24 Abril, 2008 14:36
Publicat per anforsa,
General
- 96.- A la persona l’acompanya seva ombra i seva olor. Bé, la seva ombra quan fa sol, ara el que és el tuf ...? Clar, la suor, no és aigua de colònia, i no diguem d’altres deixalles líquides i sòlides.
- 97.- Corria més que un lladre que l’arremet la policia o que se li escola el diner del butxacó.
- 98.- Descobriria el dolç encant de la independència encara que sabés que fins per néixer depenia dels pares, del cordó umbilical, dels bolquers, de les carrutxes, i així, fent-se gran i depenent sobretot del diner, del temps fet minuts, etc. i li volien fer creure que podia ser independent, ell sabia que per quan havia viscut podia conèixer que dependria de la independència, per el que continuaria sent dependent encara que fos de la seva volguda independència.
- 99.- Donem la merda als altres com a premi per que nosaltres no ens la podem acabar?
- 100.- Allí darrera els seus ulls, en el fons del fons, naixien, habitaven i sorgien les seves intencions. També dins, en l’interior podia guardar la por, el terror, la comprensió, etc...
- 101.- Tirem sal a l’olla si és necessari, però no en tirem a les ferides.
- 102.- L’eco és l’ombra o repic de la veu ? La carícia és la sublimitat del tacte? El silenci és la presó de la oïda ? La negra fosca és la ceguesa de la vista? La insipidesa és la negació del gust?
- 103.- Quan un es queda sol en la seva muntanya es creu el més poderós. Un dia el vent i la pluja, és a dir, la tempesta ferotge el fa baixar al pla, abans no rodoli pel espenall i quedi de panxa enlaire i indefens. Allí, amb bons ulls veu que el pla és rodejat d’altres muntanyes com la seva i fins de més altes i gruixudes. Aleshores, es vol fer amic d’elles per que compren que el seu poder solitari no supera el gruix del grup de pujols, muntanyetes i muntanyases. En referència, ell era un pobret que no podia ni parlar i menys encara cridar...
Afegeix un comentari
