RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

29 Abril, 2008 18:11
Publicat per anforsa, General

 estació de trens. simulació un el de la pau, altre el de la guerra

  1.  POSTRES.- EL POLITIQUET I LES NETES .-Us he d’assegurar que eix relat va passar davant meu, Quan tres mandataris varen envair el que no tenien que envair. La gent normal va contestar arreu amb el crit al cel, però els jerarques varen seguir acomplint el fet. Encara tenim el record a toc de ma... QUI SAP SI LA CRISI QUE ENS ESGARRAPA LA BARBA ES VA COMENÇAR  A INCUBAR... Avui recordo un fet que va passar a casa del politiquet....
---------------------------------.
  1.  Un grat espectacle li han donat , al politiquet, les seves netes. Menudes encara. Entre les tres sumen solament quinze anys. – ( ara sumen el doble, el temps és temps, i els menuts creixen com a pollancs en arbriu ben abonat i regat. No, no parlem de l’aigua, per favor ) -. Capollets de vida i ja actuen com persones fetes, ai, flors obertes al vent... Que se’n farà d’elles? En sa tendra edat ja saben de GUERRA i de PAU. S’han posat fent corrua  o com vagons de tren en marxa – la seva peculiar caminada corrent – pel passadís amb el crit a la boca – no sé si a la ment i al cor -, de PAREU LA GUERRA. PER TOTHOM LA PAU.
  2. És clar. el mimetisme. Senten converses a casa i arreu. Veuen en la tele els missatges  de manifestació com si fossin gresques de la gent. Escolten i miren els horrors que  causen els bombardeigs ...etc. I es sumen al crit d’angoixa... Que en trauran ? De que els servirà ? Elles s’impregnen en sa jovenesa d’un missatge decadent, pensa el politiquet.
  3. Ell també, entre els cinc i vuit anys va viure en sa carn la GUERRA que no comprenia. I la tingué allí, com ara la veuen elles en la tele. Ell a tocar. Elles en la llunyania. Diferent. I després la PAU de FRANCO, en deien. Similituds?  Aleshores, pa de panís si n’hi havia, ara pa blanc i coques.
  4. La història és repetitiva. Quina PAU tindran el poble  on la GUERRA hi té la cuina parada?
  5. PAU dels B.B.A. que és un banc de guerra. Molt diferents els sentiments i conseqüències que  les condicionaran a elles.
  6. S’ha posat les mans tapant-se els ulls, el politiquet. Les ha cridat, joiós? I els ha fet un petó a cada una. Que més pot fer ? Ell, no ha desitjat mai la GUERRA, però, la PAU, quan la tenim vertaderament tots? Si, TOTS. Sense exclusions...?.Creu que mai i no anem per camí de roses.
  7.                                             ------------------------------------
  8. 117.- No t’impacientes en arreglar els problemes dels altres, és a dir, del pròxim, no sigui que esgarris els teus. 
  9.  
  10. 118.- És normal. Ell té el seu i jo tinc el meu. Sí, sí. Alegries i penes, victòries i derrotes. 
  11.  
  12. 119.- Tanta safor per que un coet arribà a la Lluna, i, quan de quan els enamorats es posen morats amb la Lluna, qui sap si alguns fins eren ja a la lluna de València quan no es parlava de coets. 
  13.  
  14. 120.- Com vull que siguin els meus fills i els meus nets?  El que jo he espirat sempre : ser una persona. 
  15.  
  16. 121.- Quan a la senyora vella li posaren les ulleres graduades, es preguntà ja convençuda amb el resultat de la visió que li havia vingut de sobte: - Ara podré veure la Tele, i anar pel carrer sense ensopegar amb les tifes del gossos .Que bé!! -.El aprenent  d’òptic volent posar una cullerada de sucre  a l’entusiasme de la senyora li digué: - I tant, fins podrà escriure a les netes i llegir les seves cartes -.- O, que bé. De menuda no en vaig poder sortir d’aprendre’n i ara amb unes ulleres... Per què
  17. no m'ho deien abans, si era tant fàcil, tants cops de regla als dits.... Ai, fills, ai fills no teniu perdó...
  

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , ,

Comentaris

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primavera, estiu, tardor i: