RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
15 Abril, 2008 21:49
Publicat per anforsa,
General
- General --POSTRES.- Al menut i al vell en la seva excursió a la muntanya se’ls havia acabat l’aigua de la cantimplora. És estiu i el líquid és necessari.. El vell diu : - A prop hi ha una fonteta a veure si la trobes, no et posis dins del toll, doncs la embrutaries i no podríem beure -. És una fonteta que brulla de la roca com una foia i s’escampa en el bassal per sortir cabellera més enllà i sequiada per profit dels hortolans de la vall.
- El menut amb una corredissa per els caminals dels horts es planta en el toll. Allí es posa de genolls com si pregués i baixant el cap recolza les mans a la vora, aplica la boca en el líquid quasi quiet i suau i es posa a beure amb ganes d’omplir el ventre. Va parant per poder respirar i torna fins que mig esbafegant s’aixeca cansat, però satisfet de la proesa. El vell que arriba amb sa cama bona, la crossa, compren que el menut ja està satisfet. Venint ha vist l’operació que ha fet el net i li diu amb sorna:
T’has tornat una cabreta, veritat? Ara salta contenta que ja estàs tipa. Ai, carallet. Així com erets sol, haguessis anat amb els teus companys, potser, a hores d’ara estaries mes mullat que un poll, per que algun d’entremaliat al veure’t de genolls, una empenta i al mig del bassal hauries fet cap i xorrant d’aigua com en un bany – més conciliatori i volent explicar la llissó, continua amb el monòleg, per que el nin s’ha quedat parat ja que es creia que l’operació de beure l’havia fet de meravella.
– Ara veuràs com has de beure en eixos casos.- el iaio va per cloure les mans i ajupint-se les enfonsa en el clot i juntes les treu amb un grapat d’aigua que s’aguanta entre elles i, aleshores, la boca si que xucla amb comoditat.
– Veus, un got de carn per collir l’aigua! - . Com que la set no l’apaivaga amb el primer grapat, torna a ajupir-se i el menut que ha aprés la llisó, amb la crossa que ha abandonat el iaio, la posa com una espasa en l’esquena i apreta amb l’afany de gastar-li una broma que porta aigua.L’aguant del vell és admirable i aixecant-se rapit sols un peu es posa en el toll i es remulla. Com que veu la gràcia del net, diu com si parlés amb ell sol:
- Aquest peu no caldrà que mel renti, per que ja ha entrat en el bany.-
I el menut li esbotza : Als rucs les ferradures encara que se’ls hi mullin no es constipen -.
–Ai, plaga, ets com la teva iaia que es burla dels confiats i bones fe.
-----------------------------------------------------------
--------------------------------
- 76.- Sempre el pare i la mare –sobretot ella – creuen i veuen el seu fill com un nen petit.77.- Anem retallant a la paraula que ens claven a l’orella. Per exemple : CALLA, -ALLÀ, -LLÀ, -A. – Calla .- que portis silenci, que no parlis./ Allà.- No deu ser el més allà, però senyala quelcom./ Llà .- No s’usa ara. Abans per fer creure els matxos, mules, etc. era dir-li que anés a la dreta. / A .- Encara la diuen els ases ases, els altres en fan una interjecció i l’acompanyen d’una H per que no es trobi sola. AH !! O sigui que traduït és: Amor, Home? / I a l’inrevés : Call .- lloc jueu. / Cal.- Es necessita. / Ca.- que no s’ho creu. Que no! Potser és per això que no ens entenem les persones78.- La il·lusió no és la felicitat, però pot portar-hi. Cal tenir vocació de feliç.79.- Escoltem la mentida amb fruïció i bevem gota a gota i amb certa recança la veritat.80.- Li garantien el peix que li venien : - Mira, si no el trobes bo me’l tornes i et retorno l’import -.Com que se’l menjà i li feu mal, ell, per tornar-lo i recuperar el diner li portà les cagarrines amb un orinal. Com si no?
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
14 Abril, 2008 16:41
Publicat per anforsa,
General
- 66.- Veure la seva firma era conèixer-lo físicament. Una ratlla vertical demostrava amb signes el seu nom, i, d’altra, paral·lela en la verticalitat imposaven la seva altura en el paper com dos canyes de batre ametlles esteses en el terrer blanc. Llargarut de cames i cos amb cap restringit com punta de fletxa, circulava amb pas allargassat amb sincrònic automatisme. Ja us dic, trobar el signat paper era veure sa figura de persona.
