Quim Gestí
18 Novembre, 2007 11:48
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
En Quim Gestí també s'ha avingut a contestar el nostre meme tardorenc. De segur que us captiven les seves respostes!
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada? Per què?
N'hi ha unes quantes, però com que em considero una persona del meu temps, tinc especial debilitat per l'obra de Jesús Moncada i pel seu Camí de sirga. El món que descriu (físic i humà) s'assembla molt als paisatges sicilians de Pirandello i als cretencs de Nikos Kazantzakis, autors que venero.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada? Per què?
Gran i difícil pregunta perquè jo m'he format a base de lectures que m'han anat influint al llarg de la meva vida. Tanmateix, l'obra que més m'impressiona (i parlo en present perquè encar ho faig cada cop que la llegeixo amb els meus alumnes de l'institut) és l'Èdip Rei de Sòfocles. La seva universalitat és extraordinària, sense aquesta obra Shakespeare no hauria escrit Hamlet.
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada? Per què?
Sóc gran amant de l'òpera, i podria esmentar qualsevol ària impressionant, però com que també m'agrada la música d'autor, el meu predilecte és Georges Brassens i la seva cançó Les copains d'abord. Brassens, el seu humor negre, la seva mala baba, sempre serà Brassens.
4. Què et va portar a voler traduir el projecte premiat?
Sempre m'ha fascinat l'univers teatral pirandel·lià. Un dia vaig llegir els comentaris (i lloances) que Josep Pla feia dels contes de Pirandello, en el sentit que era en els relats on es trobava l'essència dels personatges teatrals, i vaig començar a llegir-los, i vaig veure que Pla, tenia raó.
5. Què és el més complicat de ser traductor?
Ho diré de la manera més succinta: aconseguir que el lector no tingui la sensació que està llegint una traducció, que li sembli que el llibre ha estat escrit en català.
6. Després de traduir el projecte guardonat, quin serà el següent?
Buf, tinc un munt de projectes embastats, entre altres traduir autors neogrecs, italians... Kazantzakis, Buzzati, Bassani... déu n'hi do, amb això ja tinc feina!
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?
No ho sé, només puc parlar per mi: en el meu cas no ho farà, perquè, tot i que soni a tòpic, per a mi, un llibre tradicional sempre tindrà un encant especial.
8. Tens un bloc?
Doncs, no. La veritat és que no tinc massa temps per mantenir-lo actiu.
T’has plantejat obrir-ne un? Si en tinguessis un, de què hi parlaries?
De llibres, al capdavall, els mons dels llibres són més interessants que la realitat prosaica dels polítics, dels generadors-tergiversadors d'opinió i de la televisió que tot ho banalitza.
Roc Casagran Casañas
18 Novembre, 2007 11:47
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
En Roc Casagran, el guanyador del premi Pin i Soler d'enguany, també és blocaire, així que no li ha degut ser gens difícil contestar un meme...
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada? Per què?
Em quedaré amb una aposta segura i que a més a més ara està molt de moda: l’obra sencera del Quim Monzó. M’agrada la gent que se’n fot del mort i de qui el vetlla.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada? Per què?
Sabadell és dins l’univers, oi? Doncs trio el Joan Oliver-Pere Quart. Té una obra literària molt solvent i alhora compromesa, i no s’oblida de l’humor, i això està bé. I a sobre, és de casa, que els catalans tenim l’estranya mania d’anar sempre lluny a buscar el talent. Autoestimem-nos més, no?
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada? Per què?
Per exemple Antònia Font —i així no deixo de citar gent del país—, perquè han sabut fer de la poesia una cosa divertida i fins i tot “comercial”.
4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?
Escriure sempre ve d’una anècdota, de qualsevol petitesa que més endavant recrearàs i alteraràs tant com convingui. En el cas d’Austràlia, el primer indici d’embrió d’esborrany de novel·la va ser la feina que va trobar un amic meu: moderar un xat nocturn en una televisió local. Em va semblar una tasca extraordinària, perquè havia de fer parlar personatges ficticis que els espectadors no sabien que eren ficticis, posar-se a la pell ara de l’un ara de l’altre... Esquizofrènic total! Una multiplicitat del jo que vaig trobar molt literària. Sóc així de desenfeinat.
5. Què és el més complicat de ser escriptor?
Respondre qüestionaris com aquest. Jo sóc un tio normal, que mira el futbol i parla del temps a l’ascensor, i quan et pregunten pel teu autor preferit... vaja, que triar-ne un és obviar-ne molts, i que en el fons m’estimo més que cadascú es guiï per les seves pròpies intuïcions. No em foteu mai gaire cas.
6. Després que t’hagin premiat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte literari?
El meu projecte literari va lligat amb el meu projecte vital. Vull procurar passar-m’ho bé, viure la vida dia a dia sense preocupar-me gaire, i fer, en la mesura del possible, el que em doni la gana, el que em vingui de gust. Duia molt temps dedicant-me gairebé en exclusiu a la poesia... i mira, de cop m’he llançat amb la prosa, primer amb el Camí d’Ítaca i ara amb Austràlia. M’hi sento còmode, però la meva pàtria literària —crec— continua sent la poesia. Ara sóc a l’exili, si voleu dir-ho així.
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?
Els lectors som uns romàntics, i ens agrada això de poder acariciar les paraules i, sobretot, sentir l’olor que fa un llibre acabat de comprar o un llibre que traiem de la lleixa després de molts anys d’oblit.
8. Tens un bloc? Quin és i què hi expliques?
Sí, tinc un bloc des de fa uns mesos. És http://in.directe.cat/roc-casagran i simplement hi recullo les meves opinions sense cap mena d’importància sobre l’actualitat. Diguéssim que és un bloc polític... perquè en el fons tot és política.
8è Premi de Traducció Vidal Alcover
18 Novembre, 2007 11:40
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
El guanyador del 8è Premi de Traducció Vidal Alcover ha estat Quim Gestí amb el projecte de traducció de l'obra Contes per a un any, de Luigi Pirandello.
***
Quim Gestí va néixer a Barcelona el 1961. És llicenciat en filologia clàssica per la Universitat Autònoma i actualment compagina la seva feina com a traductor amb la de professor d’institut. S’ha interessat sempre per l’estudi de llengües modernes i per la traducció, i prepara la seva tesi doctoral sobre traduccions catalanes de literatura neogrega. Ha traduït del francès, de l’anglès, de l’italià i del grec modern. És també col·laborador de la Fundació Bernat Metge, per a la qual ha versionat els llibres tercer i quart d’Heròdot i prepara el cinquè. Amb Montserrat Franquesa formen un indestriable tàndem de traducció del grec modern que s’inicià amb L’Amor va arribar un dia tard, de Lilí Zografou (2000), traducció que va merèixer el premi de l’Associació de Traductors Grecs, lliurat a l’Ajuntament d’Atenes, l’any 2002. D’aleshores a ençà la seva tasca conjunta no s’ha aturat. Fins ara han girat més de déu obres d’aquesta llengua. Actualment és president de l’Associació Catalana de Neohel·lenistes, que vol tenir com a objectiu la promoció recíproca de la literatura i la cultura de Grècia i de Catalunya. Pel que fa a l’italià ha traduït les narracions de Dino Buzzati, Seixanta contes (2004) i actualment prepara obres del mateix autor, de Luigi Pirandello i de Giorgio Bassani.
***
Informació sobre el projecte de traducció.
18è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler
18 Novembre, 2007 11:35
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
El guanyador del 18è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler ha estat Roc Casagran Casañas amb l'obra Austràlia.
***
Roc Casagran Casañas va nèixer a Sabadell el 24 de maig de 1980. Actualment treballa de tècnic de normalització lingüística al Consorci de Normalització Lingüística de Sabadell, amb tasques relacionades amb l’acollida dels nouvinguts i el seu aprenentatge de la llengua catalana. És llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona.És membre del consell de redacció de la revista sòciocultural Ordint la trama des de la seva fundació, l’any 2001. També és membre de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell.
Ha recitat la seva poesia, entre altres llocs, a Barcelona, Sabadell, Olot, Ripoll, Sant Llorenç Savall i Finlàndia.
En prosa ha publicat Camí d’Ítaca, conjuntament amb Oleguer Presas (Editorial Mina, 2006), i en poesia, a banda de tindre repartida obra en reculls, ha escrit Els carrers de les fàbriques (Viena Edicions, 2002), Trènicament trennificats (Emboscall Editorial, 2005) i Després de Sarajevo (Fundació Sa Nostra, 2005).
***
Què és Austràlia?
La Petra Masmajor ha començat a treballar de moderadora en un xat televisiu, té vint anys, viu en una ciutat dels voltants de Barcelona, estudia disseny gràfic i des de fa temps comparteix casa okupada. Aparentment té una vida molt normal, com la de tants i tants joves del món occidental. Però potser no és aquesta, la normalitat a què aspira? Potser vol alguna cosa més. Arribar una mica més enllà, no conformar-se amb un present monòton i fastigosament simètric i globalitzat. Com? Austràlia justament parla d’això. De les escletxes que el sistema encara ens deixa per ser una mica feliços. O intentar-ho, com a mínim.