RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

04 Maig, 2008 10:02
Publicat per anforsa, General

  1. POSTRES.- Allà al banc de la Moncloa parlen del Berlusconi.
  2. Tornem a trobar a la parella que s’encaminen cap a casa. El JU el mig sord i el JOS el mig miop  no van de pressa. Han de travessar el portal i passen cotxes, a demés algun gos esverat pot posar-se entre les cames i sort de la crossa que els dos duen ben agafada i que no la solten, és com el fusell en el soldat , que si l’abandona és home mort, o el moneder en les senyores, que és el rebost d’una casa mitjana que hi ha de tot. No parlen de fusells però si de senyores. Es recorden del que ha dit el Rosendo sobre aquest italià ric i poderós que se’n burla  de les femelles com si no hagués tingut avia, mare, dona, filla i potser neta. És una vergonya que un home de poder es foti de qui l’ha portat a la vida, jo diria a la bona vida. Ho ha dit el Rosendo que és molt entès
  4. – Ja ho diu el seu nom VER  LOS  CONY i, un home que es deixa sorprendre atacant per la part de darrera a una safata és senzillament vergonyós.: Té immundícia diplomàtica per que és president?Clar que aquest home porta la pistola del poder i vol guardar-la en la funda per que no se li faci malbé, segurament. I burlar-se del nostre president dient que no governarà a tantes dones ? ...jo no ho tolero. Per que té calers? I pilotes... ?  De dones jo en tinc quatre al meu compte i les porto amb palmes i em porten amb palmes, sobretot les dos netes que no m’acabo els petons ni abraçades. I ell vol mostrar-nos els pebrots, els calers i les pilotes ? Si convé les hi rebento totes. I vendre-li el Ronaldinho? Primer el poso amb pastilles d’alcanfor com les vànoves al hivern per que es conservi mentre li passa el constipat o el regalo a qualsevol equipet de tercera regional  per que disfruti i li torni la rialla, però vendre-li un tresor..?. No en té prou de calers quan un no vol vendre i no s’ho mereix, com se’n fotria de tots... Primer dignitat. És un degenerat fent i dient i diu que és amo del Milàn i jo d’un pajaraco el Milà,- depredador que si t’entra a la granja, pobres pollastres, i ell un carronyer que s’arrossega per dalt de tot per que compra al qui es presenta... -  Que em compta, aquest ximplet... O de les gomes de esborrar d’aquest nom que si em mareja massa començo ara mateix a esborrar-lo per sempre...Que ens explica aquest paiet, si no té mitja bufa –
  6.  El Rosendo és home de corpulència que es carregava un sac de quartera d’olives ( cinquanta quilos) a cada braç. Una vegada n’hi varen col·locar tres de sacs a l’esquena i els portà a cinquanta metres en una jugada de força i que ningú en sa joventut el superava i ara, encara les botelles de butano se les carrega com si fos un caramel -.
  8. Tot això van recordant mentre caminen cap a casona. Es troben amb dones que se’ls miren com a bones persones que han respectat a les femelles i se’n han alabat. S’han parat amb la Maria per que un cotxe els barrava el pas que els seguia i entenia  tot quan parlaven.
  10. - Que, ja us apropeu a dinar..?
  11. - JOS.- Doncs, mira... Amb fet petar la  xerrada allà a la Moncloa que diem naltres-
  12.  Allí sempre teniu tema.
  13. -JOS.- Parlàvem d’aquest italianet que es pensa que és el rei d’oros.
  14. - Ja vos sentia els comentari. Val la pena que fessim pinya en aquest problema. La dona se la carrega quasi sempre.
  15. -JOS.- Ja ho dic jo, molt resar a la Verge, molt invocar a la mare quan estem en perill i que et surti un jefasso d’aquestos que no més per decència hauria de parar compte i vomita foc com si no  necessités de la dona... Jo, el que faria... Tant feminisme i masclisme de la punyeta... Quan es presenten votacions no votar a cap home..,res, s’ha acabat, manar els homes? S’hauria acabat per sempre... Que es fessin el llit... que molts dies dormirien en la mateixa colga... Ja els fotria... El seu orgull i els seus diners que se’ls posessin al cul de la cadira i andando que bufa el vent...Que també poden manar les dones si s’ho proposen...
  17. El JOS quan s’enfada, s’enfada i avui no li cabia al cap. La conversa amb el Rosendo que és de la mateixa opinió la excitat i no pararia de trobar solucions per que les dones fossin respectades com cal, que al fi i al cap s’ho mereixen, per que ell pensava, que seriem els homes sense elles?
  19. Ja ho explicava ell allà al banc de Londres – la Moncloa - , s’havien picat de paraules amb la seva muller i ell fent l’enfada’t com no perdonant-la, deia : - Les dones les voldria veure ben lluny, sí, ben lluny... doncs, el més lluny possible,mira, per dir-ho ben clar, PENJADA AL COLL...
  21. Son gent bona com n’hi ha molta, que no faria mal ni al pa. I es condolen del que passa i no si posa fi. Deixem-los, segur que quan arribin a casa  els diran a les seves dones que son les millors del mon mentre els fan un petó d’aquells sucosos...
  22. Fins ara
 

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , , , ,

Comentaris

Soc amiga de la miriam i he llegit alguns missatges del teu bloc i ma agradat.

Cristina

Publicat per Cristina Ferrus Salvadó 05 Mai 2008, 09:14

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primavera, estiu, tardor i: