POBLES .- RECORDANT VIATGES AMB CARRO
31 Agost, 2008 17:17
Publicat per anforsa,
POBLES
RECORTS DE VIATGES AMB CARRO. C A B A C É SEscrit d’Antoni Fortuño Sas – Per l’any 94 – 95 crec.
-------------------------------------------
He trobat eixos trossets de poema. Em recorden.No sé on han fet cap els complements.És al narració del viatge que amb el carro fèiemDe la Vilella a La Torre de l’EspanyolVaries vegades al any. Si un dia fan cap a mi de nou, no dubtaré en col·locar-los complerts.Accepteu la bona voluntat.-Anton 31-8-08-----------------------------------------------Cabacés, jo et saludo, feliç poble,
Segueix avant i sempre avant,
Ensenya’ns tu, el teu llindar més noble
Que el sol et vegi amb llustre immaculat.
..................................................................
Oh, Cabacés, que de menut et veia
Amb la ignorància del innocent,
Que sols dins té el retruny de la taleia
Que dugui vida al cos i al pensament.
Avui et veig amb la plenitud joiosa
Del qui s’ha endinsat buscant teus secrets,
Furgant els rulls de ta clepsa xamosa
I esparpillant les lletres del teu temps.
...........................................................
Ans cobria tendal contra fred i aires
- carxau de carro amb rodes i fuell –
el sondroll d’ells cruixint vara enlaire
avançant processó de camí vell.
La bèstia que estirava la carreta,
On jo era príncep de menuda edat,
A pas feixuc fent sonar la esquileta
Posant el to de vida en tot l’esguard
Em portava fins a tu que amagaves
Ta figura de consensuat pudor
Fent que l’amagatall que amant empraves
Esdevingués als ulls com llum de sol.
Era formós el veure’t sens pensar-hi
Quan a cop de reble sorgies tu
Erets amfiteatre on van posar-hi
Diamants per cases per viure en comú.
Serres i colls, adorns i pleitesiaAcataven dins el terme al besllum
I et circumdava l’arbriu amb bonhomia
Fent relluir al horitzó en remull.
M’ha petitesa e ignor no m’ajudaven
A entendre quant davant meu tenia al fi
Erets un de tants que al pas meu planaven
Son físic assegut en tou coixí
.................................................
Quan davant teu el mul trontoll parava
I al morro el civader feia profit,
Per mi la carmanyola amb fesols dava
Complaença am el pa i el vi.
Germans, mare i mosso manant reataCom anganilles el carro era el tron,
La mula tirant, el ruc blanc seguia
Amb algun bramul d’ase vagarós.
........................................................
Em sabia noms que els vells repetien:
- Som a la Calçada, lla el Molí del Guix -.Com pàgines o lloses en sortien
A costat nostre com grans manuscrits
Retallats en el roc esllavissant-se,
Seran sepulcres en hivern plujós?
Pedra de calç amb molsa acaronant-se
Refregant mans
-----------------------------------
Fins aquí he trobatESCRIT DEL DIA.-- CARN DE PRÉSSEC, CARN DE VIDA.
22 Juliol, 2008 17:53
Publicat per anforsa,
POBLES
CARN DE PRÉSSEC. Escrit d’Antoni Fortuño. 16 – 20 - 7 -08 ---------------------------
El sol brilla en la fulla estesa
I es reflexa com en mirall el seu candor.
fa mal als ulls la verdor espessa
d’aquella parada. La Bruixeta n’és al fons.
Com mantell que para taula es mulla
en la immensitat del seu color.
Creix el rodó fruit, beneit sia !!
Groc, verdet inflant-se poc a poc.
- Tenim que aclarir, Miquel, eixos arbresO si no tot pericaus, no és farà gros -.Les mans treballen a fal·lera plena
- A cada pam, i, mira que sigui bo. Aquest el llenço, aquí en queda un altre.Noi, aquest, sí, deixa’l. Té bona pinta, és formós -.I es lliura de la guerra de les mans que destrien
- Sí, sí, Miquel, eixa joia que tingui espai i lloc.I fan a terra els rebuig, petit que escarranceja.
- Sí, sí, Miquel, eixa joia que tingui espai i lloc.En la parada verda no en trobarem altreque demostri vida, alè de ser, créixer ufanós -.
Tots els melindros han set per la troballa
que guardaran com en tancat joiell d’or.
.....................................................................
Han passat dies i més dies. Ja coloreja.
De la llum i l’aigua, del vent i el cel bromallós
aspira una pàtina grogosa, ara morat vermella
que l’impregna en fullam reflex febrós
És una joia que creix en la parada
fent-se el líder, el rei, a vista de tothom.
El visiten el rec d’aigua i la ma amiga
el ventet suau, el nocturn seré, de dia el sol
Ell ufanós, urc altívol, vesteix la millor gala
per emprendre el reialme que el farà famós.
- Hem de collir, el fruit. Pot madurar massa- Collim-los, sí, per vendre. Aquest no, no, no...!! Que passi l’adolescència de la madurada.És mereix ser l’últim. És el rei i senyor -.Han fet neteja. Han venut presseguerada.
Faran calers. Ompliran de sobres el bossot
Tot és calma en parada mirant Bruixeta.
Fullam reclama el dormir després de grat esforç.
ni se’n adonen que tenen guardant en silenci
la gran promesa, la il·lusió, la fantasia, el goig...
Vindran la família tota, pare, mare i menuda filla
a fer la cerimònia de collir la joia. Premi d’honor.
.............................................................................
A casa a taula, damunt plat i tovalla, prop forquilla,
ganivet tallent i brodat amb seda blanc tovalló
resta el préssec com pa d’àngels que espera
entrar en les boques de pare i mare i filla en comunió.
Amb litúrgia plena de signes, amb cadència dolça
en les mans de mare, plena de gest d’unció
El ganivet treu el vestit vermell que cobreix préssec
i sobre patena blanca deixa la carn del fruit ufanós.
- Miquel, vols, tu, partir en trossos eix plaer que espera -.- Fes-ho tu, tres bocins iguals, pels tres, per tots -.
I tres forquilles cullen, tres boques s’obren, la joia
Sucosa és ja en els tres cossos amb connubial associació
Que més pot fer un préssec rei i senyor d’una parada
que ser aliment d’una família que l’estima de debò
pels tres serà la sang, el líquid sinovial que dins circula,
que per tot el cos anirà agraint, deixant el seu favor
I serà com guardó o bandera que s’enlaira
beneint als tres amb sa carn groga dins son cos.
------------------------------
NOTA.- No cal dir que està dedicada a tots els que pasin per aquí i la llegeigin.
Però de manera especial a aquestes persones que cito.
A Miquel de la Mara, a sa senyora Mª José i a la filla Judith.
A Miquel i sa senyora Pilar Sebastian ( prioratina de Cabacés, per els que tinc debilitat i filla Carla.
I no em perdonaria si no ho fes per Vicent Abad i Roser Llecha, Padrina Magdalena i demés familia.
A tots que us vagi de gust el préssec.
Ja em comentareu si us ha agradat.//
Avui tocava posar-hi una poe. de l'història del poble de Cabacés, perdoneu, no la trobo.
A veure si xiulant s'atança. Bona tarda. Anton.
POBLES .- VICENS BIETE
06 Juliol, 2008 11:00
Publicat per anforsa,
POBLES
- NOTA.- Fa uns dies, vaig trobar a pàgina d'Internet aquesta joia. No em vaig resistir a copiar-la, per poder-la possar en l'apartat de POBLES. Penso i m'emociona que a tots us agradarà llegir aquest curt panegíric dedicat al sr. Vicenç Biete. S'ho mereix. Jo no el conec perconalment - ja vaig dir que eixos llibres me'ls havien facilitat els amics Vicenç Abad i Roser llecha -. Però el que jo he llegit en tals llibres és excepcional, es surt de totes les regles per son treball curós,documentat i difícil de dur a terme, a demés de la profunfitat, extensió i magnitud. Es clarivident, no es deixa res per l'endemà.
- Tots, crec, hem de felicitar-nos de poder tastar aquest pastís inacabable per molt que el posem a la boca, em sembla que encara creix més, és una pedra preciosa que ens han posat a les mans per gaudir d'ella. Clar, em felicito i agraeixo el bé que ha fet al poble de Cabacés. Des d'aquest raconet que hi vé la gent a buscar, voldria que trobessin en lloc preheminent el més sincer agraiment, i expreso des de la meva insuficient capacitat el HAVER POGUT PUJAR A EIXA PRODIGIOS MUNTANYA, plena de sorpreses com és dita obra. Mai pagaré el que m'ha donat al tenir la sort de llegir,lo, fer-li preguntes i ell contestar, és a dir tenir una eina de valor incalculable que et fa de monitor, mestre, conseller, amic. Aquest és el meu noble homenatge al llibre i al seu autor. Gràcies de cor. Anton 5 - 7 - 2008 La Torre de l'Espanyol.
- Ressenya de P. Alegre :
pàg. 1 · 2 · 3 · 4 - Vicenç Biete : Cabacés, un poble al peu del Montsant. Cabacés: Ajuntament de Cabacés, 1991; 402 pp. Pròleg d'Albert Manent. ISBN 84-606-0087-4
- Caldria considerar els capítols del 52 al 59 [281-332], en un context d'estudi geogràfic, com la conclusió de la recerca: els trets cabdals de la societat estudiada i del gènere de vida que l'ha caracteritzada a les èpoques més recents. Però el llibre no acaba pas aquí. Trobareu encara un darrer bloc de capítols, del 60 al 64 [333-366], en els quals Biete ens descriu alguns dels referents culturals, potser antropològics, de la societat de Cabacés els quals, i malgrat les singularitats evidents, la relliga indestriablement amb la comunitat catalana en general. D'aquest darrer apartat vull destacar, en especial, la dedicació de Biete per apropar-nos a l'ús local de la llengua, del refranyer, de la toponímia...
- Sovint, en tancar el llibre per iniciar la seva ressenya em ve la temptació de copiar, quan hi figura, la presentació del mateix autor o bé el pròleg del convidat de torn. Com haureu pogut comprovar, així ho he fet en diverses ocasions. No és pas mandra d'escriure o menysteniment per l'autor o l'autora. Malgrat haver llegit l'obra i haver-ne extret els seus trets essencials per a estructurar la ressenya, sempre em sembla que no ho diré pas tan bé com ho trobo escrit a la introducció o al pròleg. En aquest cas, però, he volgut evitar expressament aquesta temptació. Ben senzill: no m'he llegit el pròleg d'Albert Manent. D'haver-ho fet, estic convençut que l'hauria transcrit íntegrament.
- Així doncs, sense mitjancers de cap mena, i no sé si m'expresso prou bé, voldria manifestar la meva admiració per la qualitat i la sensibilitat que Vicenç Biete ha sabut donar a la seva interpretació del terrer i la gent de Cabacés.
- Pàgina preparada el
9 de setembre de 2002
pau alegre · fecit · MCMXCIX - Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi
- Societat Catalana de Geografia
Casa de Convalescència
Carrer del Carme, 47
08001 Barcelona - dies vais trobar
POBLES .. SONETS RECORD. MÓSSEN J. MASSIP.
23 Juny, 2008 17:44
Publicat per anforsa,
POBLES
- IN MEMÒRIAM
- de mossèn Juan Massip.
- Sonets escrits per A.Fortuño S.
- Vas ser-ne tu l’ocell que pren volada
- Des de el Monsant del Priorat gloriós
- Per portar-ne a la Ribera plana
- Tot neguit de Déu glorificador.
- Cant de rossinyol o de cadernera
- Emeteres per l’aigua sospirant,
- Mostrant-ne tu, la roca, la cinglera
- Dura i adusta de l’esperit lleial.
- No s’enfonsà el roc dins del riu tèrbol,
- Ans caminà per damunt com cérvol
- Cansant la injustícia que arrasa el be
- I enlairant banyes de veu dalt testa
- Venceres el guepard, fou ta conquesta :
- Obrir camins d’entesa per la ment.
- -----------------------------
- Dalt de sant Pau cinglares tu la fita
- D’entesa mística de solitud,
- El pensament gaudiria d’ermita
- - covatge de sol, de cel, de inquietuds -.
- Des d’allí marcares les mestres ratlles
- Que ta tonsura havia ja promès.
- Dèbil el cor amb molt que fer a espatlles
- Irromperes dins riu del grat quefer.
- No defallires mai, ans et convertires
- En missatger escrupolós de Déu.
- Escalafons d’honradesa partires
- Per que tots mengessin el pa del Bé
- I lligat amb el cíngol humil mires
- L’apostolat que segueix el teu fer.
- --------------------------------
- Vas esculpir la glòria de ta terra
- Amb la prosàpia del català seny,
- Recollint història de pau i guerra
- I plantant banderes sobre el terreny.
- L’amor a Déu se t’emportava alhora
- Com garbí dolç planant pluja a tos peus...
- - feréstec cerç de tu parla i enyora
- El coratge que oposaves, tu, al vent -.
- El record de veure’t sempre a la feina
- Oferint les mans al menesterós,
- Era l’humil recapte, la teva eina,
- El treball seré, ben fet i copiós.
- Cisellares l’estela de la Reina,
- La Foia, Juan, que ens ajuda a tots.
- ---------------------------
- Collires el meu braç... L’alè em faltava...
- La força de plegaria em vas dar.
- El respir moria... Tot se’n anava...
- Mon plançó no brotaria demà.
- Davant teu jo n’era parrac, pollaguina.
- L’ànima defallida era al traspàs.
- Què valia tot si el cap no atina
- I el fred ha fet marbre el cos estimat?
- I tu consolaves pena que mata
- Com si fos fill teu el fill que ha marxat.
- Tu em dius : - No marxa, sols a Déu acata,
- Se’n va a rebre llir d’innocent aubat -.
- S’ha marcit el llir, això em desacata.
- - Per què Déu permet que mori un infant ?-.
- ----------------------------------
- Si morir-ne es entrar dins mort – Vida
- Amb la tonsura de la certa Pau,
- Si és plançonar Amor en la florida
- Servint de Déu la lliure Veritat...!!
- No estranyo que morissin cada dia
- Fen-te guerra al odi per vida pau,
- Ton dèbil cor així de sang bastia
- Morint pels altres per sa llibertat.
- El triomf de vida per la Vida
- Constituí ta més dolça embogida
- Plantant el NO al avern endimoniat.
- Quan vas dir, SI, el je del teu somriure
- Era joia i candor per descriure
- L’anhel de Déu i sa gran Veritat.
POBLES --CABACÉS -FOIA - LLUM D'OLI.
16 Juny, 2008 18:19
Publicat per anforsa,
POBLES
- A LA VERGE SANTISSIMA
- Escrit d’Antoni Fortuño Sas .- 98
- Quan assumpta al cel gloriosa pujares,
- havent complert quant Déu t’encomanà,
- potser per entre els núvols ja pensares
- en no deixar-nos sols sent mare i manà.
- I en l’hectiquesa teva protectora,
- no volent pas nostre albir oblidar
- sembrares de records a ben bonhora
- que recolliren els avantpassats.
- No deixares pujol ni gran vallada,
- ni cova,ni sobauma ni singler
- sense que teu amor de Mare enyorada
- el lloc dels sentits humans ocupés
- LLETANIA
- Maria,/ nom preciós.
- Maria,/ nom etern
- nom abundós.
- Nom de dia,
- Nom de nit.
- Maria, Maria,
- nom preferit.
- Tens el valor
- d’un tresor.
- Dona de carn,
- Assumpta eterna.
- Humana i divina
- Maria, Maria.
- Cos de reina,
- ment excelsa
- Ser, persona...
- Dona, Dona
- sense igual.
- ------------------
- 2ª--EN TON RECORT
- Escrit d’Antoni Fortuño Sas Any 99
- ----------------------.
- Ai, llum de ganxo, llum d’oli,
- deixa que eix escrit consoli
- la ingratitud dels humans.
- Ara ets res,més altra estona
- et buscaven l’hora bona
- o el menyspreeu atropellant
- ta servitud en nit fosca
- vilipendiant-te com mosca
- que nada dins sopa al plat.
- Feres servei en l’estable,
- donant palla o grà amigable
- a mula,ruc o cavall
- i el generós o el vi ranci
- xirritaven, glop no es cansi,
- del vell porró esbroquellant,
- i,amb quatre ametlles i figues
- barrejaven fent-se amigues
- amb el cap mig tarumbat.
- Parpellejant,tu, els guiaves,
- borratxons acomiadaves
- acompanyant a portal.
- Llum per sopar. Dir rosari.
- Deixaves llegir breviari
- i a la cuina plats rentar.
- T’ensenyaren l’as de copes
- i al pido amb pèsols de sopes
- ajudares a guanyar.
- Al gat el pel li rosties,
- espavilat el tenies
- no es burles el ratolí
- i sarpat segur llençava
- i urpa i mostatxo creuava
- fent en boca mala fi.
- La mare a la llar despulla
- al menut que encar vol bulla
- abans de restar dormit.
- L’aixequen d’orinalona
- amb pixum o la cacona
- que put com peix repodrit.
- Has escoltat les converses
- de l’amor, passions immerses
- en petons de cobrellit
- I, has mirat, distret, donzella
- que amb enagos s’estavella
- en la lluna de l’espill
- o somnia en príncep jove
- que corona d’or li posa
- esposant-la reina al fi.
- T’han menyspreat. Ja no manes.
- En les golfes hores vanes
- passes sense oli ni ble
- o amb carcassa empavonada
- en paret guardes penjada
- presència en passat temps.
- Si ningú no et necessita
- vine a mi, fes-me visita
- ressuscita, tu no ets mort.
- Ai llum d’oli,llum de ganxo,
- imaginem que t’enganxo
- en el clau de llar de foc
POBLES --CABACÉS - LLUM D'OLI...SAN BLAI
07 Juny, 2008 20:34
Publicat per anforsa,
POBLES
- BALADA DEL LLUM D´OLI
- De Antoni Fortuño-99
- 1ª-- SA PRESÈNCIA.
- El llum de ganxo buit d’oli
- - ha cremat tota la nit-
- amb flam groc sembla que voli
- pel sombram del passadís.
- És com braç penjant mà conca,
- on greixós ble ara amb carbot,
- te ja el foc de veu ben ronca...
- mut quedarà amb fumerol.
- No és cada nit que al passadís hi resta,
- fent com rellotge il·luminant foscor.
- Fou reomplert d’oli com si fos festa
- hi ha vetllat qui son tapats amb llençols.
- Ell,caçador de parany i escopeta.
- Ella,mestressa d’aixovar i espòs.
- La menuda,filla d’amor,completa
- la trilogia d’aquell casaló.
- Cinc anys s’hi miren en la tendra cara
- que, malaltona,avui,és brull mig pansit(brot)
- -tus la tos que ofega veu i l’encarcara
- en melindrós esbotern de repic.-
- - T’ho deia que no sortíssim,
- que covés al vanovó.
- Ai, Santíssim,ai, Santíssim,
- tota la nit eixa tos-.
- Tota la nit de jubileu dels pares
- - Veu-la tu ara,després la veig jo -.
- ha retut el llum fent-los alifares
- i la companyia en son neguit fosc.
- L’home l’agafa acariciant blenada
- que estira trencant sobrant cremasó
- i oli vell d’un gerro i al conc fa abeurada
- agraint el ble amb disposat flam nou.
- Ha començat la matinada freda.
- La nina és retapada amb vanovó(vànova)
- La tos calma. L´eucaliptus en cleda
- evapora son alè en olla al foc.
- Com estimen la parella a sa joia,
- semblen ocells mares a bec plenet,
- amb gorgoretjos de gola cofoia
- i amb cop d’ales protegint d’esparver.
- La salmodia del ble és cruspinera(menjar)
- bevent afanyat com xuta en llantió,
- però dona sa vida en llum primera
- mentre no creui el sol el finestró.
- És protecció que priva dins l’estança
- component son decàleg redemptor
- i així,crema i crema dant benaurança
- sens demanar diner pel seu fervor
- El mohí dels pares per la neneta,
- ha trobat en l´obedient llumeró,
- un consol sens preu que derial aquieta
- i esdevé flamó com gegantí sol.
- L’hectiquesa no para en els cors pares
- que volen redimir de filla,tos,
- l´estiffoll(trosseig)de por empitjora les cares
- Sofririen verduc per ella els dos.
- -Menjà coca beneïda
- de san Blai,nostre patró?-
- sembra l’home amb repetida
- cantinel·la de sermó.
- - I dos trossos d’ensucrada,
- no del recremat cantó-.
- -Que no te llei,si és cremada?
- Fa més afecte amb sucró?-
- - És igual,però ta filla,
- (llaminera com tu i jo)
- no li vinguis,si és pubilla,
- amb menja d’amarg carbó -.
- - Vols que et digui quelcom cosa?
- Clar que té benedicció,
- més san Blai protegeix gola,
- no pigota o xarampió-.
- El llum de ganxo mira la carona
- que vermelleja com satí brillant.
- La menuda no tus, somni enraona
- com si visqués en núvol celestial.
- Quant pot San Blai si la fe és dins a casa,
- el tros de coca és com noble brasa...,
- crema qualsevol queixa de malalt.
- ------------------------
- A mi em salvà d'òfec un penós dia,
- em retornà l'alegria:
- BENEIM SEMPRE SAN BLAI.
- ------------------------
POBLES - CABACÉS
01 Juny, 2008 17:17
Publicat per anforsa,
POBLES
- BALADA DE L PICOT
- I LA GRANOTA-99
- (El primer eremita del Montsant)
- Antoni Fortuño.
- Ha arribat a la muntanya
- el que fou guerrer feroç
- amb clava i sacs ell s’amanya
- cobrint-se sa pell i ós.
- Ha renunciat ses riqueses
- que lluitant-ne conquerí:
- joies, estoles, sivelles,
- vares, llances, espasins.
- Tot quant val per sa persona
- ho repartí de bon grat
- i vol, d’espina, corona
- per complir-ne d’ermità.
- Vota dins ell, sa consciència,
- pobresa,no tenir res,
- finir terral existència
- amb cilicis obrint pells.
- Tot pensament d’intel·lecte
- el busca per fer-ne el bé,
- així,son esperit recte
- compleix el manat per Déu.
- Ha trobat,sol,una balma
- per viure-hi aposentat,
- busca l’aigua en la sobauma
- que a un toll gorg després se’n va.
- -----------
- El toll gorg té la quietesa
- de l’aigua que és en repòs.
- Aigua mansa,no te presa,
- viu mirant el cel ,nit jorn.
- No vol llençar-se a córrer
- per els rocs i espenagalls,
- allí a l’entorn pot socórrer
- a tots. Tots son amigalls.
- L’eremita peus s’hi renta
- al arribar tot cansat.
- Quin consòl.Com gínjols tenta
- que el saluden: -Déu te guard!
- ----------
- Els ocells i l’arbriu tendre
- s’hi presenten amb son clam.
- - Quedat aquí. Pots entendre
- que serem sempre companys-.
- Ell que els luxes abandona,
- que vol viure fora el món,
- en ses orelles li sona
- altre crit, altra cançó.
- Protegit i protegir-ne
- tot quant viu al tornall seu
- Família per gaudir-ne
- nova llar i nous fillets.
- Ja vell i cansat de viure
- l´inquietesa del guerreig,
- aquí ,l’amor pot reviure
- amb rocatge,arbres i ocells.
- Però, ja amb l’aigua conta?
- Se la mira estarrufat.
- Quieta en el toll,blava,fonda:
- - Tu també m’ajudaràs-.
- ----------
- Té nova vida voltant-lo,
- Té, d’esperit, inquietuds.
- Té nou univers escoltant-lo
- en res de beatitud.
- S’han alegrat al tenir-lo
- com a primer ermità.
- Sa amistat d’aconseguir-lo
- com el seu sensat guardià.
- Escoltarà tots els dubtes.
- Cedirà quelcom consell...
- Enveges i odis abruptes,
- penya -segat i , adéu!!
- No tindrà calma sa vida,
- nomenant-lo cirineu,
- que dont forta embranzida
- per pujar al cim la creu.
- Torcarà suors corruptes
- amb l’aigua de nou bateig.
- - Fes tot el bé. A mi no em sobtes
- que poguessis ans mal fer-
- L’aigua en son mirall li parla
- amb conscienciós esperit.
- Ella remorosa garla
- Serà l’amiga, ell, l’amic.
- ---------
- Temps i temps. Hores i hores
- han passat amb bon solfeig.
- Anys i anys de bones hores
- en equilibri llibert.
- En el toll -gorg d’aigua un dia
- una cullereta hi veu.
- Remenant cueta a mida
- les voreres del tollet.
- Li parla dolç l’eremita
- - Tu has nascut fa poc de temps.
- No marxis del toll d’ermita.
- Qualsevol feina et darem -.
- ---------
- Han passat ja bastants dies
- i la cullereta diu:
- - Mireu quantes alegries,
- em creixen cames, heu vist?-.
- -I et caurà fins la cueta
- i per l’herbam aniràs,
- Fes-te gran, ai, cullereta,
- tu seràs mon escolà.
- Al picot direm t’ensenyi
- el ritme seu al picar.
- Si t’equivoques que et renyi
- i et castigui si això cal -.
- ----------
- Granota canta, ennoveja .
- Croc, croc, croc, croc a compàs
- breviari vell escarteja
- com feia el picot abans.
- Com que no tenen campanes,
- quan volen a tots cridar
- croc, croc, croc, solta ben planes
- al·leluies pel tollam.
- Rossinyol i cadernera
- corren, venen a coral,
- reietó i pastorella,
- pit-roig, fumada al instant.
- canten tèrcies i completes
- i a sol sortint com els galls
- i l´arbram amb ses fulletes
- aplaudeix amb afany.
- De la balma n’han fet bema(absis tron
- i bisbe d’ells l’ermità, bisbe)
- i és tornat rocatge gemma:
- maragdes o diamants.
- ----------
- Al picot, la granoteta
- el relleva d’escolà.
- Seva feina queda quieta,
- no ha de córrer, córrer tant.
- farà forats per meleres,
- per les vespes i abegots,
- per serps que ocupen culeres
- a l’hivern dins forat forn,
- per llangardaix, sargantana,
- escarbots i melitxons,
- per formiga que demana
- que li ascli aquell brancot.
- Però,cuidar de l’ermita
- i tenir-ho tot ben net,
- ara, granota i eremita
- branden les tasques que ell feu.
- Entre picada i picada
- se li acudeix tot de cop.
- - D’eix tronc gros faré, acabada
- l´imatge que tinc al front.
- L’ermità ens ajuda i estima,
- sort d’ell ningú més ha mort
- en llosa traïdora, estigma
- dels humans que ho maten tot.
- Així, record perdurable
- en la soca picaré.
- Serà ell. Exacte, afable
- Sa cara, son cos, sa ment.
- Soc destre. No és cap calvari...
- quedarem tots com a reis.
- Si raboses,-no és desvari-
- l’obeeixen lealment,
- i els llops ,draps hàbits besen
- i acaten ses decisions
- a l´imatge veurem que resen:
- S’acabat rabosa i llop -.
- L´imatge n’és construïda
- amb deler per el picot,
- i, un dia, tota polida
- per donar-li, fan festot.
- El vell veu la recordança
- d’aquell univers preciós
- i l’accepta amb l’enyorança
- d’un cos que és prop de sa mort.
- Ell no mereix tanta dèria,
- sols el redimir son cos,
- fruir pau segura sería
- dins Déu Totpoderós.
- ----------
- Ja l’ermità no té ni ossos,
- la pell és brenys retallats
- i la carn i nervis fosos...
- Sols li queda ment al cap.
- Si vingué per be morir-ne
- no voldria perperir
- avui, té el goig de tenir-ne
- més que amb guerreig aconseguit.
- L’amistat més verdadera
- de tot son joiós entorn
- que el veneren amb fe vera.
- Serà sempre el cuidador.
- --------
- Una nit una cometa
- li cull son digne esperit.
- Cap dels seus sap que és a meta,
- la meta de Jesús Crist.
- Al matí a hora d’alba
- quan resen tots reunits
- Picot a granota balba:
- -Cridem a tots els seus fills!-
- I, el croc, croc sona i ressona
- del tossal se’n va al tovanc
- l’arbriu croc,croc acarona
- i és croc, croc dins el fullam.
- Ha mort nostre eremita
- -el primer d’aquest Montsant-,
- però per sempre en l’ermita
- el tronc curós ressuscita
- com imatge del nou sant.
- ----------
POBLES --CABACÉS .-
23 Maig, 2008 18:13
Publicat per anforsa,
POBLES
- A LA PADRINA MAGDALENA
- Poema d’ Antoni Fortuño
- Gener - 2002.
- Ai, padrina Magdalena,
- no sou de Serra la Llena,
- però, sí del vell Montsant,
- vostra alegria n’és plena,
- doncs la sang de vostra vena
- rega muntanyes i plans.
- Si us nombro cabacerola
- - de Baronia d’estola -
- tot un passat benaurat,
- us recordo, quan consola
- la història que damunt vola
- i sa empremta us ha deixat.
- Us diré que sou marquesa
- o, potser, noble duquessa
- o neta d’un Organyà?
- O, potser, amb vel al rostre
- fou d’harem el vostre rostre
- rendint-vos al valiat ?
- En vos recobro les dones
- que lluitant per ser-ne bones
- eix terme heu fet etern
- i sent fonts, gorgs o sequiones,
- no heu perdut anells, corones,
- defensant costums i drets.
- Heu parit la honradesa
- del treball, tota finesa
- besant-ne filles i fills
- que heu criat amb la fermesa
- i sana delicadesa
- seguint consignes de Crist.
- Per això amb vos rendeixo
- El meu amor on hi deixo
- Tot quan estimo, mon cor.
- Que amb reverència us proclamo
- I a Déu excels jo li clamo :
- És una santa Senyor
- Ai,padrina, ai padrina.
- Sou hi sereu, la divina...!
- Del terral la millor flor.
- ---------------------------------------------
- BALADA DEL REIETÓ
- ---------------
- Recordant i en memòria
- de Sabino Peris V.-Oct.99
- Prohom del Monsant i el Priorat.-
- Fill de la Morera i de Cabacés
- Poema d’ Antoni Fortuño
- ---------------- .
- En la Morera - pintada
- groga estampa de Van Gogh -
- davall cinglera, en boscada,
- ha nascut el reietó.
- Un gran pí és la torre alada,
- els casals,mata i coscoll...
- Pinya badall canta i blada
- i en el cingle fa ressò.
- I amb pallús farigolada
- Per que es fregui en bona olor
- la mare dont s´abraçada
- i besa son rei fillol.
- --------------
- Cos de Crist,Cos de Crist.
- -primer li canta,
- cobricel de tova manta-
- Cos de Crist,Cos de Crist.
- ---------------
- Quant ha aprés del parvulari
- saltant de rames,matoll.!
- El grà ginebre és rosari.
- i és creueta el romeró.
- Ha sortit de niu breviari
- piulant ja seva cançó.
- És veu mare, - reliquiari -
- que ensenyà en brolla bressol
- que la vida és un calvari
- on la creu resta per tots
- i és la cuita on abrasar-hi
- la fe que salvarà el món.
- ---------------
- Cos de Crist,Cos de Crist.
- Pel dur rocatge ja avança,
- saltant com orquestrant dansa.
- Cos de Crist,Cos de Crist.
- ---------------
- Son cosset verdós oliva
- i birret -cresta groc roig
- neguiteja de fe viva...,
- deu volar per tot racó.
- Vorejant del Monsant riba
- visita coves ,masons,
- De Extrems,Masdeu,no s´en priva,
- cova el Jana i fins el Pont,
- al Fraguerau prompte arriba
- Cova Santa vola vol
- i en els Còdols s’hi retiba
- sembrant al vent sa cançó.
- -------------
- Cos de Crist,Cos de Crist.
- Oh,Senyor,quant hi ha per veure.
- Per Déu,no em puc pas distreure
- Cos de Crist,Cos de Crist.
- --------------
- Grau Salflores,Cogullada.
- Revola amb por els Barrots
- i fins veu la marinada
- i els Pirineus amb blancor.
- Revisa Martorellada
- trepitja l´Escletje bord
- i en Pregona, l’abeurada ,
- en Pietat,monjo en repòs.
- Baix ,Santa Maria aimada
- en l’església del Cartoix,
- amb Mongia destroçada
- clamant al cel nou favor.
- ----------------
- Cos de Crist,Cos de Crist.
- En poblats,festes,casoris,
- em causaran bells desoris.
- Cos de Crist,Cos de Crist.
- -----------------
- A Siurana,la Gritella,
- no la revolarà en vol.
- Sí rondarà Cornudella
- on s’atiparà en festots.
- Però,buscar pasturella...!?
- A Poboleda,tampoc.
- A Ulldemolins,"amiguella",
- no,no,no!!no més d’un jorn.
- En les taules de Vilella,
- Torroja o Gratallops
- descinglarà la sivella
- per dormir-hi nit o jorn.
- -----------------
- Cos de Crist,Cos de crist.
- Sense ermitans, roina ermites.
- A l’hora, no a misses dites.
- Cos de Crist,Cos de Crist.
- ------------------
- Dalt Montsant,santa Maria,
- Magdalena o san Anton...
- No espanta la xipreria
- que son llances formant roll.
- Ell segueix amb alegria...
- San Bartomeu, a prop Congost.
- Al Codolar bes hi envia,
- resa al punt Consolació
- i a san Pau plomes canvia
- i en Cabacés veu san Roc.
- En la Foia,desafia...,
- -"Ja tinc princesa en el cor"-.
- -----------------
- Cos de Crist,Cos de Crist.
- Reietona més pomposa!?
- Cap groguet,bata verdosa.
- Cos de Crist,Cos de Crist.
- -----------------
- Coneix tot de la muntanya.
- Farà niu per vida ajoc...
- En Cabacés posa banya
- per vèncer tots els falcons.
- Defensa amic o au estranya,
- fumada,pinsà,cap roig.
- Contra àliga o xuta afanya
- censals ,lleis o afoga impost.
- Mà afluixa pel pres amb manya,
- destrueix encens o foc
- i enveja i odi desentranya,
- compta pau, destil·la amor.
- ----------------
- Cos de Crist,Cos de Crist.
- Tota sa vida és consola
- on guarda ploma o pinyola.
- Cos de Crist,Cos de Crist.
- ----------------
- Jeremies .Profecies
- destria,mana son vot.
- Sap si vindrà nou Messies
- per empeltar pollanc bord.
- Jutja ràpid,duu alegries,
- no ensenya mai plomeró.
- Té solucions,noves vies,
- ressuscita fins els "morts".
- En bé o mal té autories
- i encamisa a camí bo.
- Ha viscut setmanes, dies
- dient sempre SI DÉU VOL.
- ----------------
- Cos de Crist,Cos de Crist
- Sap que de vell ja no es passa,
- SI DËU VOL. Ha viscut massa?
- Cos de Crist,Cos de Crist.
- ----------------
- No para,sempre té feina:
- té bon càvec,bon bastó,
- cassut o espioc és eina
- amb mànec carrasca o boix.
- Matins,vespres son la reina
- a bon preu- gust de tothom-.
- I el tard nit garbell pellenya
- el maneja en quartet fosc
- i l’estira o desembeina
- per tenir-ho en bon caixó
- -"Si no computes la feina
- pot secar-se tot el pou."-
- -----------------
- Cos de Crist,Cos de Crist.
- Del Montsant clou simfonia,
- simfonia de records...
- L’ocellada aplaudia
- com si fessin un festot
- Cos de Crist,Cos de Crist.
- -----------------
- Però sens pensar-ho un dia
- clou el llibre,tanca el llom...
- No és voluntat que calia,
- té bé el cap,potes i alons,
- mes,insurrecte en la via,
- les llongues veuen rocot
- i aporta seva mania:
- No serà res,SI DEU VOL.
- El còdol gros el desvia
- i ell redola al barrancot.
- Cos de Crist esperit guia
- fins al cel. Plomam destria
- verd oliva al vent envia
- i a terra estès birret roig-
- -----------------
- Cos de Crist,Cos de Crist.
- El reietó no respira,
- immòbil el noble cos...
- En el Montsant veu sospira
- Reiet, reiet, reietó!!!
- Reiet...
