BADOMERIES.- COMPARTIR - d'una paraula dos

30 Març, 2011 12:41
Publicat per anforsa, General

  Del blog propi EL POLITIQUET -- http://elpolitiquet.blogspot.com

El capellà el dia del seu casori els va sermonejar amb contundència els servei que un havia de fer del altre...Quan varen ser a tallar el pastel de boda  no trobaven el ganivet que se’l ofereix per a fer el primer tall amb musiqueta i tot... a les hores en ves de dir com el tallarem,...? A la noia se li va acudir el C OM – PARTIR que tenia  una bona arrel antiga... Tots els comensals inclosos ells mateixos pegarien una mossada al pastel i feina feta, tots en rebrien, clar que algun golafre potser obriria boca més del compte i embocaria com un gos un conill i deixaria a més d’un sense el tast.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: ,

AQUELL CIRERER VELL

29 Març, 2011 15:14
Publicat per anforsa, General

AQUELL VELL CIRERER
.............
Allà en el lluny de la contrada
seguint camins de ferradura estrets,
el cirerer alça sa ramada enlaire
com beneint el terme que és tot seu.
El plantaren fa anys, qui se’n en recorda
quan assentaren el cep en aquell tornall.
La partió del Pelegrí. Terra ufana.
Costeruda. Dominant com vela de barcam.
Prop el barranquet volien clavar-lo.
Un vell digué . – A la trona com rector.
I ben amunt a prop de pins i matollada,
un clot ample el rebé com son senyor.
De brotada en brotada amunt surava,
esplèndid s’ensenyorejava com pastor.
per baix la vinya el guarnia i el besava,
ell s’erigia com el gran comanador.
El fred, al temps li atordia les ramades,...
Al març de ses gemes explotaven vives flors
i els penjolls de granets amb fullam confonia
son verd pletòric, esperant el roig color.
Els pètals ja no hi eren, tot era campanetes
el sol les escalfava, el vent els hi feia petons,
els ceps que ja florien, enveja en tenien...
I corre mes d’abril,... L’eufòria el torna boig.
Vermell en mig del verd a dalt de les ramades
es balancejava mesclant-ne sa vivor...
Ja algun ocell amb bec net vindria a picar-ne

aquella rodona que es mou i que fa foc.
Poca defensa l’arbre en contra d’ells tenia...
Ell produïa perquè el moixó amb el pinyol

volés al lluny d’aquells tornalls de vinya
i deixés caure a bon fi el fruit del seu amor.
Al cap del temps per tot el terme hi creixiennous arbrets, plançons d’aquell arbró
que seguint terminis que el condicionaven

escampava vida, sa nissaga, amb zel i amor.

ANTON

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , ,

PRIMAVERA,POESIA PARAULA....

26 Març, 2011 11:30
Publicat per anforsa, General

[@

Comentaris | 0 RetroenllaçOs