POBLES --CABACÉS -FOIA
09 Maig, 2008 18:24
Publicat per anforsa,
POBLES
Nota.- Retornem avui a eix apartat de POBLES per seguir amb
l'ermita de la Foia de Cabacés. Son escrits després d'una visita
guiada amb els amics Roser i Vicent. Gràcies per les atencions
que em teniu.Anton.
NOTA.-Adjunto, avui, dia 10 - 5 - 08 -BALADA A LA FOIA -ANY 98.-Anton.
NOTA.-Adjunto, avui, dia 11 - 5 - 08 -BALADA DE LA FLORETA, celebració Jubileu 2.000.-Anton
NOTA.-Adjunto avui, dia 14 - 5 - 08 - BALADA DEL FLOQUET DE NEU.- Anton.BALADA DEL
FLOQUET DE NEU.A.Fortuño-99- La tempesta n’és molt seria
- dalt dels rocs del vell Montsant,
- neu cau de pressa,amb dèria,
- vol cobrir-ho tot ben blanc.
- Floquets de neu son empesos
- per el vent en fosca nit
- i en l’arbriu sumen sos bessos
- tot el fullam recobrint.
- Darrera peresós queda
- un que no creixerà més,
- molt infantívol remena
- no tornar-se a terra,neu.
- Ell vol volar-ne i volar-ne,
- no seguir a ses germans
- i pel cel cançons cantar-ne
- i córrer sense parar
- Fulleta de pi se’l mira
- comprenent el seu desig
- li ofereix la seva quira(mà)
- abans en sigui espoltrit(fer-lo pols)
- -Floquet de neu que volteges
- per el cel sense destí,
- vine a mi,si no m’enveges,
- pobreta fulla de pi-.
- La Mare Verge revisa
- els paratges del Montsant.
- La balma ,cova i cornisa
- on hi resen ermitans.
- La nit feréstega i freda,
- doncs,neva amb moltíssim vent
- i Ella temp que l’home a cleda
- no hagi arribat a temps.
- -No correu bons perdularis,
- la ventisca us pot fer mal.
- Dins drap-sac vostres rosaris
- tenen denes per pregar-.
- Esgarriats per maltempsada
- -que urpes males va lliurant-
- homs barbuts fan caminada
- per guarir-se dins la vall.
- La vall foia és mantellina
- que guarda matoll i arbust
- i amb pes neu fullam s’inclina
- com damunt cabell vetust.
- Blanca neu, grisa la pedra,
- el ramatge està cor pres...
- El glaç amb el fred hi" medra"
- i és l’amo i senyor arreu.
- -No t’amaguis pedra dura,
- escup-ne la tova neu
- abans que sigui tortura,
- fes-ne aigua neta a tos peus-.
- El rocatge, guarda noble,
- la clemència obeeix
- i remena tot son moble
- i la neu escarxa als peus.
- Una font brolla fumosa
- en la vall foia al instant
- anunciant miraculosa
- que la Verge vol casal.
- També esbarzer i l’argelaga
- quan xispeigen a foc viu
- a la neu molt empalaga
- i la tornen pols,polsim.
- La Mare Verge que passa
- prop del serpent esbarzer
- no s’adona que té espasa
- enganxada en el mantell.
- Son suau caminar no pensa
- que els glavins faran estrip
- en l’ornament que es defensa
- amb son sedós cos i brill.
- Les urpes tendres o seques
- retenen el cobricel
- i esgarrinxen dins les fleques
- fent esgarraps en mantell.
- -No em maleïu, bona Mare,
- us retinc per vostre bé.
- Un pas més,...Forat no para...
- Sou dins Boca de l’Infern-.
- -Et dic que per eixa gesta
- que demostra ton voler,
- tindràs fruit negre com vesta
- que els nins menjaran com mel-
- .
- L’estrip és gran en la capa,
- quasi destapen les carns.
- - Tu, argelaga, posa-hi grapa,
- amb tes punxes fes brodat-.
- No hi és a temps l’argelaga
- de curar-ne el desconcert...
- El floquet neu prompte amaga
- el seu cos en l’estrip fet.
- La fulla de pi és l’agulla
- que amb resina fa el cosit
- i el mantell d’aigua no es mulla,
- doncs,el floquet és gel prim
- que retorna l’esquinçada
- sense pedaç, nacarada
- primorosa capa -abric.
- ---------
- Des d’aleshores la Mare
- -Mare Verge del Mont- sant-
- en la celístia no para
- de revisar foia vall
- El floquet neu no es desglaça
- en les calors del estiu
- i al mantell verge s’hi abraça
- en cura del gran estrip.
- Per això,la Santa Dona
- venerada en Cabacés.
- immortalitza sa Foia
- com a Mare de les Neus
- --------------------------------
- BALADA DE LA FLORETA
- ------------------
- Escrit d’Antoni Fortuño Sas
- setembre - 2000
- ( Festes Jubileu )
- ----------------
- A vora el camí de muntanya
- com una aranya
- aplegada al carreu la flor
- Quatre fulles menudes
- folrades i velludes
- arrapant-se al brot.
- Sap que ses companyes
- caminen com banyes
- en vers el verger,
- per humans collides
- per ells conduïdes
- seran fidel present.
- Ella vol anar-hi,
- com pot caminar-hi
- si no te peuets?
- La cadarna crida:
- - Vine, talla’m a mida,
- porta’m fins a dalt
- que pugui adorar-ne
- i allí quedar-ne
- prop la Verge mare
- que a tots empara
- en eix dia gran -.
- Talla la cadarna
- bresca d’aquella arna
- concedint favor.
- Vola alegroia
- fins a dins la Foia
- fent lluït pregó.
- I al cambril hi porta
- la flor que suporta
- en son curull bec.
- Deixa delicada
- la flor enamorada
- de la Verge als peus.
- Reina complaguda
- diu: - Oh, flor menuda,
- adorna mon mantell -.
- I allí ret cosida
- exuberant de vida
- amb perfum etern.
- VERGE DE LA FOIA.
- Antoni Fortuño-98
- Com trisagi de les teves gràcies,
- vull cantar-te ara, avui, en honor teu,
- amb el cor net ,deixant del món fal·làcies,
- i encenent foc de eterna vida arreu.
- És foc que un dia varen instal·lar-ne
- els avantpassats que amb goig venerem
- i el nostre deure dolç serà el lloar-ne
- la teva glòria en eix racó immens.
- Bell racó ben arranjat a teva honra,
- on mà i enginy de tot un poble hi és present
- què ben polit!, treu femta de deshonra,
- què ben polit! sa netedat s’hi veu.
- Qui sap quin eremita va portar-te
- gelós de tenir Mare a prop seu.
- Somniador, dels luxes va lliurar-te,
- de vora mar et pujà al Montsant seu.
- Sa joia icona - fusta i carn alhora,
- - esperit de vida i sentiments -,
- la balma, ara, casal de la Senyora,
- santuari, ell, de Mare de les Neus.
- Potser, ja Ingunda és postrà la primera
- dant despulles del cristià Ermengol
- i demanant que el fill que dels dos era
- del cristianisme veiés tot l’esplendor.
- T’he vist, Sacra Dona, en teva ermita,
- amb m’esposa i uns amics ben complaguts,
- l’amor per ta muntanya ens ressuscita
- i ens fa viure una nova joventut..
- Puc confessar que Cabacés t’estima
- és veu en els rostres quan de Tu parlem,
- el poble és colrat amb noms on hi rima
- la fragant aigua de Foia o de Neus.
- VERGE DE LA FOIA
- Antoni Fortuño-98
- Senyora blanca camines
- amb el rocatge a l’espatlla,
- el nen menut a les sines
- que amb ton viu calor, dorm, calla.
- No ets com altres advocades
- lluint mantells d’or i plata,
- bells cambrils i peanades
- guarnides on flor esclata.
- Tu en tens prou amb durs rocatges,
- guerrers hirsuts obeint-te
- guardant-te de mals oratges,
- sa potència oferint-te.
- Damunt tens tàlem de joia
- que és el cel de llum d’estrelles,
- davall teu, bassiol, ta foia,
- aigua i fruits de meravelles.
- Nosaltres pastors, llenyataires,
- volem ser fills de ton regne
- obrint la veu de cantaires,
- tancant teu amor al cor sempre
- --------------------------------
- BALADA A LA FOIA
- Després de visitar el lloc. Any 98
- Escrit d’Antoni Fortuño Sas.
- --------------------------
- Foia,Foia,Foia,Foia,
- físic,intel·lecte, esperit ets
- Foia,Foia,Foia,Foia,
- ets la joia de Cabacés.
- ---------------- --------
- Eixint-ne de les entranyes
- sense memòria del temps,
- sorgí potent,enlairant-se
- aquell rocatge donzell.
- Respirà amb alegria
- avistà tendror de l’erm
- i els voltants reverenciaren
- el cos nu,robust,novell.
- Davall seu,fent-li carícies
- mimant-li talons i peus
- guaità l’aigua que venia
- del fons del sí del avern.
- A.- Fes-me lloc.- li diu besant-lo.
- R.- Hola,que juntets estem
- dins del bassiol podràs cabre-hi,
- dins ton mirall jo em veuré.-
- A.-Pensa que jo he d’anar-me’n
- De pressa,ara,ara mateix.
- Però quan el sol aguaiti
- boira també en seré.
- R.-I acariciaràs mons llavis?
- A.- I els teus ulls alegraré.
- Com fada de vara màgica
- tot l’entorn teu canviaré.
- R.- Tant que he dormit,si sabessis...
- A.- Bé,però ara estàs despert.
- Vigila el meu viatge.
- Me’n vaig i em quedo al temps.
- R.-No puc moure’m peso massa.
- A.-Fes guàrdia com bon guerrer.
- Sigues destre,fes-ne tossa,
- demostra segur valer.-
- L’aigua salta cantarina
- fent regalims pel terrer.
- Marxava contenta,alegre,
- veient-ne lliure l’anhel
- de donar gràcia complerta
- a la terra,al aire i al vent.
- El sol sorgia aleshores
- dalt el serrall,per orient.
- Saludà amb complaença.
- S.-Bon dia, als dos us dec.
- Fent la rialla ben dolça
- el saludaren ensems.
- Un pi vell al sentir l’aigua
- que mullava ses arrels
- ple d’eufòria a una carrasca
- l’acaricià sens recel.
- PI.-Noia,noia,xucla,atipat
- beu el manà que dona alè.
- Les teves fulles puntxentes
- amorosiran son vel
- i et rosegaran les cabres
- com si fossin mató i mel.-
- Les formigues molt de pressa
- han fugit del vessament
- que relliscant-ne fa l’aigua
- saltant pels ja correguets.
- Un taixonet se les mira
- i suca al líquid els pels
- llençant-ne espurnes mullades
- al margall,melca i blet.
- Ha saltat com una fúria
- del brancam del pi mes vell
- un esquirol que amb la cua
- i fent carícies al vent.
- ,ha pidolat una pinya
- rossegant-ne el pinyonet.
- L’aigua segueix sa fal·lera
- pedres renta i arrodoneix,
- mentre el pi i la gran carrasca
- fan coval al lledoner
- Un esbarzer allarga grapes
- fent corrioles pel pedrer
- i estira urpes com gat cerval
- sense respectar cap llei.
- L’argelaga i la ginesta
- es pinten de groc i verd.
- Sajolida aroma nous
- creient-les fruit d’oliver,
- i les abelles meleres
- beuen aigua amb calcer ple
- El cabralós i la cabra
- remugant salten pel cel
- i amb quatre càvecs per potes
- “ rebassen” el rossoler
- Ara beuran recelosos
- perquè bromall surt al cel
- i pot caure llamps i pedra
- arrasant als cabridets.
- Es tapa el sol dins el núvol,
- pi i carrasca estan en peu,
- l’aigua canta oració nova
- posant pau en bell concert.
- Brullant-ne del fons de l’aigua
- es torna dea vivent
- formosa femella verge,
- cara dolça,groc cabell.
- El rocatge que li parla...
- R.- Ets ja riquesa als meus peus
- Et beneeixo com pare
- que al fill lliura tot govern.
- Disposa de mi Riquesa
- tindràs sempre el meu consell.-
- La donzella temorosa
- veu llamp que guspira encén
- i el tro calent llença pluja
- mullant marbre viu i cabell.
- Pi i carrasca amorosos
- volen fer-li de mantell.
- Ella respira joiosa,
- tot es amor al seu indret.
- Reverencien la dona
- formosa verge que n’és,
- fertilitat i riquesa
- del terral,d’aquest terrer.
- COMIAT
- OH,Foia, ets joia
- del terrer
- Cofoia ets noia
- de Cabacés.
- Has sigut la dolça vida,
- joiell de gràcia sens mida
- del terrer.
- L’esperit que et donà vida
- sigui regal sense mida
- per Cabacés