RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
18 Abril, 2008 19:06
Publicat per anforsa,
General
El Juan havia arribat a casa cansat. Era dijous i el següent dia li esperava feina delicada i que no podia ajornar-la. Era mecànic de cotxes. En el taller on treballava eren : un com ell, la secretaria i la dona del amo, i el propietari del negoci, també treballador. L’amo no hi havia estat en tota la tarda i el cúmul de treball era enorme, anaven pesats, per això per avançar feien hores de més per quedar bé amb els clients. Al no ser-hi el Cristòfol i Cruanyes de cognom, va preguntar a la mestressa si li donarien per les festes que s’apropaven,- un pont -, quatre dies més per treure’s una mica la ronya del damunt i amb la colla fer una sortida per netejar les idees.
La mestressa li contestà que això ho reservava pel Cruanyes. : - Pots comprendre-ho, tu mateix, hi ha molta feina, però Cru-anyes...
No li satisfeu massa la contesta i es posà un xic nerviós. Necessitava l’esbarjo i encara que mai el Cristòfol -que ell deia -sempre l’havia tractat com amic, que ho eren, la seva muller, no sé, no sé... A l’hora se’n anà cap a casa amb el dubte de la concessió afirmativa, amb el cansament al damunt i amb la previsió d’un divendres per quedar planxat si volia complir amb lo promès als clients.
Tot arribar a casa, allà per les deu del vespre, després de fer-li un petó a la muller, li explicà el seu dubte. Miraria de sopar amb una esgarrapada i a descansar sense veure cap programa dels preferits. Volia carregar piles. – Bona nit -. – Bona nit, dorm tranquil que no t’amoïnaré...-.
Abans de no res roncava a gust. La muller el sentia i pensava que cansat està....
En la profunditat de la dormida se li presentà el somni. Era en una sal de jutjat. Veia les togues negres de jutge, fiscal, advocat acusador, el seu, el defensor... Aquest,- no havia començat la cerimònia-, li parlava suaument a l’orella donant-li consells, com si fos les ultimes paraules que percebria. Ja el jutge, un personatge amb barba blanca com un got de llet, va dir que tot allò començava. Al costat seu el Cristòfol amb una cara seria se’l mirava amb altivesa. Ell es sentia atordit i confós. Ja no sabia qui parlava. El fiscal devia ser L’acusava de demanar vacances, ell no comprenia, Com ho podien saber? Mirava en torn seu i la mestressa no hi era, es tornà a girar mig d’amagatotis i la veié asseguda amb cara d’extremunciada, com si ell tingués la culpa.
– No es giri, -va dir el fiscal -, atengui...i contesti a les preguntes. Vostè, -menys mal que em tracte bé – Quan es troben al matí a les set abans de començar el treball, allí en el bar es beuen un cafè? - . – Sí, per què, que no el podem beure? -. - Digui solament SI o NO -. Cames i genolls es posaren a tremolar. – Segons ens diu l’acta fa tres mesos que s’aturen al bar. Quan de temps estan allí, un quart d’hora? Digui SI o NO -.- SI, més...-. – SI o NO -. No sabia si tornar a dir SI... No digué res per que no li sortia l’aire per pronunciar cap paraula, es sentia petrificat.
– Així, jo l’acuso culpable de voler que li donin vacances quan ja ha rebut cada dia un temps computable i a demés un diner diari del preu del cafè que compensa el salari que hauria de cobrar.. Jo el trobo com a culpable i exonero al seu amo de concedir-li vacances pagades ja que les ha percebut d'antuvi -.Va sentir un galimaties de paraules, no sabia qui parlava. Aquell home de la barba de llet se’l mirava i semblava que li deia fort com quan cauen llampec i tro junts i que ressonava en el cap, pulmons, ventre com si hagués d’explotar... CULPABLE, CULPABLE, CULPABLE...S’havia despertat el Juan. Els peus fora del llit. La muller, : - Que et passa, Juan... - . – Que soc culpable de demanar vacances, que no me les donen, ... ho ha dit el jutge..., que... -.
- Anem, Juan, rentat la cara que t’anirà bé. Has somniat, ho has somniat,...-. – No, que tu no hi erets que m’ho ha dit... -. L’aigua que la muller li refrega per la cara el retorna en sí...
------------------------------------------------------------------------------------------------------------Son quasi les set. Va cap al bar. El Cristòfol i el company l’esperen. El Cristòfol li diu al Juan : - Ahir la dona em va dir que voldries vacances... Te les hauré de donar. Tots ens les mereixem Tancarem el taller aquests dies. Tots necessitem una mica de descans per que no parem... - . – Ai, Cruanyes, vull dir, Cristòfol...
--------------------------------------------------------------
Nota.- Acuarela de l'autor del bolc. -Roselles i llicorelles -05
---------------------------------------------------------------
1A.- Quan a un el subvencionen,etc, és que el consideren pobre i, a demés, esclau de les decisions dels de la piràmide? 2.A- Les religions ens diuen que siguem tal com elles volen que siguem, és a dir, millors, sense faltes ni pecats, així amb el decés anirem a un lloc millor encara que el que tenim ara.Les empreses ho han copiat en sa política de treball, hi ens posen robots per que estem millor. Però qui paga la Seg. Soc. el treballador de a peu o el robot? La Seg. Soc. no farà figa i aleshores què... al cel qui hi anirà? Tots mirarem el blau del cel de garres enlaire?
3.A- No parlava massa clar, al ordinador hi pronunciava orinador. Preguntarem per que no deia PC.? Hauria set pitjor, per ell significava Pet ,Caca. Escatològic !