RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
30 Abril, 2008 23:00
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.-
- EN LA MON – CLO – A NO ES CLOU EL MON. - EL JU I EL JOS NO PAREN.
- Avui a la parella els he agafat que venien cap a casa. Ells, cadascun amb la seva crossa, la cama bona que diuen ells. Es feien el valent rememorant el partit d’ahir del Barça i el Manchester...
- JU.- clar que ballant la samba el Zambrotta va fer el ridícul i el mestre d’Scola anglès es va aprofitar del regalet que li feu. Desprès ni amb brandy d’aquell que bevíem el TERRY, tant bo que era a la nostra joventut, un traguet et retornava i les nenes ho agraïen, Ara beuen Ron i que vols que et digui, no els fa efecte.
- JOS.- Vas veure com els aconsellava el Ricfart, - al menys parlés en català, home, que aquí es guanya les garrofes -.
- JU .- Sí, xiulava. Però ja pots xiular si el matxo no vol beure. El M nESQUË havia d’haver sortit que tenia de jove un bon cacau i al ZAaR aquell porteret verd com granota, l’hauria fet entrar ell i pilota dintre...
- JOS.-No ho veia prou, per mi el Pujal m’agrada com parla, ho diu clar. Però has de comptar que és massa bon noi el Ricfart, que els tracta com si fos sa mare. El sentia como després del xiulet els recomanava : - Que venga el MESSI –AS, Es TO no lo hagas asiii. BOYA muévete i com es pot moure una boia si està lligada ...
- JU.- No han fet res durant la temporada i ara... Quan fèiem teatre encaixàvem fort i encara ens quedàvem en blanc. I saps tu que és quedar-se en blanc...
- JOS.- Amb futbol deu ser fer cero a cero. Mira que a molts els fotran LA PORTA pels nassos, per que ells han fotut LA PORTA al cap dels colés... També diuen que el president va DE – MISSIÓ. Deu anar a veure als de l’Africa per allò dels calers que li deuen els de la UN - I -XEF Una vergonya,però això és com allò que amb diners es passa millor les penes encara que un ensenyi les vergonyes.
- Van caminant a poc a poc i un xibal els ha fet passar una pilota a prop de les crosses. Les han sortejat i el JOS, que no hi veu massa, quasi fa sense voler una ramona que diuen ells.
- JOS .- Aquell el Rimvaldo hauríem de tindre ara, aquell si que tenia la Ramona als peus i feia gols de cullereta. Quan va marxar el Rosario ja no s’han vist gols, home. Aquell – es posa a córrer imitant al jugador i quasi cau – Bo, xato, sort de la crossa...
- JU.- A la nostra joventut els hauríem passat per la pedra.
- JOS.- Un bon set a les butxaques, que perdessin pes com les barques quan poden naufragar. Ara van tips de tot i es com allò de porc tip tomba la bàssia. I tant els fa guanyar una lliga... si tenen sostenidors i calces tantes com volen... Que és una vergonya. I de la copa, res una copa ja els diuen Begui, Begui un instant. Com que ara tenen la botella del Rom i destapada, d’una copa no en tenen per a res... I que penqui l’Eusebio, aquell que feia legia...Res home,res... El reuma que jo tinc els donaria que quedarien galdosos...
- JU.- Deixem-s’ho córrer. Treu la clau i obre la porta...
- JOS.- Ara que parles de la porta. Que facin la porta nova i que la canviïn, així no els entraran els lladres, per que amb canviar la clau no n’hi ha prou. Que ho facin com quan van entrar els que habiten ara. Van dir foc nou ... Hi van deixar quasi igual. Que se les saben totes.
- JU.- Si no obres... Que ja tinc gana JOSEP... I els macarrons els trobarem freds.
-----------------------------------------------------------------
- 122.- Tot és definitiu, o pot ser-ho, fins que se’n creï, en surti o se’n manipuli un altre de més definitiu.
- 123.- En l’univers de les dones hi tens el forn de pa establert – li havien dit per estufar-lo. Ell els contestà satisfet : - Prefereixo tenir el meu pa dins del seu forn, així no em cal pagar la llenya per calentejar-lo i tinc el meu pa calentet -.
- 124.- La inutilitat també camina i fa adeptes. No pot ser que en el mon, tot sigui útil. No caldrien ministeris de medi ambient, etc, etc.
- 125.- Rondina, rondina i canta i conta. Que et sentin i escoltin el que els fa mal i ho callen per que un no se’n assabenti quan ja no es pot tirar el salvavides al coll del nàufrag.
- 126.- No facis com el caragol que recula banya quan troba el més mìnim impediment
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
29 Abril, 2008 18:11
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- EL POLITIQUET I LES NETES .-Us he d’assegurar que eix relat va passar davant meu, Quan tres mandataris varen envair el que no tenien que envair. La gent normal va contestar arreu amb el crit al cel, però els jerarques varen seguir acomplint el fet. Encara tenim el record a toc de ma... QUI SAP SI LA CRISI QUE ENS ESGARRAPA LA BARBA ES VA COMENÇAR A INCUBAR... Avui recordo un fet que va passar a casa del politiquet....
- Un grat espectacle li han donat , al politiquet, les seves netes. Menudes encara. Entre les tres sumen solament quinze anys. – ( ara sumen el doble, el temps és temps, i els menuts creixen com a pollancs en arbriu ben abonat i regat. No, no parlem de l’aigua, per favor ) -. Capollets de vida i ja actuen com persones fetes, ai, flors obertes al vent... Que se’n farà d’elles? En sa tendra edat ja saben de GUERRA i de PAU. S’han posat fent corrua o com vagons de tren en marxa – la seva peculiar caminada corrent – pel passadís amb el crit a la boca – no sé si a la ment i al cor -, de PAREU LA GUERRA. PER TOTHOM LA PAU.
- És clar. el mimetisme. Senten converses a casa i arreu. Veuen en la tele els missatges de manifestació com si fossin gresques de la gent. Escolten i miren els horrors que causen els bombardeigs ...etc. I es sumen al crit d’angoixa... Que en trauran ? De que els servirà ? Elles s’impregnen en sa jovenesa d’un missatge decadent, pensa el politiquet.
- Ell també, entre els cinc i vuit anys va viure en sa carn la GUERRA que no comprenia. I la tingué allí, com ara la veuen elles en la tele. Ell a tocar. Elles en la llunyania. Diferent. I després la PAU de FRANCO, en deien. Similituds? Aleshores, pa de panís si n’hi havia, ara pa blanc i coques.
- La història és repetitiva. Quina PAU tindran el poble on la GUERRA hi té la cuina parada?
- PAU dels B.B.A. que és un banc de guerra. Molt diferents els sentiments i conseqüències que les condicionaran a elles.
- S’ha posat les mans tapant-se els ulls, el politiquet. Les ha cridat, joiós? I els ha fet un petó a cada una. Que més pot fer ? Ell, no ha desitjat mai la GUERRA, però, la PAU, quan la tenim vertaderament tots? Si, TOTS. Sense exclusions...?.Creu que mai i no anem per camí de roses.
- ------------------------------------
- 117.- No t’impacientes en arreglar els problemes dels altres, és a dir, del pròxim, no sigui que esgarris els teus.
- 118.- És normal. Ell té el seu i jo tinc el meu. Sí, sí. Alegries i penes, victòries i derrotes.
- 119.- Tanta safor per que un coet arribà a la Lluna, i, quan de quan els enamorats es posen morats amb la Lluna, qui sap si alguns fins eren ja a la lluna de València quan no es parlava de coets.
- 120.- Com vull que siguin els meus fills i els meus nets? El que jo he espirat sempre : ser una persona.
- 121.- Quan a la senyora vella li posaren les ulleres graduades, es preguntà ja convençuda amb el resultat de la visió que li havia vingut de sobte: - Ara podré veure la Tele, i anar pel carrer sense ensopegar amb les tifes del gossos .Que bé!! -.El aprenent d’òptic volent posar una cullerada de sucre a l’entusiasme de la senyora li digué: - I tant, fins podrà escriure a les netes i llegir les seves cartes -.- O, que bé. De menuda no en vaig poder sortir d’aprendre’n i ara amb unes ulleres... Per què
- no m'ho deien abans, si era tant fàcil, tants cops de regla als dits.... Ai, fills, ai fills no teniu perdó...
Introducció explicativa de la categoria i CANTATA A BATEA.
28 Abril, 2008 17:25
Publicat per anforsa,
POBLES
POBLES .- En eix apartat de Pobles hi entrarépoesies o poemes escrits en aquesta intenció per honorar d’alguna manera quelcom sobresortint d’ellso de les seves gents. Qui sap si com un collage.Naturalment que agrairé la vostra acceptació.És una forma més de expressar la varietat que pot dedicar la ploma a temes que no tenen que veureuns amb els altres. Que tingui sort aquesta entrada.Conto amb el recull de coses escrites i qui sap les que poden entrar en el nou concepte. Gràcies a tots per la visita.
-----------------------------
C A N T A T A A B A T E A
Composició en Acròstic.
Escrit d’Antoni Fortuño Sas.
La Torre de l’Espanyol a 18 de juliol de 2007.
Dedicació especial a la Sra. Anna Galceràn, com
directora de la Coral de La Torre, i a la meva parenta
llunyana Angelines i als seus pares en record pòstum.
Naturalment, a tots, bateanes i bateans.
................
NISSAGA -- Violí i pianoDOna’m el goig del teu somriure
REomple’m la copa amb el teu vi,
MIra’m als ulls que de Tu vull escriure,
FAcilita’m el llibre de ton destí
SOLament narra el que vas viure
- LA glòria i nissaga de ton infinit -,
SI junts caminem el camí lliure
DOna’ns a tots l’aroma del raïm.
L’HERÊNCIA - Violoncel i piano
DOt tens, BATEA, de reina i deessa.
RECculls el nèctar de ton gloriós cep.
MImes a qui el tasta amb dons de princesa
- FAma noble de vi ranci i novell -.
SOLa atrapes deliris de bellesa,
LAtent en Tu guardes passat i present.
SI en Tu no prosperà mai la vellesa
DOna’ns a tots el suc del teu sarment.
LA TERRA - Violoncel i piano.DOrava la llum teva sarmentada,
REsava la pluja terra i fullam.
- MIracles de focs argila mullada.FAvors de joia mesclen carn i sang -.
SOls casament de cap pare i brocada
LAboraran produint bon sagal.
.SIlenci en el trull, tot ho és la sagnada
DOnant al espai l’ hereu del terral.
EL TEU NOM. – Quartet de corda.DOncs tindràs sempre nous dies de glòria,
Rebent en tos braços el càntic nou.
Mil musiques encetaran ta història
- Fàcil paraula i dolça veu que es mou -.
SOLatjada de mares i memòria,
Labor de segles, premi de bon sou...
Silenci? No acut. En tens altra cabòria,
Doncs pensem exaltar sempre el teu nom.
LA DONA .- Quartet de corda i piano.
Dona: - Àvia, mare, filla o germana -.Retens en Tu la gràcia eternal.
Mires amb cor de joia la gran plana
- FAvor de la terra que estimes tant -.SOL i lluna t’han fet teulada blana,
- LA força i esperit fembra del treball -.SI mai has fallat, ara et sents ufana,
DOncs vius amb fermesa i feminitat.
L’HOME .- Quartet de corda i piano.D’ HOme tens virtuts de constants guanyades,
REra queden falç, aixada i caçut.
MIraves un dia les passes donades
FAnàtic veient-te en el nou talús.
SOliloquis has tingut en nits marrades
- LAcònica parla, treball segur -.SI avui no esperes amb les mans plegades...
DOt atrapes per present i futur.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.comunió
28 Abril, 2008 12:54
Publicat per anforsa,
General
VINT I SET D’ABRIL, DIA DE COMUNIÓ.
Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 26 – 4 – 08
---------------------
Quatre estrelles de la terra
I un astre ben eixerit
Fan la Pau, no pas la Guerra
Rebent primer cop a Crist.
L’Aloma no n’és paloma,
Ve del grec, no del llatí,
Rodoreda n’escriu llibre,
Ramon Llull, mare es deia així.
Judith en hebreu és admirada
I ara per tots quants som aquí,
Va matar-ne a Holofernes
Llegiu el llibre de Judith.
La Laia, del grec, ben parlada,
Via Làctea, llet, prové del llatí,
També que fa sonar la lira
Per que la escolti fins Crist.
La Tamara en hebreu és palmera
És lògica, però sap intuir,
Té amor per la poesia
I estima als que hi conviu.
El Guillem, el nostre astre
Té nom d’heroi pel seu fill.
Amb la fletxa encertà la poma,
Amb l’altra matà el seu botxí.
Avui, l’esquadra que formen
Com soldats de Jesucrist
Venen a rebre les ordres
Primer cop del seu cabdill.
Venen joiosos i tendres
Amb el cor net, ben vestit
Per que Déu que els espera
En son sagrari infinit,
Els accepti en seu exèrcit
I els procuri seu destí
Per lluitar contra les guerres,
Ells venen ben decidits.
Volen fer-li seva ofrena :
Cos, ànima i son esperit
Seguir les noves promeses
Fent-se germans i amics.
Així, confessen amb veu clara:
Visca, visca, visca ... CRIST.
------------------
NOTA.- Ahir,degut a l'ADSL, em va ser impossible penjar-ho.
CATEGORIA NOVA.- POBLES.
POBLES .- En eix apartat de Pobles hi entrarépoesies o poemes escrits en aquesta intenció per honorar d’alguna manera quelcom sobresortint d’ellso de les seves gents. Qui sap si com un collage.Naturalment que agrairé la vostra acceptació.És una forma més de expressar la varietat que pot dedicar la ploma a temes que no tenen que veureuns amb els altres. Que tingui sort aquesta entrada.Conto amb el recull de coses escrites i qui sap les que poden entrar en el nou concepte. Gràcies a tots per la visita.
--------------------------------
- 63.- Si ens deixen anar a la dula, sense disciplina, sense vigilància, sense..., ens trobarem que quan entrem a l’aula venint del esbarjo o esplai semblarà que ens encaixonen i els mestres son els botxins que ens posen el dogal o corda al coll. Aleshores es produeix la rebel·lió entre les dos forces, sí, un contra un disbarat, sí, contra molts ... Té totes les de perdre. Aquí comença o és el principi de la mala educació o abans ? – De menut, recordo el clatellot , el rebre el cop als dits de la regla, els llibres pesants, per la potència desproporcionada, el no deixar-nos sortir si no complíem els preceptes religiosos i, etc... Allò era una dictadura, això d’ara creieu que és una democràcia...Em refereixo a l’ensenyament per que potser aquí radiquen molts fallos en la societat. Que desprès els veiem reflectit en tot...? Fem-nos-ho mirar
- 64.- Per entrar a Internet ( tenint els estris ), no sols has de vèncer la timidesa pròpia, el pudor i respecte, si no la ignorància i la innocència tècniques que se’t presenten. És atac amb conseqüències imprevisibles. És un suspens, l’alè parada i col·legir si vas a Bé o a Mal doncs, què pot resultar del teu acte ? Per això, comediment. Collir la crossa de cec i tantejar el camí abans de caviar el peu i davant del dubte, plantar-se o enrere, s’ha dit. Ja hi tornarem si el vent bufa alisi.
- 65.-Prendre una decisió d’una decisió és normalment fàcil, ara, prendre una decisió d’una indecisió no ho veig massa factible.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
26 Abril, 2008 21:33
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES .-- Si senyor, ja tenim cireres madures. Ja se’n comença a collir. Els que en saben diuen que no faci gotellades per que es bada el fruit i les pèrdues, no cal dir. En canvi, la ciutadania industrial i polítics diuen que si que plogui i que els tregui l’estrès de damunt i poden anar de vacances sense la botelleta d’aigua a la butxaca. Que pot fer la Natura, aquí ha d e creure? No us vulgueu trobar en el govern d’aqueixa DONA per acontentar tothom...
- --El picot del pom pom ja no picava a la soca del cirerer. Volia fer-li un forat davall forcat per guardar-hi tots els secret de la seva espècie. Però el cirerer pensava d’altra manera. A ell li interessava el seu fruit. Florí a temps, no feu fred i s’aguantaren els carrassos i maduraren sense badar, ja que no plogué quan inflaven, per tant, les cireres arribaren a mercat.
La collita era bona. Els jornalers es desfeien amb la collida i abusaren. Ompliren les botigues i encara que la compra era excel·lent no daven l’abast. Dies i dies i, es clar, l’acumulació era tal que es feren velles i no sabien si retirar-les o que...
Va venir un comprador que altres vegades havia solucionat problemes amb son caleret i feu florir els nous dies. Repassà mercat i botigues i com ja sabem tots feu el imprescindible per retirar a temps la fruita. Hi havia quantitat enorme, però vella i la retirà abans que es podrís en les caixes i les llença a les deixalles no fos cas que ocasionés una vaga i la insalubritat envaís la població i la ciutadania sofrís malalties.
Els dies han canviat el destí de les cireres i del picot. -- En l’agricultura passa cada problema a demés del de l ‘aigua que ... si no et toca,rai,estàs salvat. Es com quan cau una rufagada de pedrotes gelades, que si no t’acaricia se t’encareix el fruit i et salves amb escreix, però si et toca de ple la gelada o la tempesta ... ves-te’n a penjar-te de barres al cel, tanca la boca i res d’esfínters anals, tot tancat i conservar el poc greix que tinguis que l’any es molt llarg i passar gana aprima cos i butxaca i ja en pots tenir de greix que es fon sense fer dietes ni dejunis. Els bancs, no els de fusta, si no els que tenen sempre singlot, vull dir HIPO per la TECA que els fa profit de valent, no et deixen acudir a ses festes i banquets sense veure’t el melic i els chilindrins, que ja és cosa seria, veritat company?– Si ha de caure pedra que no plogui, per que morir per morir, morir d’inanició que es més lent i un pot acabar somrient si abans es soluciona el problema i estàs salvat fins que arribi l’altra remesa de pebrots. Que tinguem salut, al menys per poder – ho contar, que ja és molt.
----------------------------------------------------
- 109.- Quan el nom propi l’adjectivem, donem a aquest matrimoni un valor on el nom, per una part concedeix a l’altra paraula el que, conscient o inconscientment, renuncia. Si parlem de PAU, Pau amb què? Si parlem d’AMOR, Amor amb què? Si parlem de LLIBERTAT, Llibertat amb què? Per tant, la devaluació és notòria. I l’adjectiu certifica i acabdilla uns valors que roba al nom que hauria de ser el valor suprem.
- 110.- Les inauguracions semblen ser pels polítics, el fer-se la foto per que els coneguin, els recordin igual com en una moneda hi graven en un costat la cara o escut o bandera per que no oblidem qui mana i ens mana.
- 111 .- Aquell, fotent-se’n deia al pastor i amo del ramat: - Ja els has donat o concedit el duret per que comencin a sentir-se independents, que per quelcom es comença ? -.
- 112.- Els polítics com els propietaris : siguin pagesos de la terra o urbanitas de cases adossades, o de xalets senyorials, etc, - defensen les seves fites com sagraris on ells tenen la clau i com a amos disposen i imposen seves lleis per més que altri, en alguns aspectes, pugui combatre amb més raó les seves prerrogatives. És el seu pal de paller, seva frontera, seva llei que és seva i no cedeixen per que cedir és perdre autoritat. Cedir és arrecular –fer-se en rera - en vers l’altre i donar el poder propi concedint sobre la propietat. El que cedeix, concedeix o dóna es fa pobre i fer-se pobre es baixar en l’escala de valors en la unitat, grup i conjunt. És arraconar-se quan empenyen i no plantar-se immòbil, sense que l’empenta del contrari o contrincant pugui moure el seu poder establert sobre quelcom.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
25 Abril, 2008 18:30
Publicat per anforsa,
General
POSTRES .- EL POLITIQUET .---Recreació d’un personatge vulgar que té idees vulgars.
- Quin goig! Una carta del ministre i a nom seu, veu la mestressa del politiquet en la porta de l’entrada deixada pel carter. Delicadament l’obre. Caram, caram, el senyor ministre, quina deferència. Ha preguntat al seu amo -que és un politiquet que diu les seves misses i es relaciona amb la crema i té amics i enemics en eixa virtuosa família i un llarg etc.:
- - Ja has sigut tu que vols posar-me contenta -, Un ...- Je, je, je -, vulgar que no diu ni sí ni no, però la mestressa interpreta, pensa en el poder del seu marit i dona per descomptat que hi ha posat la cullerada de mel. - Gràcies. Ui que guapo ets...-. Ha collit el senalló i la cartereta dels euros.. – Vaig a comprar quatre coses. Oh, que contenta m’has fet -. El marit se la mira, avui està com una vedette...
- La botiga és plena de compradores... - Es la meva - ella es diu per si mateixa. Quina enveja causarà, però que pelin fulla d’oliver com els cucs... Una vegada que pot... La conversa versa... i ella s’ hi fica dins quan esclata...- El ministre m’ha escrit carta, que us en sembla?- I treu la carta segellada per que totes, totes, totes!!! s’assabentin, però, però... – A mi també – diu la Paca, i la Maria, i , i . i totes fins la botiguera. Quin disgust! Amb els morros eixuts ha rebregat la carta i sobre amb ràbia poc continguda. On figura el seu nom i ben escrit hi ha premut les ungles, aquelles lletres han sagnat, han sagnat...!!
- Quin tràngol per aquella dona. Ella que volia, que pensava acollonir a la patoleia... de sabudes, de prepotents, de... Per que ? en aquell Je, je d’assentiment no li m’explicaves que tu, politiquet de capses de mistos, inútil que convius amb mi i pretens que sigui la teva esclava..., no intervenies en la matèria i no hauria fet JO. si, JO el ridícul davant de les meves amiguetes del cor. Per que politiquet? Per qui penses que em vesteixo a l’ultima moda, duc el millor pentinat, la cara brillant com la cera..., per qui penses que ho faig PER TU ? Ves- te’n a pastar fang que per mi no seràs ja res de bo...Per fer-los-hi la guitza a elles... Que et pensaves ?
- La mestressa té raó. No li havia de dir? Això no es fa. Tirar per terra l’orgull propi d’una dona? De la seva dona...?
- El politiquet pagarà la seva culpa. Un plat amb aigua i una forquilla fins que la mestressa enfadada li baixin els fums, per que ara surt el foc amb més força que un soplete o un forn de vidre.
- Jo diria que es disculpés, que fes l’orni, que li regali un ram de roses... roges. I que es previngui i que no parli massa, qui sap si necessita un paraigua per aturar els llamps i trons si la provoca i arriba la rufagada.
- Ai, politiquet, ja reflexiones allò de si pogués tornar arrere.... Quines coses porta la convivència matrimonial, veritat? I si acaba aquí rai.
-----------------------------------------------------------------
- 104.- Va procurar el pintor, ajuntar-se o casar-se amb la Marta. Així no li faltaria o mancaria pèl per els seus pinzells.
- 105.- Hauria preferit casar-se amb Mèrit - xolla, però s’ acontentava i es satisfeia amb Mèrit – xell .
- 106.- Més val que trobis en el punt a la teva dona que no pas en el coma.
- 107.- El peix li deia al pescador de canya: - Prefereixo viure amb el dol – or, que amb l’ am ( l’ham) que si et clava del revés et senyala mal. Per que el dolor es pot suportar, però el mal aquest et pot matar.
- 108.- El be que donen a l’humanitat la gallina, la dona i el porc, és de mèrit. Però, recapitulem. La gallina, després de pondre, surt contenta escatainant fins haver deixat l’ou per el profit d’algú; la dona, complint el seu pla mensual es neteja i es posa més maca per la possible pròxima aventura, i el porc, el maten, n’aprofiten tota la seva carn, es dóna complert sense tassa i es queda sense vida per un sempitern en be de la humanitat. Qui dona més al pròxim?
- -----------------------------------------
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
24 Abril, 2008 14:36
Publicat per anforsa,
General
- 96.- A la persona l’acompanya seva ombra i seva olor. Bé, la seva ombra quan fa sol, ara el que és el tuf ...? Clar, la suor, no és aigua de colònia, i no diguem d’altres deixalles líquides i sòlides.
- 97.- Corria més que un lladre que l’arremet la policia o que se li escola el diner del butxacó.
- 98.- Descobriria el dolç encant de la independència encara que sabés que fins per néixer depenia dels pares, del cordó umbilical, dels bolquers, de les carrutxes, i així, fent-se gran i depenent sobretot del diner, del temps fet minuts, etc. i li volien fer creure que podia ser independent, ell sabia que per quan havia viscut podia conèixer que dependria de la independència, per el que continuaria sent dependent encara que fos de la seva volguda independència.
- 99.- Donem la merda als altres com a premi per que nosaltres no ens la podem acabar?
- 100.- Allí darrera els seus ulls, en el fons del fons, naixien, habitaven i sorgien les seves intencions. També dins, en l’interior podia guardar la por, el terror, la comprensió, etc...
- 101.- Tirem sal a l’olla si és necessari, però no en tirem a les ferides.
- 102.- L’eco és l’ombra o repic de la veu ? La carícia és la sublimitat del tacte? El silenci és la presó de la oïda ? La negra fosca és la ceguesa de la vista? La insipidesa és la negació del gust?
- 103.- Quan un es queda sol en la seva muntanya es creu el més poderós. Un dia el vent i la pluja, és a dir, la tempesta ferotge el fa baixar al pla, abans no rodoli pel espenall i quedi de panxa enlaire i indefens. Allí, amb bons ulls veu que el pla és rodejat d’altres muntanyes com la seva i fins de més altes i gruixudes. Aleshores, es vol fer amic d’elles per que compren que el seu poder solitari no supera el gruix del grup de pujols, muntanyetes i muntanyases. En referència, ell era un pobret que no podia ni parlar i menys encara cridar...
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D. Sant Jordi-
23 Abril, 2008 17:14
Publicat per anforsa,
General
DOS LLIBRES -- PARE I MARE
DEL SEU FILL ANTONI . 19 - 04 -2008
-----------------------
DORMIU EN EIX LLIT DE PÈTALS DE ROSA
QUE SON CARN NOBLE DE FILLS, NETS, BESNETS
AMB ELLS ESDEVINDRÀ LA PAU FORMOSA
I L'AMOR QUE VOLGUEREU PELS CONREUS.
DORMIN EN NOSALTRES VOSTRES LLIBRES
PER ENCORATJAR-NOS SEMPRE LA LLUR FE,
VOSTRA PRÈDICA DE PERSONES LLIURES
CALI EN EL COR SUPREM DE L'UNIVERS.
CALDRAN DIES DE GLÒRIA I ALEGRIA
QUAN S'HAGI ACONSEGUIT EL NOU CONSENS:
PAU, AMOR LLIBERTAT SENSE FALSIA,
SÀVIA NOVA QUE VOLGUÉREU AMB ANHEL.
QUAN S'ESCAMPI PEL MON L'OLOR DE ROSES
ARRAMBLANT LA BRUTÌCIA VIVENT,
NAIXERA D'ENTRE EL PEDRAM I LES BROSSES
EL ROMANÍ QUE L'ABELLA EN FA MEL.
ALESHORE,S LES BOQUES QUE EREN GANA
SACIARAN VENTRES DE NEÒFITS SERS,
NOVA GENERACIÓ OMPLIRÀ LA PLANA:
EL SER HUMÀ RETRÀ INTEL·LIGENT.
NOTA.- NO HE POGUT COL·LOCAR L'ESCANEJAT DE LA POESIA TAL COM HAURIA VOLGUT. FRACASANT SE'N DEPREN. A VEURE SI A LA PRÒXIMA.
---------------------------------------------
EN EIX DIA DE SANT JORDI HE VOLGUT PENJAR AQUÍ AQUEST RECORD VIU DELS MEUS PARES, ELS SEUS LLIBRES. UN, EL PARE L'ESCRIGUÈ L'ANY 33 I EL PUBLICÀ.- "UN MENSAJE" ESTÀ EN CASTELLÀ, PERÒ EL VOLIA EDITAR TAMBÉ EN CATALÀ I NO VA PODER, MORÍ L'ANY 1934.- LA MEVA MARE VA ESCRIURE "HISTÒRIES DE CAL VINYES" ALS 93 ANYS, SI ALS 93 ANYS I EN FEU DOS COPIES CALIGRÀFIQUES. DESPRÈS ALS DEU ANYS DE LA SEVA MORT, -ELLA ENS DEIXÀ AQUÍ A LA TERRA ALS 97 ANYS AMB UNA CLARIVIDÈNCIA ENVEJABLE FINS L'ÚLTIM SOSPIR - EL SEU NET EL VA EDITAR PER LA FAMILIA.
----------------------------------------
PER SANT JORDI LLIBRE I ROSA.
--Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 13 – 4 - 07
Una llegenda preciosa
celebrem els catalans:
Doncell per noia formosa
matava un cruel drac.
........................................
La princesa del castell
filla és de monarca o rei.
...................................
Un drac que son cau és cova
que vol carn, si no la roba,
exigeix gran sacrifici
en son sagnant desfici.
Gent del tot atemorida
per salvar-ne pròpia vida
cedeixen al cruel drac
la princesa beneïda
per poder-se alliberar.
Arraulida està la noia
davant el drac, - fràgil toia -
i espantada per de més...
Un doncell d’espasa i daga
el seu coratge no amaga
i s’enfronta a l’animal.
Després de lluita ferotge
a son ventre daga allotja
propiciant bassal de sang.
La princesa n’és salvada
de ser-ne sacrificada
en trist holocaust sagnant.
i el doncell rep recompensa...,
la princesa en ell sols pensa:
L’Amor en ells ha triomfat.
--------------
El llibre conta llegenda.
Dels catalans n’és prebenda
que imaginari ha escrit
i la sang del drac exposa
l’olor suau de fèrtil rosa
que en floreix el mes d’abril.
------------------
Avui, un llibre compreu-ne.
Una rosa regaleu-ne.
Cultura i Amor units.
------------------------------------
SENYOR, SENYOR ...Senyor, Senyor...,
Quan pugin les mosques de bon matí
a obrir-ne les cortines de ta cambra.
Quan encenguin el fort llumí
que tot el terral neguitós clama.
Quan s’estripi el vel transparent, fi
que es com un mar blau que empara.
Quan la lluminària tota sigui aquí...,
pregunta a les mosques si el coixí
de la terra és amb bonança,
i et diran que per qui baix
toquen tots el contrabaix
que omple d’horror greixós l’ànima.
Que els humans, els teus germans,
arrasen rius i mars, barrancs i muntanya.
Si no t’ho diuen to dic jo
que ho pateixo cada jorn
nit, matí, dia, tarda i vesprada.
Senyor, Senyor...
Quan al migdia t’honorin les abelles brunzint,
servint-te amb patena d’or la bresca
- romerosa mel i cera fina - lluint
per que ta boca es clogui en sa menja.
Quan la taula allotgi copa i suau vi
que junt amb mel i pa fins l’àngel vell mastega.
Quan havent dinat vagis al llit
no dormis migdiada, tingues delera,
guaita al balcó que mira lluny del dit
posa en marxa ta infinita ciència
i baixa o envia l’arcàngel del teu crit
i parla serena...
i mana i ordres promou i seré condemna
Que ningú treballa per Tu,
Ni un de sol fa sa feina.
Tothom el profit a rebost seu s’endu
i no preguen i donen delmes, ningú hi pensa...
S’han tornat endurits, càustics, bruts,
no sembren blat, panís i cap d’ells rega
la flor i dallen la poncella,
perverteixen als menuts
o els tracten, si no fan el manat, com bèsties.
Senyor, Senyor...
Quan ja es faci nit, i surtin els escarabats
dels taps que clouen els petits forats
que la llum donen les estrelles
i escampin llengües de celístia d’elles...
Quan arribin terra cobrin mantell blanc daurat
besant el desig de Tu a tes meravelles...
Quan beneeixi la claror la foscor de terra i mar
que no embraveixi i que cridi a rebat
per que tothom busqui perdó d’ulls i celles...
L’aigua dels rius d’amor s’ha assecat.
no hi ha concòrdia de bens ni pastorelles.
El llauraor ressec, terròs i estivat,
i el foc immoral arrasa els termes.
Tingueu pietat en la nit,
que s’escoli eix infinit,
que retorni la Pau a les eres
i que la voluntat ompli les llars
de llibres d’indulgències de vostres creences
i tot sigui com abans d’eixes tempestes
i que fe, esperança i caritat
regressin a poblar eixes terres.
----------------------
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
22 Abril, 2008 18:33
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES .- EN LA MON – CLO – A, NO ES CLOU EL MON.
- Al JU i al JOS els he agafat que pujaven les escales retornant del banc de la MON - CLO - A. Anaven xarratejant i no volia el meu esperit - que no el veuen -, destorbar-los, abans al contrari, m’interessava gravar la conversa quan s’aposentessin al sofà propi veient la tele... ( Ja recordem que el JU es quelcom sord, i el JOS necessita gots de vidre davant dels ulls per veure una mica clar el que l’envolta, ara xerrar, bueno, de pel·lícula un Martinez Soria o, en fi.. ) He passat davant com dic, hi el posat el cul espiritual en una cadira i he esperat que les crosses arribessin a la saleta ben moblada. Esbafegant una mica com màquines de tren de vapor han arribat i s’han situat. JOS, que no hi veu gaire, ha engegat la tele..., però extasiar-se en la contemplació, no és per ell...Però sap disculpar-se.
- JOS.- Quin canal vols, a mi no me’n interessa cap, pel que fan... Bunyols sense farina. Vull dir pitreres, cuixes i llavis carnuts que no podem haver
- JU.- Tu, no, però jo si.
- JOS.-...La colilla encesa en la canal i com botarien... Res, misèries... Que te’n sembla del que deien del Alonso...
- JU .- Que aquest any ho té magre amb la RESSOLT...
- JOS.- Es que mai me captes. Jo em refereixo a l’antic ministre de Defensa, que ara l’han posat de Portantveu...
- JU.- Noi, que l’any passat li va fer la guitza aquell el HA – MI – EL – TON, i aquest any que amb la RESSOLT ho tenia xupat, ara el cotxe no l’encerten. Res, jocs de crios, però la morterada que s’endu ja la voldríem...
- JOS.- Això de posar el Alonso de Portantveu potser si que al govern li farà propaganda gratis per aquest circuits de Nostre Senyor..., Se les saben totes. Oh, i ara que hi penso, l’altra Portantveu també es d’això dels cotxes, sí, home. Ai, coi! No es diu com el Carlos?
- - JU.- Estic distret, quin Carlos? El de cal Buberol ? .
- - JOS.- EL Sainz , el Sainz
- -JU.- Em sembla que no li diuen Sainz, si no Saenz...Que una E és una E, i una I, és una I.
- -JOS.- És igual. Ella ja té la I del seu marit i la E, doncs de Espanya que és del Pom, Pom...
- -JU.- Pom, pom ho fan els tambors de marcar el pas. Vas veure a la CHACON com passava revista?Hem sembla que val aquesta noia. Valenta, fill meu, Amb feo a la panxa...
- JOS.- Feto, feto és diu, aquí i a tot arreu i no feo. Si et sent la dona ja et fotrà. Morros una setmana i no hi tornis .Ja saps que se la estima a la Carme. Aquesta noia es capaç de fer posar a un exercit cos a terra i passar-hi per damunt. Ja ho ha dit el Rosendo que ella acabarà amb el masclisme i tot serà Pau i roses... I aquelles dentoles, Juan, que les estreny amb ganes
- - JU .- No la vull massa a prop. Aquestes femelles... Que no me’n fio...
- JOS.- Doncs, l’Alonso, no el dels cotxes, si no l’altre vaig veure que li dava consells. Un pardalet que se’n ha assabentat, aquest matí em deia que li va dir: - Abans de fer CHAC, noia, mira ON... Que s’ho diuen tot. Les preparen... Tot sigui per be, que deia aquell. Per que ara amb tantes dones al govern, qui farà les truites... Ara no ho sabrem.
- - JU.- Potser llogaran al Arguiñano.
- - JOS.- Que dius ara, al Arguiñano? Al del BULLI, al Ferran, per truites i ferrar ous, és indicat.
- -JU.- SI...Creu-t’ho, per indicat l’Arguiñano que sempre posa PEREJIL que diu ell i sempre fresc i verd, es veu que dona gust als plats. Que se les saben totes. No ho son com naltres...
- JOS.- ...Que no hi veiem de cap ull...
- El Juan ha apagat la tele i tocant-se el tressero, ha plegat veles i amb la crossa ha posat en marxa el tren. L’altre torcant-se les ulleres per veure-hi més no ha aconseguit reduir les diòptries. Fastiguejat ha collit la crossa i ha fet camí cap al plat de patata i bleda que l’espera. No ens ha dit adéu, ni ha vist que els havíem pispat la conversa. ADEUUUUUU.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
- 93.- Podrien passar uns cables ben gruixuts des de el Sol a la Lluna,- coses més difícils s’han fet -. I en ves de donar la Lluna aquesta llum blanca la daria potent i segura com la del astre rei i per la nit ens estalviaríem el rebut de la llum i no contaminaríem. Però els polítics que son això polítics, per molt que els científics els posin bones idees davant dels ulls o ulleres cap d’ells en fa cas. Deuen pensar que què farien per les nits si les nits fossin dia – figurem- nos vint-i-quatre hores de dia i cada dia -. Quin canvi més gloriós hi hauria, fins no ens caldria dormir, o en els dormitoris hi sobrarien els matalassos... I diuen tots ells que faran canvis quan manin. Que ens creguin i ens facin cas i a la feina. Això seria un canvi, un bon canvi i profitós. S’hauria acabat la contaminació ? Jo penso que canvis així a algú no convé i deu ésser algú amb molt de poder...
- 94.- Els buscaven i no els trobaven. Un poli estordit i castellà per més senyes i que casualment portava un mapa i fent-se l’interessant l’estengué damunt del capot del cotxe i davant del seus superiors que no creien que un simple poli els pogués donar una lliçó, va senyalar un lloc i digué . Paki – están. Tots van mirar atropellant al poli que havia tingut una visió tant brillant. El poli es sobreeixia content com un gínjol. Amb tota il·lusió, com si fos una cosa excepcional deia :- Paki - estan, Paki – estan. – Han passat dies i encara els busquen i no els han trobat No devien estar a Pakistan. Seria una casualitat que un poli encara que ben intencionat els localitzes solament obrint un mapa.
- 95.- L’aigua es cola ràpid en l’arena. Un infant ... és com arena verge. A un infant... donem-li aigua potable.
technorati tags: perejil , truites , bulli , chacon , alonso , arguiñano
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
21 Abril, 2008 18:09
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- EL COTXET QUE PARLA.
- No sé si a vosaltres us ha passat mai que el cotxe ens avisa que si els neumàtics, que si el fre, que si el gasoil, que si...., moltes coses les preveu i ens posa en alerta, però que us parli i us digui coses importants, ratllant l’oportunisme del moment i ser-ne inoportú, son figues d’un altre paner.
- El meu cotxet, la xiblada de casa l’anomenen de nom Roget – hi ho és -, i de cognoms o llinatges, mira per on, Petit i Valent. Ja el tenim batejat. Ara aquesta propietat que tenen tots, la té i a demés em parla i m’exigeix. Que no hi doneu crèdit? Val, val, per vosaltres feu.
- Fa un temps que va haver-hi eleccions al Parlament de Catalunya. Bé, fins aquí no passa res. És extraordinari que quan em dirigia a votar i per fer-ho, entrar en el col·legi electoral, ELL, que estava aparcat a tocar de la porta d’eix lloc, al passar per el seu costat em crida suaument i em diu :
- - Noi, posa les claus i engega que jo també tinc que entrar a votar -. Quasi que de la sorpresa em desmaï-ho o el cor em falla i em dona un patatús i em quedo més llarg que un dia sense pa. Refet del primer ensurt, quasi sense fer-ne cas per que pensava, m’he tornat lelo o és veritat que el meu Roget em parla, ELL, remata la feina i torna a llençar la seva veu :
- -Mira, fill, si no engegues no puc entrar, o sigui que mans a la butxaca i treballa que per això et serveixo i no vull que diguin que jo no voto i no tinc dret a... -.
- N’hi havia de fer cas? aquí els cotxes no voten que jo sàpiga. Però abans que faci un escàndol m’apropo més i amb veu calmadeta i res d’estridències li dic : - Aquí no voten los cotxes, ni en lloc. Ara això sí, passeu la ITV ...-.
- – Com s’entén que no voten els cotxes, jo a Barcelona, amb el meu amo anava a votar, i tant,...-. – I quan et miraven a la llista – m’ho prenia a xunga – també hi erets, és clar, si home...-. – Que no tens memòria ? El que val per a mi és el nombre que porto visible i que et demanen els mossos quan et fan parar, eh, mutxaxo...-.
- – No t’enfadis – vaig pensar que Petit, però Valent i no volia que fes un espectacle, per això estan els circs. – Val, tens raó. Però confessa’m el secret a quin cotxe o marca votaves – Jo pensava que no sabia qui regnava i aquí el faria caure del ruc. Però la sorpresa... – Mira, abans votava la P, es a dir a PUJOL, i si em donava la gana la M. o sigui MARAGALL. Que et sembla...? -.- -
- Si, ja veig que portes una M i una P, si senyor. Però ara, aquests dos personatges estan a la reserva i ja no et serveixen, diguem a qui penses votar ara, per que et veig molt fantasiós -.
- - Doncs, mira, puc triar... O Pep Montilla o el Mas. Au, posa les claus i a la feina que no hi hem d’estar tot el dia....
- No sé, no sé. De vegades hi ha sorpreses que no les acabes de pair. Que el Roget parli. Caram,..
- ..................................................................................................................................................
- 60 A.-Estalviava de boig. Comprava baratet. Ai ! Els calers, qui i com un se’ls gasta? Com que el resultat no era l’adequa’t tornem a comprar i gastar abans no es faci de dia. Tot sigui per no gastar.
- 61A.- Quantes vegades parlem per parlar? Per moure i satisfer la llengua? Si una vegada de cada deu ens callem o emmudim, és possible que sols diguem nou tonteries - si es que diem tonteries- que si fos en diners fora un bon tant per cent. Com ompliríem el cte. corrent ? Possible,
- 62A.- Donar un caramel a un menut és donar dolçor al paladar del nin, però, a demés, ens hem fixat que el somriure d’ell adquireix en nosaltres satisfacció vivificant d’agraïment parangona amb la felicitat o quasi ella mateixa que se’ns presenta amb el somrís o paraula del infant. Fer feliç un altre ser és augmentar el nostre goig personal.
technorati tags: Pujol , Montilla , Maragall , Mas , Parlament , Catalunya.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
20 Abril, 2008 21:12
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES .- Converses de dos vells quan tornen a casa de la MONCLOA.
- Consogres de parentiu vivien en la mateixa casa. S’havien fet grans i el treball físic no els anava massa per que ja n’havien fet prou abans de jubilar-se. Ara arreglaven l’hort per viandes per casa, i vigilar altres coses per que als joves no els passes de llarg.
- Els sobrava hores per anar a la Moncloa, el lloc, no el nacional, si no un racó del poble on es reunien, sobre tot el homes, ja de la tercera edat, que les cames no els tiraven massa, però cap i llengua eren al seu lloc.
- El Juan era dur d’orella, no sord, si no aquell problema de conveniència que si no convé no se sent ni s’entén. El Josep duia ulleres i el beure, aigua i vi era el seu, ara el veure-hi li anava ample i li queia del damunt i, és clar, li causava més d’un problema.
- Quan arribaven a casa de la conlloga amb els amics, engegaven la tele per assabentar-se, per estar al dia i asseguts a les butaques pròpies – cadascun la seva, això si, per que els dos tenien el cul delicat i se’l col·locaven sempre adequadament, ja tenien el motlle fet -, Doncs, com dic, ben repapats començaven les converses tallades al retirar-se per esperar l’hora de la menjada principal.
- (Anomenarem JU, al Juan i JOS, al Josep. Així veurem si ens entenem. El quasi sord es el JU i el curt de vista el JOS. A demés al JOS li agrada llegir com els xinos, de dreta a esquerra i diu algun disbarat que el JU no entén de vegades. ) Comencem que va per nosaltres.
- JOS.- Coi, coi això del reuma.
- JU.- Que et passa? Que el COI rema? I tant si rema el COI, sort en té del SAM. Vull dir el vell SAM aquell del Bar – cel – Ona... Que sempre ARRANCa.
- JOS.- Que em fan mal les cames, coi, home, coi. No et parlo del COI
- JU.- He entès COI i per això t’he contestat.
- JOS.- Hem sembla que té raó l’Albert d’allà de la Moncloa, Ja els ho diu el Papa i tothom que a Pequín estan en pecat, en fi que el pecat el tenen a Pequín. Però qui posa el cascabel al gato, eh, eh
- JU.- En ves de parlar del gat dis-me: Que han contestat de Pequí?. I que han dit?
- JOS.- Que vols que diguin? Que les multinacionals allí hi tenen molt a fer i algun grande deu voler fer el tonto per veure si els convens de que si la matança de BIT – ET es dona i segueix, els ordenadors que necessiten del Tib-et, vull dir del que Te – BIT, no, no, que els xinos si maten tots els BITS, deixaran de fer aquestes caixes tontes i molts de nosaltres, els pobrets, ja ens podem acomiadar d’Internet per que el tindrem internat.
- JU.- El que et dic que ja s’ho faran. Jo no hi monto a la Division Azul, que ara en diuen Cascos Blaus i que facin els jocs amb cartes o amb bit-lles si no tenen Bit. A la nostra edat...! Jo no em mullo la panxa per dingù.
- JOS.- Es que no podràs mullar-te-la. De on trauràs l’aigua si no raja l’aixeta, i ni deixen regar l’herba ?
- JU.- Sort ne tenim de l’Erbre, que si no les pasaríem magres.
- JOS.- Et dic que no deixen regar l’herba...,carallet.
- JU.- Que t’empatolles de l’herba, ara em parles dels fumarros de l’esternut? Del Hat--chís ?
- Naltros amb vi ranci en teníem prou per passar una bona nit ,i ara, tot es fumarros i pastilles de sta Teresa, aquella que resant s’extasiava. I mira com va la joventut.
- JUS.- Juan que jo et parlo del problema de l’aigua que és molt grave. El que deia el Rosendo, que ell es cura les morenes amb pixum hi si renta les mans també i les té fines més que una vedette del Molino. Per què no ho podem fer tots i estalviaríem un fotimé de llitros d’aigua. Res, que hi ha un desconcert, sí, un desconcert. Escolta bé, mira, diu que ara volen la RUINA (Roina) per tots, que ens portaran la RUINA amb això de l’aigua.
- JU.- Amb les pensions que cobrem, i els fruits com van i l’aigua... Tapat Josep...
- JOS.- Que si seq – era aquest país, ara amb la sequera farem posar el vi car i..., que tothom begui vi i el problema arreglat... Collonades !!
- JU .- Tu somnies borratxo. Es veu que vols fer més rics al Llac i al Serrat que per aquí dalt ho tenen ple de trulls de vinatxa.
- JOS.- I els calers de on els treus per comprar botelles de trago i mig que valen una carterada plena...?
- JU.- Em sembla que ens crida la dona per anar a dinar. Que el rau rau no para, a veure si el tranquil·litzem. Au, Josep, apaguem la tele que no fan res de bo, ja ho has vist i ...
- JOS.- Hem d’estalviar consum elèctric en la nostra societat de consum i benestar.... Me’n foto de tot el tinglado que ens munten aquests pallassos... Fins l’aire per respirar haurem de pagar, i vinga impostos... Ja tenim una bona guerra, no el Guerra... Això de les teles acabarem apagant-les com un misto, bufant... Així...fufb...fubf... Que coi de mando a distància, ... Que no veus que tot progressa a marxes forçades, ... Falta aigua, dons n’he portem...!! Un cos nou de bomberos per portar aigua a la capital muntarem , amb això hi guanyarem, si, home, sí.... Portar aigua i apagar focs... Abans amb el bujol, bevíem tota la colla i apagàvem el foc i el caliu a l’hora de plegar i fins fer cendra... Ai, retrons...
- JU.- Que deies...? Que trist es ser sord, mareta meva volguda...
- El Josep no para, ho arreglaria tot a casa dels altres, és un superman. I el dia que es posi de seleccionador, ala ....estem perduts.
- Ja no el sento. Deu omplir el pap que ja es hora. Adeuuuu...
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
19 Abril, 2008 21:09
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES -. D'ORDINADORS VA LA FESTA, QUE APROFITI..... A QUI ?
- El menut ordinador li deia al gran i potent ordinador : - No et donis tanta manya en produir discursos pel nostramo, tant sols ha començat la legislatura, home...-. Treballador incansable el grandot tenia dins seu ja preparats els discursos de quatre anys de mandat del seu amo. – Feina feta, no hi ha destorb –deia satisfet.
- En sa joventut, lector incansable dels clàssics literats i dels moderns i contemporanis estava al dia en la construcció de les pàgines lectives del seu superior. Alguna rectificació, sempre a temps, deixava en tot cas boca badats als opositors i positors.
- El menut, que era sols com un uixer o conserge, però, així mateix, acaparava secrets,badomeries que circulaven per la zona de sa influència. Ell s’assabentà que el seu superior, es a dir, el cap de govern tenia obertes les bosses del diner i que amb seves mans entrava a sac, com un corb o picot fent canviar la història d’aquells diners. Millor dit i comprés, se’n apropiava.
- La justícia, dona fal·laç, posà el nas i mans en el afer i just trobaren les bosses canviades. Les que devien estar baix la custòdia del cap buides i foradades per les ungles sense escrúpols. La balança justa justament manà. – Si te’n vols sortir amb bé d’eix episodi diposita tres bosses plenes a la meva ma -. Que content es ficà el cap de govern !! Ni restaven trenta al seu favor. Se’n assabentà d’això el conserge i digué al literat : - Quins discursos faràs ara per tapar el forat de les bosses? El teu mandatari és ric, molt ric i ara pot pagar-ho tot, fins arruïnar als contrincants i contraris. Fins apujar-te de categoria i tracte més solemne i distingit -. Doncs, mira donaré les gràcies a tots per que en quatre anys he aconseguit fer ric al meu amo amb els meus discursos que han embadalit a correligionaris i opositors. Els he distret de manera que no s’han dat compte del sotrac de les bosses i no han pogut acusar de lladre al meu amo per que jo els desfeia tots els arguments. Així amb un tant per cent del que s’ha apropiat ha disfressat el desfalc i que el votin per quatre anys més -.
- – Bé, com que ell es ric tu també ho ets, o no? Per que si no et paga amb escreix pots fer-li pota de gall i en el pròxim mandat retornar-lo al principi de la seva misèria. Vull dir que el tens baix el teu pal·li per que no el mulli cap tempesta que es pugui presentar –.
- - El que em dius és interessant, però vull parlar de tu i amb tu en secret. És important. Donar-te les gràcies per tenir la delicadesa d’esborrar totes les proves concloents que m’afectaven a mi i a ell. Sense tu no hauria pogut arribar a la meta en un assumpte difícil i feixuc com aquest. No tot es fer discursos bons,no !! Des d’ara et nombro ajudant meu i naturalment amb el sou que tu vulguis, per que ara no s’ha de fer ric nostramo sol, NO, ara ja som tres i a parts iguals, al fi i al cap, si no fos per nosaltres, que faria aquest tontet?-.
- Ja sabia d’es d’ara que fora secretillos de passadís i badomeries de rentador. Havia entrat en la plèiade dels ricatxos nou vinguts, que tant de greu sabia als rics d’herència que veien mermat el seu riu i feien esforços de flaquesa per controlar la situació de la seva aigua que se’ls escolava cap a camps de cultiu contrari.
-----------------------------------------
- I que les bromes portin aigua, si els plau.
- Nota.- Recordo que abans es deia : No gastis bromes que porten aigua.( Plors. Bé com que el plor en porta d’aigua, quin miracle.. !! )
- ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
- 4.A- Telegrama a Bush, aquell home dels EE.UU. de part dels talibans : .- Os envio dos tartas para que seais felices. – Os ama Bin Laden. Al segell es pot llegir la data d’enviament : Onze de setem...
- 5.A- Per anar en aquell grup havies de tenir una plaça – hagués set un pis, encara ! Una plaça al seu nom no la té qui vol. De vegades ni un súper estrella
- 6A.- Quan et diuen No, No ho facis, no se’t exalta l’esperit de contradicció que portem tots dins i dius, doncs, Sí, ho faig ? Som així. Això d’analitzar primer abans d’actuar es quelcom que deixem pels altres, els monos que es rasquen el cap fent veure que pensen...
- 7.A- No,es que no...Davant no veus cap dificultat, ja no et persegueix ella, la emprenyadora, la que sempre la tenim vora nostre ...Què feliços!!... Però, pensem que en un segon n’hi ha prou per que se’ns presenti i amb tota cruesa i virulència ens declari de nou l’estat de setge o pot ser la guerra.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
18 Abril, 2008 19:06
Publicat per anforsa,
General
El Juan havia arribat a casa cansat. Era dijous i el següent dia li esperava feina delicada i que no podia ajornar-la. Era mecànic de cotxes. En el taller on treballava eren : un com ell, la secretaria i la dona del amo, i el propietari del negoci, també treballador. L’amo no hi havia estat en tota la tarda i el cúmul de treball era enorme, anaven pesats, per això per avançar feien hores de més per quedar bé amb els clients. Al no ser-hi el Cristòfol i Cruanyes de cognom, va preguntar a la mestressa si li donarien per les festes que s’apropaven,- un pont -, quatre dies més per treure’s una mica la ronya del damunt i amb la colla fer una sortida per netejar les idees.
La mestressa li contestà que això ho reservava pel Cruanyes. : - Pots comprendre-ho, tu mateix, hi ha molta feina, però Cru-anyes...
No li satisfeu massa la contesta i es posà un xic nerviós. Necessitava l’esbarjo i encara que mai el Cristòfol -que ell deia -sempre l’havia tractat com amic, que ho eren, la seva muller, no sé, no sé... A l’hora se’n anà cap a casa amb el dubte de la concessió afirmativa, amb el cansament al damunt i amb la previsió d’un divendres per quedar planxat si volia complir amb lo promès als clients.
Tot arribar a casa, allà per les deu del vespre, després de fer-li un petó a la muller, li explicà el seu dubte. Miraria de sopar amb una esgarrapada i a descansar sense veure cap programa dels preferits. Volia carregar piles. – Bona nit -. – Bona nit, dorm tranquil que no t’amoïnaré...-.
Abans de no res roncava a gust. La muller el sentia i pensava que cansat està....
En la profunditat de la dormida se li presentà el somni. Era en una sal de jutjat. Veia les togues negres de jutge, fiscal, advocat acusador, el seu, el defensor... Aquest,- no havia començat la cerimònia-, li parlava suaument a l’orella donant-li consells, com si fos les ultimes paraules que percebria. Ja el jutge, un personatge amb barba blanca com un got de llet, va dir que tot allò començava. Al costat seu el Cristòfol amb una cara seria se’l mirava amb altivesa. Ell es sentia atordit i confós. Ja no sabia qui parlava. El fiscal devia ser L’acusava de demanar vacances, ell no comprenia, Com ho podien saber? Mirava en torn seu i la mestressa no hi era, es tornà a girar mig d’amagatotis i la veié asseguda amb cara d’extremunciada, com si ell tingués la culpa.
– No es giri, -va dir el fiscal -, atengui...i contesti a les preguntes. Vostè, -menys mal que em tracte bé – Quan es troben al matí a les set abans de començar el treball, allí en el bar es beuen un cafè? - . – Sí, per què, que no el podem beure? -. - Digui solament SI o NO -. Cames i genolls es posaren a tremolar. – Segons ens diu l’acta fa tres mesos que s’aturen al bar. Quan de temps estan allí, un quart d’hora? Digui SI o NO -.- SI, més...-. – SI o NO -. No sabia si tornar a dir SI... No digué res per que no li sortia l’aire per pronunciar cap paraula, es sentia petrificat.
– Així, jo l’acuso culpable de voler que li donin vacances quan ja ha rebut cada dia un temps computable i a demés un diner diari del preu del cafè que compensa el salari que hauria de cobrar.. Jo el trobo com a culpable i exonero al seu amo de concedir-li vacances pagades ja que les ha percebut d'antuvi -.Va sentir un galimaties de paraules, no sabia qui parlava. Aquell home de la barba de llet se’l mirava i semblava que li deia fort com quan cauen llampec i tro junts i que ressonava en el cap, pulmons, ventre com si hagués d’explotar... CULPABLE, CULPABLE, CULPABLE...S’havia despertat el Juan. Els peus fora del llit. La muller, : - Que et passa, Juan... - . – Que soc culpable de demanar vacances, que no me les donen, ... ho ha dit el jutge..., que... -.
- Anem, Juan, rentat la cara que t’anirà bé. Has somniat, ho has somniat,...-. – No, que tu no hi erets que m’ho ha dit... -. L’aigua que la muller li refrega per la cara el retorna en sí...
------------------------------------------------------------------------------------------------------------Son quasi les set. Va cap al bar. El Cristòfol i el company l’esperen. El Cristòfol li diu al Juan : - Ahir la dona em va dir que voldries vacances... Te les hauré de donar. Tots ens les mereixem Tancarem el taller aquests dies. Tots necessitem una mica de descans per que no parem... - . – Ai, Cruanyes, vull dir, Cristòfol...
--------------------------------------------------------------
Nota.- Acuarela de l'autor del bolc. -Roselles i llicorelles -05
---------------------------------------------------------------
1A.- Quan a un el subvencionen,etc, és que el consideren pobre i, a demés, esclau de les decisions dels de la piràmide? 2.A- Les religions ens diuen que siguem tal com elles volen que siguem, és a dir, millors, sense faltes ni pecats, així amb el decés anirem a un lloc millor encara que el que tenim ara.Les empreses ho han copiat en sa política de treball, hi ens posen robots per que estem millor. Però qui paga la Seg. Soc. el treballador de a peu o el robot? La Seg. Soc. no farà figa i aleshores què... al cel qui hi anirà? Tots mirarem el blau del cel de garres enlaire?
3.A- No parlava massa clar, al ordinador hi pronunciava orinador. Preguntarem per que no deia PC.? Hauria set pitjor, per ell significava Pet ,Caca. Escatològic !RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
17 Abril, 2008 16:38
Publicat per anforsa,
General
ROSELLES, LLAVIS DE NOIA.
escrit per A.F.S.gener 2002.
-------------
En el mar bellugadís
de blat i ordi vibren
les roselles.
En ses puntes
glands guarnits verd.
Becs picant el cel
en busca d’aures,
empesos per elles
en joiós vaivé.
prepuci obrint i arremangant
i surt seva rialla
com gosets amb llengua fora,
com xibals xoles
amb bragueta oberta
per on guaita camisola.
Traient, al vent, poc a poc,
llengua sedosa
que inicia el pam i pipa
del que serà son llençol.
Paraigua que obre
la forquillada
i, van, distretes desfent
de sa roba els plecs.
Quan llencen ales
de papallones,
ses colors vibren
diferents.
Banderoles de fi paper...
Tels de ceba
rosats, blanc gris,
morat, vermell sagnós,
estendard al vent
Escrinys plens
de diamants de vida.
Copes de gèrmens vivents.
Calzes en rebulla,
minúsculs botonets, sorra negrosa,
que, destapant tapa,
surt la llavor progènie
que s’escamparà pel camp
per renovar vida.
Avui, roselles mares,
antuvi en cicle fèrtil filles
sa nova vida no veuran.
No besaran seva canalla,
ni culatxos rentaran.
Efímeres vides.
Gland, prepuci, grànul, botó,
llençol, llavor
per reproduir l’espècie
i morir abans
de besar el fillol
Ressecada,
cremada
pel vent i el sol
sense pietat.
88.- Deixem-nos contaminar per l’emoció positiva del moment, no estanquem el riu i apartem el sentiment que ens embarga.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
16 Abril, 2008 20:34
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES .- QUINES BROMES, UN ESTATUT VAL MÉS DE VUIT PESSETES.
- Està tot el nou Estatut del Estadet poblerí en vies de créixer. Quan l’empresa va néixer tots volien fabricar els seus articles i com en un guió teatral hi posaven ats, ets i uts i punts i comes i encara molt més per que els actors no tinguessin dubtes.
- Quan el tingueren arreglat digueren: - Ha quedat molt bé -. Com que els empresaris necessitaven diner, ensenyaren el projecte al pare, padrí, tiets i fins a les empreses contrincants per fer adeptes i , a l’inrevés, els pararen els peus: - Aquest, aquest, aquest... articles no es poden fabricar o sigui que fora de l’estadillo -.
- El guió va ésser retallat i fins es sentiren insults als que volien fer pa sense blat. Com que no s’entenien ho posaren a la consideració dels vells i caps grossos i advocats de cap de marge que entenien de tot allò. Alguns es queixaren:
- - Això sols fa que endarrerir l’estrena de la fàbrica i la vella que tenim no serveix per el que hem de fabricar i ens demanen els clients -. Però com que els vells, son vells i no poden córrer, resulta que la cosa està parada i en mans del immobilisme.
- Veurem si quan faci bon temps les crosses caminen, és a dir, es posen en marxa per acudir a la cita o que els hi portin amb anganilles, i per favor, resolen amb bé i prediquen a favor dels amos de la fàbrica.
- No és per res, no, una fàbrica nova és una fàbrica nova i els resultats seran millors i tots hi sortiran guanyant, amos socis i treballadors... I, si els contrincants volen copiar...? doncs, tindran elements de judici en els beneficis o pèrdues de la nova fórmula de fàbrica.
- Au, deixeu-los hi fer, que tots hi guanyem... I si s’esbarren, que deia aquell,va per ells.
- Que voleu que vos digui, el NO en quasi tot és fer pensar en el Sí al contrincant. Després venen els ressentiments, enfrontar-se i al fi baralles i fer pensar en anar a posar la fàbrica en altre lloc.
- I aquí en fan falta de fàbriques noves, que ja venen els xinos...
- .....................................................................................................................................................
- 81.- Jo no fumo, però em fumen. Així s’estalvien de comprar el cigar o tabac de pipa.
- 82.- Si no et treus mai de davant del ulls les ulleres de sol, et passarà com a la senyora que no fa top less, és a dir, no es treu els sostenidors a la platja i el dia que ho fa, sembla que tingui a l’ombra les tetes com si davant del sol hi hagués un núvol o al revés ?
- 83.- Escoltar des de un racó o a trascantó pot portar-nos – si ens descobreixen - a perdre per sempre l’amistat, potser per que l’amic a qui espiem ara sap com es vessen al públic les seves opinions que considerava quasi en secret i confidencial.
- 84.- Li tiraren un got d’aigua a la cara i l’aigua va rebotar i caure pel pit avall de l’interfecte. Després li digueren : - Quina cara més dura, fins l’aigua hi rebota -.
