RECOPILACIÓ DEIXALLES 1

14 Maig, 2008 16:48
Publicat per anforsa, RECOPILACIÓ DEIXALLES 1

 

  1.  
    1.               D   E   I   X   A   LL   E   S
    2.                          ------------
    3. NOTA.- Anirè incluint i adjuntant les deixalles que queden apartades en el temps en eixa RECOPILACIO DEIXALLES 1 .- Gràcies per les atencions que em teniu .- ANTON .- 16 - 5 - 08.
    4.                                ------------------------
    5. 1.- Costa poc de dir SI, costa poc de dir NO. Ara, les conseqüències que se’n deriven d’aquests monosíl·labs poden durar temps, fins fer-te’ls canviar per poder seguir.
    6.  2.- Els polítics son els administradors de les nostres vides democràtiques. Però, en més d’un cas, es creuen  els amos que disposen de tot el nostre diner solament per que els hem concedit el vot.
    7.  3.- Respectem les veritats, No fem un gegant del que sols és un pegot de fang. 4.- Evolucionar és no quedar-se sempre en l’infantesa de l’intel·lecte també.
    8. 5.- Que costa dir : - Celebro la teva opinió, però no tindràs el meu consens. 
    9. 6.- Si vols oblidar, no recordar, fer cas omís del fracàs, pensa que pot ser-ne una superació si li dones crèdit i l’escoltes. El fracàs pot tenir la missió de retornar-te al camí desitjat de la victòria, per que és l’ultima batalla la que no es pot perdre, i, fins morir poden quedar-ne moltes. Val més que suïs i t’eixuguis el front, pensis, reconsideris i comprenguis que el fracàs pot ser la teva victòria. 
    10. 7.- Quan un és condescendent, el prenen per babau. Quina pena !! ---- 
    11. 8.- Deia que tenia tant amor a l’empresa com a la seva dona. Clar que la seva dona era la propietària de l’empresa on treballava. On li pagaven el sou que, potser, ni es mereixia, però estimant-se a l’empresa, hi sortia guanyant, 
    12. 9.-Quan es casà, a la seva muller, l’anomenava RITA. Després, al cap d’un temps de casats li feia el nom més llarg i la cridava per MARGA – RITA. No es va saber mai el per que, però podia fer referència a ser-ne considerada  com aquella flor que es desfulla per endevinar quelcom o bé per que la trobava quasi sempre a-marga. 
    13. 10.- De vegades és millor olorar la merda fresca o seca que escoltar certes converses. Ara que olorar, et pot perjudicar. En canvi, el escoltar et pot posar sobre avís de quelcom que pot preocupar-te seriosament. 
    14. ------------------------------------------------------------------------------------------
    15. 11.- Un vell del poble s’aixecava per les nit i anava de casa en casa dels seus jornalers i els canviava el lloc d’anar a treballar al dia següent. Se’n tornava a dormir i al cap d’unes hores retornava per el camí trillat abans i els manava que anessin a un altre tros. I així fins que es feia de dia. Al fer-se de dia ningú sabia on tenia que anar i aleshores es presentaven a casa del amo i el despertaven per saber si havia canviat de parer. Coses de l’antigor. També o fan ara els amos... 
    16. 12.- En el seu vocabulari blasfem hi va incloure la paraula: - Collons !! -. I ben admirativa  i amb bon xorro de veu, profunda i segura. I és que en aquells temps dir paraules gruixudes era pecat no mortal, però que no es podia anar amb collonades. Avui, sembla que qualsevulla conversa, diàleg o monòleg és preceptiu posar-n’hi alguna per reforçar i dar consistència.13.- La il·lusió com droga ens presenta la felicitat certa, segura i a l’abast nostre. De tan desitjar-la ens hi tirem de cap com ens submergiríem en l’aigua d’una bassa o en la d’una platja serena. Prompte, però ens donem compte que sols assolim apropar-nos al penya-segat de la realitat vera i contemplar al lluny, en la sima el desig nostre pintat en la inacabable profunditat on no podem arribar si no es per esbarrar-nos.
    17. 14.- Escoltava el soroll del silenci. Era entubat. El seu habitacle era la UVI.
    18. 15.- Aquella mestressa en ves de Ricard, anomenava al seu marit Ricardo, així sabia que sempre el tenia calent, i això de que a les nits d’hivern una pugui estalviar-se la bossa d’aigua calenta... La seva amiga li tenia enveja per que el seu marit es deia Alfred – com el del temps – i clar que dient-li Alfredo no semblava tant gelat... La amiga li recomanava que el tornés a batejar i posar-li per exemple : Eduardo, Abelardo o tants noms que en castellà aparenten més calentets.. Sort que no em va consultar a mi. Jo li hauria dit que li fes ganyotes a la amiga quan arribés l’estiu.... Qui sap si ella el volia sempre calentonet. Quina pífia hauria fet.
    19. 15.-2ª Pànic no el vull. Por no en tinc. Respecte, si. – La por és l’antesala del pànic.-  La por  és a un cop de reble de la bogeria del pànic.  -El respecte és la prevenció de la por?
    20. 16.- L’Amistat és com dos amics que no tenen colzes en els seus braços. Com menjarien? Es donarien el recapte amb la ma fent de cullera i l’un a l’altre.
    21. 17.- - Ja tenim pis. Ara ens falta comuna o wàter per llençar-lo -.
    22. 18.- Sents que et sento. Estem a prop. Un al menjador, l’altre a la cuina. I em persegueixes amb ta paraula i vols que et senti – normal -, que t’escolti – difícil -, que t’entengui – quasi impossible -, i que pari el meu fer i que prevalgui el teu criteri... Qui sap si el impossible es torna possible.
    23. 19.- Quan quelcom funciona bé, per què canviem? 
    24. 20.- Ho provi o no ho provi, no serà oprobi. O si no, comprovi l’oprobi.
    25. ------------------------------------------------------------------------------------
    26. 21.- Si parlo amb el meu gos, com millor amic, pot  trair – me, ja sigui bordant-me o mossegant-me.  Realment tinc un perill físic imminent i notable. He d’anar amb peus de plom per que això no passi.  En canvi, en lo humà, qui sap si és beu la meva història com un culebró i en treu tallada venent a qui sigui tots el meus secrets que jo al llarg del temps de l’amistat li he anat desgranant? Així sembla que ho fan en aqueixos programes basura, i cobren un fotimé  de calerons ...
    27. 22.- Qui sap si un dia voldràs que t’escoltin, quan has negat, tossudament, obrir les teves orelles a prèdiques i precs. Reflexionem.
    28. 23.- Avui que tenia la butxaca plena a sobreeixir, no he aprofitat la circumstància, ni he tingut prou valor per obrir la cartera i amollar el bitllet al venedor i sentir-me satisfet del gest de comprar... Això no és economitzar, si no ser impotent davant la valentia que suposa el gastar quan el costum no hi és en un mateix. – Em ric de mi mateix, qui no gasta...? Sols per que no es té. La societat de consum o benestar té els seus mecanismes per escurar-nos les butxaques, fen-nos creure que som uns afortunats de poder gastar i gastar...
    29. 24.- Quan aquell subjecte, fent-se l’amic, va contestar-li a la pregunta seva : - Jo soc argentí -. Ell ràpidament va contestar-li : - Jo soc or  - í -. I és que, el pobre, s’havia pixat els pantalons. És allò de la vellesa, de la fluixesa de membres, sí, no sols de braços i cames, també de l’eixidiu.
    30. 25.- Més val que et trobin en falta que no pas que facis nosa. -Ho pensava per mi, no per cap polític... Je, je... -.
    31. 26.-  Tothom vol estar al rovell de l’ou. No pensem que si no fos per la clara el rovell se’ns assecaria. I no per el canvi climàtic.
    32. 27.- Ningú vol perdre. Ningú vol deixar-se les calces, per això més d’un se’l pot veure amb la bossa de la caca refregant el cul per terra com si fos un infantó. -  Hi ha cada misèria ...!
    33. 28.- Fer-se el pecador, el pobre i a les primeres de canvi actuar amb prepotència, és vertaderament indecent.
    34. 29.- Quan de l’altra part de mon arriba un carregament de pebrots, és que volen demostrar-nos que aquí no en tenim i volen colonitzar-nos? ---------------30 – 2 – 08 bloc
    35. 30.- En ves de dir per no, sento dir cada vegada més por no. No sé si és que volen castellanitzar-nos la parla nostra. Qui sap si puja la quota d’eixa paraula per esnobisme. I ha qui diu que no és la mateixa expressió, si no que son conceptes diferents. Estic analitzant: PER NO  ,   POR NO. Sumem, hi més POR NO que PER NO. Acabarem castellanitzats?
    36. -----------------------------------------------------------------------------
    37. 31.- Sí que és honrat i honest defensar la salut de tots, no podem separar eixos adjectius, però hem de qualificar i classificar degudament quan parlem de diner i amor. S’ha de demostrar ésser honrat en el diner i honest en el amor, veritat? Encara que el diner pugui pagar l’amor i l’amor gaudir-se del diner. Fantàstic...!
    38. 32.- Per molt que t’avancin, qui sap qui arribarà a la meta? Primer o després no importa tant com cloure de veritat l’objectiu final.
    39. 33.- Si tens por de perdre, perdràs. L’angoixa no et deixarà veure el finestró per sortir. Es millor que respiris fort i salvis eix moment de patiment. La por potser és l’avís per reflexionar, plantar-te ferm davant l’adversitat i actuar amb el  cap fred.
    40. 34.- Li preguntaren al jutge si podien seguir amb la vista. Ell, quelcom distret davant tanta feina, contestava : - I fins amb el tacte. Toqui, toqui el gruix de quartilles i busqui amb la vista la seva contesta, sr. advocat –.
    41. 35.- Fer-li el 69 al got del cubata deu ésser: besar-li el cul, mentre ell et banya el nas amb el contingut.
      1. 36.- El futur és el quelcom invisible que sens mostrarà en el present fent-se real i passar al bagatge del passat com a record.
      2. 37.- La tradició és l'esbós fet realitat d’un primer pas que se’ns mostrarà  en el temps per assegurar una permanència d’un fet, un record, una celebració que ens importa que no es perdi. Encara que continuadament canviï i agafi noves tonalitats i formes no borra el seu principi tolerant que estableix un seguit de successos que ens marquen com a individu, col·lectivitat, poble, nació, etc.
      3. 38.-  Qui t’ha pujat al pedestal, et pot treure, tallar-te els peus, seure’t de cul, segar-te el coll i deixar-te com un inútil i sol amb el teu pensament i idees. Però et queda la pensa per digerir la contrarietat. Aquí la grandiositat de que un cos desvalisat per l’amic o amics que l’exalten, li queda el raciocini per poder començar de nou.
      4. 39.- Opinem en vers l’altri com si fóssim nosaltres mateixos? El veiem gandul quan no fa el que seria treballar a cert ritme sense col·legir si és capaç de seguir el ritme que nosaltres imposem. El titllem de lladre quan cull uns pocs grans de raïm d’un cep que té al camí per on passa i no veiem que la set del personatge és notòria per que li falta l’aigua pel caminar llarg que ja porta. I, així, anem posant l’etiqueta falsa en les persones i no mirem que fem o faríem nosaltres en igual situació o circumstància.
      5. 40.- Enfadar-se, ofendre’s ... Una pedra davant del peu ens fa trontollar, fins caure i ens podem enfadar per el mal moment, la mala sort, etc. però no podem ofendre’ns contra la pedra, ella estava en el lloc fent el seu paper.
      6. --------------------------------------------------------------------------
      7. 41.- Els polítics ens diuen i volen fer-nos creure que es maten per nosaltres, que... Jo encara no he anat a cap enterrament d’algun d’eixos que hagi mort per salvar-me a mi .
      8. 42.- Tot ho arreglava a cop de geni. Rebia al contrincant amb estirabots. Es feia el prepotent per acollonir, era la seva forma de guanyar. Fins que un dia li en tocà un que tenia la veu més potent que ell i allí s’acabaren les seves victòries, afònic i tot encara cridava, però el seu vencedor no parà i el deixà rebregat i pansit per molt de temps.
      9. D’ara en endavant hauria de pensar-s’hi en cridar, ja sigui exercitant la veu convenientment per casos extraordinaris o bé canviant de tàctica més adequada i factible per els motius que buscava. Jo diria que ser-ne més diplomàtic. Tant bonic que és sentir una veu dúctil que quasi consoli i que al mateix temps amb paraules apropiades desplegui les seves teories i les imposi amb una parla fluida i fins ens convens...
      10. 43.- Riu-te de tu mateix i les malalties no tindran cabuda en el teu cos. No és una bestiesa, no! La malaltia vol draps calents, somics, rebaixar-te fins a ella, ser-ne obedient i dedicar-li el teu Jo. No ser-ne pessimista, si no optimitzar tots els actes i pensar que el dolor és un avís per preparar-nos contra el mal....
      11. 44.- Costa pujar la pendent. Per arribar a dalt de la muntanya, a la carena és necessari l’esforç, però quan arribem i plantem bandera veurem que allí no acaba el terrer. A dos vessants, els barrancs ens fan costat. Ens diuen el que costa trepitjar on som ara. Podem pensar que som allí peuant el cavalló del nostre hort on hi plantarem la nostra presència o, si ens repensem, podem assentar-hi el pí o alzina on, quan sigui gran, a la seva ombra estarem fresquets a l’estiu o tindrem reparo a l’hivern a la soca de l’arbriu. Tot un plaer. Però falta que l’arbre creixi i això és lent per gaudir-ne amb plenitud. Costa, costa...
      12. 45.- Rebre la mateixa educació no correspon a que s’hagi adquirit al peu de la lletra i assolit semblant grau. Pot ésser molt divergent quasi confusament contrari.
      13. 46.- Ningú movia la gran roca. Anys i anys la pedra s’anà fent pols i poc a poc fou escampada pel vent per tot lloc que abans era a l’abast de la seva mirada i en situ gaudir del que abans havia contemplat  amb volença - des de el seu lloc de roca -.
      14. 47.- La felicitat no la busquis, està dins teu si plenament la desitges. Ara, si la maltractes, com vols que estigui amb tu.
      15. 48.-  Si penses i quasi vols suïcidar-te, no pateixis, acabaràs amb tu encara que no moris.
      16. 49.- Busca una excusa encara que sigui per fer el bé. No et quedis quiet davant les misèries del pròxim, pot ser que la teva ajuda el tregui del pou on s’ofega. Fes un esforç, si et canses tindràs la satisfacció del deure complert
      17. 50.- Mentre un promocionava el seu disc, l’altre ho feia del seu cilindre i boletes. Ara es venia tot això i fins et podies fer inútil...que jo sàpiga.
      18. ------------------------------------------------------------------
      19. Nota.- Aniré adjuntant les deixalles que queden apartades en el temps en aqueixa RECOPILACIO DEIXALLES 1 .- Gràcies per les atencions que em teniu. Anton. 16-5-08.
      20. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------51.- Si dius : - No vull parlar ara -. No pateixis que et faran parlar. Ara, que potser és el que pretenies, i és que, quasi sempre, el negar predisposa.
      21. 52.- Quan arriba al poble un nouvingut, tothom s’hi aboca i li ofereix tot quan té d’amistat, consell, ajuda, etc. El tracten com un rei. Tots els bàndols que aniuen al poble, quasi que lluiten per fer-se amb seu tracte. El religiós, el polític, el de treball, de  negoci,,, Tots el volen seu. Però, després quan el temps declara tots els pergamins com útils o innecessaris es va refredant el incessant assetjament  a l’individu i es va arrupint la primera i colpidora invasió per agradar i complaure i se’l deixa més o menys arraconat com si fos un qualsevol del poble que se li coneixen totes les virtuts i defectes.
      22. 53.- Segurament foten -se’n o de broma li digueren que anés al desert que allí trobaria infinitat de dones, ell així ho va entendre.  Suat com un poll trobà, això sí, molta sorra, poca aigua  i moltes dunes. Res del que li il·lusionava i li havien dit. Des d’aleshores pensà seriosament a no fer cas de veus no contrastades, era un perill. Era com si li haguessin dat un xec sense conformitat i que al posar-lo a la guixeta del banc per cobrar-lo li anunciessin que no hi havia fondos. Tot un drama quan un s’ha fet la il·lusió i necessitat de cobrar el que et deuen, per que si ningú paga, aleshores la roda no roda...
      23. 54.- També en els jardins hi ha fems i espines.
      24. 55.- Anava a recuperació per recuperar la beneiteria que havia perdut. Sapastre...
      25. 56.- Si t’estiren de l’orella, no te’n sentiràs tant, ni et farà tant de mal com si et treuen els dinerons de la butxaca per no tornar-te’ls.
      26. 57 .- La innocència és la ceguesa de la realitat veritable. Desconegut el per què de quelcom en son preludi i en son estadi, residim en el desconegut que pot no existir...
      27. 58.- Molt en la vida pot ésser sorpresa si no s’està atent al clandestí destí.
      28. 59.- La llei, quan no es fa servir és morta. No serveix. En farem una altra per ressuscitar la que no fem servir. Així tindran feina els legisladors...
      29. 60.- Saber el que es diu, quan es diu, per que es diu...Quants n’hi ha que xerren i no callen i ni pensen abans el que diuen, i, es troben en molts casos, amb els peus en el fang.
      30. 61.- Era necessari fer  lo innecessari?
      31. 62.- Era completament segur de la seva inseguretat. Una coça del seu matxo el tenia a terra ensumant la pols.
      32. 63.- Per què la muller es queixava sempre del seu marit per que en ves d’acariciar-la, l’esgarrapava? No sabia ella, que es guanyava els pistrincs que mantenia la família a un lloc que l’anomenen el RACC, i es clar, se li encomanà això de tan racc, racc, racc.?
      33. 64.- Les Maries m’agraden,  però amb les Magdalenes tens l’oportunitat de poder-les despullar traient-los  el paneret.
      34. 65.- Quan ningú fumi, que és molt difícil, i no hi hagi d’encendre la cigarreta, és possible que s’acabi el concepte generalitzat de posar foc sigui amb llumins o amb encenedor, aleshores fins les fàbriques que es dediquen a proveir el mercat d’eixos artefactes faran figa en favor de boscos i d’altres punts que ara reben els problemes de la crema segons se’ns diu des d’autoritats competents.
      35. 66.- Veure la seva firma era conèixer-lo físicament. Una ratlla vertical demostrava amb signes el seu nom, i, d’altra, paral·lela en la verticalitat imposaven la seva altura en el paper com dos canyes de batre ametlles esteses en el terrer blanc. Llargarut de cames i cos amb cap restringit com punta de fletxa, circulava amb pas allargassat amb sincrònic automatisme. Ja us dic, trobar el signat paper era veure sa figura de persona.
      36. 67.- Anem amb pressa, anem corrent i busquem la solució. Sembla que la torbem, que la tenim, però no! Desapareix. Es la nostra por per seguir endavant i el temps no para. No agafem fortament la solució per que ens es canviant i de buscar l’alegria, podem trobar el desconsol. És la paraula enrevessada que no ens acut i no ens deixa avançar amb la nostra por.
      37. 68.- Per aguantar-se a l’aigua o per nedar – que no en sabia – no necessitava pas salvavides o carabasses lligades a la cintura. Ell sempre deia que si mai es trobés a alta mar amb un vaixell o barca i naufragués, inflaria les carabasses que duia entre les cames i agafant el timó, aniria a bon port sense cap classe de dificultat, per que de valor i boles inflades, i ben inflades no n’hi faltaven. Però potser no comptava que al pesar-li més el cap – per que el tenia ple d’idees descomunals com aquesta – es molt possible que els peus passessin  a surar i el cap a beure oli. En canvi la seva dona que duia al pit uns pitxells o cantiretes ben arreglades ho tenia més favorable per que li surés el cap hi pogués competir amb la mar brava en cas necessari.
      38. 69.- Quan a la plaça de toros, el públic exhibeix el mocador diu  que concedeix l’orella del toro mort,  o sigui un trofeu o premi. En canvi en un camp de futbol, treure el mocador significa que s’exigeix el cap de l’entrenador o del president i directiva. Llenguatges com els dels vanos  i pai-pais que s’han de conèixer. Llenguatge de mocador : premi o càstig, muxaina o clatellot.
      39. 70.- Quan ahir era ahir encara hi havia temps, però quan avui ja és avui... I és que el pretèrit no torna si no en el record.
      40.                             -----------------------------------------
      41. NOTA.- Aniré incluint i adjuntant les deixalles que queden apartades en el temps en aqueixa
      42. RECOPILACIO DEIXALLES 1 .- Gràcies per la vostra atenció. Anton.-28-5-08.
      43.                               ---------------------------------------------------
      44. 71.- En l’altre costat del riu qui hi havia? Dels seus o dels altres ? Graciosos o malparits? 
      45. 72.- L’home, el personatge era plural, havia de ser plural i per a tots.
      46.  73.- La veritat que et diuen, la veritat que veus, la veritat que comprens, la veritat que és. Quantes veritats per ser això : veritat. Tria, a veure si trobes la veritat. Ni han que agafen la que els convé, per això que VERITAT, no sé. Quina ens fa falta? 
      47. 74.- Segurament que la felicitat total és manifesta quan un dorm i els somnis son meravellosos.
      48.  76.- Sempre el pare i la mare –sobretot ella – creuen i veuen el seu fill com un nen petit. 
      49. 77.- Anem retallant a la paraula que ens claven a l’orella. Per exemple : CALLA,  -ALLÀ, -LLÀ, -A. – Calla .- que portis silenci, que no parlis./ Allà.- No deu ser el més allà, però senyala quelcom./ Llà .- No s’usa ara. Abans per fer creure els matxos, mules, etc. era dir-li que anés a la dreta. / A .- Encara la diuen els ases ases, els altres en fan una interjecció i l’acompanyen d’una H per que no es trobi sola.  AH !!  O sigui  que traduït és: Amor, Home? / I a l’inrevés : Call .- lloc jueu. / Cal.- Es necessita. / Ca.- que no s’ho creu. Que no! Potser és per això que no ens entenem les persones 
      50. 78.- La il·lusió no és la felicitat, però pot portar-hi. Cal tenir vocació de feliç. 
      51. 79.- Escoltem la mentida amb fruïció i bevem gota a gota i amb certa recança la veritat.
      52.  80.- Li garantien el peix que li venien : - Mira, si no el trobes bo me’l tornes i et retorno l’import -.Com que se’l menjà i li feu mal, ell, per tornar-lo i recuperar el diner li portà les cagarrines amb un orinal. Com sino? 
      53.                                    ---------------------------------------
      54. 81.- Jo no fumo, però em fumen. Així s’estalvien de comprar el cigar o tabac de pipa. 
      55. 82.- Si no et treus mai de davant del ulls les ulleres de sol, et passarà com a la senyora que no fa top less, és a dir, no es treu els sostenidors a la platja i el dia que ho fa, sembla que tingui a l’ombra les tetes com si davant del sol hi hagués un núvol o al revés ? 
      56. 83.- Escoltar des de un racó o a trascantó pot portar-nos – si ens descobreixen - a perdre per sempre l’amistat, potser per que l’amic a qui espiem ara sap com es vessen al públic les seves opinions que considerava quasi en secret i confidencial.  
      57. 84.- Li tiraren un got d’aigua a la cara i l’aigua va rebotar i caure pel pit avall de l’interfecte. Després li digueren : - Quina cara més dura, fins l’aigua hi rebota -. 
      58. 85.- La intuïció és la brúixola que ens dirigeix el pensament per guiar-nos on vol que anem. 86.- Mou més el pensament que les cames. 
      59. 87.- Viu el present, si no, no tindràs record del passat en el futur. 
      60. 88.- Deixem-nos contaminar per l’emoció positiva del moment, no estanquem el riu i apartem el sentiment que ens embarga. 
      61. 89.- Quan s’aixecava del llit es deixava el cap al coixí somniant encara. Ara bé, les cames i cos si que marxaven a la feina amb el conseqüent perill pels qui es creuaven amb ell per la carretera amb el cotxe, al lloc de treball per això li devien dir els seus companys, el dia que arribava, que tenia el cap a tres quarts de quinze. 

