RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.-Transvasament o Avortament.

31 Maig, 2008 18:37
Publicat per anforsa, General

 compra a casa i ven a casa i faras casa.

  1. POSTRES .- En el discurs el polític de torn li va tocar parlar dels embasaments. Se li va travar la llengua i va dir : - Els pantalons s’omplen ara que ha plogut. – algú li fa l’ullet i compren que s’ha equivocat i vol arreglar-ho – Volia dir, palantons, ...pantons,... pantanons... Buf...!! Em..bal...ses. Ara...! -. I és que de vegades, tot ens traeix i arreglar el desarreglo... buf...!!
  3. Doncs, sí. Hi ha dos paraules que s’usen ara, son potents, destructores, desestabilitzadores... Buf...
  4.                       T R A N S V A S A M E N T  ---- I ---- A V O R T A  M E N T.
  6. El politiquet té una relació indiscriminada de situacions d’eixes paraules., les hi he trobat apuntades en un paper qualsevol, sembla que  no es vol posar amb ningú i es posa amb molts, amb massa
  8. 1.-Al rei mag Baltasar li ha tocat proposar un dia Transvasament i desprès Avortament.  Que ja es fort. Des de el Segre – que quasi el segresten de veritat, bueno – avant i enrere.  Ha anat de Rodes a Pilats, ara sí això, ara no allò... Que ningú entenia res... I d’amagatons,.. I amb els finestrals de vidre es veu tot, encara que de babaus n’està el  parc d’esbarjo ple. Fins han cridat a tots els metges del sector per solucionar el segon problema, no fos que es morís el malalt. Clar que les rogatives han fet efecte i ha salvat la situació en l’últim penal. Hi ha quedat quasi en empat. Sort, com deia del penal – que no ha set presó – que ha tirat el cel a tot el costellam de muntanyes i terres. Que no ens confiem ni equivoquem, Senyor.
  10. 2.- Un altre mag s’ha mantingut bastant en una línea això es així i així acabarà. Al final també ha avortat, es a dir, ho deixarà córrer tot.. Si, acomiadarà els vaixells com a Calella amb el mocador, és vendrà el mini trans... i esperarà el salari que ho solucioni tot. Ha pogut avortar tot el que havia pensat i com que quan toqui altra sequera, qui sap, qui sap, doncs qui sap qui s’hi trobarà amb altre fandango... I si no cal fer res ni comprometre’s, menys diners a pagar i les arques que no es buidin com els pantalons,...Que no estem per allargar més el breç que la mànega.
  12. 3.- Del tercer que en parlarem, doncs, ja te prou transvasaments i avortaments a casa que ni lampistes ni metges treballant a destall ho solucionen i té feina per sobreviure... Res que els tres que no son un TRIO. – Que més voldríem que ens sortís i amb força calers que no empatxen.
  14. 4.- I ja que parlem de reis, doncs, mira, n’hi ha que ensopeguen i podia succeir que es provoqués un transvasament de poders, però, no, això no... Es pogué avortar la caiguda i no ha passat res.
  16. 5.-Com que n’hi ha qui té aquella recança de voler ser, doncs... Per què els petits davant l’adversitat es creixen... – què fort –  Doncs,també la relliscadeta podia transvasar al Honorable a no sé on, però també avortant en algun braç amic que et vol bé, doncs, mira... no res.
  18. 6.- I que direm del Pascual. Ja li varen fer el transvas... No cal que avorti, no fill meu, no.
  20. Potser demà en trobem alguns més. Jo n’he vist  d’escrits en un paper de diari, en aquell costadet que queda blanc, que hem d’aprofitar el paper, i no cal que tallin arbres per fer-ne, em sembla.

                                     ------------------------------------------------

  1. 75. A - El cos humà, ens diuen que, en un setanta per cent, és aigua. Podem considerar que aquest element és un bé absolut. La terra, el nostre mon, un setanta cinc per cent és també aigua, i salada, per que es conservi? També per la terra és un bé absolut. -Nosaltres suem per mitigar el calor, és una pluja localitzada, però que s’evapora i va a l’atmosfera. La pluja deu ésser la suor de l’embolcall de la terra per ablanir les mancances del cos físic.
  3. 76. A - Volem que ens quedin més de 25 cèntims quan paguem una factura i de felicitat també en volem més. Sabent conservar els 25 cèntims som rics, - per que els diners diu que crien -, sabent conservar una engruna de felicitat també som rics...si no els llancem per que ens semblen pocs. No us ho sembla?
  5. 77. A- Si no vols que et mirin mana que tanquin els ulls.
  7. 78. A - Quan la dona li digué així sense pensar-s’ho tinc tres homes.  L’home aquell no pensava que ella volia dir pare, marit i fill. que sí que els tenia. I es defensava : - L’un em portà a la vida, l’altre, l’amor em dona i el tercer és la joia que em fa viure i viure i viure per als tres estimar. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , , ,

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

30 Maig, 2008 18:12
Publicat per anforsa, General

 Els banyuts tancats, no faran disbarats.

  1. POSTRES.-  Quan van a ramats els xivals... !! Quan ha arribat l’Albert, dos dels amics passejaven com si no els interessés res del que passava en el carrer. Ell, al veure un reguitzer de nois i alguna noia, escolars, que baixaven corrent com si els arremetessin amb pilotes que corrien per l’impuls dels peus , li ha vingut a la memòria quan al seu poble es contava les gosadies dels xavals del mas del Benitet.
  3. Una família pobra amb deu o dotze boques com corbets, a demés del pare i la mare que no tenien esment – no podien governar-los a tots -.de corregir-los a casa i els deixaven anar com aus de pressa per els camps arrasant tot el que es presentava per posar-s’ho a la boca, ja que la pobresa del mas,  parets caigudes i finestres per que les pedres feien forats en els llocs menys propicis era evident.
  5. Es contava, així ho sabia l’Albert, que un dia van anar a menjar figues a una figuera esponerosa que impressionava per les seves dimensions. Era com una plaça en aquella barrancada, soca i ramatge s’eixamplava i davall d’ella feia anys que els raig del sol no hi penetraven, quan plovia era un gran paraigua capaç de guarir bona colla de gent fent de refugi.
  7. Com deia, la xivalada van anar a l’encontre del plat del dia. Qui els privaria? Cames tenien per arribar-hi i cames, per fugir si els sorprenien.
  9. Com eixam es presentaren i pujaren per el ramatge situant-se en lloc propici per omplir-se el ventre. Els més menuts baix collint per les faldes o entomant el que els germans els tiraven. En cas de fallar en la recepció el xop a terra era com una cagada de gallina o de vacum menut que deixava ses deixalles per que la figuera en tragués bon profit. Ja es cuidaven ells...
  11. La barbàrie que havia arribat a la figuera no respectava rames ni brots i la destroça era evident. Prop del camí era l’espectacle. Era hora en que algú podia passar fent via cap al poble i així va ser.
  13. El inusual soroll del ramatge com si una ventada forta mogués el brancall posà en alerta a mula i cavaller que s’apropaven en direcció a la vila. Prou va comprendre que era el que succeïa per que els crits del grup no es mossegaven la llengua i la resistència del arbre no podia minorar la destroça que es consumava.
  15. L’home esbravà un crit com un tro en tempesta. Però no feu l’efecte desitjat i l’improperi sols serviria per fincar més el treball que havien emprés el grup de salvatgesBaixà de la mula i deslligant crits i més crits, no aconseguia parar i reduir a silenci el desori que es figurava. S’apropà sempre amb la veu a flor amb amenaces i improperis, ja sabia les queixes del arbre i volia ell sol esbandir aquella bugada i fer neteja salvant a temps el que preveia una ensabonada com si una pedregada assolís aquell rotlle.
  17. Quan ja era a tocar de la figuera, com si el vesper al veure’l revirés cap a ell, es trobà amb trossos de l’arbriu en mans de la bogina que començaven a arribar-li al seu damunt com si estovessin llana d’un matalàs... Els impactes no previstos no pogueren ser defensats i la palissa, abans de la reacció seva, transitava pel seu damunt,  arribava com una cascada llença l’aigua al buit per caure amb lleugeresa  fins al fons del penya segat, ell era al penya segat, però no el  roc dur i resistent per emparar el fragor i empenta ...
  19. Per terra, esbalaït, la roba que cobria el cos no encertava a parar els cops que el sacsejaven i la sang brollava de diferents parts del cos ensagnant els garrots que continuaven ferint l’home. Ja sols era queixa, queixa plena. La figuera semblava que volés ajudar-lo per que amb remucs de rames es feia present en l’àmbit. Sols era el tremolor dels que encara dalt baixaven per unir-se a la batalla.
  21. Uns agafaren la bestia que amb cua entre les cames es sentia perillar i encara que s’encabritava i les guitzes anaven estripant l’aire, el ramal, cadena fou per reduir-la quan la destresa dels més grans sotmetien els esbatecs ferotges que l’animaven, no volent deixar sol al seu amo davant aquella fúria apareguda als crits esgarrifosos del home.
  23. La reduïren, clar que si... Quina insana intel·ligència habitava en aquells famolencs caps! Encara no tips de l’esgarrifosa tonyina propinada ..., ara s’acarnissaven amb la bèstia. Li lligaren les potes amb la corda que subjectava al bast la sàrria i com un camell en procés de càrrega el ramal acabà d’abatre el coratge del animal, ja que fou fermat a una rama d’ametller que no esperava ser còmplice d’aquells botxins sense misericòrdia.
  25. L’home tou de la palissa i la bèstia lligada fins que algú els trobés poc farien per anar a buscar auxili, així que la xivalada triomfant com un exèrcit fill d’Atila sense cavalleria si no a peu pla emprengueren el camí cap al mas amb cants de satisfacció.
  26. - Aquest ja no els amoïnaria mai més -.
  28. A l’ajuntament, tots reunits, feren acudir a pare i mare dels interfectes. A pesar de que els consideraven uns necessitats de protecció, també els comminaren al pagament de la destrossa de l’arbre i  el imperdonable atac i conseqüent palissa al home i bèstia.
  30. La resolució era anar a cavar vinya els quatre majors a les finques propietat del home. Els altres serien posats al PIXUM ( nom que rebia la presó en els pobles, un quartuxo fosc) fins que retornessin d’acomplir la jornada, aleshores els majors quedarien retinguts també en el lloc fins que el treball de redempció arribés amb la cura total de les nafres ocasionades. Quan això fos complert haurien de demostrar que no tornarien a intentar una salvatjada semblant.
  32. A la finca, el primer dia ja els tingueren que cridar contínuament l’atenció, ja que els cops de càvec, quan el vigilant es distreia, no anaven dirigits a la terra si no a les soques dels ceps que tremolosos, no sols llençaven pampes, si no que raïms i sarmentada tendra era esbandida sense retorn. De tant en tant s’asseien al tall com figurant cansament i extenuació, amb crits agres contra el treball i a qui els imposava aquella pena....
  33. L’Albert recorda que cap mandatari pogué sortir-se’n d’aquella patuleia.
  35. Ara els esventats xavals del poble, no anaven a fer mal per omplir el ventre, però si amb la lluita per la pilota, volent emular als cracks futboleros, tiraven de peu i la pilota feia gols en caps o cossos de vells, vidres de finestrals, portes o avui, en les parades del carrer ample que es veien atacades per la xusma embogida volent tots menjar pilota sense cap respecte...
  37. Ni els crits dels propietaris, ni la meuqueria de les dones – alguna potser amb algun fill allí – no posava coto a la dinàmica empresa que arrasava i s’emportava per davant quan trobava al pas com riuada.L’Albert, home bastant escèptic, és feia la reflexió de que altres temps podien ser pitjors. I en cada temps succeïen els actes adequats. Abans gana de fam, ara fam de pilota. Però les destroces... com si, com sa ... Fins en la pau n’hi ha..., que no farà en la guerra...
                                        --------------------------------    

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , ,

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

29 Maig, 2008 20:14
Publicat per anforsa, General

 Hi ha rucs i de molt peluts

  1. POSTRES .- Avui el politiquet s’ha preparat per escoltar la radio i musica si era el cas amb aquell aparatet com una capsa de mistos que pel sant li varen regalar. Després d’esmorzar ha agafat el cotxe i se’n ha anat a regar l’hort com fa molts dies.
  3. Allà s’ha col·locat els auriculars i ha pensat en posar musica. Li agrada la clàssica i ha preparat els botonets i zas allò engegat i sent un villancico,...
  5. - Que és això? – segurament les netes han degut trafiquejar-li , i l’aparatet que canta – Ai, Pasqual no t’hi enfadis, que ha vingut un àngel del cel... – S’ha arrencat els botonets de les orelles i amb cara de fastiguejat ha volgut canviar, però... Ha decidit tancar-lo. Ell que escolta radio i mira tele sempre té notícies per comentar en soliloqui. Encara veu al tal Vidal i al Roger, els del basquet, canviant de llengua... Vaja, vaja.
  7. Li ha vingut a la memòria un conte que li explicava sa mare.
  9. Una catalana festejava amb un extremeny. Ell ja vivia aquí amb sa família des de petits, però parlar com ella català, nanis, nanis, nanis... Li semblava rebaixar-se. Ella enamorada no pensava en el que li podia passar... En el festeig havia de cedir, o si no ell feia morros... La noia per més que ho provava no se’l feia seu. L’amor pot més que certes banalitats i no fou obstacle per arribar al altar.
  11. Quan el capellà que oficiava la cerimònia preguntà si volia a la tal per esposa ell sonorament digué: SI . Després l’oficiant preguntà a la noia i ella també sonorament digué: SI.  El rector es disposava a dar la sentència quan aquell xicot avançà : - SI NO DICES EL SI EN CASTELLANO, YO NO DOY POR VÁLIDO EL ACTO.  
  13. No solament el capellà, si no també els testimonis expressaren que el SI era vàlid per a tots. Que era igual, que... No en sortiren i la boda, ell no la donà per feta i se’n anà amb cara de triomf com si hagués defensat el seu honor contra un atac frontal de tots els assistents
  15. Voleu dir que no és molt fort? Però el que diu el politiquet deu ser veritat, per que ja sa mare li contava ...Com a conte o com realitat ? La mare es morta i no podrà explicar-nos la veritat..
  17. Sabeu que diu el politiquet ? – Recristo,... que li va passar a sa mare en aquells temps...!!!
                                   ------------------------------------------------------

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , ,

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

28 Maig, 2008 19:30
Publicat per anforsa, General

  1. no et possis davant del tren, tu no ho ets forçut com ell.
  2. POSTRES .-PRO.-  Relat veridic del c. 13, el Pere. Sort que te'n vas sortir. CASA-Avui el JOS ha anat amb la seva dona a collir cireres, res mitja galleda cadascun per tenir-ne per casa i fer algun obsequi. Ja saben que la cosa està fatal. El fruit és preciós, gros de calibre, fa goig, però quan arribes allí i el culls, és una porqueria. Està badat i no serveix per vendre. Els dos hauran de fer mans i mànegues per recollir el que es proposen. Ha fet el be de la pluja, però, Déu meu, quina malesa... Si no és veu un no s’ho creu... En fi, res hi podem fer...
  4. Allà a la Moncloa, en aquell banc en que els diners no s’hi ajoquen però si les lletres fetes paraules que s’escampen com el sembrador tira el gra per que germini i faci fruit, també allí tots els moixonets que hi ronden fan picotada i llencen amb la veu i trasllades amb les potes tot el milloret de les converses que si acullen. Joiós banc ! Joiós banc que t’assabentes del que és i no és i ets el punt de referència i companyonatge. Avui em sembla que el Rosendo vol agafar les cartes i fer de banca.
  6. Rosendo.- ... la justícia fa el que pot, però podria fer més,... Si que els jutges son uns professionals que és basen en les lleis que tenen i han de fer-les aplicar... Deuen fer falta lleis més acurades o la societat convertir-se en més bons ciutadans i no necessitar d’elles.
  7.  JU.- Vas per un camí perillós, Rosendo. Posar-te amb els metiàtrics...Com quan l’Albert, ell que no creu en Déu, maldiu de la religió. Parla de futbol, home, que tu sempre tens tema.
  9. Rosendo.- Ja en parlarem de futbol. Però... ahir, un xicot em contava el seu problema. Mira. Eren la seva família, la mestressa jove, de bon veure i dos noies rondant els quinze anys en la sala d’un bar prenent un refresc... Tot tranquil. Arriben vuit o deu noiots de divuit o vint anys i se’ls posen al costat. A un senyor d’una taula propera l’envien a pastar fang i li prenen cadires, taula i quasi el beure. Es situen. A poc es posen amb les noies amb gracietes no massa educades. La mare, els diu quatre coses, ells contesten. Dos s’aixequen i amenacen a les tres i al marit el tracten de... L’home s’aixeca ...i un d’ells agafa dos botelles de cervesa de la taula i com si fossin punys el repassa a cops, mentre un altre el sacseja com si espolsés una jaqueta vella. L’home es defensa tant com pot, però acaba estès per els impactes. La dona i noies volen intervenir... Dos samarrades i les aparten. Ningú de les taules properes i més enllà en fan cas, ningú es mou. No es veu cap cuidant del bar, tots s’han amagat... Els noiots, sense pagar, però havent fet un desori a més de la palissa, marxen amb crits de festa...
  10. Sols els gemecs de l’home i de les dones s’exterioritza... La gent d’altres taules toca el dos sense fer cas de res. El local queda buit. L’amo acudeix i s’explica. La dona ha sortit al carrer demanant ajut i un xicot entra. Telefona a la poli...
  12. JU.- I ningú es presta ni a defensar ni ajudar? Això és terrible. Quasi que...
  13. Rosendo.- Mira, l’home al hospital més de vuit dies i les dones a curar-se de l’espant.
  14. JU.- Això és molt gros!!!
  15. Rosendo.- Doncs, mira, al cap de dos anys ha sortit, segons l’home, la sentència...
  16. JU.- Presó pels agressors...
  17. Rosendo.- Presó? Ai, fill meu, quatre xapes per fer el vermut i para de comptar...
  18. JU.- No sé si pot ser... Quasi que no ho crec...
  20. Rosendo.- Doncs, ja t’ho pots creure. Quatre xapes. El del bar ja se n’hi cuidà el seguro i els noiots com que no tenen ni un ral, doncs, mira... A la presó els mantindrien i n’hi ha massa... Així, absolts amb quatre xapes... El que diu la llei, no estaven fixats... Ells s’ho saben... Ara tu no els toquis que et xuriparan la pagueta, amigo...
  21. JU .- No, si jo no mi fico amb lios...!
  23. Rosendo .- Sàpigues, que un cosí de la dona era a la terrassa i va fer-se el fonedís i aquí us quedeu germans... Això, és el que els ha dolgut més. Que ni un parent surti a defensar-te
  24. JU.- La societat està podrida... Les teles que només ensenyen, mira, jo com que no hi sento gaire... Ja els hi dic als nets, massa tele, ... Ni el cosí, dius que no els va ajudar... Estem perduts, Rosendo...
  26. Rosendo.- Ara, si vols, parlarem de futbol. Ja els fotria jo. Al que trenca la cama d’un, doncs, que ho purgui i que no jugui ni cobri mentre l’altre no entri al camp de nou... i si no juga mai més, doncs, que es busqui un altre ofici...Codonys !!
                                   ----------------------------------------------------------

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , , , ,

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

27 Maig, 2008 18:16
Publicat per anforsa, General

quan els volem no els tenim i quan ells volen...fugiu,fugiu. com trocets de cotó fluix, netejeu del cel camí.

  1. POSTRES.-  La neta gran m’ha llogat, per que durant vuit dies l’ajudi a fer els partes meteorològics que els han manat a l’escola. Tot és cosa de bromes, núvol, vent, sol...
  3. Fa anys per allà els setanta en una cartolina del Servei esmentat hi omplis uns sèrie de dades, com pluja, direcció del vent, gebra, glaçades... i temperatures màx. i min... Com que els explico coses d’aquestes a vegades, avui m’ha agafat al mot o per l’orella i ja em tindràs explicant-li batalletes a la  neta... i solucionant-li algun problema, com si jo... Però, no fem soroll, em sembla que el politiquet vol posar-hi cullerada...
  5. L’he vist tot pensatiu al politiquet mirant darrera el vidre de la balconada. Plou. Quan fa uns dies patíem sequera, si, seq...era tot i ara n’hi ha que ja els cansa. N’ha vist de sequeres i de quasi diluvis, tempestes fortíssimes que s’enduien els bancals i semblava que tornés aquell Noé a fer una barca per salvar-nos a tots... Es devia comptar experiències viscudes... Ara se’n reia...
  7. Recordava vells temps, era el Narcís, el que el feia riure. Narcís durant anys era el meteoròleg del poble.
  1. - Narcís, que plourà...?
  2. - Sembla que les bromes no en tenen ganes...-.
  4. Un home resec de cara, nas llarguet, ulls enfonsats i llavis sense vora, prets. Una gorra cobria el poc cabell i d’indumentària la de l’època. Unes avarques que duraven fins que es feien malbé de tant trepitjar el panal i per mitjons uns borrasols – tires de sac envoltant els peus fins mitja cama a l’hivern i a pell de néixer durant el temps d’estiu -. Ell solet s’havia fet el personatge amb ajuda de la seva muller, una dona grossa, amb la vista a la funerala però una llengua com un sac de nous manejat contínuament. Ell s’estalviava la parla, i sols inconcresions deia, ella, tirava del fil sense parar i no hi havia debanadora – orella atenta -  que pogués plegar tot el que li sortia del llavi.
  6. Cada dia el Narcís abans de marxar al tros, pujava al terradet de la casa – quatre pams quadrats – per certificar el temps que faria i anar-se’n o quedar-se.
  8. Un dels tals dies, havent fet la seva inspecció – no ho havia dit – amb un catalejo, una ullera de llarga vista... Li semblà que el bromall com pinyes de bròquil que s’inflaven per tots els punts cardinals no prosperarien... Baixà ensellar la somera, bast i sàrria... I la mestressa...
  10. - On vols anar desgraciat que no veus que no arribaràs enlloc... Treu la sàrria i bast i somera a l’estable que avui ja has complert... I seguia la cançó...
  12. Ell, segurament segur del que feia no en feia cas i agafant el ramal de la bestiola marxava camí de l’incert. A cosa d’un quilòmetre del poble la tempesta no esperà que el Narcís arribés a sopluig, a la barraca que tenia al tros per les emergències de vent, sol i pluja i, l’aigua caient amb generositat el posava com un poll que ha entrat en l’abeurador. Del cornaló de la sàrria collí un sac, i se’l posà al cap – ja no es mullava tant -, i girant la direcció empresa abans, retornà cap a casa... La mestressa que l’esperava a la porta, mirava com aquell home, el seu Narcís, entrava a la plaça acompanyat d’aquell aiguat que ell com meteoròleg no havia sabut desxifrar...
  14. -Ja t’ho deia que et mullaries, però ets un cabut... I mira la mullena, com estenc jo la roba....?
  16. Desvestí la somera plovent, després ell anà a eixugar-se i treure’s roba i calcer i la fleuma encara barrinava amb el sac de nous de la seva parla, escandalosa i emprenyadora, sort que el narcís era un home corderet que sols mirava als núvols, no com aquell Narcís mític que es mirava al toll...
  18. Vull dir que els meteoròlegs com Narcís els equivocs seus els paguen ells mateixos .. Els altres, doncs, mira, algun improperi els deu arribar a orelles... Predir el temps deu ser difícil... Eh, Narcís?
  19.                                         ----------------------------------
  1. 69.A- Qui pensi, pensi on pensi,pensi on.
  3. 70.A- Quan un té el poder per les llongues,per petit que sigui, no les solta fàcilment. Si ho fa, sap que retornar ha aconseguir-les és més que difícil, quasi impossible.
  5. 71.A- L’anomenaven SALOMÉ, però el seu ex amant o ex marit o ex parella deia al qui ara se l’emportava  li deia :SAL – O – MÉ què vols, que t’interessa?  I és que som així, quan ja no ens interessa  tot és tirar galledes d’aigua podrida...
  7. 72A.-  M’agradava de jove el xapo – una aixada, més o menys -. Al clavar-se a l’esquena, ja de més gran la vaig deixar per el xaponés, per allò del groc – moneda d’or – o és com el rovell d’ou que estàs protegit per la Clara......... Ara, això, com que el blanc és suplantat per el groc, també ho son els xinos i venen per guanyar-se el groc....
  9. 73A.- El perdedor dona la sang com a tinta per que el que s’ha imposat vencedor escrigui la versió seva de la història que circularà com vertadera.
  11. 74A.-Podem matar nostre destí? Pot ser cosa pròpia, no exclusiva de botxins.
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , , ,

CATIFES DE LA PAU -08

26 Maig, 2008 18:22
Publicat per anforsa, CATIFES

 Comença el treball, marcar i ploureha parat de ploure i enbestim la feina

  1. CATIFES – 08 .—Fa 22 anys que per la festivitat del Corpus Cristi, es fan unes catifes al carrer en tres llocs diferents de la població. Abans també hi ha record d’aquest fet. Sobretot la que durant molts anys realitzava M.Teresa de la Conxa i segurament altres que no em venen al record ara i a mi.
  3. Aquí a la plaça de la Pau, tot un grup de persones des de jovenets fins a edat avançada es citen per gaudir el portar a terme la catifa de cada any. Sobretot dones, no hi falten les del que es considera barri i nomenar-les una per una seria perillós, ja que si se’ns en oblida una tindríem la gresca muntada.
  5. - ( No sé si un dia hi cabrà un escrit molt llarg, fet per l’ocasió i que un any per la Festa de la Jubilats, varem tenir el goig de llegir-lo davant la presencia de molts vilatans. És   una conversa del Narrador, junt amb el Campanar i l’Església que passen bugada ).
  6.  Sembla que ens deixarà fer-laTots hi colaboren
  7. Avui, ens hem aixecat a les sis del matí per emprendre la agradosa feina. El temps no estava segur. Plouria? Aquest any era una rodona la que inclouria tot el dibuix que fem.
  9. Amb tants anys, ja actuem de memòria. El guix anava ratllant i marcant les pautes. Als tres quarts ja teníem l’esquelet i ara farien cap la jovenalla i algun de més edat i començaríem a omplir... Però, no!! El cel ha començat a deixar anar la seva bava i tots arrecerats al portal i veure com plou... Hem refermat les ratlles, per que si no era una sobretud d’aigua, resistissin l’embit i la mestressa que fa el xocolata ha dit que podíem anar a esmorzar i així ho hem fet. Ha plogut, si... Quan ha parat, amb el pap ple, a netejar els tollets que hi havia i com que semblava que de moment amainava, hem anat construint el que en tants anys no havíem vist mai. Amb el patir de que podia tornar-hi hem anat fent fins donar-ho per acabat. Gràcia que Deu ens ha fet. Quan al cap de més d’una hora, per allà les onze ha començat a fer el bèstia – que diem per aquí – semblava que les galledes que ens buidaven damunt nostre els àngels era un seguit sense cansament i com si gaudissin i se’n riguessin de nosaltres...
  11. La processó s’ha deixat per l’any que ve. Mossèn Dàmaso – capellà que fa poc tems ha set ordenat -, ens agraïa l’esforç i ens conformava, ell era el primer any que celebrava la festa i podria tenir un record per tota la vida.
  12. Fins els vailets posen ses gràcies.la cosa continua
  14. Ha seguit plovent amb afany. En les fotos que hi poso, veureu el seguiment... Cliqueu en elles, sembla que parlin amb son escrit acompanyant-les. Petites peladilles.
  15.  Ja està. Abans de que torni a ploure, aprofitem... Ja està....Hem pogut fer les catifes, però no la processó. L'aigua s'ha presentat de nou i mireu com ha quedat el treball...
  16. Veurem com continuem aquesta categoria, per avui, prou. Anton.
  17. - Nota, ahir no vaig poder col·locar-ho. A veure si avui encerto. 
  18. Les altres dos. --- Carrer Costa  i Plaça de l'Església.
  19. La catifa de la Costa. No han acabat encara, Va a fi de bé.  La catifa de la plaça de la Església
  20. Per avui prou. Ja hi tornarem un altre dia. Anton.
  21. -----------------------------------------------------------------
  22. Torno a incluir aquesta poesia.
  1. ENVIEU-NOS LA PLUJA BENFACTORA.
  2.          Escrit d’Antoni Fortuño Sas.
  3.          La Torre de l’Espanyol a 10 -5 - 08
  4.  
  5. Senyor, Senyor...
  6. Vos que teniu el poder immens sobre la pluja...,.
  7. a la nuvolada, ompliu-li d’aigua la tremuja
  8. per que l’aboqui a les terres de dia i de nit.
  9. Que n’aparti l’esquerp cerç i la glaçada tramuntana,
  10. que apaivagui tempesta de brou mesell i rufagada
  11. que ens dugui llevant a faixa o el suau garbí.
  12. Vos que podeu manar que els meteors no portin quera,
  13. que en vostres justes mans clogui l’alegria riallera
  14. aparteu romboll  que ens assedega sens veure el fi.
  15. I porteu a tots el goig de pluja clement i benfactora
  16. que sadolli els cors i frissor calmi en nier que espera hora
  17. d’ ametlló mastegat o cuc vingut a boca i pau torni a fruir.
  18. No feu cas dels que la solució la tenen en ses boques,
  19. xarlatans de tòtems que adoren i sols son pedrots o soques
  20. i son orgull, urcs altívols que es figuren deus de tot comís.
  21. Volen llaurar per ells, sembrar amb blat robat per profit propi
  22. tenir paller pispat, parlant com advocats que defensen l’opi
  23. que vendran a la innocència la mortalla de futur míser destí
  24. No els deixeu parlar amb banalitat que  cors i caps confina
  25. i cogita a negar les ancestrals arrels de voluntat divina
  26. que han omplert de segles de raons certes vells pergamins.
  27. No vulgueu que surin fent-se l’oli nou, ni ungüents de predicada,
  28. que van arramblant grapissos venent-los per ordi net d’erada
  29. i encadenen els caminals, cedint rancúnies per pistrincs.
  30.  
  31. Envieu-nos la broma a punt de parir el gotam d’aigua.
  32. Que regui amb escreix arreu, que remulli obert paraigua
  33. Que tenim els camps sedents i ciutats femtoses de  mortals verins.
  34. Que el líquid de la vida retorni on mai degué fugir-ne,
  35. I omplir cossiols de saba per sanar al malalt i repartir-ne
  36. L’alegria en llavis que clamen pau i en ventres eixuts de tant sofrir.
  37. Doneu-nos l’aigua que vostra benedicció porta
  38. Per que afani en tots la calma, ressusciti la morta
  39. Virtut del prec del creient que ha pecat en son destí
  40. Que curi el crostam infest que en caps i ments pastura
  41. Que netegi la injustícia que sens Vos perdura
  42. I que dugui l’esperança que pot fer-nos infinits.
  43. A Vos resem, Senyor, gràcies, Senyor...
  44.  
  1.   

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , ,

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

24 Maig, 2008 18:10
Publicat per anforsa, General

  1. Fira Rasquera .- Bens banyuts. 
  2. POSTRES.-- Com si el politiquet s’hagués tornat mig petit mig gran, feia el seu soliloqui que al no escriure’l en paper o proclamar-lo en veu alta, ningú se’n assabenta, la societat no en fa cas per que no hi pensa en reflexions com aquesta. i per això ell pensa que ...
  3.  
  4. Si ens deixen anar a la dula, sense disciplina, sense vigilància, sense..., ens trobarem que quan entrem a l’aula venint del esbarjo o esplai semblarà que ens encaixonen i els mestres son els botxins que ens posen el dogal o corda al coll. Aleshores es produeix la rebel·lió entre les dos forces, sí, un contra un disbarat, sí, contra molts ... Té totes les de perdre. Aquí comença o és el principi de la mala educació o abans ? – De menut, recordo el clatellot , el rebre el cop als dits de la regla, els llibres pesants, per la potència desproporcionada, el no deixar-nos sortir si no complíem els preceptes religiosos i, etc... Allò era una dictadura, això d’ara creieu que és una democràcia...? Em refereixo a  l’ensenyament, no solament de la escola, també la família per que potser aquí radiquen molts fallos en la societat.  Falta autoritat dintre de la llibertat, no del llibertinatge. Que desprès ho veiem reflectit en tot... Fem-nos-ho mirar .

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , ,

POBLES --CABACÉS .-

23 Maig, 2008 18:13
Publicat per anforsa, POBLES

  1. flor d'ametller foto d'un grup de la amiga Maria Montané any 07
  2. A  LA  PADRINA  MAGDALENA
  3.             Poema d’ Antoni Fortuño
  4.          Gener - 2002.
  5. Ai, padrina Magdalena,
  6. no sou de Serra la Llena,
  7. però, sí del vell Montsant,
  8. vostra alegria n’és plena,
  9. doncs la sang de vostra vena
  10. rega muntanyes i plans.
  11. Si us nombro cabacerola
  12. - de Baronia d’estola -
  13. tot un passat benaurat,
  14. us recordo, quan consola
  15. la història que damunt vola
  16. i sa empremta us ha deixat.
  17. Us diré que sou marquesa
  18. o, potser, noble duquessa
  19. o neta d’un Organyà?
  20. O, potser, amb vel al rostre
  21. fou d’harem el vostre rostre
  22. rendint-vos al valiat ?
  23. En vos recobro les dones
  24. que lluitant per ser-ne bones
  25. eix terme heu fet etern
  26. i sent fonts, gorgs o sequiones,
  27. no heu perdut anells, corones,
  28. defensant costums i drets.
  29. Heu parit la honradesa
  30. del treball, tota finesa
  31. besant-ne filles i fills
  32. que heu criat amb la fermesa
  33. i  sana delicadesa
  34. seguint consignes de Crist.
  35. Per això amb vos rendeixo
  36. El meu amor on hi deixo
  37. Tot quan estimo, mon cor.
  38. Que amb reverència us proclamo
  39. I a Déu excels jo li clamo :
  40. És una santa Senyor
  41. Ai,padrina, ai padrina.
  42. Sou hi sereu, la divina...!
  43. Del terral la millor flor.
  44. ---------------------------------------------
  45. BALADA  DEL  REIETÓ
  46.             ---------------
  47. Recordant i en memòria
  48.             de Sabino Peris V.-Oct.99
  49. Prohom del Monsant i el Priorat.-
  50. Fill de la  Morera i de Cabacés
  51.                         Poema d’ Antoni Fortuño
  52. ---------------- .
  53. En la Morera - pintada
  54. groga estampa de Van Gogh -
  55. davall cinglera, en boscada,
  56. ha nascut el reietó.
  57. Un gran pí és la torre alada,
  58. els casals,mata i coscoll...
  59. Pinya badall canta i blada
  60. i en el cingle fa ressò.
  61. I amb pallús farigolada
  62. Per que es fregui en bona olor
  63. la mare dont  s´abraçada
  64. i besa son rei fillol.
  65.             --------------
  66. Cos de Crist,Cos de Crist.
  67. -primer li canta,
  68. cobricel de tova manta-
  69. Cos de Crist,Cos de Crist.
  70.             ---------------
  71. Quant ha aprés del parvulari
  72. saltant de rames,matoll.!
  73. El grà ginebre és rosari.
  74. i és creueta el romeró.
  75. Ha sortit de niu breviari
  76. piulant ja seva cançó.
  77. És veu mare, - reliquiari -
  78. que ensenyà en brolla bressol
  79. que la vida és un calvari
  80. on la creu resta per tots
  81. i és la cuita on abrasar-hi
  82. la fe que salvarà el món.
  83.             ---------------
  84. Cos de Crist,Cos de Crist.
  85. Pel dur rocatge ja avança,
  86. saltant com orquestrant dansa.
  87. Cos de Crist,Cos de Crist.
  88.             ---------------
  89. Son cosset verdós oliva
  90. i birret -cresta groc roig
  91. neguiteja de fe viva...,
  92. deu volar per tot racó.
  93. Vorejant del Monsant riba
  94. visita coves  ,masons,
  95. De Extrems,Masdeu,no s´en priva,
  96. cova el Jana i fins el Pont,
  97. al Fraguerau prompte arriba
  98. Cova Santa vola vol
  99. i en els Còdols s’hi retiba
  100. sembrant al vent sa cançó.
  101.             -------------
  102. Cos de Crist,Cos de Crist.
  103. Oh,Senyor,quant hi ha per veure.
  104. Per Déu,no em puc pas distreure
  105. Cos de Crist,Cos de Crist.
  106.             --------------
  107. Grau Salflores,Cogullada.
  108. Revola amb por els Barrots
  109. i fins veu la marinada
  110. i els Pirineus amb blancor.
  111. Revisa Martorellada
  112. trepitja l´Escletje bord
  113. i en Pregona, l’abeurada ,
  114. en Pietat,monjo en repòs.
  115. Baix ,Santa Maria aimada
  116. en l’església del Cartoix,
  117. amb Mongia destroçada
  118. clamant al cel nou favor.          
  119.             ----------------
  120. Cos de Crist,Cos de Crist.
  121. En poblats,festes,casoris,
  122. em causaran bells desoris.
  123. Cos de Crist,Cos de Crist.
  124.             -----------------
  125. A Siurana,la Gritella,
  126. no la revolarà en vol.
  127. Sí rondarà Cornudella
  128. on s’atiparà en festots.
  129. Però,buscar pasturella...!?
  130. A Poboleda,tampoc.
  131. A Ulldemolins,"amiguella",
  132. no,no,no!!no més d’un jorn.
  133. En les taules de Vilella,
  134. Torroja o Gratallops
  135. descinglarà la sivella
  136. per dormir-hi nit o jorn.
  137.             -----------------
  138. Cos de Crist,Cos de crist.
  139. Sense ermitans, roina  ermites.
  140. A l’hora, no a misses dites.
  141. Cos de Crist,Cos de Crist.
  142.             ------------------
  143. Dalt Montsant,santa Maria,
  144. Magdalena o san Anton...
  145. No espanta la xipreria
  146. que son llances formant roll.
  147. Ell segueix amb alegria...
  148. San Bartomeu, a prop Congost.
  149. Al Codolar bes hi envia,
  150. resa al punt Consolació
  151. i a san Pau plomes canvia
  152. i en Cabacés veu san Roc.
  153. En la Foia,desafia...,
  154. -"Ja tinc princesa en el cor"-.
  155.             -----------------
  156. Cos de Crist,Cos de Crist.
  157. Reietona més pomposa!?
  158. Cap groguet,bata verdosa.
  159. Cos de Crist,Cos de Crist.
  160.             -----------------
  161. Coneix tot de la muntanya.
  162. Farà niu per vida ajoc...
  163. En Cabacés posa banya
  164. per vèncer tots els falcons.
  165. Defensa amic o au estranya,
  166. fumada,pinsà,cap roig.
  167. Contra àliga o xuta afanya
  168. censals ,lleis o afoga impost.
  169. Mà afluixa pel pres amb manya,
  170. destrueix encens o foc
  171. i enveja i odi desentranya,
  172. compta pau, destil·la amor.
  173.             ----------------
  174. Cos de Crist,Cos de Crist.
  175. Tota sa vida és consola
  176. on guarda ploma o pinyola.
  177. Cos de Crist,Cos de Crist.
  178.             ----------------
  179. Jeremies .Profecies
  180. destria,mana son vot.
  181. Sap si vindrà nou Messies
  182. per empeltar pollanc bord.
  183. Jutja ràpid,duu alegries,
  184. no ensenya mai plomeró.
  185. Té solucions,noves vies,
  186. ressuscita fins els "morts".
  187. En bé o mal té autories
  188. i encamisa a camí bo.
  189. Ha viscut setmanes, dies
  190. dient sempre SI DÉU VOL.
  191.             ----------------
  192. Cos de Crist,Cos de Crist
  193. Sap que de vell ja no es passa,
  194. SI DËU VOL. Ha viscut massa?
  195. Cos de Crist,Cos de Crist.
  196.             ----------------
  197. No para,sempre té feina:
  198. té bon càvec,bon bastó,
  199. cassut o espioc és eina
  200. amb mànec carrasca o boix.
  201. Matins,vespres son la reina
  202. a bon preu- gust de tothom-.
  203. I el tard nit garbell pellenya
  204. el maneja en quartet fosc
  205. i l’estira o desembeina
  206. per tenir-ho en bon caixó
  207. -"Si no computes la feina
  208. pot secar-se tot el pou."-
  209.             -----------------
  210. Cos de Crist,Cos de Crist.
  211. Del Montsant clou simfonia,
  212. simfonia de records...
  213. L’ocellada aplaudia
  214. com si fessin un festot
  215. Cos de Crist,Cos de Crist.
  216.             -----------------
  217. Però sens pensar-ho un dia
  218. clou el llibre,tanca el llom...
  219. No és voluntat que calia,
  220. té bé el cap,potes i alons,
  221. mes,insurrecte en la via,
  222. les llongues veuen rocot
  223. i aporta seva mania:
  224. No serà res,SI DEU VOL.
  225. El còdol gros el desvia
  226. i ell redola al barrancot.
  227. Cos de Crist esperit guia
  228. fins al cel. Plomam destria
  229. verd oliva al vent envia
  230. i a terra estès birret roig-
  231.             -----------------
  232. Cos de Crist,Cos de Crist.
  233. El reietó no respira,
  234. immòbil el noble cos...
  235. En el Montsant veu sospira
  236. Reiet, reiet, reietó!!!
  237.  
  238. Reiet...
  239. Enterren el reietó
  240. Reiet...
  241. Fins el terme fa safór
  242. Reiet...
  243. Plouen llàgrimes
  244. Plouen llàgrimes
  245. De condol.......
  246. I fins les pedres es mouen
  247. Com tot ho movia el
  248. Reietó ...!!!
  249. Quedat aquí per sempre
  250. No te’n vagis...,
  251.  
  252. Reietó...!!!!!!!
  253. .
  254.  
  255.  
  256.  
  257.  
  258.  
  259.  

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , ,

PER QUÉ ? 5

22 Maig, 2008 18:33
Publicat per anforsa, General

  1. tenim el monolit d'heura vestit 
  2.  Nota.- En la foto deu dir .- No us amagueu, quants llocs visitareu!!! .- Rasquera fira maig 08. Venda d'objectes de palma
  3.                    ---------------------------------------------
  4. 25.- Per què a uns els hi donen per la cara i a d’altres pel cul?
  6. 26.-Per què es diu que has nascut amb la flor al cul? Aleshores, tindràs l’inconvenient de no poder seure ja que la flor... pobreta
  8. 27.- Per què sentim dir a la tele que congelen la imatge i en canvi ens diuen que els pols, nord i sud es descongelen i amb això també en fan imatges en documentals?
  10. 28.- Per què diem quan un té una desgràcia que li ha tocat l loteria?
  12. 29.- Per què els toros porten banyes? És que les vaques els son infidels ?
  14. 30.- Per què els francesos escriuen EXIT, que per ells significa sortida i els catalans que topem amb ells només anant a Perpinyà, ÈXIT significa  - entre d’altres – obtenir bon resultat ?
  16. 31.- Per què diem igual a CEL·LA si es un habitacle de convent o de presó ? Potser una espiritual i l’altra física.
  18. 32.- Per què intercanvi cul - tural pot considerar-se una frase de l’argot gay?
  20. 33.- Per què la Bíblia està plena de vers i culs ? Si ,si, ja sé que es versicle, però no negarem que fa bonic tal com ho he posat.
  22. 34.- Per què quan fracassa el diàleg, es posa a concurs la violència ?
  23.                                          ---------------------------------------------
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

21 Maig, 2008 19:12
Publicat per anforsa, General

  1. niuet guarda l'ouet fins que vingui la mare a covar-lo i fer-lo pollet. Margarida que tens la cirera a prop que no es dispari el cartux, sols els humans fa això.
  2. POSTRES.- 19 – 5 -08 .—Avui la botella  d’aigua estava mig plena. Érem optimistes que plouria i així ha set. Quin goig aquell xim, xim, quina musica més dolça, ja ho deia Juan Maragall. Feia temps que ho desitjàvem i ara ens ha acariciat com la mare al nadó.
  4. - Teniu, deia la pluja. – Beveu la Pau, renteu-vos les impureses. Ara ja tots us heu col·locat en el vostre lloc. En la prepotència, en la queixa, en la incertesa, en el dubte ...- No plou mai, sols sap fer vent...! Els meteors com ella ens abandonen. Com ho farem?...-.
  6. Falta fe, no tenim esperança i no cal dir...Amor per compartir com els moixonets fan. La seva caseta és brèvola – dos palles, dos bastonets, un poquet de fang si els fa falta i quin coixí hi posen pels menuts...!!! – el seu aliment el troben per ací o per allà, i, l’aigua...?
  8. Avui, en un tollet es banyava un menudet. La seva piscina feta per la natura, sense allisar, sense rajoles boniques, sense la tovallola per eixugar-se..., el líquid també l’havia posat, al ploure, la natura, si voleu, Deu, Alà, Buda,Shiva, Odon, Ceres... és igual, estava plena. Ell més content !! millor encara, satisfet!!!. Era la primera vegada? Per la corpulència i les traces, segurament. Jo m’he posat content només de veure’l ... M’ha obsequiat amb un exercici d’ales picant l’aigua i estofint-me...
  10. - No tinguis por, que no et vindrà cap mal de mi -.
  12. L’he agafat  i no ha xillat, que va !! Sap que els seus avis ja venien a ajocar-se a la meva barraca  i des de fa anys, marxen i tornen..., Allí és seva casa, la casa pairal... El mocador la cobert i l’ha eixugat, no ho necessitava per que ells saben com lliurar-se’n ..., la seva ploma no és de cotó ni de llana... Abans de deixar-lo li he fet un petó. Ha volat i s’ha plantat al xiprer que senyala el cel i el lloc, s’ha sentit lliure i ha començat a cantar..., no sé si era el cant dels ocells... També saben donar gràcies.
  14. - Que bonic, que preciós, soc lliure !!! – em deia – Per que la Llibertat s’aplega quan tens Pau i Amor i son també per els demés, per tots, fins per nosaltres els moixonets !!! -.
  1. - Per que no som com els moixonets? Per què ?
  2.                                              ---------------------------------------

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , , , , ,

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

20 Maig, 2008 18:39
Publicat per anforsa, General

  1. Foto gatets. Al sistell de la roba bruta hi ha dos gatets, mireu-se'ls, mireu-se'ls com es fan petonets. 
  2. Nota.- Avui fa dos messos que vaig començar a donar taba per aquí. Gràcies a tots els que m'heu suportat. Anton.-- Que moniquets, eixos gatets !!!!!
  3.                                      -------------------------------------------
  4. La mestressa  del politiquet li ha trobat a la butxaca dels pantalons un paper escrit. Ell sempre en porta, per sembrar-hi lletres que ben acoblades fan frases que diuen algun pensament. Seria un sacrilegi el posar els pantalons a la rentadora, que els hi convé, per que n’estan de bruts, però, ella, sap que pot haver-hi frau i gira per davant i per darrera no sigui que el descuit d’ell el faci buscar el que sap que ha escrit i no ho troba en lloc i fins a l’ultima no preguntarà si ha trobat quelcom.
  6.  Avui, li deixarà damunt la tauleta de nit, però ha set tafanera, ha volgut assabentar-se del contingut, no sigui cas que com l’altre dia, tingui que prevenir el que pot passar i aquest detall li daria avantatja. Llegiu, llegiu... També en té de bones.
  8. Hem arribat a l’era del benestar o a l’era digital ? Avui el dit el fem servir per el nostre benestar. Rentadora, renta plats, frigorífic, mòbil, tele, ordinador..., tot va en camí que el dit ho mani o comandi tot. Fins tindrem llit i matalàs que sols necessitarem el dit, ell ho farà tot per que ens puguem agitar i dormir físicament per, aleshores, quan ens disposem a gaudir d’eixos avantatges apareix el dit de la pensa, el cervell que no li quadra i ens diu quan val el que gaudim, com ho paguem, quantes lletres ens esperen – més que l’abecedari – que vencen, com va la hipoteca, com... I, físicament podríem dormir, potser sí, per que el cos no pot més i es rendeix al cansament, però la ment treballa a destall per solucionar els problemes que li en dona la era del benestar, del boom – que pot explotar – de la era digital.
  9. Tot un poema.
  11. Quan arribi i pregunti, ella, segurament, li dirà que és un deixat, que sort d’ella que es preocupa, en fi l’atorrollarà... Ell callarà i anirà cap a posar-ho en net i deixar constància del seu pensar.
  13. Si un calla, accepta. Per que barallar-se, per un descuit...? Bé, això li passa sovint, per no dir cada dia que es canvia els pantalons per que els rentin....
  14. Un altre poema, que hi farem ?
  15.                                          -----------------------------------------------
  16.  
  17. 43 A.- No es necessari escriure llargues frases per dir grans veritats. Per això procurem sintetitzar, es gasta menys boli i qui vol entendre, no cal que esbandeixis un clatellot de paraules i frases que un passa de llarg per que el sentit és evident. Parlar i no dir res, en tot cas pels polítics que no poden comprometre’s però han de contar-nos la faula.
  19. 44 A.- El compromís, abans, abans, abans era cosa sagrada quan la paraula segellava un pacte. Conseqüentment una encaixada fixava el compromís. Ara també es toquen les mans efusivament, però davant els dubtes de compliment per part d’alguns fou necessari instituir el compromís escrit, desprès davant notari i ara ja estem en el compromís amb enigma. Qui compleix el compromís? Per que si jo he volgut dir que compro – miss, és cosa de passarel·la, no de persones que signen – amb sang – un compromís.

    20.  

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , , , , ,

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

19 Maig, 2008 16:26
Publicat per anforsa, General

  1. foto girasol. Ell sempre té present que el sol és el seu amo, per això el segueix i se'l mira...
  2. - El politiquet tenia memòria per recordar infinitat de coses que altres persones, ara ja a bullir mauves, li havien confiat en converses al entendre de mots intranscendents, però ara que les recordava si que ho eren de dura actualitat.
  4. Fa molts anys un parent, home ja d’edat i que la seva escopeta havia disparat contínuament en el tremall dels negocis, li va vendre, concedir o donar aquesta reflexió.
  6. – Procura sempre apresar-te per estar situat en l’escaló ample -. Ell comparava el negociar a una escala d’una casa amb molts pisos. I que quan la ataquessis, procurar forces per arribar a l’escaló ample, allí, deia, et resguardaries quan els que t’havien sobrepassat i no els quedaven forces per plantar-se al següent escaló ample hi caurien arrastrats per els que de més amunt baixessin per el mateix concepte i et collirien amb  ells si un no estava ben col·locat.
  8. La història es repeteix i l’experiència dels avis encara serveix avui en dia. QUE NO SIGUI TARD. Ara ve recessió i l’escaló ample... No res, no res.
  10. Quan fa bon vent l’erada es neteja i el gra és al sac i la palla a la pallissa, però quan la sal i l’oli escasseja..., quan a la tauleta no hi ha cap perrot al treure els dinerons sobrants del diumenge..., noi, pensa que l’aixeta no t’omple el gibrell per rentar-te mans i cara i la brutícia se’t veurà al rostre. Guardem sempre el rajolinet que omple la cisterna i no la deixem a banda carrer avall..., mira com si, avui pot fer-nos tanta falta i serem rics podent arribar a l’escaló ample que no espera a ningú, si no als que son previsors  abans d’emprendre difícil camí miren com tenen les alforges.
  11.                                                --------------------------------------

  12. 21.- L’enemic, el que tem, és que li facis bona cara. El desconcerta. Pensa, quin enemic més diplomàtic ? Vol jugar amb mi... I és clar, dubta. – I si ara és el meu amic ? Però com li pregunto si som enemics? – En la vida deixar sempre una porta oberta per escapar o entrar és una llei que hauríem de tenir en compte, per que si les muntanyes no venen a nosaltres, les persones ens creuem quan menys ho desitgem.

  14. 22.- No tinc res més que fer, més que pensar quan descanso del treball físic, a no ser que em dormi davant la tele... Per el que pots veure de profit...

  16. 23.- I-no-s(c)ent? preguntava el jutge així amb pausa a un sord. I tots, els del jurat, admirats. No hi havia culpa ...? O li havia d’escriure la sentència a veure si en sabia  

  17.                                          --------------------------------- 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , , , , , ,

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

18 Maig, 2008 09:09
Publicat per anforsa, General

 foto de la processó de s. Isidre dia 15 maig 1960. la Torre de l'Espanyol. Es celebrava una festa majoritaria com agricultors.

  1. POSTRES.- Poso a la vostra consideració una foto del !5 de maig de 1960.  Tres dies després ens fincàrem en eixa població el matrimoni format per Teresa i Anton. Començàvem un camí. Aquí durant 48 anys hem treballat amb Pau i Amor, és el nostre lema. Com totes les parelles ens hem tingut de desenvolupar en moments penosos i d’altres alegres. Fins aquí hem arribat.
  2. El dia que marca la foto era Sant Isidre. Aleshores es celebrava per tot el poble des de la Cooperativa Agrícola que quasi englobava el percentatge majoritari de la pagesia del lloc. Era un dia gran. Festa grossa. Missa, processó, un refrigeri en el local esmentat amb pastes i vins. Per la tarda ball i divertiments... Encara hi havia l’arc triomfal que es va desfer després de la nostra arribada, el dia 18, festivitat de S. Pasqual Bailón.
  3. Però com que avui és l’aniversari de  l’empadronament nostre com a ciutadans de la Torre de l’Espanyol, jo voldria posar-vos una poesia dedicada a La Torre de l’Oli que  vol descriure una mica la història del eix volgut, estimat poble. Que per molts anys puguem defensar aquesta localitat i honorar els seus valors inqüestionables. Anton.

                                   -------------------------------------------

  1.  TORRE  DE  L’ OLI
  2.                         Idea escrita agost-93
  3.                         Lletra i tonada A.F.S.
  4.                         Public. en  l’Enjub .-1ª
  5. Torre de l’oli preciosa,
  6. tu no pots ser-ne rabosa,
  7. tu no ho ets,
  8. Torre de l’oli joiosa,
  9. tu no pots ser-ne rabosa,
  10. tu no ho ets.
  11.  
  12. Des del Tormo un jove un dia
  13. caminant baixà a la vall,
  14. la Bruixeta que floria
  15. amb ell es volgué casar.
  16. I fundaren una Torre
  17. amb l’ N’horta l’aigua gran
  18. i ara una llegenda en corre
  19. que raboses s’han tornat.
  20.  
  21. Ells tots tres no en son raboses,
  22. males llengües han parlat,
  23. denigrant joies formoses
  24. de bellesa i de treball.
  25. Torre franca, Torre noble
  26. dels insults no en facis cas,
  27. els tres fills fan pinya i poble
  28. i segurs tiren avant.
  29.  
  30. Tormo, Bruixeta i N’horta
  31. sou caràcter, vida i sang...
  32. Sílex íber Tormo porta,
  33. Bruixeta, l’oli en la carn,
  34. N’horta, tu ets la divina,
  35. pagues amb diner romà,
  36. l’olivera sarraïna
  37. feu l’oli d’Alburçalaz.
  38.  
  39. Arribà la reconquesta,
  40. la Torre fou Campanar
  41. i els autòctons tenen llesta
  42. religió i costums pairals.
  43. L’Espanyol n’és senyoria
  44. per present, futur demà
  45. i els tres ja son bonhomia
  46. i raboses eternals.
  47.  
  48. Torre de l’oli, jo et canto
  49. i davant tots jo m’avanto
  50. de ser rabosa en ma carn.
  51. Tirem avant nostra Torre,
  52. el vell passat no s’esborra
  53. per un renom irreal.
  54.                                   ------------------------------------
  55. 47 A.- Per molta Pau que donem no tenim assegurada la nostra Pau. Posem’hi una miqueta d’Amor. Sí, com si tiréssim sucre a la coca, fa de més bon menjar, encara que et perjudiqui si ets diabètic 
  56.  
  57. 48 A.-. Voler veure el resultat de quelcom és fer-nos vells abans d’hora. El temps, que és nostre temps no passa en va. 
  58.  
  59. 49 A.- Penso? De vegades penso que no sé ben bé el que penso. Hi ha tantes coses en que pensar i sembla que ningú hi pensa o no volen pensar-hi. Clar, això de complir el deure... es fa pesat.
  60.  

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

17 Maig, 2008 18:51
Publicat per anforsa, General

 foto d'un veler en la posta de sol. No és difícil somniar quan s'apropa la nit. Qui pogués despertar amb tot resolt...Anton.

  1. Gràcies a Tinet, soc a Internet. Felicitem-nos tots, posem-hi Pau i Amor.
  2. POSTRES.-   Rosendo.- Aquestos de Barcelona cada dia els entenc menys...
  3. Quan arriben el JU i el JOS, el Rosendo té a la clientela a mercè de la seva llengua. S’explica com un catedràtic que vol que els alumnes aprovin i siguin de profit per la societat.
  5. Rosendo.-...volen aigua de tot arreu. Volien segrestar el Segre, volien els pous de Reus, volien vaixells plens de líquid, volien un mini transvasament, que en diuen, a una canonada que fotrà un trasbals a tots els partits que ara no saben com dir que no es diu això així que es diu aixà, per que l’aixa dels valencians i murcians també volien pelar els pins com els barcelonins... Potser, en ves  de transvasar aigua, transvasessin empreses i treballadors prop del riu i la solució vindria sola,... Clar, que com fas transvasar al que té el peatge pagat, l’hipoteca pagada, el cines a cop de reble, el futbol primoter a tombar de cantonada, hospitals de primera allargant la ma, aeroports i moixons metàl·lics, hi quedar edificis buits  com per allà als poblets petits,...  Per que si marxen de vacances es per que volen, que no els fa falta ni marxar d’allí, de la URBE, per estar millor, per que ho tenen tot...fins...
  7. JOS.- Noi vas molt calent a primera hora Sàpigues que si tots féssim com ha fet la dona, potser, els barcelonins que dius et podrien agrair alguna cosa apart de les queixes..
  9. Rosendo.- Que vols dir que na fet una de sonada? Potser s’ha pixat...
  11. JOS.- La meva dona no pixa fora del test com fas tu, no. Ella es més solidària i conscient del problema d’aquelles gents, sobre tot del rei Baltasar que ho té negre. Ella l’hi ha enviat al rei mag una carretada de garrafes plenes d’aigua d’Norta per que les distribueixi a on les necessiti.... Si, home, si... Com en el temps de l’estraperlo, que enviàvem a la família oli, vi, patates, etc... per que no passessin gana, doncs ara els ha enviat això que aquí encara en tenim. Que et sembla, guapo. Coi, coi... Que una dona us ensenyi ja es vergonya...
  13. Rosendo.- Jo els enviaria l’aigua de netejar les botes, quan arribaria allà la podrien fer servir de vinagre... Que aquí no necessitem al Borges per fer vinagre de Moda( Módena). Estaràs content, guapo, potser quan vingui de visita per aquí et portarà carquinyolis com ens duia la tieta Teresina, que allà estalviava més que un ministre, per això quan venia per aquí tot ho trobava gustós i deliciooos, que ja es molt dir.
  15. JOS.- Això dels mosquits d’estiu sempre m’han fet pena... Et portaven una botelleta de colònia groga com si fos pixum i volien que te la freguessis pel damunt per que així ells no respiraven el tuf que fèiem naltres.... No podies ballar amb cap si no era amb eixa condició...Però me’n foto, per que ara que no tenen aigua i no es poden tirar a la piscina, potser faran més pudor que els pagesos que deien que no es podia resistir el brou de fems d’ovella per que els ramats passaven pels carrers del poble deixant anar aquelles olives cagalloneres pudentes a alfals podrit, i les mosques i mosquits que les hi picavem més que a naltres, per que devien tenir la sang més dolça, o que  em sé jo, punyeta...
  17. Rosendo.- Mira noi, ves per on, no sé si us en heu adonat... Ara son més pagesos que naltres!! Ara miren el cel per veure si plou, que abans era prerrogativa dels ocupants de la terra de secà i si els serressin més fins farien rogatives com els hereus primoters dels pobles.
  19. JOS.- Ara, quan vinguin a menjar préssecs, com xalarem. Penso posar-ni a ma cosina un d’aquells sucosos per que es renti la cara amb nèctar groc i vegi que aquí si que gaudim de la natura...encara que sentim pudor ... Per que com que tenen un hereu d’alcalde es creuen que son els preferits i d’això res de res.
  21. Rosendo.- Que hi dius tu Albert? Et veig molt tristoi...
  23. Albert.- Amb tot això d’Eta i Eto. Res que ho veig tot negre. Si a la Eta la poguéssim despatxar com sembla que volen fer amb aquest pobre noi.
  25. Rosendo.- Pobre, dius? Ja el deus avançar d’una pela, eh, xato? – ell és barcelonista a matar i ara passa una malaltia. No ho fa com l’Isidre que quan perd o va malament el seu equip no sopa, no dorm, i no cal que li receptin dieta que ja la fa sense voler...
  27. Albert.- Mentre pugui pelar la taronja, jo ja estic content, que no es necessita tant per viure...Ara, amb això de la ETA, si que penso el que diu el noi que ja sabeu que es d’aquests que estudien llengües... ell diu, no se si amb conya o amb serio, però té el seu punt de veritat..., Que el govern busqui un entès en gramàtiques i que suprimeixi totes les terminacions amb ETA, que ni han a milers... meta, teta  punyeta, conyeta, petiteta, planeta, cometa... i al menys no faríem propaganda barata...,que és molt trist que no si pugui donar coto d’una vegada a aquesta lacra nacional...
  29. La cosa s’ha posat seria. Tots s’han entristit. Ningú vol el que succeeix. Algun fins diu paraules que no es poden repetir en contra de ... I el desig  de solució és gran en eixos vellorros que veuen que se’ls passa l’arròs de la vida i es senten acovardits, displicents, inquiets davant eix problema.
  30.                                                    ------------------------------ 
  1. 36.- No podem escriure el esborrany de les nostres vides.
  3. 37.- La picardia desenvolupa la intuïció, o la intuïció obre el camí a la picardia?
  5. 38.- Caminem amb sabates o espardenyes, però no son elles les que fan el camí. Son adminicules com les ulleres que ajuden a veure-hi més i a seguir les altres sense dolor en les plantes dels peus. Endurint la pell de les plantes  ens estalviaríem les sabates, pensem que n’hi ha que no ho fan per vici si no per imposició.
  7. 39.- Entre les moltes temptacions que ens poden aclaparar i sentir-nos embeguts en elles son : el diner i si aquest no ens fa pessigolles, la esperança. El diner es pot tenir i menystenir... La esperança no podem perdre-la, ja que és un motor actiu de la voluntat.
  9. 40.- Li volia tant el bé que el convertí en be, així els dos podien guanyar-hi l’un tenia llana...,i l’altre podria esquilar llana mentre fos un be.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , , , , , , , , , , ,

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

16 Maig, 2008 18:22
Publicat per anforsa, General

 la cadena de la vida....Si es desmarxa com l'arreglarem?

  1. POSTRES.- Quan a la seva mestressa, el politiquet, li va llegir tot el que pensava de les guerres, es va quedar boca badada. Era un home que acabaria amb tot. El mon ja podria començar de nou, per que els seus plantejaments així ho daven a entreveure. Deia el politiquet.
  3. Si traiem, si anul·lem totes les armes i les fem inservibles, s’ha acabat això de les lluites a mort que ara ho envaeixen tot. Ja podem fer tractats de Pau, no serveixen per a res. Es canvien els dirigents i podem tornar-hi com surt el sol als matins i escampa la llum benfactora, però aleshores, no ho és de benfactora si no perjudicial per tots els interessos.
  5. La mestressa el sentia amb eixes i més potents cavil·lacions. Ja es va espantar quan ...
  7. Després de les armes...,atòmiques, convencionals, fins el més inofensiu fusell i pistola, haurem de seguir endavant en la eradicació. Pensem en sabres, espases, alfanges, ganivets de tot tipus, de punta o punta roma, tot objecte que pugui ferir com punyal, clau...
  9. La dona ja pensava en com ho faria per tallar el pa, pelar les patates, penjar un quadre a la paret, gastar una broma – de mal gust,això sí, al qui li posava el cotxe davant la porta  i pinxant-li una o dos rodes amb un clau afilat que fes sortir l’aire dels neumàtics , etc – començava a pensar que el politiquet s’endinsava en un terreny molt perillós... Però ell seguia amb el seu soliloqui com si fos un Mahoma que tenia ma o ma i es passava de l’una a l’altra unes decisions plenes de bona fe, però que conduïen a una paràlisi del sentit comú que es rebel·laria contra la possibilitat de prendre unes accions nefastes... Però ell seguia...
  11. Quan tot això ho tinguéssim aconseguit, entraríem en el terreny de la pedra, el roc,...Una petita pedra en una fona por matar molt, si, pot matar. Un roc en la ma d’un eixelebrat quant de mal pot mal fer...
  13. La senyora es sentia petita escoltant. Com farien les barraques i els marges per que la terra no anés riu avall... I com trencaria una ametlla llargueta o una nou o una avellana, o com faria marxar de les seves volgudes flors al gos que si pixa o al ocell que se li caga al terrat als llençols estesos... Mare meva, mare meva... Com continuaria el desastre en el pensar del politiquet ?
  15. Res, mans de tothom tallades, així ja no es podria estovar cap cul, ni els clatellots i bufetades podrien causar cap dany...
  17. Quasi es desmaia aquella fembra. Havíem arribat a un punt... Com podria firmar la hipoteca si li estalviaven les mans? Com podria acariciar al nadó ? Com podria agafar el got per beure aquella lleteta a l’hora d’esmorzar...? Però, el beneit seguia amb ...
  19. Una potada és una potada, o sigui que els peus, fora, fora, fora... Tot és guerra, i jo vull la pau.
  21. Això, potser no ho trobava tant malament, per que el joc que n’anomenen futbol no en farien. Sense peus, com xutarien? Reflexionar... OOOH !!! I com ballaria aquell valset de festa major si no tenia peus...? El mataré, ara si que el mataré... Això si que no m’ho priva. Però...!!!
  23. No hi ha més remei, el cap, si, si, el cap tallat  i a terra i tot acabat. Per aquí havia de començar. Si, senyor, per el cap, allí hi ha la pensa, allí comença l’arma mortal que tots duem al damunt, ...A tallar el cap s’ha dit...
  25. La mestressa agafant la por per la ma començà a córrer abans de que la violència del seu marit es fes evident i ella pagués els plantejaments esboirats del politiquet. Però... En un instant de lucidesa veié el problema resolt....
  27. Hem de començar actuant sobre la intel·ligència de la gent, educar-la en la Pau i en l’Amor. No cal prohibir res, ni tallar ... Aquí està el punt flac. Utopia ?  Realitat?
  28. ---------------------------------------------------------------------------------------------------
  29.  
  30. 16 A.- Aquell savi de cap de marge s’expressava així: - Vaja, i diuen que l’home és intel·ligent ?Si no sabien encendre un misto i ho havien de fer amb pedra foguera ( sílex).
  31.  
  32. 17 A.- Qualsevol cosa que ens proposem de realitzar deu anar acompanyada de la voluntat. Si ens falla nostra actuació és que hem perdut el temps? Aprofitem l’experiència per altra ocasió.
  34. 18.- Els diners son com les dents, si no en tens no pots mastegar o menjar. Mirem-ho com vulguem.
  36. 19.-  La intel·ligència no està en saber-ho tot, si no en saber-ho fer tot.
  38. 20.- - És qui? -. – Qui és qui ? -. – El tercer -: Deu ser Quí -. El primer - : Si fos Qui no seria qui -. – Si no és ni qui ni Qui, deu ser qui Qui - .  De nou el tercer : Deu ser el gall que té peresa i no vol acusar a sant Pere per que sols fa qui – Qui i el tercer Ki ja no el fa per no crucificar de nou a Crist. Sembla, o  que hi dieu vosaltres ?

    39.                                                    -------------------------------------

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , , , , ,
1 2 3  Següent»