Introducció explicativa de la categoria i CANTATA A BATEA.

28 Abril, 2008 17:25
Publicat per anforsa, POBLES

POBLES .- En eix apartat de Pobles hi entrarépoesies o poemes escrits en aquesta intenció per honorar d’alguna manera quelcom sobresortint d’ellso de les seves gents. Qui sap si com un collage.Naturalment que agrairé la vostra acceptació.És una forma més de expressar la varietat que pot dedicar la ploma a temes que no tenen que veureuns amb els altres. Que tingui sort aquesta entrada.Conto amb el recull de coses escrites i qui sap les que poden entrar en el nou concepte. Gràcies a tots per la visita.

                        -----------------------------

 

 C A N T A T A   A   B A T E A

Composició  en Acròstic.

Escrit d’Antoni Fortuño Sas.

La Torre de l’Espanyol a 18 de juliol de 2007.

Dedicació especial a la Sra. Anna Galceràn, com

 directora de la Coral de La Torre, i a la meva parenta

 llunyana Angelines i als seus pares en record pòstum.

Naturalment, a tots, bateanes i bateans.     

................

            NISSAGA  -- Violí i piano 

DOna’m el goig del teu somriure                     

REomple’m la copa  amb el teu vi,                   

MIra’m als ulls  que de Tu vull escriure,        

FAcilita’m el llibre  de ton destí                       

SOLament narra el que vas viure                   

- LA glòria  i nissaga de ton infinit -,               

SI junts caminem el camí lliure                        

DOna’ns a tots l’aroma del raïm.                                

L’HERÊNCIA  - Violoncel i piano                   

DOt tens, BATEA, de reina i deessa.

RECculls el nèctar de ton gloriós cep.             

MImes a qui el tasta amb dons de princesa         

- FAma noble de vi  ranci i novell -.                  

SOLa atrapes deliris de bellesa,                        

LAtent en Tu guardes passat i present.            

 SI en Tu no prosperà mai la vellesa                         

DOna’ns a tots el suc del teu sarment.                        

            LA TERRA  -  Violoncel i piano.

DOrava la llum teva sarmentada,                            

REsava la pluja terra i fullam.                             

- MIracles de focs argila mullada.                  

FAvors de joia mesclen carn i sang -.                  

SOls casament de cap pare i brocada                  

LAboraran produint bon sagal.                           

.SIlenci en el trull, tot ho és la sagnada                

DOnant al espai l’ hereu del terral.

             EL TEU NOM. – Quartet de corda.

DOncs tindràs sempre nous dies de glòria,

Rebent en tos braços el càntic nou.

Mil musiques encetaran ta història

- Fàcil paraula i dolça veu que es mou -.

SOLatjada de mares i memòria,

Labor de segles, premi de bon sou...

Silenci? No acut. En tens altra cabòria,

Doncs pensem exaltar sempre el teu nom.

            LA DONA .- Quartet de corda i piano.

Dona: - Àvia, mare, filla o germana -.

Retens en Tu la gràcia eternal.

Mires amb cor de joia la gran plana

- FAvor de la terra que estimes tant -.

SOL i lluna t’han fet teulada blana,

- LA força i esperit fembra del treball -. 

SI mai has fallat, ara et sents ufana,

DOncs vius amb fermesa i feminitat.

            L’HOME .- Quartet de corda i piano.

D’ HOme tens virtuts de constants guanyades,

REra queden falç, aixada i caçut.

MIraves un dia les passes donades

FAnàtic veient-te en el nou talús.

SOliloquis has tingut en nits marrades

- LAcònica parla, treball segur -.            

SI avui no esperes amb les mans plegades...

DOt atrapes per present i futur.

    

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.comunió

28 Abril, 2008 12:54
Publicat per anforsa, General

VINT I SET D’ABRIL, DIA DE COMUNIÓ.

            Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 26 – 4 – 08

            ---------------------

Quatre estrelles de la terra

I un astre ben eixerit

Fan la Pau, no pas la Guerra

Rebent primer cop a Crist.

L’Aloma no n’és paloma,

Ve del grec, no del llatí,

Rodoreda n’escriu llibre,

Ramon Llull, mare es deia així.

Judith en hebreu és admirada

I ara per tots quants som aquí,

Va matar-ne a Holofernes

Llegiu el llibre de Judith.

La Laia, del grec, ben parlada,

Via Làctea, llet, prové del llatí,

També que fa sonar la lira

Per que la escolti fins Crist.

La Tamara en hebreu és palmera

És  lògica, però sap intuir,

Té amor per la poesia

I estima als que hi conviu.

El Guillem, el nostre astre

Té nom d’heroi pel seu fill.

Amb la fletxa encertà la poma,

Amb l’altra matà el seu botxí.

Avui, l’esquadra que formen

Com soldats de Jesucrist

Venen a rebre les ordres

Primer cop del seu cabdill.

Venen joiosos i tendres

Amb el cor net, ben vestit

Per que Déu que els espera

En son sagrari infinit,

Els accepti en seu exèrcit

I els procuri seu destí

Per lluitar contra les guerres,

Ells venen ben decidits.

Volen fer-li seva ofrena :

Cos, ànima i son esperit

Seguir les noves promeses

Fent-se germans i amics.

Així, confessen amb veu clara:

Visca, visca, visca ... CRIST.

          ------------------

NOTA.- Ahir,degut a l'ADSL, em va ser impossible penjar-ho.

CATEGORIA NOVA.- POBLES.

POBLES .- En eix apartat de Pobles hi entrarépoesies o poemes escrits en aquesta intenció per honorar d’alguna manera quelcom sobresortint d’ellso de les seves gents. Qui sap si com un collage.Naturalment que agrairé la vostra acceptació.És una forma més de expressar la varietat que pot dedicar la ploma a temes que no tenen que veureuns amb els altres. Que tingui sort aquesta entrada.Conto amb el recull de coses escrites i qui sap les que poden entrar en el nou concepte. Gràcies a tots per la visita.

                                                    --------------------------------

  1. 63.- Si ens deixen anar a la dula, sense disciplina, sense vigilància, sense..., ens trobarem que quan entrem a l’aula venint del esbarjo o esplai semblarà que ens encaixonen i els mestres son els botxins que ens posen el dogal o corda al coll. Aleshores es produeix la rebel·lió entre les dos forces, sí, un contra un disbarat, sí, contra molts ... Té totes les de perdre. Aquí comença o és el principi de la mala educació o abans ? – De menut, recordo el clatellot , el rebre el cop als dits de la regla, els llibres pesants, per la potència desproporcionada, el no deixar-nos sortir si no complíem els preceptes religiosos i, etc... Allò era una dictadura, això d’ara creieu que és una democràcia...Em refereixo a  l’ensenyament  per que potser aquí radiquen molts fallos en la societat. Que desprès els veiem reflectit en tot...? Fem-nos-ho mirar
  2. 64.- Per entrar a Internet ( tenint els estris ), no sols has de vèncer la timidesa pròpia, el pudor i respecte, si no la ignorància i la innocència tècniques que se’t presenten. És atac amb conseqüències imprevisibles. És un suspens, l’alè parada i col·legir si vas a Bé o a Mal doncs, què pot resultar del teu acte ? Per això, comediment. Collir la crossa de cec i tantejar el camí abans de caviar el peu i davant del dubte, plantar-se o enrere, s’ha dit. Ja hi tornarem si el vent bufa alisi.
  3. 65.-Prendre una decisió d’una decisió és normalment fàcil, ara, prendre una decisió d’una indecisió no ho veig massa factible.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , , , ,