RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

26 Abril, 2008 21:33
Publicat per anforsa, General

  1.  POSTRES .--  Si senyor, ja tenim cireres madures. Ja se’n comença a collir. Els que en saben diuen que no faci gotellades  per que es bada el fruit i les pèrdues, no cal dir.  En canvi, la ciutadania industrial i polítics diuen que si que plogui i que els tregui l’estrès de damunt i poden anar de vacances sense la botelleta d’aigua a la butxaca.  Que pot fer la Natura, aquí ha d e creure?  No us vulgueu trobar en el govern d’aqueixa DONA per acontentar tothom... 
  2. --El picot del pom pom ja no picava a la soca del cirerer. Volia fer-li un forat davall forcat per guardar-hi tots els secret de la seva espècie. Però el cirerer pensava d’altra manera. A ell li interessava el seu fruit. Florí a temps, no feu fred i s’aguantaren els carrassos i maduraren sense badar, ja que no plogué quan inflaven, per tant, les cireres arribaren a mercat.

    La collita era bona. Els jornalers es desfeien amb la collida i abusaren. Ompliren les botigues i encara que la compra era excel·lent  no daven l’abast. Dies i dies i, es clar, l’acumulació era tal que es feren velles i no sabien si retirar-les o que...

    Va venir un comprador que altres vegades havia solucionat problemes amb son caleret i feu florir els nous dies. Repassà mercat i botigues i com ja sabem tots feu el imprescindible per retirar a temps la fruita. Hi havia quantitat enorme, però vella i la retirà abans que es podrís en les caixes i les llença a les deixalles no fos cas que ocasionés una vaga i la insalubritat envaís la població i la ciutadania sofrís malalties.

    Els dies han canviat el destí de les cireres i del picot. -- En l’agricultura passa cada problema a demés del de l ‘aigua que ... si no et toca,rai,estàs salvat. Es com quan cau una rufagada  de pedrotes gelades, que si no t’acaricia se t’encareix el fruit i et salves amb escreix, però si et toca de ple la gelada o la tempesta ... ves-te’n a penjar-te de barres al cel, tanca la boca i res d’esfínters anals, tot tancat i conservar el poc greix que tinguis que l’any es molt llarg i passar gana aprima cos i butxaca i ja en pots tenir de greix que es fon sense fer dietes ni dejunis. Els bancs, no els de fusta, si no els que tenen sempre singlot, vull dir HIPO per la TECA que els fa profit de valent, no et deixen acudir a ses festes i banquets sense veure’t el melic i els chilindrins, que ja és cosa seria, veritat company?  

    Si ha de caure pedra que no plogui, per que morir per morir, morir d’inanició que es més lent i un pot acabar somrient si abans es soluciona el problema i estàs salvat fins que arribi l’altra remesa de pebrots. Que tinguem salut, al menys per poder – ho contar, que ja és molt.

  3.                                           ----------------------------------------------------

  
  1. 109.- Quan el nom propi l’adjectivem, donem a aquest matrimoni un valor on el nom, per una part concedeix a l’altra paraula el que, conscient o inconscientment, renuncia. Si parlem de PAU, Pau amb què?  Si parlem d’AMOR, Amor amb què?  Si parlem de LLIBERTAT, Llibertat amb què? Per tant, la devaluació és notòria. I l’adjectiu certifica i acabdilla uns valors que roba al nom que hauria de ser el valor suprem.
 
  1. 110.- Les inauguracions semblen ser pels polítics, el fer-se la foto per que els coneguin, els recordin igual com en una moneda hi graven en un costat la cara o escut o bandera per que no oblidem qui mana i ens mana.
 
  1. 111 .- Aquell, fotent-se’n deia al pastor i amo del ramat: - Ja els has donat o concedit el duret per que comencin a sentir-se independents, que per quelcom es comença ? -.
 
  1. 112.- Els polítics com els propietaris : siguin pagesos de la terra o urbanitas de cases  adossades, o de xalets senyorials, etc, -  defensen les seves fites com sagraris on ells tenen la clau i com a amos disposen i imposen seves lleis per més que altri, en alguns aspectes, pugui combatre amb més raó les seves prerrogatives. És el seu pal de paller, seva frontera, seva llei que és seva i no cedeixen per que cedir és perdre autoritat. Cedir és arrecular –fer-se en rera - en vers l’altre i donar el poder propi concedint sobre la propietat.  El que cedeix, concedeix o dóna es fa pobre i fer-se pobre es baixar en l’escala de valors en la unitat, grup i conjunt. És arraconar-se quan empenyen i no plantar-se immòbil, sense que l’empenta del contrari o contrincant pugui moure el seu poder establert sobre quelcom.
 
  • Comentaris | 0 RetroenllaçOs
     

    technorati tags: , , , , ,

    Comentaris

    Afegeix un comentari


    Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

     















    Capital d'Espanya: