Nit de Premis
19 Novembre, 2007 17:05
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
La Nit dels Premis ha passat, i després de la ressaca del diumenge ja podem llegir les valoracions que se'n fan a la xarxa (que intentarem actualitzar quan hi hagen novetats):
Els mitjans de comunicació també se n'han fet ressó, però no tant ens imaginem (ja ho apunten el Jordi Ferré, i el mateix diari El Punt en un apunt):El Punt, l'Avui, el Diari de Tarragona i TV3.
Per què un dels premis de narrativa més ben dotats del país, el Pin i Soler, i un dels millors en traducció, el Vidal i Alcover, no tenen més ressó en els mitjans de comunicació? Què s'ha de fer perquè els nostres premis tinguen una presència similar al Prudenci Bertrana de Girona, o als Octubre de València? Tinc la sensació que augmentar la dotació no serviria de gaire...
Miguel de Unamuno
19 Novembre, 2007 13:33
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Avui, a les 15.30, encara teniu temps d'assistir a l'espectacle que els amics d'Imaginautes han preparat a l'Auditori de Caixa Tarragona. A l'espai «Teatre i literatura» podrem gaudir de l'obra Amor y pedagogía, de Miguel de Unamuno. I si avui no hi podeu anar, demà teniu tres passis més!
He trobat per la xarxa poemes recitats per ell mateix, però el que més m'ha agradat ha estat un vídeo que resumeix la biografia d'Unamuno, i no m'he pogut estar deposar-lo aquí. Espero que us agradi!!!!
Quim Gestí
18 Novembre, 2007 11:48
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
En Quim Gestí també s'ha avingut a contestar el nostre meme tardorenc. De segur que us captiven les seves respostes!
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada? Per què?
N'hi ha unes quantes, però com que em considero una persona del meu temps, tinc especial debilitat per l'obra de Jesús Moncada i pel seu Camí de sirga. El món que descriu (físic i humà) s'assembla molt als paisatges sicilians de Pirandello i als cretencs de Nikos Kazantzakis, autors que venero.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada? Per què?
Gran i difícil pregunta perquè jo m'he format a base de lectures que m'han anat influint al llarg de la meva vida. Tanmateix, l'obra que més m'impressiona (i parlo en present perquè encar ho faig cada cop que la llegeixo amb els meus alumnes de l'institut) és l'Èdip Rei de Sòfocles. La seva universalitat és extraordinària, sense aquesta obra Shakespeare no hauria escrit Hamlet.
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada? Per què?
Sóc gran amant de l'òpera, i podria esmentar qualsevol ària impressionant, però com que també m'agrada la música d'autor, el meu predilecte és Georges Brassens i la seva cançó Les copains d'abord. Brassens, el seu humor negre, la seva mala baba, sempre serà Brassens.
4. Què et va portar a voler traduir el projecte premiat?
Sempre m'ha fascinat l'univers teatral pirandel·lià. Un dia vaig llegir els comentaris (i lloances) que Josep Pla feia dels contes de Pirandello, en el sentit que era en els relats on es trobava l'essència dels personatges teatrals, i vaig començar a llegir-los, i vaig veure que Pla, tenia raó.
5. Què és el més complicat de ser traductor?
Ho diré de la manera més succinta: aconseguir que el lector no tingui la sensació que està llegint una traducció, que li sembli que el llibre ha estat escrit en català.
6. Després de traduir el projecte guardonat, quin serà el següent?
Buf, tinc un munt de projectes embastats, entre altres traduir autors neogrecs, italians... Kazantzakis, Buzzati, Bassani... déu n'hi do, amb això ja tinc feina!
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?
No ho sé, només puc parlar per mi: en el meu cas no ho farà, perquè, tot i que soni a tòpic, per a mi, un llibre tradicional sempre tindrà un encant especial.
8. Tens un bloc?
Doncs, no. La veritat és que no tinc massa temps per mantenir-lo actiu.
T’has plantejat obrir-ne un? Si en tinguessis un, de què hi parlaries?
De llibres, al capdavall, els mons dels llibres són més interessants que la realitat prosaica dels polítics, dels generadors-tergiversadors d'opinió i de la televisió que tot ho banalitza.
Roc Casagran Casañas
18 Novembre, 2007 11:47
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
En Roc Casagran, el guanyador del premi Pin i Soler d'enguany, també és blocaire, així que no li ha degut ser gens difícil contestar un meme...
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada? Per què?
Em quedaré amb una aposta segura i que a més a més ara està molt de moda: l’obra sencera del Quim Monzó. M’agrada la gent que se’n fot del mort i de qui el vetlla.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada? Per què?
Sabadell és dins l’univers, oi? Doncs trio el Joan Oliver-Pere Quart. Té una obra literària molt solvent i alhora compromesa, i no s’oblida de l’humor, i això està bé. I a sobre, és de casa, que els catalans tenim l’estranya mania d’anar sempre lluny a buscar el talent. Autoestimem-nos més, no?
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada? Per què?
Per exemple Antònia Font —i així no deixo de citar gent del país—, perquè han sabut fer de la poesia una cosa divertida i fins i tot “comercial”.
4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?
Escriure sempre ve d’una anècdota, de qualsevol petitesa que més endavant recrearàs i alteraràs tant com convingui. En el cas d’Austràlia, el primer indici d’embrió d’esborrany de novel·la va ser la feina que va trobar un amic meu: moderar un xat nocturn en una televisió local. Em va semblar una tasca extraordinària, perquè havia de fer parlar personatges ficticis que els espectadors no sabien que eren ficticis, posar-se a la pell ara de l’un ara de l’altre... Esquizofrènic total! Una multiplicitat del jo que vaig trobar molt literària. Sóc així de desenfeinat.
5. Què és el més complicat de ser escriptor?
Respondre qüestionaris com aquest. Jo sóc un tio normal, que mira el futbol i parla del temps a l’ascensor, i quan et pregunten pel teu autor preferit... vaja, que triar-ne un és obviar-ne molts, i que en el fons m’estimo més que cadascú es guiï per les seves pròpies intuïcions. No em foteu mai gaire cas.
6. Després que t’hagin premiat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte literari?
El meu projecte literari va lligat amb el meu projecte vital. Vull procurar passar-m’ho bé, viure la vida dia a dia sense preocupar-me gaire, i fer, en la mesura del possible, el que em doni la gana, el que em vingui de gust. Duia molt temps dedicant-me gairebé en exclusiu a la poesia... i mira, de cop m’he llançat amb la prosa, primer amb el Camí d’Ítaca i ara amb Austràlia. M’hi sento còmode, però la meva pàtria literària —crec— continua sent la poesia. Ara sóc a l’exili, si voleu dir-ho així.
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?
Els lectors som uns romàntics, i ens agrada això de poder acariciar les paraules i, sobretot, sentir l’olor que fa un llibre acabat de comprar o un llibre que traiem de la lleixa després de molts anys d’oblit.
8. Tens un bloc? Quin és i què hi expliques?
Sí, tinc un bloc des de fa uns mesos. És http://in.directe.cat/roc-casagran i simplement hi recullo les meves opinions sense cap mena d’importància sobre l’actualitat. Diguéssim que és un bloc polític... perquè en el fons tot és política.
8è Premi de Traducció Vidal Alcover
18 Novembre, 2007 11:40
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
El guanyador del 8è Premi de Traducció Vidal Alcover ha estat Quim Gestí amb el projecte de traducció de l'obra Contes per a un any, de Luigi Pirandello.
***
Quim Gestí va néixer a Barcelona el 1961. És llicenciat en filologia clàssica per la Universitat Autònoma i actualment compagina la seva feina com a traductor amb la de professor d’institut. S’ha interessat sempre per l’estudi de llengües modernes i per la traducció, i prepara la seva tesi doctoral sobre traduccions catalanes de literatura neogrega. Ha traduït del francès, de l’anglès, de l’italià i del grec modern. És també col·laborador de la Fundació Bernat Metge, per a la qual ha versionat els llibres tercer i quart d’Heròdot i prepara el cinquè. Amb Montserrat Franquesa formen un indestriable tàndem de traducció del grec modern que s’inicià amb L’Amor va arribar un dia tard, de Lilí Zografou (2000), traducció que va merèixer el premi de l’Associació de Traductors Grecs, lliurat a l’Ajuntament d’Atenes, l’any 2002. D’aleshores a ençà la seva tasca conjunta no s’ha aturat. Fins ara han girat més de déu obres d’aquesta llengua. Actualment és president de l’Associació Catalana de Neohel·lenistes, que vol tenir com a objectiu la promoció recíproca de la literatura i la cultura de Grècia i de Catalunya. Pel que fa a l’italià ha traduït les narracions de Dino Buzzati, Seixanta contes (2004) i actualment prepara obres del mateix autor, de Luigi Pirandello i de Giorgio Bassani.
***
Informació sobre el projecte de traducció.
18è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler
18 Novembre, 2007 11:35
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
El guanyador del 18è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler ha estat Roc Casagran Casañas amb l'obra Austràlia.
***
Roc Casagran Casañas va nèixer a Sabadell el 24 de maig de 1980. Actualment treballa de tècnic de normalització lingüística al Consorci de Normalització Lingüística de Sabadell, amb tasques relacionades amb l’acollida dels nouvinguts i el seu aprenentatge de la llengua catalana. És llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona.És membre del consell de redacció de la revista sòciocultural Ordint la trama des de la seva fundació, l’any 2001. També és membre de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell.
Ha recitat la seva poesia, entre altres llocs, a Barcelona, Sabadell, Olot, Ripoll, Sant Llorenç Savall i Finlàndia.
En prosa ha publicat Camí d’Ítaca, conjuntament amb Oleguer Presas (Editorial Mina, 2006), i en poesia, a banda de tindre repartida obra en reculls, ha escrit Els carrers de les fàbriques (Viena Edicions, 2002), Trènicament trennificats (Emboscall Editorial, 2005) i Després de Sarajevo (Fundació Sa Nostra, 2005).
***
Què és Austràlia?
La Petra Masmajor ha començat a treballar de moderadora en un xat televisiu, té vint anys, viu en una ciutat dels voltants de Barcelona, estudia disseny gràfic i des de fa temps comparteix casa okupada. Aparentment té una vida molt normal, com la de tants i tants joves del món occidental. Però potser no és aquesta, la normalitat a què aspira? Potser vol alguna cosa més. Arribar una mica més enllà, no conformar-se amb un present monòton i fastigosament simètric i globalitzat. Com? Austràlia justament parla d’això. De les escletxes que el sistema encara ens deixa per ser una mica feliços. O intentar-ho, com a mínim.
Jaume Sisa
17 Novembre, 2007 18:24
Publicat per 5sentits,
Música de tardor
Aquesta nit, a les 20, aneu en compte, que pot sortir el sol a Tarragona!
A l'Auditori de Caixa Tarragona, a benefici de la Fundació Bonanit, podrem assistir a un galàctic concert de Jaume Sisa. Us ho perdreu? que no hi podeu anar? sempre podeu visitar el seu bloc!
18è Premi de Poesia Comas i Maduell
16 Novembre, 2007 12:00
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
La guanyadora del 18è Premi de Poesia Comas i Maduell ha estat Mireia Vidal-Conte amb l'obra Margarides de fons.
* * *
Mireia Vidal-Conte va nèixer a Barcelona al 1970 i és traductora, editora i llibretera. És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha guanyat diversos premis literaris, entre els que destaquen el Miquel de Palol (amb l’obra Pragari, editada per Columna), el Benet Ribas (amb Gestual, editada per Pagès Editors) i el Maria Mercè Marçal (amb Anomena'm nom, també per Pagès Editors).
Ha participat en diverses lectures de poesia a Girona, Madrid i Barcelona i ha traduït al castellà el llibre Pols de Vidre- Cenizas de Cristal, de Jordi Carrió (ed. La Garúa).
Ha assessorat estilísticament en la traducció dels poetes alemanys, Brigitte Oleshinski i Hendrick Jackson a més a més de fer-ho en la traducció alemany-català del poemari Geisterströmung, de Brigitte Oleshinski (de publicació imminent a Pagès Editors).
* * *
Algunes paraules sobre l'obra guanyadora, Margarides
de fons
És una obra que pretén ser encara més plàstica que les anteriors. Sempre a la
recerca de la imatge, del quadre, d'allò més visual i concret que ens pot
oferir la immediatesa del llenguatge poètic. Hi ha moments en els quals la
poeta sembla que cerqui un llenguatge més pictòric que verbal. Es tracta
d'una obra dividida en dues parts on el protagonisme recau en un
personatge femení i la vida quotidiana que l'envolta, des del
paisatge més proper, als desitjos i silencis més ocults. A nivell formal, la
primera part està formada per una sèrie de poemes en prosa i, la segona,
per una sèrie de poemes de mètrica lliure. El llibre vol ser un nou
homenatge als llibres de poesia de poetes (catalanes i no) que més
han marcat les lectures de Vidal-Conte, com Alejandra Pizarnik, Teresa Pascual,
Emily Dickinson, Silvia Plath, Sophia de Mello Breyner Andresen,
Ingeborg Bachmann, Teresa Rita Lopes, entre d'altres.
18è Premi de Biografies, Autobiografies, Memòries i Dietaris Rovira i Virgili
15 Novembre, 2007 15:56
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
El guanyador del 18è Premi de Biografies, Autobiografies, Memòries i Dietaris Rovira i Virgili ha estat d'Eugeni Perea amb l'obra Els pòlders de la memòria.
* * *
Eugeni Perea Simón (Riudoms, 1953) és doctor en història moderna per la Universitat de Barcelona, professor a la UNED i arxiver. Com a narrador és autor, entre altres obres de creació, de Gastronomia Divina (Destino, 1994) i Les Mallorquines (Destino, 1997). En el camp de la història ha publicat diversos llibres sobre geografia, onomàstica, i Església i societat a l’època moderna. Darrerament treballa en temes de literatura i paisatge al Camp de Tarragona.
* * *
Sinopsi d'Els pòlders de la memòria. Els diccionaris defineixen un pòlder com el terreny lacustre baix guanyat al mar i convertit en terra de conreu mitjançant dics de protecció i mètodes de drenatge. L’autor ho interpreta com la lluita tenaç de l’home contra el mar per guanyar-li espais on construir, establir-se i viure. D’aquí la metàfora del temps que al seu pas implacable destrueix l’obra humana, que erosiona la memòria personal i col·lectiva. Contra aquest destí, les paraules i les idees es converteixen en elements sòlids, ferms i transitables per combatre el furiós embat de les onades de l’oblit. La reflexió sobre el dia a dia, l’art que modifica i transforma la realitat, la història com un fragment de temps, els paisatges que apareixen al nostre pas, els fets i la gent, esdevenen material sensible per l’escriptura d’aquest llibre amb el qual l’autor construeix pòlders: els pòlders de la memòria.
Josep Romeu
14 Novembre, 2007 12:32
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
Per no perdre la mala costum que tenim al nostre bloc, el Josep Romeu també ha contestat les preguntes del meme tardorenc. Aquí les teniu!
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada? Per què?
És difícil escollir “la que més”, perquè n’hi pot haver moltes, i cadascuna per una raó diferent. Em quedo amb un clàssic: Tirant lo blanc.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada? Per què?
Més difícil, encara. Conscient que no estic comparant amb el conjunt de la literatura universal, i no més amb la mínima part que he llegit: García Márquez.
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada? Per què?
En general, els cantautors francesos, i de casa algunes coses de Lluís Llach.
4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?
Primer un interès general per la cultura popular; després la constatació que la globalització cultural fa molts decennis que s’ha imposat, sovint amb el beneplàcit d’una determinada progressia que considerava la tradició i la cultura popular quelcom arcaic i conservador; i finalment, l’interès per posar en evidència que la nostra experiència com a poble, singular i irrepetible, al capdavall tampoc difereix tant de la resta, perquè hi ha uns valors universals comuns en totes les cultures.
5. Què és el més complicat de ser escriptor?
No ho sé. Suposo que per mi ho seria pretendre escriure més enllà del que realment em motiva.
6. Després que t’hagin premiat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte?
Com deia abans, no em proposo fites ni projectes, simplement faig en cada moment allò que més m’agrada i em motiva. Ara mateix, estic completant un projecte de diccionari a la xarxa sobre les llengües del món (linguamundi), tinc alguna narració iniciada, i poca cosa més.
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?
Parlar del que pot passar “algun dia” em sembla una quimera. Diguem que, avui per avui, es complementen.
8. Tens un bloc?
Tinc el Web de les llengües www.linguamundi.cat i un bloc personal http://josepromeu.bloc.cat que faig servir com a diari personal, sobretot amb reflexions de caràcter polític i social.
7è Premi de Cultura Popular Joan Amades
14 Novembre, 2007 12:23
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
El guanyador del 7è Premi de Cultura Popular Joan Amades ha estat Josep Romeu, amb l'obra El Nadal, del mite a la tradició.
***
Josep Romeu va nèixer a Vic el 8 de gener de 1952 i actualment viu a Taradell. Ha estat professor de català en vàries escoles del país i actualment és coordinador de l’Observatori de la Llengua Catalana.
Com a gestor cultural ha estat implicat en la fundació de la Llibreria la Tralla de Vic, ha exercit diferents càrrecs a Òmnium Cultural i ha impulsat la creació de la Televisió d’Osona, la revista Vilatorta, la revista Acció, i ha estat el primer President de la Colla Castellera Els Sagals d’Osona.
En l’àmbit del periodisme ha col·laborat amb els diaris El correo catalán, Mundo diario, El 9 Nou, la revista Europa de les nacions i ha dirigit la publicació Ciutat Nord.
En l’ambit de la literatura, ha publicat les obres Temps de pluja (UAB, 2005) i Olga (Editorial Emboscall, 2007).
***Sinopsi d'El Nadal,del mite a la tradició.
Col·laborant amb el 30è joc literari
14 Novembre, 2007 08:10
Publicat per 5sentits,
General
«Si puc salvar els mobles, ja faré prou. Segur que l’assegurança no em cobrirà els danys. Qui havia de pensar que l’aigua arribaria al tercer pis, aquí, a un poble tan eixut?»
Si voleu participar, trobareu les instruccions a Tens un racó dalt del món, a partir del 14 de novembre al matí, al post del seu bloc titulat 30è joc literari.
Finalistes de l'11è Premi de Narrativa Curta per Internet «Tinet»
13 Novembre, 2007 17:49
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Però a banda de la Raquel hi ha una sèrie de finalistes al Premi. La manera de reconèixer aquesta participació és molt senzilla: amb el conte guanyador de pòrtic, Cossetània Edicions els editarà en un sol volum, per a que en puguem gaudir de la lectura tots plegats!
L'últim sopar, de Roger Roig
Salt complicat, de Raquel Picolo
La revolució, de Jesús M. Tibau
Qüestió de paraula, de Núria Busquet
Comandament a distància, de Jordi Bordas
Un cos estrany, de Jordi Boladeras
Aquesta nit a la torre del marquès, d'Ivan Carbonell
Setanta euros, de José Manuel Blanco
Desficis, de Francesc Antoni Asensio
Omaha, de Susanna Sureda
Una altra carta, d'Anna Gorina
[Si detecteu algun error en els enllaços, o en sabeu d'algun autor, us agraïríem que ens ho notifiqueu.]
Raquel Casas Agustí
13 Novembre, 2007 12:17
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
I la Raquel no podia ser menys, així que també l'hem sotmés a un tercer grau d'interrogatori i ha contestat les preguntes del meme tardorenc!
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada? Per què?
És difícil triar només un llibre. Potser el millor és el Tirant lo Blanc perquè és una novel·la on hi ha tot tipus de temes. Com a autors m’agrada més que cap altre Vicent Andrés Estellés perquè ha sabut dibuixar millor que ningú les passions.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada? Per què?
M’agrada molt La conxorxa dels ximples, és una novel·la que fa riure moltíssim. També m’agrada Murakami pel retrat psicològic tan encertat que fa dels personatges. I m’agraden les novel·les de Vila-Matas perquè són pura literatura; parlen del fet mateix d’escriure des de punts de vista ben originals.
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada? Per què?
Hi ha molts que m’agraden, depèn del moment. Alguns del meus preferits són Franz Ferdinand, The Love, The Doors, Portishead, Moby, Pixies, Jefferson Airplane... Perquè en ells trobo inspiració.
4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?
Sempre escric, sobretot poesia, però no hi ha un motiu especial que em mogui a fer-ho, és més aviat una necessitat.
5. Què és el més complicat de ser escriptor?
Per a mi el més complicat és tenir temps per a escriure.
6. Després que t’hagin premiat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte literari?
Actualment estic acabant un llibre de poemes.
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?
No. Perquè per a mi és essencial poder tocar i olorar un llibre. A més és molt pràctic i lleuger, sobretot les edicions de butxaca. I no necessites cap aparell per llegir-lo. Crec que seran compatibles els dos formats.
8. Tens un bloc?
No.
Si en tinguessis un, de què hi parlaries?
Si en tingués parlaria del temes que m’interessen com la literatura, la música o el cinema.
11è Premi de Narrativa Curta per Internet «Tinet»
13 Novembre, 2007 12:06
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
La guanyadora de l'11è Premi de Narrativa Curta per Internet «Tinet» ha estat Raquel Casas Agustí, amb l'obra Que no torni.
* * *
Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura.
Des de ben jove s’ha dedicat a escriure i va començar a rebre premis, sobretot de poesia, com per exemple VIII Premi Literari Homilies d’Organyà, XVI Premi Francesc Català Òmnium Cultural de la Catalunya Nord, X Jocs Florals de Santa Coloma de Gramenet, I i III Premi de Literatura de Viatges de Lloret de Mar, XVII Premi Sta. Perpètua de poesia, XII Premi Octubre de Creació en valencià, X Premis Maig de Narrativa Breu, XXVIII Premi Pròixita de poesia, 9è Premi Poesia Curta de la UPC, XII Premi de Poesia Pere Badia, entre d’altres.
Alguns dels seus poemes es poden llegir al Suplement Cultural del Diari Avui (14 de desembre de 2006), a la revista Reduccions (Núm. 80, desembre 2004), a La Catalana de Lletres (Cossetània Edicions, 2003), Estels com pedres (Premis Literaris Òmnium Cultural del Baix Camp, 2000), 12ns i 16ns Premis Literaris Penedesencs, Nit de Sant Jordi (Ed. Institut d’Estudis Penedesencs, 2000 i 2005) i L’art d’escriure (Ed. Ajuntament de Vilanova, 1999).
L’any passat va publicar el llibre Astrolabi, poemari editat amb pròleg de na Vinyet Panyella per l’editorial El Cep i la Nansa (2006).
Aquest mes sortirà el seu darrer llibre titulat Les randes del Paradís, que va guanyar el XIX Premi Vila de Lloseta de Mallorca. El llibre és editat per l’editorial Moll (col·lecció La Balenguera de poesia).
* * *
Que no torni és el relat d’una assassina professional, marcada des de petita per l’estranya desaparició del seu germà.
La història comença amb la protagonista allotjada en una habitació d’hotel barat enmig d’una gran ciutat. A partir d’aquí, mitjançant diversos flashbacks, la narradora ens va explicant els moments de la seva infantesa que la van marcar, entrellaçant-los amb escenes del viatge que ha fet a París per a realitzar l’últim encàrrec: desfer-se d’un home peculiar. A mida que avança la narració descobrim que aquest home és portador d’algunes tares físiques. Però no sabrem per què és així, ja que tan sols s’insinua en alguns moments. La història transcorre entre l’alternança dels records tristos del passat i els intents inútils per a desfer-se d’aquell home que sembla que se li hagi arrapat com una ombra. A poc a poc anirà pensant diferents estratègies per liquidar-lo fins que troba l’adequada: l’enverinament. Però malgrat haver aconseguit finalment el seu propòsit no pot deixar de pensar en aquell petit monstre que se li ha enganxat a l’ànima.