RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
25 Abril, 2008 18:30
Publicat per anforsa,
General
POSTRES .- EL POLITIQUET .---Recreació d’un personatge vulgar que té idees vulgars.
- Quin goig! Una carta del ministre i a nom seu, veu la mestressa del politiquet en la porta de l’entrada deixada pel carter. Delicadament l’obre. Caram, caram, el senyor ministre, quina deferència. Ha preguntat al seu amo -que és un politiquet que diu les seves misses i es relaciona amb la crema i té amics i enemics en eixa virtuosa família i un llarg etc.:
- - Ja has sigut tu que vols posar-me contenta -, Un ...- Je, je, je -, vulgar que no diu ni sí ni no, però la mestressa interpreta, pensa en el poder del seu marit i dona per descomptat que hi ha posat la cullerada de mel. - Gràcies. Ui que guapo ets...-. Ha collit el senalló i la cartereta dels euros.. – Vaig a comprar quatre coses. Oh, que contenta m’has fet -. El marit se la mira, avui està com una vedette...
- La botiga és plena de compradores... - Es la meva - ella es diu per si mateixa. Quina enveja causarà, però que pelin fulla d’oliver com els cucs... Una vegada que pot... La conversa versa... i ella s’ hi fica dins quan esclata...- El ministre m’ha escrit carta, que us en sembla?- I treu la carta segellada per que totes, totes, totes!!! s’assabentin, però, però... – A mi també – diu la Paca, i la Maria, i , i . i totes fins la botiguera. Quin disgust! Amb els morros eixuts ha rebregat la carta i sobre amb ràbia poc continguda. On figura el seu nom i ben escrit hi ha premut les ungles, aquelles lletres han sagnat, han sagnat...!!
- Quin tràngol per aquella dona. Ella que volia, que pensava acollonir a la patoleia... de sabudes, de prepotents, de... Per que ? en aquell Je, je d’assentiment no li m’explicaves que tu, politiquet de capses de mistos, inútil que convius amb mi i pretens que sigui la teva esclava..., no intervenies en la matèria i no hauria fet JO. si, JO el ridícul davant de les meves amiguetes del cor. Per que politiquet? Per qui penses que em vesteixo a l’ultima moda, duc el millor pentinat, la cara brillant com la cera..., per qui penses que ho faig PER TU ? Ves- te’n a pastar fang que per mi no seràs ja res de bo...Per fer-los-hi la guitza a elles... Que et pensaves ?
- La mestressa té raó. No li havia de dir? Això no es fa. Tirar per terra l’orgull propi d’una dona? De la seva dona...?
- El politiquet pagarà la seva culpa. Un plat amb aigua i una forquilla fins que la mestressa enfadada li baixin els fums, per que ara surt el foc amb més força que un soplete o un forn de vidre.
- Jo diria que es disculpés, que fes l’orni, que li regali un ram de roses... roges. I que es previngui i que no parli massa, qui sap si necessita un paraigua per aturar els llamps i trons si la provoca i arriba la rufagada.
- Ai, politiquet, ja reflexiones allò de si pogués tornar arrere.... Quines coses porta la convivència matrimonial, veritat? I si acaba aquí rai.
-----------------------------------------------------------------
- 104.- Va procurar el pintor, ajuntar-se o casar-se amb la Marta. Així no li faltaria o mancaria pèl per els seus pinzells.
- 105.- Hauria preferit casar-se amb Mèrit - xolla, però s’ acontentava i es satisfeia amb Mèrit – xell .
- 106.- Més val que trobis en el punt a la teva dona que no pas en el coma.
- 107.- El peix li deia al pescador de canya: - Prefereixo viure amb el dol – or, que amb l’ am ( l’ham) que si et clava del revés et senyala mal. Per que el dolor es pot suportar, però el mal aquest et pot matar.
- 108.- El be que donen a l’humanitat la gallina, la dona i el porc, és de mèrit. Però, recapitulem. La gallina, després de pondre, surt contenta escatainant fins haver deixat l’ou per el profit d’algú; la dona, complint el seu pla mensual es neteja i es posa més maca per la possible pròxima aventura, i el porc, el maten, n’aprofiten tota la seva carn, es dóna complert sense tassa i es queda sense vida per un sempitern en be de la humanitat. Qui dona més al pròxim?
- -----------------------------------------