POSTRES.- El politiquet vol solucionar el problema de la Immigració.- Fetes les paus amb la seva mestressa, ja que el dia de sant Jordi va ser esplèndid regalant-li un bon ram de roses i un llibre de cuina, i ella el va perdonar del insult de no dir-li la veritat sobre la carta del ministre, avui podia ser un dia especialment conflictiu.
Ahir al vespre se li presentaren dos immigrants a demanar-li feina. Ell que no en disposava de feina els va desnonar, sense abans enviar-los a un amic que probablement els solucionaria el problema encara que fos sols temporalment, collint cireres.
Això el tingué preocupat fins a la enèsima durant tota la nit. Fins llençols i coixí se’n assabentaren del seu problema. Ja sabem que encara que no parlin, habitants pacífics d’un dormitori, ells viuen la convivència del que succeeix i podrien contar coses que ni en llibres es conta. Aquella nit era una d’especialment saborosa, per que el politiquet era a la lluna. S’aixecà diferents vegades per desfogar l’eixidiu, ja que la pròstata el manava. No era allò de fer les necessitats i tornar a la joca i quedar com un tauló, diria que fins li faltava aire. Avui amb el seu clàssic got d’aigua i adjuntà un bolló de xocolata per veure si l’alegrava els pensaments que se li feien confusos. La tercera vegada que anar a veure el comú lloc, es sentí decidit per emprendre la missió que des del desnonament dels immigrants li foradava el cervell com una barrina la fusta dura d’alzina que no aconsegueixes fer-li entrar el cargol per obrir forat encara que llencis a terra un tafetà que podria mantenir encès el foc una bona estona.
La mestressa era absent del problema. De tant en tant deixava anar els seus bufits complaents de fembra satisfeta avui que el mestre havia set perdonat. No havien coincidit al despertar-se en la llarga nit i ell no volgué molestar-la. Per què? Era ell com a polític que trauria l’aigua – tornem-hi amb l’aigua, perdoneu que no va per aquí – del vaixell que navegava amb el forat fet pel filaberquí de la seva idea, i que tindria que tapar amb el paper estrassa de la seva pensa.
Ja eren les set del matí i com cada dia deixarien el cau per començar la jornada. Ara si que li exposaria el seu patiment que resoldria de forma contundent.
- Noia -
- Ja estàs despert?
- Hi fa hores.
- No t’he sentit en tota la nit. Ai...!
- Doncs, mira que he vetllat més que fent imaginàries en l’exèrcit.
- No diguis.
- Clar que dic. T’he de confessar el meu neguit. Tu coneixes això de la globalització?
- I que vols dir?
- Donses, com que estem en un mon global, segons volen el que saben més que nosaltres i com el diner que va i arriba a tot arreu, nosaltres també hem d’estar al lloro i fer el que tenim que fer.
- Ja es nota que no has dormit bé, ja, per que si no t’expliques més clar, em sembla que haurem d’esmorzar, dinar i sopar i no sabré que vols dir-me.
- Mira, comença a preparar la maleteta que ens en anem d’aquí., i no de viatge, si no a cobrir la plaça en el seu país dels dos immigrants que ahir ens demanaven feina. Ells tindran des de avui aquesta casa i totes les pertinences i nosaltres anirem a viure on ells vivien.
- Tu no carbures o vols gastar-me una broma.
- Broma? En serio i molt en serio. Penso que per conèixer el problema, hem de patir el problema. Vull que sigui un exemple per tots els grossos i prepotents que legislen així com si no els toqués a ells. No, no i no!!! Tots els que estem gaudint del BENESTAR, doncs a canviar, si, a canviar i viure el que ELLS viuen i aleshores potser comprendríem de que es queixen, que els falta, per que en pròpia carn ho viuríem O sigui que prepara la maleteta, i deixa tot el que tens aquí que ells ja se’n cuidaran.
- Mira cridaré al metge que vingui a veure’ns no sigui que tu estigis boig i jo m’agafi un infart.
- Si, noia, boig i fart de sentir als companys que tot ho arreglaran, que faran lleis adequades, que inclouran partides en els pressupostos... Vull fer un escàndol, que diaris i teles en parlin, si els deixen, que nosaltres dos ens anem en patera... i com sant Pau, volem seguir en Pau i canviar de vida. Exemple, noia, exemple...
- I qui creus que et seguirà, el teu amic ministre ?
- Mira, que allò del ministre ja ha passat.
- Però em sembla que torna.
No crec que es posin d’acord. Si fos tant fàcil segurament que tots els predicaires ja haurien provat en seves carns experiències com aquesta. Però deu ser més complicat. A demés en eixa platja, dos granets de sorra,... què? Que no els aparti per sempre el neteja platges, per que volem les platges netes d’immundícia, veritat?
----------------------------------------
