POSTRES .- Converses de dos vells quan tornen a casa de la MONCLOA.
Consogres de parentiu vivien en la mateixa casa. S’havien fet grans i el treball físic no els anava massa per que ja n’havien fet prou abans de jubilar-se. Ara arreglaven l’hort per viandes per casa, i vigilar altres coses per que als joves no els passes de llarg.
Els sobrava hores per anar a la Moncloa, el lloc, no el nacional, si no un racó del poble on es reunien, sobre tot el homes, ja de la tercera edat, que les cames no els tiraven massa, però cap i llengua eren al seu lloc.
El Juan era dur d’orella, no sord, si no aquell problema de conveniència que si no convé no se sent ni s’entén. El Josep duia ulleres i el beure, aigua i vi era el seu, ara el veure-hi li anava ample i li queia del damunt i, és clar, li causava més d’un problema.
Quan arribaven a casa de la conlloga amb els amics, engegaven la tele per assabentar-se, per estar al dia i asseguts a les butaques pròpies – cadascun la seva, això si, per que els dos tenien el cul delicat i se’l col·locaven sempre adequadament, ja tenien el motlle fet -, Doncs, com dic, ben repapats començaven les converses tallades al retirar-se per esperar l’hora de la menjada principal.
(Anomenarem JU, al Juan i JOS, al Josep. Així veurem si ens entenem. El quasi sord es el JU i el curt de vista el JOS. A demés al JOS li agrada llegir com els xinos, de dreta a esquerra i diu algun disbarat que el JU no entén de vegades. ) Comencem que va per nosaltres.
JOS.- Coi, coi això del reuma.
JU.- Que et passa? Que el COI rema? I tant si rema el COI, sort en té del SAM. Vull dir el vell SAM aquell del Bar – cel – Ona... Que sempre ARRANCa.
JOS.- Que em fan mal les cames, coi, home, coi. No et parlo del COI
JU.- He entès COI i per això t’he contestat.
JOS.- Hem sembla que té raó l’Albert d’allà de la Moncloa, Ja els ho diu el Papa i tothom que a Pequín estan en pecat, en fi que el pecat el tenen a Pequín. Però qui posa el cascabel al gato, eh, eh
JU.- En ves de parlar del gat dis-me: Que han contestat de Pequí?. I que han dit?
JOS.- Que vols que diguin? Que les multinacionals allí hi tenen molt a fer i algun grande deu voler fer el tonto per veure si els convens de que si la matança de BIT – ET es dona i segueix, els ordenadors que necessiten del Tib-et, vull dir del que Te – BIT, no, no, que els xinos si maten tots els BITS, deixaran de fer aquestes caixes tontes i molts de nosaltres, els pobrets, ja ens podem acomiadar d’Internet per que el tindrem internat.
JU.- El que et dic que ja s’ho faran. Jo no hi monto a la Division Azul, que ara en diuen Cascos Blaus i que facin els jocs amb cartes o amb bit-lles si no tenen Bit. A la nostra edat...! Jo no em mullo la panxa per dingù.
JOS.- Es que no podràs mullar-te-la. De on trauràs l’aigua si no raja l’aixeta, i ni deixen regar l’herba ?
JU.- Sort ne tenim de l’Erbre, que si no les pasaríem magres.
JOS.- Et dic que no deixen regar l’herba...,carallet.
JU.- Que t’empatolles de l’herba, ara em parles dels fumarros de l’esternut? Del Hat--chís ?
Naltros amb vi ranci en teníem prou per passar una bona nit ,i ara, tot es fumarros i pastilles de sta Teresa, aquella que resant s’extasiava. I mira com va la joventut.
JUS.- Juan que jo et parlo del problema de l’aigua que és molt grave. El que deia el Rosendo, que ell es cura les morenes amb pixum hi si renta les mans també i les té fines més que una vedette del Molino. Per què no ho podem fer tots i estalviaríem un fotimé de llitros d’aigua. Res, que hi ha un desconcert, sí, un desconcert. Escolta bé, mira, diu que ara volen la RUINA (Roina) per tots, que ens portaran la RUINA amb això de l’aigua.
JU.- Amb les pensions que cobrem, i els fruits com van i l’aigua... Tapat Josep...
JOS.- Que si seq – era aquest país, ara amb la sequera farem posar el vi car i..., que tothom begui vi i el problema arreglat... Collonades !!
JU .- Tu somnies borratxo. Es veu que vols fer més rics al Llac i al Serrat que per aquí dalt ho tenen ple de trulls de vinatxa.
JOS.- I els calers de on els treus per comprar botelles de trago i mig que valen una carterada plena...?
JU.- Em sembla que ens crida la dona per anar a dinar. Que el rau rau no para, a veure si el tranquil·litzem. Au, Josep, apaguem la tele que no fan res de bo, ja ho has vist i ...
JOS.- Hem d’estalviar consum elèctric en la nostra societat de consum i benestar.... Me’n foto de tot el tinglado que ens munten aquests pallassos... Fins l’aire per respirar haurem de pagar, i vinga impostos... Ja tenim una bona guerra, no el Guerra... Això de les teles acabarem apagant-les com un misto, bufant... Així...fufb...fubf... Que coi de mando a distància, ... Que no veus que tot progressa a marxes forçades, ... Falta aigua, dons n’he portem...!! Un cos nou de bomberos per portar aigua a la capital muntarem , amb això hi guanyarem, si, home, sí.... Portar aigua i apagar focs... Abans amb el bujol, bevíem tota la colla i apagàvem el foc i el caliu a l’hora de plegar i fins fer cendra... Ai, retrons...
JU.- Que deies...? Que trist es ser sord, mareta meva volguda...
