RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
12 Maig, 2008 21:35
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES .- El politiquet filosofa quelcoms impossibles?
- Havia contemplat un reportatge de la Dolly, aquell corder anglès que li havien succeït coses extraordinàries, quan comença a barrinar veient les possibilitats que en el ser humà podia tenir.
- Clar, que el seu pensament copiava d’alguna manera el que els científics se li havien avançat, però el considerava justa una circumstància que ells ho feien en el sentit de copiar un model i ell el que volia era que cada ser fos lliure dels demés i engendrés el que havia pogut acumular i en favor del seu fill.
- Era un soliloqui cru i de rigor el que el deixava aclaparat davant les possibilitats d’actuar en favor de tants i tants possibles habitants futurs del planeta, que de deixar sense fer res naixerien com ara amb la imprevisió.
- En la conferència a soles que es preparava el politiquet feia aquestes importants reflexions. –
- L’herència genètica en les generacions actuals, sería bo incloure-hi la part corresponent a l’avanç del intel·lecte dels progenitors en sa vida i incloure-la en el nou nat.
- Ara, tots els cervells han d’arrancar de zero i anar omplint l’esponja de la clepsa poquet a poquet despertant al viure. No seria millor el que predico?
- Suposem un fill de metge o advocat o paleta o pagès o artista en qualsevol ram que ja espontàniament fos embrionat amb eixes vivències i sabers dels progenitors o sigui, heretar l’herència intel·lectual.
- Naturalment que, les negatives, com lladre, babau, imbècil, idiota, etc. quedessin esborrades per la successió.
- Seria com ara que ser fill de rei, magnat capitalista, etc. ja se’ls dona en la sang del pergamí o en les hisendes o en els valors borsaris als nadons d’eixes preclars parelles i en el tresor de l’herència. Si, si. Proposo – es deia el politiquet en el seu pensar - una llei genètica en eixos termes. Així viurem el vertader progrés humà. No com ara. Clar que el nadó, abans de ser engendrat hauria de poder triar de on néixer.
- El politiquet, home vulgar, que actuava amb son pensament també vulgarment, tenia moltes opinions a dir al mon, ara, donada la vulgaritat de les seves propostes, no tenia quorum i en la vida, això fa que un triomfi o es quedi sempre entre els apartats. Segurament que de canviar de neguit podria trobar altres carreteres per on circular amb aplaudiments. No sé si la seva mestressa o algun car amic podran influir en eixos actes que sols queden com una filosofia que no té futur. Però deixem-lo dir, qui sap si algun dia ens dona la idea que la PAU i l’AMOR triomfin amb totes les de la llei, que sembla que no anem per eix cantó....per ara.
- ---------------------------------------
- 145.- Quan habita la Pau, el temps camina i els infants somriuen. Quan habita la Guerra el temps corre boig i els adults maten... Trist, molt trist.
- 146.- Aquells moments seriosos en que un es posa tens i sembla que ha d’explotar, fes-te pessigolles, riu o somriu, respira a fons, aleshores la tensió perd força i tot s’aplana.
- 147.- Si tots tinguéssim el riure o somriure a la cara, tindríem a prop de la boca algun riu, encara que sols en lletres i podríem abocar l’aigua que porta el riu i el som-riu-re. Unes llàgrimes, sí, però quelcom és quelcom.
- 148.- Hi ha persones que no es senten soles per que tenen la ràdio a l’orella o al aire. Abans, sobretot quan hi havia un vell en la casa les visites de companyia era pa del dia.
- 149.- La loteria, al qui li toca un bon grapat, ja pensa en ser solidari amb els que l’han situat en aquell nou estat?
Comentaris |
0 RetroenllaçOs
technorati tags: dolly , politiquet , riure , pau , guerra , radio , loteria , alegria
technorati tags: dolly , politiquet , riure , pau , guerra , radio , loteria , alegria