galimaties tens al davant. Haurem de veure si algú ens ajuda a desxifrar-ho, per que ho veig interessant. Ai, noi, noi,... Aquest cap teu un dia explotarà i a mi em faràs falta...
- - A veure si ho desentranyem, nosaltres. Ajuda’m...
- - Has dit FINA i jo no soc la Fina, desprès que una Ansa es transformava en carro desparat, i que tu no ets un ruc, això, si que sé que no ho ets, una mica tossut, però ruc, ets un ser intel·ligent, que pensa...
- - Ja està...!!!! FINA...ANSA...MENT... un carro desballestat . Ai, noia, això es un somni de mal auguri, com aquell del les plagues d’Egipte. Hem deixat passar els set anys bons i ara..., ara venen... Qui ho arregla tot això?
- Explicarà el que creu ell...
-----------------------------------------------
Comentaris |
0 RetroenllaçOs
technorati tags: carro , politiquet , finançament , fina , ansa , ment.
technorati tags: carro , politiquet , finançament , fina , ansa , ment.