RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
17 Abril, 2008 16:38
Publicat per anforsa,
General
ROSELLES, LLAVIS DE NOIA.
escrit per A.F.S.gener 2002.
-------------
En el mar bellugadís
de blat i ordi vibren
les roselles.
En ses puntes
glands guarnits verd.
Becs picant el cel
en busca d’aures,
empesos per elles
en joiós vaivé.
prepuci obrint i arremangant
i surt seva rialla
com gosets amb llengua fora,
com xibals xoles
amb bragueta oberta
per on guaita camisola.
Traient, al vent, poc a poc,
llengua sedosa
que inicia el pam i pipa
del que serà son llençol.
Paraigua que obre
la forquillada
i, van, distretes desfent
de sa roba els plecs.
Quan llencen ales
de papallones,
ses colors vibren
diferents.
Banderoles de fi paper...
Tels de ceba
rosats, blanc gris,
morat, vermell sagnós,
estendard al vent
Escrinys plens
de diamants de vida.
Copes de gèrmens vivents.
Calzes en rebulla,
minúsculs botonets, sorra negrosa,
que, destapant tapa,
surt la llavor progènie
que s’escamparà pel camp
per renovar vida.
Avui, roselles mares,
antuvi en cicle fèrtil filles
sa nova vida no veuran.
No besaran seva canalla,
ni culatxos rentaran.
Efímeres vides.
Gland, prepuci, grànul, botó,
llençol, llavor
per reproduir l’espècie
i morir abans
de besar el fillol
Ressecada,
cremada
pel vent i el sol
sense pietat.
88.- Deixem-nos contaminar per l’emoció positiva del moment, no estanquem el riu i apartem el sentiment que ens embarga.
- 89.- Quan s’aixecava del llit es deixava el cap al coixí somniant encara. Ara bé, les cames i cos si que marxaven a la feina amb el conseqüent perill pels qui es creuaven amb ell per la carretera amb el cotxe, al lloc de treball per això li devien dir els seus companys, el dia que arribava, que tenia el cap a tres quarts de quinze.
- 90.- Real, real. La meva família és una família real, però la tele em diu que la família real és la del Rei. Quin fracàs! Ara resulta que la meva família deu ser una família irreal, però existeix que és el que interessa i a demés paga impostos per que pugui viure la real família real.
- 91.- Ser ignorant és no conèixer, no saber, en canvi, ser innocent és no tenir experiència de quelcom. Clar que en el sentit innocent no em refereixo en el sentit de culpa o no culpa
- 92.- El consideraven tant ignorant que el situaven en el Paleolític. Un metge i mestre s’hi dedicà amb esforç i el situà en el Neolític. Això que en la seva sang els anàlisi digueren que portava ferro i no sé si altres minerals. Tota una troballa, però que no servia per esborrar l’ignorància. I és que ell ja ho deia amb goig i la boca plena . – Soc com els meus pares que vivien en la muntanya amb la pedra. En una cabana feta de roques i eren felissos, segons deien ells, i no necessitaven tots aquestos estris de ferro per saber-se dutxar quan plovia o eixugar-se i calentejar-se al sol quan ell tenia la bondat d’escapar-se de les bromes, no dels acudits -.
