RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
10 Abril, 2008 18:51
Publicat per anforsa,
General
POSTRES .-Constatava que era en un desert. No tenia aigua. Com en beuria? I ho necessitava, estava sec. I a demés era prop de la font, però la font era del feudal. Sols els feudalistes tenien accés a ella. Va arribar el majordom feudal i en la conversa el sedent va posar-li en evidència que tots cobraven un salari cosa que d’antic era establert per que a tothom no podia negar-se-li la sal, ara, haurien de instaurar un compromís similar, el aiguari i tots contents. El sicari del feudal va posar els punts sobre les is minúscules i va dir-li : - Estableix-te a vora del riu i tindràs aigua a manta i no tindràs que amoïnar al meu amo, entesos ? Ai, si Déu tornés....
................................................................................D’això en diem s o l i d a r i t a t ???
- a54.- No tenia por a la sequera. De temps, s’havia engreixat i pesava 120 quilets i sabia que al menys el 80% era aigua. Era feliç, en tenia per beure, Déu ni do, dins seu... Si que beuria algun cubata, com a reserva de líquid i abans no rebaixes a pell i os ni quedava, mare meva... Aquests primets que han de passar dos vegades davant teu per que els vegis, je, ho tindrien malament, però ell ? Ha pensat patentar el seu pensament, sí, posarà una clínica i en marxa la seva teoria, no beure aigua, res, ni una gota i a aprimar-se. Ja ha rebut e-mails de farmacèutiques i clíniques per comprar-li la patent... I deien que era gros ? Quina barra.
- a55.- Ploure en l’argot futbolístic és fer gols i guanyar. Mentre el contrari o contrincant no en fa més que tu..., a vivir, que hi ha saó... I en moments de sequera, sumar el puntet del 0 -0 i sumar puntets i provocar algun penalty per si l’ arbit i linier cauen en el Sí, per que si no, boranit, targeta groga ... I sense ploure... El que deia’m.
- a56.- Tenir diner pel cafè, pel tren, per la gasolina del cotxe, pel dinar o..., per que del diner ens hem de preocupar del primer diner, el més menut que ens té vius per respirar. A la butxaca, al monederet hem de portar-hi el dineró per passar el dia... Demà, demà ja ho veurem. Qui l’ha vist el demà ? I és que ja volem ser a demà, quanta pressa ? Clar allò de que demà pot ser un gran dia, fins si és el dia de la Loteria de Nadal, en tot cas mirem si hem comprat el bitllet que ha de sortir, per que si no, no entenc la pressa.
- a57.-La FE ens pot portar a la FELICITAT, vaja, sorpresa. Afegim a la FE, mira, per que ets tu t’ho dic, LICITAT, que senzill i tenim allò que tan car va. Sense comprar res. Ara guardem el paper on hem escrit o si no, si ho perdem, s’ha fet fosc, sí, nit sense lluna.
- a58.- No sé que passarà quan falti l’aire, per que ja hem arribat a la primera lletra de l’abecedari, la A amb això de l’aigua, però fa un moment estava’m en la B, sí, el BENESTAR.