RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D. Sant Jordi-
23 Abril, 2008 17:14
Publicat per anforsa,
General
DOS LLIBRES -- PARE I MARE
DEL SEU FILL ANTONI . 19 - 04 -2008
-----------------------
DORMIU EN EIX LLIT DE PÈTALS DE ROSA
QUE SON CARN NOBLE DE FILLS, NETS, BESNETS
AMB ELLS ESDEVINDRÀ LA PAU FORMOSA
I L'AMOR QUE VOLGUEREU PELS CONREUS.
DORMIN EN NOSALTRES VOSTRES LLIBRES
PER ENCORATJAR-NOS SEMPRE LA LLUR FE,
VOSTRA PRÈDICA DE PERSONES LLIURES
CALI EN EL COR SUPREM DE L'UNIVERS.
CALDRAN DIES DE GLÒRIA I ALEGRIA
QUAN S'HAGI ACONSEGUIT EL NOU CONSENS:
PAU, AMOR LLIBERTAT SENSE FALSIA,
SÀVIA NOVA QUE VOLGUÉREU AMB ANHEL.
QUAN S'ESCAMPI PEL MON L'OLOR DE ROSES
ARRAMBLANT LA BRUTÌCIA VIVENT,
NAIXERA D'ENTRE EL PEDRAM I LES BROSSES
EL ROMANÍ QUE L'ABELLA EN FA MEL.
ALESHORE,S LES BOQUES QUE EREN GANA
SACIARAN VENTRES DE NEÒFITS SERS,
NOVA GENERACIÓ OMPLIRÀ LA PLANA:
EL SER HUMÀ RETRÀ INTEL·LIGENT.
NOTA.- NO HE POGUT COL·LOCAR L'ESCANEJAT DE LA POESIA TAL COM HAURIA VOLGUT. FRACASANT SE'N DEPREN. A VEURE SI A LA PRÒXIMA.
---------------------------------------------
EN EIX DIA DE SANT JORDI HE VOLGUT PENJAR AQUÍ AQUEST RECORD VIU DELS MEUS PARES, ELS SEUS LLIBRES. UN, EL PARE L'ESCRIGUÈ L'ANY 33 I EL PUBLICÀ.- "UN MENSAJE" ESTÀ EN CASTELLÀ, PERÒ EL VOLIA EDITAR TAMBÉ EN CATALÀ I NO VA PODER, MORÍ L'ANY 1934.- LA MEVA MARE VA ESCRIURE "HISTÒRIES DE CAL VINYES" ALS 93 ANYS, SI ALS 93 ANYS I EN FEU DOS COPIES CALIGRÀFIQUES. DESPRÈS ALS DEU ANYS DE LA SEVA MORT, -ELLA ENS DEIXÀ AQUÍ A LA TERRA ALS 97 ANYS AMB UNA CLARIVIDÈNCIA ENVEJABLE FINS L'ÚLTIM SOSPIR - EL SEU NET EL VA EDITAR PER LA FAMILIA.
----------------------------------------
PER SANT JORDI LLIBRE I ROSA.
--Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 13 – 4 - 07
Una llegenda preciosa
celebrem els catalans:
Doncell per noia formosa
matava un cruel drac.
........................................
La princesa del castell
filla és de monarca o rei.
...................................
Un drac que son cau és cova
que vol carn, si no la roba,
exigeix gran sacrifici
en son sagnant desfici.
Gent del tot atemorida
per salvar-ne pròpia vida
cedeixen al cruel drac
la princesa beneïda
per poder-se alliberar.
Arraulida està la noia
davant el drac, - fràgil toia -
i espantada per de més...
Un doncell d’espasa i daga
el seu coratge no amaga
i s’enfronta a l’animal.
Després de lluita ferotge
a son ventre daga allotja
propiciant bassal de sang.
La princesa n’és salvada
de ser-ne sacrificada
en trist holocaust sagnant.
i el doncell rep recompensa...,
la princesa en ell sols pensa:
L’Amor en ells ha triomfat.
--------------
El llibre conta llegenda.
Dels catalans n’és prebenda
que imaginari ha escrit
i la sang del drac exposa
l’olor suau de fèrtil rosa
que en floreix el mes d’abril.
------------------
Avui, un llibre compreu-ne.
Una rosa regaleu-ne.
Cultura i Amor units.
------------------------------------
SENYOR, SENYOR ...Senyor, Senyor...,
Quan pugin les mosques de bon matí
a obrir-ne les cortines de ta cambra.
Quan encenguin el fort llumí
que tot el terral neguitós clama.
Quan s’estripi el vel transparent, fi
que es com un mar blau que empara.
Quan la lluminària tota sigui aquí...,
pregunta a les mosques si el coixí
de la terra és amb bonança,
i et diran que per qui baix
toquen tots el contrabaix
que omple d’horror greixós l’ànima.
Que els humans, els teus germans,
arrasen rius i mars, barrancs i muntanya.
Si no t’ho diuen to dic jo
que ho pateixo cada jorn
nit, matí, dia, tarda i vesprada.
Senyor, Senyor...
Quan al migdia t’honorin les abelles brunzint,
servint-te amb patena d’or la bresca
- romerosa mel i cera fina - lluint
per que ta boca es clogui en sa menja.
Quan la taula allotgi copa i suau vi
que junt amb mel i pa fins l’àngel vell mastega.
Quan havent dinat vagis al llit
no dormis migdiada, tingues delera,
guaita al balcó que mira lluny del dit
posa en marxa ta infinita ciència
i baixa o envia l’arcàngel del teu crit
i parla serena...
i mana i ordres promou i seré condemna
Que ningú treballa per Tu,
Ni un de sol fa sa feina.
Tothom el profit a rebost seu s’endu
i no preguen i donen delmes, ningú hi pensa...
S’han tornat endurits, càustics, bruts,
no sembren blat, panís i cap d’ells rega
la flor i dallen la poncella,
perverteixen als menuts
o els tracten, si no fan el manat, com bèsties.
Senyor, Senyor...
Quan ja es faci nit, i surtin els escarabats
dels taps que clouen els petits forats
que la llum donen les estrelles
i escampin llengües de celístia d’elles...
Quan arribin terra cobrin mantell blanc daurat
besant el desig de Tu a tes meravelles...
Quan beneeixi la claror la foscor de terra i mar
que no embraveixi i que cridi a rebat
per que tothom busqui perdó d’ulls i celles...
L’aigua dels rius d’amor s’ha assecat.
no hi ha concòrdia de bens ni pastorelles.
El llauraor ressec, terròs i estivat,
i el foc immoral arrasa els termes.
Tingueu pietat en la nit,
que s’escoli eix infinit,
que retorni la Pau a les eres
i que la voluntat ompli les llars
de llibres d’indulgències de vostres creences
i tot sigui com abans d’eixes tempestes
i que fe, esperança i caritat
regressin a poblar eixes terres.
----------------------
