RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

17 Abril, 2008 16:38
Publicat per anforsa, General

roselles i margarides any 07

ROSELLES, LLAVIS DE NOIA.

escrit per A.F.S.gener 2002.

------------- 

En el mar bellugadís

de blat i ordi vibren

les roselles.

En ses puntes

glands guarnits verd.

Becs picant el cel

en busca d’aures,

empesos per elles

en joiós vaivé.

Esbotzen lentament

prepuci obrint i arremangant

i surt seva rialla

com gosets amb llengua fora,

com xibals xoles

amb bragueta oberta

per on guaita camisola.

Traient, al vent, poc a poc,

llengua sedosa

que inicia el pam i pipa

del que serà son llençol.

Paraigua que obre

la forquillada

i, van, distretes desfent

de sa roba els plecs.

Quan llencen ales

de papallones,

ses colors vibren

diferents.

Banderoles de fi paper...

Tels de ceba

rosats, blanc gris,

morat, vermell sagnós,

estendard  al vent

Escrinys plens

de diamants de vida.

Copes de gèrmens vivents.

Calzes en rebulla,

minúsculs botonets, sorra negrosa,

que, destapant tapa,

surt la llavor progènie

que s’escamparà pel camp

per renovar vida.

Avui, roselles mares,

antuvi en cicle fèrtil filles

sa nova vida no veuran.

No besaran seva canalla,

ni culatxos rentaran.

Efímeres vides.

Gland, prepuci, grànul, botó,

llençol, llavor

per reproduir l’espècie

i morir abans

de besar el fillol

Ressecada,

cremada

pel vent i el sol

sense pietat.

 

 

88.- Deixem-nos contaminar per l’emoció positiva del moment, no estanquem el riu i apartem el sentiment que ens embarga.

  1. 89.- Quan s’aixecava del llit es deixava el cap al coixí somniant encara. Ara bé, les cames i cos si que marxaven a la feina amb el conseqüent perill pels qui es creuaven amb ell per la carretera amb el cotxe, al lloc de treball per això li devien dir els seus companys, el dia que arribava, que tenia el cap a tres quarts de quinze.
  1. 90.- Real, real. La meva família és una família real, però la tele em diu que la família real és la del Rei. Quin fracàs! Ara resulta que la meva família deu ser una família irreal, però existeix que és el que interessa i a demés paga impostos per que pugui viure la real família real.
  2. 91.- Ser ignorant és no conèixer, no saber, en canvi, ser innocent és no tenir experiència de quelcom. Clar que en el sentit innocent no em refereixo en el sentit de culpa o no culpa
  3. 92.- El consideraven tant ignorant que el situaven en el Paleolític. Un metge i mestre s’hi dedicà amb esforç i el situà en el Neolític. Això que en la seva sang els anàlisi digueren que portava ferro i no sé si altres minerals. Tota una troballa, però que no servia per esborrar l’ignorància. I és que ell ja ho deia amb goig i la boca plena . – Soc com els meus pares que vivien en la muntanya amb la pedra. En una cabana feta de roques i eren felissos, segons deien ells, i no necessitaven tots aquestos estris de ferro per saber-se dutxar quan plovia o eixugar-se  i calentejar-se al sol quan ell tenia la bondat d’escapar-se de les bromes, no dels acudits -.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , ,

Comentaris

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El masculí de gata: