RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
22 Abril, 2008 18:33
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES .- EN LA MON – CLO – A, NO ES CLOU EL MON.
- Al JU i al JOS els he agafat que pujaven les escales retornant del banc de la MON - CLO - A. Anaven xarratejant i no volia el meu esperit - que no el veuen -, destorbar-los, abans al contrari, m’interessava gravar la conversa quan s’aposentessin al sofà propi veient la tele... ( Ja recordem que el JU es quelcom sord, i el JOS necessita gots de vidre davant dels ulls per veure una mica clar el que l’envolta, ara xerrar, bueno, de pel·lícula un Martinez Soria o, en fi.. ) He passat davant com dic, hi el posat el cul espiritual en una cadira i he esperat que les crosses arribessin a la saleta ben moblada. Esbafegant una mica com màquines de tren de vapor han arribat i s’han situat. JOS, que no hi veu gaire, ha engegat la tele..., però extasiar-se en la contemplació, no és per ell...Però sap disculpar-se.
- JOS.- Quin canal vols, a mi no me’n interessa cap, pel que fan... Bunyols sense farina. Vull dir pitreres, cuixes i llavis carnuts que no podem haver
- JU.- Tu, no, però jo si.
- JOS.-...La colilla encesa en la canal i com botarien... Res, misèries... Que te’n sembla del que deien del Alonso...
- JU .- Que aquest any ho té magre amb la RESSOLT...
- JOS.- Es que mai me captes. Jo em refereixo a l’antic ministre de Defensa, que ara l’han posat de Portantveu...
- JU.- Noi, que l’any passat li va fer la guitza aquell el HA – MI – EL – TON, i aquest any que amb la RESSOLT ho tenia xupat, ara el cotxe no l’encerten. Res, jocs de crios, però la morterada que s’endu ja la voldríem...
- JOS.- Això de posar el Alonso de Portantveu potser si que al govern li farà propaganda gratis per aquest circuits de Nostre Senyor..., Se les saben totes. Oh, i ara que hi penso, l’altra Portantveu també es d’això dels cotxes, sí, home. Ai, coi! No es diu com el Carlos?
- - JU.- Estic distret, quin Carlos? El de cal Buberol ? .
- - JOS.- EL Sainz , el Sainz
- -JU.- Em sembla que no li diuen Sainz, si no Saenz...Que una E és una E, i una I, és una I.
- -JOS.- És igual. Ella ja té la I del seu marit i la E, doncs de Espanya que és del Pom, Pom...
- -JU.- Pom, pom ho fan els tambors de marcar el pas. Vas veure a la CHACON com passava revista?Hem sembla que val aquesta noia. Valenta, fill meu, Amb feo a la panxa...
- JOS.- Feto, feto és diu, aquí i a tot arreu i no feo. Si et sent la dona ja et fotrà. Morros una setmana i no hi tornis .Ja saps que se la estima a la Carme. Aquesta noia es capaç de fer posar a un exercit cos a terra i passar-hi per damunt. Ja ho ha dit el Rosendo que ella acabarà amb el masclisme i tot serà Pau i roses... I aquelles dentoles, Juan, que les estreny amb ganes
- - JU .- No la vull massa a prop. Aquestes femelles... Que no me’n fio...
- JOS.- Doncs, l’Alonso, no el dels cotxes, si no l’altre vaig veure que li dava consells. Un pardalet que se’n ha assabentat, aquest matí em deia que li va dir: - Abans de fer CHAC, noia, mira ON... Que s’ho diuen tot. Les preparen... Tot sigui per be, que deia aquell. Per que ara amb tantes dones al govern, qui farà les truites... Ara no ho sabrem.
- - JU.- Potser llogaran al Arguiñano.
- - JOS.- Que dius ara, al Arguiñano? Al del BULLI, al Ferran, per truites i ferrar ous, és indicat.
- -JU.- SI...Creu-t’ho, per indicat l’Arguiñano que sempre posa PEREJIL que diu ell i sempre fresc i verd, es veu que dona gust als plats. Que se les saben totes. No ho son com naltres...
- JOS.- ...Que no hi veiem de cap ull...
- El Juan ha apagat la tele i tocant-se el tressero, ha plegat veles i amb la crossa ha posat en marxa el tren. L’altre torcant-se les ulleres per veure-hi més no ha aconseguit reduir les diòptries. Fastiguejat ha collit la crossa i ha fet camí cap al plat de patata i bleda que l’espera. No ens ha dit adéu, ni ha vist que els havíem pispat la conversa. ADEUUUUUU.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
- 93.- Podrien passar uns cables ben gruixuts des de el Sol a la Lluna,- coses més difícils s’han fet -. I en ves de donar la Lluna aquesta llum blanca la daria potent i segura com la del astre rei i per la nit ens estalviaríem el rebut de la llum i no contaminaríem. Però els polítics que son això polítics, per molt que els científics els posin bones idees davant dels ulls o ulleres cap d’ells en fa cas. Deuen pensar que què farien per les nits si les nits fossin dia – figurem- nos vint-i-quatre hores de dia i cada dia -. Quin canvi més gloriós hi hauria, fins no ens caldria dormir, o en els dormitoris hi sobrarien els matalassos... I diuen tots ells que faran canvis quan manin. Que ens creguin i ens facin cas i a la feina. Això seria un canvi, un bon canvi i profitós. S’hauria acabat la contaminació ? Jo penso que canvis així a algú no convé i deu ésser algú amb molt de poder...
- 94.- Els buscaven i no els trobaven. Un poli estordit i castellà per més senyes i que casualment portava un mapa i fent-se l’interessant l’estengué damunt del capot del cotxe i davant del seus superiors que no creien que un simple poli els pogués donar una lliçó, va senyalar un lloc i digué . Paki – están. Tots van mirar atropellant al poli que havia tingut una visió tant brillant. El poli es sobreeixia content com un gínjol. Amb tota il·lusió, com si fos una cosa excepcional deia :- Paki - estan, Paki – estan. – Han passat dies i encara els busquen i no els han trobat No devien estar a Pakistan. Seria una casualitat que un poli encara que ben intencionat els localitzes solament obrint un mapa.
- 95.- L’aigua es cola ràpid en l’arena. Un infant ... és com arena verge. A un infant... donem-li aigua potable.