- 67.- Anem amb pressa, anem corrent i busquem la solució. Sembla que la torbem, que la tenim, però no! Desapareix. Es la nostra por per seguir endavant i el temps no para. No agafem fortament la solució per que ens es canviant i de buscar l’alegria, podem trobar el desconsol. És la paraula enrevessada que no ens acut i no ens deixa avançar amb la nostra por.
- 68.- Per aguantar-se a l’aigua o per nedar – que no en sabia – no necessitava pas salvavides o carabasses lligades a la cintura. Ell sempre deia que si mai es trobés a alta mar amb un vaixell o barca i naufragués, inflaria les carabasses que duia entre les cames i agafant el timó, aniria a bon port sense cap classe de dificultat, per que de valor i boles inflades, i ben inflades no n’hi faltaven. Però potser no comptava que al pesar-li més el cap – per que el tenia ple d’idees descomunals com aquesta – es molt possible que els peus passessin a surar i el cap a beure oli. En canvi la seva dona que duia al pit uns pitxells o cantiretes ben arreglades ho tenia més favorable per que li surés el cap hi pogués competir amb la mar brava en cas necessari
- 69.- Quan a la plaça de toros, el públic exhibeix el mocador diu que concedeix l’orella del toro mort, o sigui un trofeu o premi. En canvi en un camp de futbol, treure el mocador significa que s’exigeix el cap de l’entrenador o del president i directiva. Llenguatges com els dels vanos i pai-pais que s’han de conèixer. Llenguatge de mocador : premi o càstig, muxaina o clatellot.
- 70.- Quan ahir era ahir encara hi havia temps, però quan avui ja és avui... I és que el pretèrit no torna si no en el record.
- 71.- En l’altre costat del riu qui hi havia? Dels seus o dels altres ? Graciosos o malparits?
- 72.- L’home, el personatge era plural, havia de ser plural i per a tots.
- 73.- La veritat que et diuen, la veritat que veus, la veritat que comprens, la veritat que és. Quantes veritats per ser això : veritat. Tria, a veure si trobes la veritat. Ni han que agafen la que els convé, per això que VERITAT, no sé. Quina ens fa falta? 74.- Segurament que la felicitat total és manifesta quan un dorm i els somnis son meravellosos
NOTA,.Foto de l'autor del bloc. Roselles en una cuneta de carretera. Son com mosaltres, estan vermelles,per que se'n riuen de les misèries que passen per el costat seu. Còrrer, còrrer, per arribar, a on ?
DISCULPA.- Quan vaig començar el bloc em feia la idea de complir diariament, però un imprevist en l'ADSL m'ha fastiguejat a mi i, potser, alguna persona que em segueix, perdoneu la vanitat, però no hauria cregut el que veig. Dec donar les gràcies a qui em llegeix i a TINET per aquesta meravella. A poc a poc me'n vaig sortint i millorant. Als setanta set anys i sense pràctica en aqueix medi....Estic content per la fita que assoleixo. Gràcies a tots els que m'animen a seguir.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
11 Abril, 2008 17:46
Publicat per anforsa,
General
no fem servir. Així tindran feina els legisladors...
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
10 Abril, 2008 18:51
Publicat per anforsa,
General
................................................................................D’això en diem s o l i d a r i t a t ???
- a54.- No tenia por a la sequera. De temps, s’havia engreixat i pesava 120 quilets i sabia que al menys el 80% era aigua. Era feliç, en tenia per beure, Déu ni do, dins seu... Si que beuria algun cubata, com a reserva de líquid i abans no rebaixes a pell i os ni quedava, mare meva... Aquests primets que han de passar dos vegades davant teu per que els vegis, je, ho tindrien malament, però ell ? Ha pensat patentar el seu pensament, sí, posarà una clínica i en marxa la seva teoria, no beure aigua, res, ni una gota i a aprimar-se. Ja ha rebut e-mails de farmacèutiques i clíniques per comprar-li la patent... I deien que era gros ? Quina barra.
- a55.- Ploure en l’argot futbolístic és fer gols i guanyar. Mentre el contrari o contrincant no en fa més que tu..., a vivir, que hi ha saó... I en moments de sequera, sumar el puntet del 0 -0 i sumar puntets i provocar algun penalty per si l’ arbit i linier cauen en el Sí, per que si no, boranit, targeta groga ... I sense ploure... El que deia’m.
- a56.- Tenir diner pel cafè, pel tren, per la gasolina del cotxe, pel dinar o..., per que del diner ens hem de preocupar del primer diner, el més menut que ens té vius per respirar. A la butxaca, al monederet hem de portar-hi el dineró per passar el dia... Demà, demà ja ho veurem. Qui l’ha vist el demà ? I és que ja volem ser a demà, quanta pressa ? Clar allò de que demà pot ser un gran dia, fins si és el dia de la Loteria de Nadal, en tot cas mirem si hem comprat el bitllet que ha de sortir, per que si no, no entenc la pressa.
- a57.-La FE ens pot portar a la FELICITAT, vaja, sorpresa. Afegim a la FE, mira, per que ets tu t’ho dic, LICITAT, que senzill i tenim allò que tan car va. Sense comprar res. Ara guardem el paper on hem escrit o si no, si ho perdem, s’ha fet fosc, sí, nit sense lluna.
- a58.- No sé que passarà quan falti l’aire, per que ja hem arribat a la primera lletra de l’abecedari, la A amb això de l’aigua, però fa un moment estava’m en la B, sí, el BENESTAR.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
09 Abril, 2008 19:41
Publicat per anforsa,
General
- 53.- Segurament foten -se’n o de broma li digueren que anés al desert que allí trobaria infinitat de dones, ell així ho va entendre. Suat com un poll trobà, això sí, molta sorra, poca aigua i moltes dunes. Res del que li il·lusionava i li havien dit. Des d’aleshores pensà seriosament a no fer cas de veus no contrastades, era un perill. Era com si li haguessin dat un xec sense conformitat i que al posar-lo a la guixeta del banc per cobrar-lo li anunciessin que no hi havia fondos. Tot un drama quan un s’ha fet la il·lusió i necessitat de cobrar el que et deuen, per que si ningú paga, aleshores la roda no roda...
- 54.- També en els jardins hi ha fems i espines.
- 55.- Anava a recuperació per recuperar la beneiteria que havia perdut. Sapastre...
- 56.- Si t’estiren de l’orella, no te’n sentiràs tant, ni et farà tant de mal com si et treuen els dinerons de la butxaca per no tornar-te’ls.
- 57 .- La innocència és la ceguesa de la realitat veritable. Desconegut el per què de quelcom en son preludi i en son estadi, residim en el desconegut que pot no existir...
- --FOTO CEDIDA PER MARIA. ANY 2007
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
08 Abril, 2008 21:30
Publicat per anforsa,
General
- General49.- Busca una excusa encara que sigui per fer el bé. No et quedis quiet davant les misèries del pròxim, pot ser que la teva ajuda el tregui del pou on s’ofega. Fes un esforç, si et canses tindràs la satisfacció del deure complert
- 50.- Mentre un promocionava el seu disc, l’altre ho feia del seu cilindre i boletes. Ara es venia tot això i fins et podies fer inútil...que jo sàpiga.
- 51.- Si dius : - No vull parlar ara -. No pateixis que et faran parlar. Ara, que potser és el que pretenies, i és que, quasi sempre, el negar predisposa.
- 52.- Quan arriba al poble un nouvingut, tothom s’hi aboca i li ofereix tot quan té d’amistat, consell, ajuda, etc. El tracten com un rei. Tots els bàndols que aniuen al poble, quasi que lluiten per fer-se amb seu tracte. El religiós, el polític, el de treball, de negoci,,, Tots el volen seu. Però, després quan el temps declara tots els pergamins com útils o innecessaris es va refredant el incessant assetjament a l’individu i es va arrupint la primera i colpidora invasió per agradar i complaure i se’l deixa més o menys arraconat com si fos un qualsevol del poble que se li coneixen totes les virtuts i defectes.
PER QUÉ ? 1
07 Abril, 2008 22:33
Publicat per anforsa,
Per què ?
- 11.- Per què els polítics no salven la llengua de que se la mengi el GAT?
- 12.- Per què molts parlen de la llengua com si en tinguessin d’estofada a la cassola?
- 13.- Per què si el xai té llengua, la vaca té llengua, el ruc té llengua, etc. volen privar-nos o ens posen entrebancs alguns humans a altres humans de que disposem de la llengua pròpia?
- 14.- Per què quan aquell director d’orquestra manà a tots : AU -- TÖ ... és produí en els pensaments de tots els músics com una llumeta d’inquietud procurant recordar si havien deixat ben aparcat el seu cotxe?
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
07 Abril, 2008 22:07
Publicat per anforsa,
General
- 44.- Costa pujar la pendent. Per arribar a dalt de la muntanya, a la carena, és necessari l’esforç, però quan arribem i plantem bandera veurem que allí no acaba el terrer. A dos vessants, els barrancs ens fan costat. Ens diuen el que costa trepitjar on som ara. Podem pensar que som allí peuant el cavalló del nostre hort on hi plantarem la nostra presència o, si ens repensem, podem assentar-hi el pí o alzina on, quan sigui gran, a la seva ombra estarem fresquets a l’estiu o tindrem reparo a l’hivern a la soca de l’arbriu. Tot un plaer. Però falta que l’arbre creixi i això és lent per gaudir-ne amb plenitud. Costa, costa...
- 45.- Rebre la mateixa educació no correspon a que s’hagi adquirit al peu de la lletra i assolit semblant grau. Pot ésser molt divergent quasi confusament contrari.
- 46.- Ningú movia la gran roca. Anys i anys la pedra s’anà fent pols i poc a poc fou escampada pel vent per tot lloc que abans era a l’abast de la seva mirada i en situ gaudir del que abans havia contemplat amb volença - des de el seu lloc de roca -.
- 47.- La felicitat no la busquis, està dins teu si plenament la desitges. Ara, si la maltractes, com vols que estigui amb tu.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
06 Abril, 2008 21:23
Publicat per anforsa,
General
- 27. A - Anava al wàter per desfer-se dels mals humors, sòlids i líquids. També així perdia de pes i no calia fer règim. Durant quaranta anys l’havia tingut present i ara que se’n lliurava, que content!! No cal ser fidel a qui t’imposa i això es nota...
- 28. A - Aquest el Castro si que és FIDEL, - ja el voldrien el rectors de poble un de tant fidel -. Fa un grapat d’anys que és fidel a si mateix i no se’n cansa. Ser FIDEL i fidel i sempre el mateix? Fins que se’n vagi a l’altra illa, allà potser hi tindrà un TRULL per administrar com aquí ha fet amb la CUBA.- Això és així, que deia aquell.
- 29. A - FRANCO, és clar que anava contra els infidels a ell. Era un home molt Franc... Per que va voler que tothom fos fidel als seus dictats que no tenien faltes d’ortografia i això ajudava als mestres i als alumnes, per això, tret de quatre gats que miolaven ..., tothom acatava els dictats,I tothom escrivia normal i bé. Ara, això de la fidelitat és més discutible, ja en parlarem un altre moment.
- 30. A - Els castellans poden pronunciar i entendre bé això de NO NACIÖ, nosaltres en diem NO NAT que deu ser el infantó de la NATA. Un miracle!! – A nosaltres ens queda bé això de PÀTRIA, sí, sí, ...PA - TRIA, i uns exigeixen independència, altres esperen federalisme i d’altres és conformen amb el PA, l’autonomisme, i és que encara que hi ha bones fleques que ofereixen, no es TRIA.
- 31. A.- El polític va declarar en el seu discurs : - Votants, deixeu de fer l’amor i feu l’amor propi, que és més rentable. Per que, no voleu la felicitat ?, doncs no us poseu en pena.
- 32. A - La felicitat del riure ens produeix arrugues a la cara, si ho mirem neutralment hauríem d’acceptar-ho, però és mal vist tenir arrugues com les patates velles i la silicona hi té el seu pa i coques.
- 33. A - Comencem a despullar-nos traient-nos el barret del cap, i procurem vestir-nos primer posant-nos el vel dels nostres secrets íntims, abans que res ens contempli, no sigui que si algú ens pot atènyer pot entendre i airejar després els íntims secrets que tots tenim, veritat?
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
05 Abril, 2008 18:32
Publicat per anforsa,
General
41.- Els polítics ens diuen i volen fer-nos creure que es maten per nosaltres, que... Jo encara no he anat a cap enterrament d’algun d’eixos que hagi mort per salvar-me a mi .
42.- Tot ho arreglava a cop de geni. Rebia al contrincant amb estirabots. Es feia el prepotent per acollonir, era la seva forma de guanyar. Fins que un dia li en tocà un que tenia la veu més potent que ell i allí s’acabaren les seves victòries, afònic i tot encara cridava, però el seu vencedor no parà i el deixà rebregat i pansit per molt de temps.D’ara en endavant hauria de pensar-s’hi en cridar, ja sigui exercitant la veu convenientment per casos extraordinaris o bé canviant de tàctica més adequada i factible per els motius que buscava. Jo diria que ser-ne més diplomàtic. Tant bonic que és sentir una veu dúctil que quasi consoli i que al mateix temps amb paraules apropiades desplegui les seves teories i les imposi amb una parla fluida i fins ens convensi...43.- Riu-te de tu mateix i les malalties no tindran cabuda en el teu cos. No és una bestiesa, no! La malaltia vol draps calents, somics, rebaixar-te fins a ella, ser-ne obedient i dedicar-li el teu Jo. No ser-ne pessimista, si no optimitzar tots els actes i pensar que el dolor és un avís per preparar-nos contra el mal....
technorati tags: politics , geni , prepotent , malaltia , pessimista , optimitzar
PER QUÉ ? 1
05 Abril, 2008 18:07
Publicat per anforsa,
Per què ?
7.- Per què diem: - Aquest, sempre va de gorra -... i el seu cap llueix indefectible el cabell o la calba sense rastre de coberta de cap mena ?
8.- Per què, quan mengem un parell d’ous ferrats i un tall de llangonissa podem pensar que tenen més valor els ous que el tall ? Hem reflexionat que la gallina ha fet sols un treball en pondre i, en canvi, al porc se n’hi anat la vida per que ens donem el gust de menjar la seva carn? No és injust?
9.- Per què diem: - Fas ulleres..., i el subjecte serà que ha plorat o no ha dormit, però produir eix objecte òptic, res de res?
10.- Per què la llengua, quan parla, pot ser punxent com agulla, daga o espasa i si la toques és tova i roma i sense la potència abans esmentada?
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
04 Abril, 2008 19:53
Publicat per anforsa,
General
38.- Qui t’ha pujat al pedestal, et pot treure, tallar-te els peus, seure’t de cul, segar-te el coll i deixar-te com un inútil i sol amb el teu pensament i idees. Però et queda la pensa per digerir la contrarietat. Aquí la grandiositat de que un cos desvalisat per l’amic o amics que l’exalten, li queda el raciocini per poder començar de nou.
39.- Opinem en vers l’altri com si fóssim nosaltres mateixos? El veiem gandul quan no fa el que seria treballar a cert ritme sense col·legir si és capaç de seguir el ritme que nosaltres imposem. El titllem de lladre quan cull uns pocs grans de raïm d’un cep que té al camí per on passa i no veiem que la set del personatge és notòria per que li falta l’aigua pel caminar llarg que ja porta. I, així, anem posant l’etiqueta falsa en les persones i no mirem que fem o faríem nosaltres en igual situació o circumstància.
40.- Enfadar-se, ofendre’s ... Una pedra davant del peu ens fa trontollar, fins caure i ens podem enfadar per el mal moment, la mala sort, etc. però no podem ofendre’ns contra la pedra, ella estava en el lloc fent el seu paper.
PER QUÉ ? 1
04 Abril, 2008 19:06
Publicat per anforsa,
Per què ?
1.-Per què als mestres/ esses els faciliten el llibre de respostes i solucions, es que no en saben prou?
2.- Per què quan retornem d’un viatge i ens trobem l’amic, no fem més que alabar fins la sacietat el que hem vist i trepitjat com fent-li ganyotes i al poc o molt de temps de la conversa li diem: - Però que bé s’està a casa...!! ?
3.- Per què quan digueren a la dona: - Espia -. El contertulià que escoltava pensà: - Clar, com que és monja -.4.- Per què quan posem la ma davant dels ulls tapant la rodona refulgent del sol a la nostra vista ens pot passar pel cervell que el SOL no existeix per què hem apagat la seva bombeta?
5.- Per què a un diari l’anomenen periòdic?6.-Per què, subjectes que no han tractat, ni comerciat, ni han tingut el hoobby de quelcom aviram, és a dir, un pollet o gallina a casa, ens diuen que tenen ulls de poll?
technorati tags: mestres , viatge , espia , monja , bombeta , periòdic.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
03 Abril, 2008 12:54
Publicat per anforsa,
General
- 34.- Li preguntaren al jutge si podien seguir amb la vista. Ell, quelcom distret davant tanta feina, contestava : - I fins amb el tacte. Toqui, toqui el gruix de quartilles i busqui amb la vista la seva contesta, sr. advocat –.
- 35.- Fer-li el 69 al got del cubata deu ésser: besar-li el cul, mentre ell et banya el nas amb el contingut.
- 36.- El futur és el quelcom invisible que sens mostrarà en el present fent-se real i passar al bagatge del passat com a record.
- 37.- La tradició és l'esbós fet realitat d’un primer pas que se’ns mostrarà en el temps per assegurar una permanència d’un fet, un record, una celebració que ens importa que no es perdi. Encara que continuadament canviï i agafi noves tonalitats i formes no borra el seu principi tolerant que estableix un seguit de successos que ens marquen com a individu, col·lectivitat, poble, nació, etc.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07
02 Abril, 2008 19:50
Publicat per anforsa,
General
POSTRES.- Als escacs, la partida acostuma acabar en MAT. -- En la part elèctrica M.A.T. significa complicació important difícil de resoldre. Uns diuen Monti i els altres des-Monti.------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Els nets no anaven a l’escola, era dissabte i algú se’n havia de fer càrrec. La de dotze anys i la de deu jugaven als escacs. El iaio els hi ensenyava en un tauler, no en un programa de P.C. Ell deia que per competir havies de tocar les fitxes i saber el mal que fa perdre un peó, un alfil,etc. i el goig que suposa quan treus del combat una fitxa del contrincant. Es una lluita a mort i un ha de filar prim i el ull viu. Això, educa per el demà, deia el vell. La iaia feia el dinar, la jove a comprar i els dos menuts per la catifa rebolcant-se o fent pastelets amb material que la cuinera els dava. L’amo de la casa, el Maties era present en una reunió de pancarta en la plaça del poblat per defensar interessos propis i del veïnatge. La manifestació tindria lloc a les dotze i tot els mascles hi serien presents. Segurament que les dones amb el senalló de la compra farien cap per donar caliu, per que també eren part de la queixa,.Era una guerra de tots. Els bàndols sempre son dos: a favor o en contra i que per més que es busqui, sols poden trobar-se en punt mig, en la confluència entre les dos forces. Aquí no s’havia donat l’encontre i la iniciativa dels en contra si es feien forts podia acabar en aldarulls. Allí també i com a contribució a l’entesa o a que el riu no sortís de mare els guardians de l’ordre eren allí aspectants. De moment era tot quasi quietud fins que els dirigents donessin l’ordre en el temps consensuada per l’autoritat.La iaia crida a les netes grans per que l’ajudessin a pelar trumfes. El iaio anà al wàter per desfogar el suc de les olives, abans que l’eixidiu no aguantés. I els menuts al veure el camp lliure començaren a moure fitxes sense to ni so. Potser feien mèrits per un càstig. El menut de quatre anys – que quan està quiet sembla que no existeixi – fa un crit per que la neta de sis anys se’n adoni que la partida que juguen d’estranquis ha acabat per que ell que ho sent dir a les més grans i al iaio ho fan així : Mat, Mat, Mat, Maaaat...Baix a la plaça el xivarri augmenta de to i el soroll deixa entendre . Mat No, Mat No, Mat Nooo.Les que pelen trumfes deixen ganivet i venen a cerciorar-se dels fets. El iaio que atropelladament surt del wàter botonant-se la bragueta, mira el tauler i diu: - Doncs, sí, és MAT, aquest parell de menuts van per bon camí.- Les netes grans criden a la iaia que vingui, mentre al carrer . MAT NO, MAT NOOOO....La iaia arriba a la balconada: - Con tal que no es facin mal. Això de la MAT, Déu meu, Déu meu... La de deu anys diu: -Mira, la MAT i el MAT .- La de dotze anys expressa rellevant: -La pancarta ho diu ben clar, MAT NO... I la iaia que no pot més, nerviosa com un flam envestit per la cullera, - Que dius que no és la Mat, no és la Mat?, son el MAT i la MAT... erile... I els menuts, quan la senten es posen a ballar amb els reis a les mans...- Es MAT erile, rile ron xim pom. I llancen els reis d’escacs cap al tauler . – Hem fet MAT, hem fet MAT.................
Millor que els dos bàndols s’entenguin. Perdoneu les molèsties.