      62. 90.- Real, real. La meva família és una família real, però la tele em diu que la família real és la del Rei. Quin fracàs! Ara resulta que la meva família deu ser una família irreal, però existeix que és el que interessa i a demés paga impostos per que pugui viure la real família real.

      63. --------------------------------------------------------------------------------------------------- 

        NOTA.- Entrada RECOPILACIO DEIXALLES 1 - Dia 23:10:57 -- 2008-06-19---

             

        
    42. 91.- Ser ignorant és no conèixer, no saber, en canvi, ser innocent és no tenir experiència de quelcom. Clar que en el sentit innocent no em refereixo en el sentit de culpa o no culpa.
    43. 92.- El consideraven tant ignorant que el situaven en el Paleolític. Un metge i mestre s’hi dedicà amb esforç i el situà en el Neolític. Això que en la seva sang els anàlisi digueren que portava ferro i no sé si altres minerals. Tota una troballa, però que no servia per esborrar l’ignorància. I és que ell ja ho deia amb goig i la boca plena . – Soc com els meus pares que vivien en la muntanya amb la pedra. En una cabana feta de roques i eren felissos, segons deien ells, i no necessitaven tots aquestos estris de ferro per saber-se dutxar quan plovia o eixugar-se  i calentejar-se al sol quan ell tenia la bondat d’escapar-se de les bromes, no dels acudits -.
    44. 93.- Podrien passar uns cables ben gruixuts des de el Sol a la Lluna,- coses més difícils s’han fet -. I en ves de donar la Lluna aquesta llum blanca la daria potent i segura com la del astre rei i per la nit ens estalviaríem el rebut de la llum i no contaminaríem. Però els polítics que son això polítics, per molt que els científics els posin bones idees davant dels ulls o ulleres cap d’ells en fa cas. Deuen pensar que què farien per les nits si les nits fossin dia – figurem- nos vint-i-quatre hores de dia i cada dia -. Quin canvi més gloriós hi hauria, fins no ens caldria dormir, o en els dormitoris hi sobrarien els matalassos... I diuen tots ells que faran canvis quan manin. Que ens creguin i ens facin cas i a la feina. Això seria un canvi, un bon canvi i profitós. S’hauria acabat la contaminació ? Jo penso que canvis així a algú no convé i deu ésser algú amb molt de poder...
    45. 94.- Els buscaven i no els trobaven. Un poli estordit i castellà per més senyes i que casualment portava un mapa i fent-se l’interessant l’estengué damunt del capot del  cotxe i davant del seus superiors que no creien que un simple poli els pogués donar una lliçó, va senyalar un lloc i digué . Paki – están. Tots van mirar atropellant al poli que havia tingut una visió tant brillant. El poli es sobreeixia content com un gínjol. Amb tota il·lusió, com si fos una cosa excepcional deia :- Paki - estan, Paki – estan. – Han passat dies i encara els busquen i no els han trobat  No devien estar a Pakistan. Seria una casualitat que un poli encara que ben intencionat els localitzes solament obrint un mapa.
    46. 95.- L’aigua es cola ràpid en l’arena. Un infant ... és com arena verge. A un infant... donem-li aigua potable.
    47. 96.- A la persona l’acompanya seva ombra i seva olor. Bé, la seva ombra quan fa sol, ara el que és el tuf ...? Clar, la suor, no és aigua de colònia, i no diguem d’altres deixalles líquides i sòlides.
    48. 97.- Corria més que un lladre que l’arremet la policia o que se li escola el diner del butxacó.
    49. 98.- Descobriria el dolç encant de la independència encara que sabés que fins per néixer depenia dels pares, del cordó umbilical, dels bolquers, de les carrutxes,  i així, fent-se gran i depenent sobretot del diner, del temps fet minuts, etc. i li volien fer creure que podia ser independent,  ell sabia que per quan havia viscut podia conèixer que dependria de la independència, per el que continuaria sent dependent encara que fos de la seva volguda independència.
    50. 99.- Donem la merda als altres com a premi per que nosaltres no ens la podem acabar?
    51. 100.- Allí darrera els seus ulls, en el fons del fons, naixien, habitaven i sorgien les seves intencions. També dins, en l’interior podia guardar la por, el terror, la comprensió, etc...
    52.  --------------------------------------------------------------------------------------------------
    53. 101.- Tirem sal a l’olla si és necessari, però no en tirem a les ferides.
    54. 102.- L’eco és l’ombra  o repic de la veu ? La carícia és la sublimitat del tacte? El silenci és la presó de la oïda ? La negra fosca és la ceguesa de la vista? La insipidesa és la negació del gust?  
          103.- Quan un es queda sol en la seva muntanya es creu el més poderós. Un dia el vent i la pluja, és a dir, la tempesta ferotge el fa baixar al pla, abans no rodoli pel espenall i quedi de panxa enlaire i indefens. Allí, amb bons ulls veu que el pla és rodejat d’altres muntanyes com la seva i fins de més altes i gruixudes. Aleshores, es vol fer amic d’elles per que compren que el seu poder solitari no supera el gruix del grup de pujols, muntanyetes i muntanyases. En referència, ell era un pobret que no podia ni parlar i menys encara cridar... 
              104.-  Va procurar el pintor, ajuntar-se o casar-se amb la Marta. Així no li faltaria o mancaria pèl per els seus pinzells. 
                    105.- Hauria preferit casar-se amb Mèrit  - xolla, però s’ acontentava  i satisfeia amb Mèrit – xell . 106.-  Més val que trobis el punt a la teva dona que no pas en coma. 107.- El peix li deia al pescador de canya: - Prefereixo viure amb el dol – or, que amb l’ am ( l’ham) que si et clava del revés et senyala mal. Per que el dolor es pot suportar, però el mal et pot matar. 108.- El be que donen a l’humanitat la gallina, la dona i el porc, és de mèrit. Però, recapitulem. La gallina, després de pondre, surt contenta escatainant fins haver deixat l’ou per el profit d’algú; la dona, complint el seu pla mensual es neteja i es posa més maca per la possible pròxima aventura, i el porc, el maten, n’aprofiten tota la seva carn, es dóna complert sense tassa i es queda sense vida per un sempitern en be de la humanitat. Qui dona més al pròxim? 109.- Quan el nom propi l’adjectivem, donem a aquest matrimoni un valor on el nom, per una part concedeix a l’altra paraula el que, conscient o inconscientment, renuncia. Si parlem de PAU, Pau amb què?  Si parlem d’AMOR, Amor amb què?  Si parlem de LLIBERTAT, Llibertat amb què? Per tant, la devaluació és notòria. I l’adjectiu certifica i acabdilla uns valors que roba al nom que hauria de ser el valor suprem. 

                    110.- Les inauguracions semblen ser pels polítics, el fer-se la foto per que els coneguin, els recordin igual com en una moneda hi graven en un costat la cara o escut o bandera per que no oblidem qui mana i ens mana.

                  1. ---------------------------------------------------------------------------------------------------- 111 .- Aquell, fotent-se’n deia al pastor i amo del ramat: - Ja els has donat o concedit el duret per que comencin a sentir-se independents, que per quelcom es comença ? -. 
                    1. 112.- Els polítics com els propietaris : siguin pagesos de la terra o urbanitas de cases  adossades, o de xalets senyorials, etc, -  defensen les seves fites com sagraris on ells tenen la clau i com a amos disposen i imposen seves lleis per més que altri, en alguns aspectes, pugui combatre amb més raó les seves prerrogatives. És el seu pal de paller, seva frontera, seva llei que és seva i no cedeixen per que cedir és perdre autoritat. Cedir és arrecular –fer-se en rera - en vers l’altre i donar el poder propi concedint sobre la propietat.  El que cedeix, concedeix o dóna es fa pobre i fer-se pobre es baixar en l’escala de valors en la unitat, grup i conjunt. És arraconar-se quan empenyen i no plantar-se immòbil, sense que l’empenta del contrari o contrincant pugui moure el seu poder establert sobre quelcom. 113.- Va procurar el pintor de quadres ajuntar-se o casar-se amb la Marta, així no li faltaria pel per els seus pinzells.   115.- El peix li deia al pescador de canya: - Prefereixo viure amb el dol – or ( mort d’altri amb or ) que amb l’ham. Si l’ham se’t clava al revés mah’ l et senyala per sempre si no te’l treuen. El dol-or es pot suportar fàcilment, però el mal i l’ham et poden matar. 116.- S’havia compromès amb el compromís de comprar el Mas. .politiquet 117.- No t’impacientes en arreglar els problemes dels altres, és a dir, del pròxim, no sigui que esgarris els teus. 118.- És normal. Ell té el seu i jo tinc el meu. Sí, sí. Alegries i penes, victòries i derrotes. 119.- Tanta safor per que un coet arribà a la Lluna, i, quan de quan els enamorats es posen morats amb la Lluna, qui sap si alguns fins eren ja a la lluna de València quan no es parlava de coets. 

                      120.- Com vull que siguin els meus fills i els meus nets?  El que jo he espirat sempre : ser una persona.

                      ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Continua recollint DEIXALLES .- 7 - 6 - 08 .-( Avui he fet la entrada nº 100 d'articles a Deixalles)
                  2.   121.- Quan a la senyora vella li posaren les ulleres graduades, es preguntà ja convençuda amb el resultat de la visió que li havia vingut de sobte: - Ara podré veure la Tele, i anar pel carrer sense ensopegar amb les tifes del gossos .Que bé!! -.El aprenent  d’òptic volent posar una cullerada de sucre  a l’entusiasme de la senyora li digué: - I tant, fins podrà escriure a les netes i llegir les seves cartes -.- O, que bé. De menuda no en vaig poder sortir d’aprendre’n i ara amb unes ulleres... Per què no m’ho diguéreu abans? - 122.- Tot és definitiu, o pot ser-ho, fins que se’n creï,  en surti o se’n manipuli un altre de més definitiu. 123.- En l’univers de les dones hi tens el forn de pa establert – l

                    1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
                     

                    Comentaris

                    Hola Anton, enhorabona per la teua recopilació realment totes les deixalles com aquestes.
                    Realment los ous ferrats molt imaginatiu!!!
                    A continuar així!
                    Fins una altra
                    mariona

                    Publicat per Mar-i-on 18 Jun 2008, 15:29

                    Afegeix un comentari


                    Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

                     















                    Dos i dos fan cinc?: