Lectura de textos de Jesús Moncada
22 Novembre, 2007 11:12
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Si voleu sentir una lectura de textos de Jesús Moncada (l'autor, entre altres textos, de Camí de sirga) avui teniu una oportunitat magnífica!
A les 12, dins del programa «La ciutat de tots» dirigit per Benigne Ríos a Onda Rambla (al 91.0 FM), els components de Calíope ens llegiran una tria dels textos del mequinensà.
«Míster Oliver Wilson arribà a la vila per l'octubre del 1922. Baixà del
tren a l'estació de Faió i remuntà l'Ebre amb el llaüt d'un asconès
anomenat el Bisbe a causa de la seva beateria, pregonada per la
col.lecció ben nodrida de medalles que duia sempre penjades del coll:
des d'una Verge del Carme, patrona de navegants, encarregada de
protegir-lo de naufragis i altres desgràcies del riu, a la d'una beata
italiana força miraculosa. Aquesta gaudia de la devoció cega de
l'asconès perquè, a mitges amb un desinfectant abrusador que
l'espellotava de viu en viu, acabava de deslliurar-lo d'unes bestioles
acèrrimes i rabiüdes encomanades per una barjaula tortosina al jaç del
pecat («Phtirus pubis, vulgarment cabres»), havia remugat, malèvol,
l'Honorat del Cafè, agnòstic de tota la vida, mentre li allargava el
flascó amb el remei per damunt del taulell de l'apotecaria, sense
adonar-se que la denominació llatina, interpretada pel navegant com a
fórmula litúrgica, augmentava les virtuts de la medicina). Una setmana
després del miracle, quan l'asconès començava a oblidar la coïssor
embogidora, el senyor Wilson desembarcà al moll de la Plaça davant
l'interès de tot Déu. El Bisbe, seguit de la trioulació carregada amb
l'equipatge del foraster, va acompanyar-lo a la Fonda del Vell Senglar.
Més endavant, quan ja sabia prou català, míster Wilson va confessar a
l'Aleix de Segarra i al vell Arquímedes Quintana que la primera vegada
que entrà a la fonda res no li feia sospitar el canvi radical de rumb,
el cop d'arjau irreversible que la seva vida havia d'experimentar en el
casalot. Solia atribuir la pèrdua momentània de les facultats
premonitòries que tenia de naixement a les alteracions en el seu camp
magnètic cerebral provocades per la ferralla miraculosa del Bisbe. A la
tertúlia del Cafè del Moll, on tot passava pel sedàs d'una crítica
demolidora, van concloure que un pèl de veritat devia haver-hi en
l'afirmació de l'anglès: d'ençà de la seva arribada, el senyor Wilson
havia detectat amb anticipació notable les riades del Segre i les de
l'Ebre, la raresa d'una nevada, el naufragi d'un patró miravetà, tres
estimbaments de mina, les banyes d'un soguer, un atac de pedra del
sereno i el part prematur de la jutgessa. Ara bé, tant si era la
influència negativa del metall com la fatiga del viatge allò que li
minvà la gràcia de manera transitòria, certament el foraster va entrar
inerme i desprevingut a la Fonda del Vell Senglar.»
[Fragment de Camí de sirga.]