- Enterren el reietó
- Reiet...
- Fins el terme fa safór
- Reiet...
- Plouen llàgrimes
- Plouen llàgrimes
- De condol.......
- I fins les pedres es mouen
- Com tot ho movia el
- Reietó ...!!!
- Quedat aquí per sempre
- No te’n vagis...,
- Reietó...!!!!!!!
- .
POBLES --CABACÉS -FOIA
09 Maig, 2008 18:24
Publicat per anforsa,
POBLES
Nota.- Retornem avui a eix apartat de POBLES per seguir amb
l'ermita de la Foia de Cabacés. Son escrits després d'una visita
guiada amb els amics Roser i Vicent. Gràcies per les atencions
que em teniu.Anton.
NOTA.-Adjunto, avui, dia 10 - 5 - 08 -BALADA A LA FOIA -ANY 98.-Anton.
NOTA.-Adjunto, avui, dia 11 - 5 - 08 -BALADA DE LA FLORETA, celebració Jubileu 2.000.-Anton
NOTA.-Adjunto avui, dia 14 - 5 - 08 - BALADA DEL FLOQUET DE NEU.- Anton.BALADA DEL
FLOQUET DE NEU.A.Fortuño-99- La tempesta n’és molt seria
- dalt dels rocs del vell Montsant,
- neu cau de pressa,amb dèria,
- vol cobrir-ho tot ben blanc.
- Floquets de neu son empesos
- per el vent en fosca nit
- i en l’arbriu sumen sos bessos
- tot el fullam recobrint.
- Darrera peresós queda
- un que no creixerà més,
- molt infantívol remena
- no tornar-se a terra,neu.
- Ell vol volar-ne i volar-ne,
- no seguir a ses germans
- i pel cel cançons cantar-ne
- i córrer sense parar
- Fulleta de pi se’l mira
- comprenent el seu desig
- li ofereix la seva quira(mà)
- abans en sigui espoltrit(fer-lo pols)
- -Floquet de neu que volteges
- per el cel sense destí,
- vine a mi,si no m’enveges,
- pobreta fulla de pi-.
- La Mare Verge revisa
- els paratges del Montsant.
- La balma ,cova i cornisa
- on hi resen ermitans.
- La nit feréstega i freda,
- doncs,neva amb moltíssim vent
- i Ella temp que l’home a cleda
- no hagi arribat a temps.
- -No correu bons perdularis,
- la ventisca us pot fer mal.
- Dins drap-sac vostres rosaris
- tenen denes per pregar-.
- Esgarriats per maltempsada
- -que urpes males va lliurant-
- homs barbuts fan caminada
- per guarir-se dins la vall.
- La vall foia és mantellina
- que guarda matoll i arbust
- i amb pes neu fullam s’inclina
- com damunt cabell vetust.
- Blanca neu, grisa la pedra,
- el ramatge està cor pres...
- El glaç amb el fred hi" medra"
- i és l’amo i senyor arreu.
- -No t’amaguis pedra dura,
- escup-ne la tova neu
- abans que sigui tortura,
- fes-ne aigua neta a tos peus-.
- El rocatge, guarda noble,
- la clemència obeeix
- i remena tot son moble
- i la neu escarxa als peus.
- Una font brolla fumosa
- en la vall foia al instant
- anunciant miraculosa
- que la Verge vol casal.
- També esbarzer i l’argelaga
- quan xispeigen a foc viu
- a la neu molt empalaga
- i la tornen pols,polsim.
- La Mare Verge que passa
- prop del serpent esbarzer
- no s’adona que té espasa
- enganxada en el mantell.
- Son suau caminar no pensa
- que els glavins faran estrip
- en l’ornament que es defensa
- amb son sedós cos i brill.
- Les urpes tendres o seques
- retenen el cobricel
- i esgarrinxen dins les fleques
- fent esgarraps en mantell.
- -No em maleïu, bona Mare,
- us retinc per vostre bé.
- Un pas més,...Forat no para...
- Sou dins Boca de l’Infern-.
- -Et dic que per eixa gesta
- que demostra ton voler,
- tindràs fruit negre com vesta
- que els nins menjaran com mel-
- .
- L’estrip és gran en la capa,
- quasi destapen les carns.
- - Tu, argelaga, posa-hi grapa,
- amb tes punxes fes brodat-.
- No hi és a temps l’argelaga
- de curar-ne el desconcert...
- El floquet neu prompte amaga
- el seu cos en l’estrip fet.
- La fulla de pi és l’agulla
- que amb resina fa el cosit
- i el mantell d’aigua no es mulla,
- doncs,el floquet és gel prim
- que retorna l’esquinçada
- sense pedaç, nacarada
- primorosa capa -abric.
- ---------
- Des d’aleshores la Mare
- -Mare Verge del Mont- sant-
- en la celístia no para
- de revisar foia vall
- El floquet neu no es desglaça
- en les calors del estiu
- i al mantell verge s’hi abraça
- en cura del gran estrip.
- Per això,la Santa Dona
- venerada en Cabacés.
- immortalitza sa Foia
- com a Mare de les Neus
- --------------------------------
- BALADA DE LA FLORETA
- ------------------
- Escrit d’Antoni Fortuño Sas
- setembre - 2000
- ( Festes Jubileu )
- ----------------
- A vora el camí de muntanya
- com una aranya
- aplegada al carreu la flor
- Quatre fulles menudes
- folrades i velludes
- arrapant-se al brot.
- Sap que ses companyes
- caminen com banyes
- en vers el verger,
- per humans collides
- per ells conduïdes
- seran fidel present.
- Ella vol anar-hi,
- com pot caminar-hi
- si no te peuets?
- La cadarna crida:
- - Vine, talla’m a mida,
- porta’m fins a dalt
- que pugui adorar-ne
- i allí quedar-ne
- prop la Verge mare
- que a tots empara
- en eix dia gran -.
- Talla la cadarna
- bresca d’aquella arna
- concedint favor.
- Vola alegroia
- fins a dins la Foia
- fent lluït pregó.
- I al cambril hi porta
- la flor que suporta
- en son curull bec.
- Deixa delicada
- la flor enamorada
- de la Verge als peus.
- Reina complaguda
- diu: - Oh, flor menuda,
- adorna mon mantell -.
- I allí ret cosida
- exuberant de vida
- amb perfum etern.
- VERGE DE LA FOIA.
- Antoni Fortuño-98
- Com trisagi de les teves gràcies,
- vull cantar-te ara, avui, en honor teu,
- amb el cor net ,deixant del món fal·làcies,
- i encenent foc de eterna vida arreu.
- És foc que un dia varen instal·lar-ne
- els avantpassats que amb goig venerem
- i el nostre deure dolç serà el lloar-ne
- la teva glòria en eix racó immens.
- Bell racó ben arranjat a teva honra,
- on mà i enginy de tot un poble hi és present
- què ben polit!, treu femta de deshonra,
- què ben polit! sa netedat s’hi veu.
- Qui sap quin eremita va portar-te
- gelós de tenir Mare a prop seu.
- Somniador, dels luxes va lliurar-te,
- de vora mar et pujà al Montsant seu.
- Sa joia icona - fusta i carn alhora,
- - esperit de vida i sentiments -,
- la balma, ara, casal de la Senyora,
- santuari, ell, de Mare de les Neus.
- Potser, ja Ingunda és postrà la primera
- dant despulles del cristià Ermengol
- i demanant que el fill que dels dos era
- del cristianisme veiés tot l’esplendor.
- T’he vist, Sacra Dona, en teva ermita,
- amb m’esposa i uns amics ben complaguts,
- l’amor per ta muntanya ens ressuscita
- i ens fa viure una nova joventut..
- Puc confessar que Cabacés t’estima
- és veu en els rostres quan de Tu parlem,
- el poble és colrat amb noms on hi rima
- la fragant aigua de Foia o de Neus.
- VERGE DE LA FOIA
- Antoni Fortuño-98
- Senyora blanca camines
- amb el rocatge a l’espatlla,
- el nen menut a les sines
- que amb ton viu calor, dorm, calla.
- No ets com altres advocades
- lluint mantells d’or i plata,
- bells cambrils i peanades
- guarnides on flor esclata.
- Tu en tens prou amb durs rocatges,
- guerrers hirsuts obeint-te
- guardant-te de mals oratges,
- sa potència oferint-te.
- Damunt tens tàlem de joia
- que és el cel de llum d’estrelles,
- davall teu, bassiol, ta foia,
- aigua i fruits de meravelles.
- Nosaltres pastors, llenyataires,
- volem ser fills de ton regne
- obrint la veu de cantaires,
- tancant teu amor al cor sempre
- --------------------------------
- BALADA A LA FOIA
- Després de visitar el lloc. Any 98
- Escrit d’Antoni Fortuño Sas.
- --------------------------
- Foia,Foia,Foia,Foia,
- físic,intel·lecte, esperit ets
- Foia,Foia,Foia,Foia,
- ets la joia de Cabacés.
- ---------------- --------
- Eixint-ne de les entranyes
- sense memòria del temps,
- sorgí potent,enlairant-se
- aquell rocatge donzell.
- Respirà amb alegria
- avistà tendror de l’erm
- i els voltants reverenciaren
- el cos nu,robust,novell.
- Davall seu,fent-li carícies
- mimant-li talons i peus
- guaità l’aigua que venia
- del fons del sí del avern.
- A.- Fes-me lloc.- li diu besant-lo.
- R.- Hola,que juntets estem
- dins del bassiol podràs cabre-hi,
- dins ton mirall jo em veuré.-
- A.-Pensa que jo he d’anar-me’n
- De pressa,ara,ara mateix.
- Però quan el sol aguaiti
- boira també en seré.
- R.-I acariciaràs mons llavis?
- A.- I els teus ulls alegraré.
- Com fada de vara màgica
- tot l’entorn teu canviaré.
- R.- Tant que he dormit,si sabessis...
- A.- Bé,però ara estàs despert.
- Vigila el meu viatge.
- Me’n vaig i em quedo al temps.
- R.-No puc moure’m peso massa.
- A.-Fes guàrdia com bon guerrer.
- Sigues destre,fes-ne tossa,
- demostra segur valer.-
- L’aigua salta cantarina
- fent regalims pel terrer.
- Marxava contenta,alegre,
- veient-ne lliure l’anhel
- de donar gràcia complerta
- a la terra,al aire i al vent.
- El sol sorgia aleshores
- dalt el serrall,per orient.
- Saludà amb complaença.
- S.-Bon dia, als dos us dec.
- Fent la rialla ben dolça
- el saludaren ensems.
- Un pi vell al sentir l’aigua
- que mullava ses arrels
- ple d’eufòria a una carrasca
- l’acaricià sens recel.
- PI.-Noia,noia,xucla,atipat
- beu el manà que dona alè.
- Les teves fulles puntxentes
- amorosiran son vel
- i et rosegaran les cabres
- com si fossin mató i mel.-
- Les formigues molt de pressa
- han fugit del vessament
- que relliscant-ne fa l’aigua
- saltant pels ja correguets.
- Un taixonet se les mira
- i suca al líquid els pels
- llençant-ne espurnes mullades
- al margall,melca i blet.
- Ha saltat com una fúria
- del brancam del pi mes vell
- un esquirol que amb la cua
- i fent carícies al vent.
- ,ha pidolat una pinya
- rossegant-ne el pinyonet.
- L’aigua segueix sa fal·lera
- pedres renta i arrodoneix,
- mentre el pi i la gran carrasca
- fan coval al lledoner
- Un esbarzer allarga grapes
- fent corrioles pel pedrer
- i estira urpes com gat cerval
- sense respectar cap llei.
- L’argelaga i la ginesta
- es pinten de groc i verd.
- Sajolida aroma nous
- creient-les fruit d’oliver,
- i les abelles meleres
- beuen aigua amb calcer ple
- El cabralós i la cabra
- remugant salten pel cel
- i amb quatre càvecs per potes
- “ rebassen” el rossoler
- Ara beuran recelosos
- perquè bromall surt al cel
- i pot caure llamps i pedra
- arrasant als cabridets.
- Es tapa el sol dins el núvol,
- pi i carrasca estan en peu,
- l’aigua canta oració nova
- posant pau en bell concert.
- Brullant-ne del fons de l’aigua
- es torna dea vivent
- formosa femella verge,
- cara dolça,groc cabell.
- El rocatge que li parla...
- R.- Ets ja riquesa als meus peus
- Et beneeixo com pare
- que al fill lliura tot govern.
- Disposa de mi Riquesa
- tindràs sempre el meu consell.-
- La donzella temorosa
- veu llamp que guspira encén
- i el tro calent llença pluja
- mullant marbre viu i cabell.
- Pi i carrasca amorosos
- volen fer-li de mantell.
- Ella respira joiosa,
- tot es amor al seu indret.
- Reverencien la dona
- formosa verge que n’és,
- fertilitat i riquesa
- del terral,d’aquest terrer.
- COMIAT
- OH,Foia, ets joia
- del terrer
- Cofoia ets noia
- de Cabacés.
- Has sigut la dolça vida,
- joiell de gràcia sens mida
- del terrer.
- L’esperit que et donà vida
- sigui regal sense mida
- per Cabacés
POBLES --CABACÉS
05 Maig, 2008 19:42
Publicat per anforsa,
POBLES
Cliqueu a la foto per ampliar-la.
- POBLES.- Aquí us presento un treball meu sobre CABACÉS. Gràcies a unes persones que primer em cediren dos llibres del Dr. Biete - Toponimia, en el que vaig contar-hi més de quatre cents noms verificats del terme, i un altre llibre, CABACES, que és com un manual del bon fer per explicar tot quan un vulgui saber sobre el poble i el terme i que em va deixar bocabadat, vaig escriure aquesta poesia. Desprès, aquest llibre me'l varen regalar. Si l'amistad ens unia a les dos famìlies, més encara i em va esperonar a seguir escribint molt més sobre aquella terra volguda, en la que ja el meu pare hi tenia amics. Tot el material fet podria inclore's en un apartat propi, però com ho aniré omplint a miquetes, he pensat fer-ho aixì.
- ----------------------------------------------
- SARDANA DE LA TERRA.
- Desperta/ alerta / Cabacés.
- Et veig , Oh terme a la primera albada
- quan el sol damunt teu renta la nit,
- despertes quan refila l’ocelladai
- el seu gorgueig et besa amorosit.
- Obres els ulls amb lluïssor d’estrelles
- recordant la teva vida esvanit.
- Amb aigua fèrtil davant meu esbadelles
- el solfeig de tenora de dolç crit.
- Muntanyes / sou entranyes / Cabacés.
- Oh ,veus del Baluard, Palliseres,
- Tossalot, Dormidor i Eixeragall...
- Ja Cantacorbs posa el vent dins les eres
- Llobatera i Aubagues disposen ball.
- Tot es prepara d’aimada dolcesa.
- El Montalt pregunta als Solans i Aubac
- si ja tenen triada la princesa sobirana
- de muntanyes i plans.
- Les roques / embroques / Cabacés.
- Amb dit alçat Abella i Castellassos,
- Porxo i Xuta li diuen a San Roc:
- Tu que veus Freginals i Comellassos
- a Coll Batalla ja tenen bon acord.
- -Bep, Llorito i Llebreta garbí porten
- acariciant la punta d’Ermengol.
- Canaleta i Guixera prou exorten
- que Mingalla alegri son flabiol
- Portells ,comes / puntes romes / Cabacés
- Artigues, Pena Roja i la Pleteta criden
- a Canals, Forat i el Forcat
- que molt atents vigilin la Llebreta.
- Coll la Torre, Baixest, Manxa i les Valls
- Collet Ros i Tou, Moliner asila
- quan Planassot i Boca Infern cridant
- diuen que es donin manya que l’esquila
- a tota la cobla va instrumentant.
- Aigües fresques / en fan gresques / Cabacés.
- Per Cavaloca, Calçada i Aubareda
- llencen solfejos Barranquet i Aixart
- si el tamborí repica per la cleda
- donant la pauta del bell ritual.
- I els borrissols i borrasses s’estenen
- per coves, avencs, aljubs i entollats
- i les fonts refilen i parrups venen
- a sèquies, presses, basses i barrancs.
- Masover / no ho vull ser / Cabacés.
- Els masos desperten. Pollí bruela,
- la palla s’espolsen vells i joventut,
- el gall canta, el cabrit ja la fam bela
- i el mosso porta el vi sagrat del trull.
- El foc floreig amb brases de torrada
- la galleda busca l’aigua dins l’aljub
- sopes son a taula amb ceba oliada
- i el ganivet talla el pernil eixut.
- Barcassa / n’ets casa / Cabacés.
- Com pomell mà sostenint amb dolçura
- pedres, terres, aigües i tot l’arbriu
- joiós de sentir vida ,damunt, pura,
- Oh, Montsant, ton cor batega i reviu
- Crides la veu que alena quant t’envolta
- i les petjades de tots sents al viui
- fins al cel blau ressona el cant
- que escolta rialles d’alegria dins ton niu.
- Oh, canta / implanta / Cabacés.
- El sol ha despertat tota la cobla,
- Fins l’abella xucla flor brunzint.
- Tot el terral d’harmonia s’acobla
- terres i cels desbrossen l’infinit.
- Surriac de cant s’estén per valls i planes
- tot balla puntejant amb gran delit.
- Hora de Natura- hora de sardanes
- -hora de cos, disbauxa d’esperit.
- Oh, poble / ets noble / Cabacés.
- La primera teula ha sentit la gresca,
- al campanari l’òliba ja dorm.
- Els llençols besen la finestra fresca
- i broden penjarelles els balcons.
- El crit primer de : - Noi, tingues bon dia -,
- S’escampa per portals i finestrons,
- dins del poblat resplendeix l’alegria
- i les façanes s’omplen de petons.
- Baronia / feliç sia / Cabacés.
- Ara sí, tot despert del ball disfruta,
- és sardana que neix dins Cabacés,
- és Baronia que disputa,
- és vara que tindrem per sempre més
- Al·leluia a la terra que és la nostra
- I amb aquest cant reverenciem...
- Que per tots els hereus sigui la mostra
- Que la Pau i l’Amor regnen al terrer.
- Germans nostres alegreu-vos, balleu-ne
- Amb nosaltres la sardana immortal.
- Tu, sant Pau, doneu veus i anuncieu-ne
- A tots els termes, pobles veïnals,
- Que s’ajuntin a la festa. Agermanin
- Peus i mans. Que estirin el cap ben alt.que bes i abraçada franca amaninjunts Ribera, Baronia i Priorat.
Introducció explicativa de la categoria i CANTATA A BATEA.
28 Abril, 2008 17:25
Publicat per anforsa,
POBLES
POBLES .- En eix apartat de Pobles hi entrarépoesies o poemes escrits en aquesta intenció per honorar d’alguna manera quelcom sobresortint d’ellso de les seves gents. Qui sap si com un collage.Naturalment que agrairé la vostra acceptació.És una forma més de expressar la varietat que pot dedicar la ploma a temes que no tenen que veureuns amb els altres. Que tingui sort aquesta entrada.Conto amb el recull de coses escrites i qui sap les que poden entrar en el nou concepte. Gràcies a tots per la visita.
-----------------------------
C A N T A T A A B A T E A
Composició en Acròstic.
Escrit d’Antoni Fortuño Sas.
La Torre de l’Espanyol a 18 de juliol de 2007.
Dedicació especial a la Sra. Anna Galceràn, com
directora de la Coral de La Torre, i a la meva parenta
llunyana Angelines i als seus pares en record pòstum.
Naturalment, a tots, bateanes i bateans.
................
NISSAGA -- Violí i pianoDOna’m el goig del teu somriure
REomple’m la copa amb el teu vi,
MIra’m als ulls que de Tu vull escriure,
FAcilita’m el llibre de ton destí
SOLament narra el que vas viure
- LA glòria i nissaga de ton infinit -,
SI junts caminem el camí lliure
DOna’ns a tots l’aroma del raïm.
L’HERÊNCIA - Violoncel i piano
DOt tens, BATEA, de reina i deessa.
RECculls el nèctar de ton gloriós cep.
MImes a qui el tasta amb dons de princesa
- FAma noble de vi ranci i novell -.
SOLa atrapes deliris de bellesa,
LAtent en Tu guardes passat i present.
SI en Tu no prosperà mai la vellesa
DOna’ns a tots el suc del teu sarment.
LA TERRA - Violoncel i piano.DOrava la llum teva sarmentada,
REsava la pluja terra i fullam.
- MIracles de focs argila mullada.FAvors de joia mesclen carn i sang -.
SOls casament de cap pare i brocada
LAboraran produint bon sagal.
.SIlenci en el trull, tot ho és la sagnada
DOnant al espai l’ hereu del terral.
EL TEU NOM. – Quartet de corda.DOncs tindràs sempre nous dies de glòria,
Rebent en tos braços el càntic nou.
Mil musiques encetaran ta història
- Fàcil paraula i dolça veu que es mou -.
SOLatjada de mares i memòria,
Labor de segles, premi de bon sou...
Silenci? No acut. En tens altra cabòria,
Doncs pensem exaltar sempre el teu nom.
LA DONA .- Quartet de corda i piano.
Dona: - Àvia, mare, filla o germana -.Retens en Tu la gràcia eternal.
Mires amb cor de joia la gran plana
- FAvor de la terra que estimes tant -.SOL i lluna t’han fet teulada blana,
- LA força i esperit fembra del treball -.SI mai has fallat, ara et sents ufana,
DOncs vius amb fermesa i feminitat.
L’HOME .- Quartet de corda i piano.D’ HOme tens virtuts de constants guanyades,
REra queden falç, aixada i caçut.
MIraves un dia les passes donades
FAnàtic veient-te en el nou talús.
SOliloquis has tingut en nits marrades
- LAcònica parla, treball segur -.SI avui no esperes amb les mans plegades...
DOt atrapes per present i futur.