Avui comencem mes i de moment he tingut una agradable sorpresa doncs la revista digital “Ciutatoci” ha nomenat poeta del mes a la Rosa, si, si, la meva Rosa...sembla estrany tant petita que era i ara escriu poemes...

La secció la dirigeix el Biel Barnils que te un bloc molt maco que es diu “tinta xinesa”.

L’Olga Xirinacs en aquest llibre explica viatges reals que ella ha fet mitjançant el tren, des del mític Orient Express fins als borreguers de proximitat, descriu a banda de la decoració luxosa o les cutrades i mal estat de molts trens, els companys de viatge que es troba, les vides que endevina ect. m’agrada’t... com que surt el “Talgo” quan va a Paris, he recordat que una vegada també vaig fer aquest trajecte però que a mi no em va agradar gens anar embotida en aquell compartiment, tot i que vam anar a sopar al vagó restaurant, que per cert has de fer tota una excursió per un munt de passadissos amb rebolcades i sacsejades que et fa l’efecte que no hi arribaràs sencer... en fi la Olga si adapta fantàsticament... jo prefereixo l’avió... una hora i zaaas !!!

Ja fa uns quants dies, mes aviat un parell de setmanes que la lectura va de Irlanda, dels “Dublinesos” del James Joyce, he de dir que vaig començar a llegir amb una mica de recança per allò del “Joyce” si ho entendria, si m'avorriria, si ho trobaria una antigalla, ect. però la veritat es que poc a poc m’he anat entusiasmant fins arribar a la classe magistral sobre el tema que ens va fer al Club de Lectors el Dr. Joaquim Mallafré (traductor al català de Joyce) i que quan va acabar, el llibre encara em va agradar molt mes, i desprès per acabar-ho d’arrodonir vaig assistir al teatre “El Magatzem” al espectacle “Quatre històries” creat a partir de quatre contes inclosos a “Dublinesos” on tres actors van fer una posada en escena magnifica.

M’ha agrada’t aprofundir en el tema, m’ho he passat molt be i crec que no ho oblidaré fàcilment com de vegades passa amb moltes lectures.

He acabat de llegir aquest llibre i novament m’ho he passat molt be amb el Héctor Oliva, si a “Passatges a Amèrica” explicava la vida i aventures d’alguns catalans agosarats que hi varen anar i que hi van fer fortuna, en “la Barcelona americana” descobreix llocs, anècdotes, i curiositats de Barcelona que tenen relació amb Amèrica.

Per exemple d’on van sortir els diners per construir la casa Milà, que per cert que van ser d’un tal Josep Guardiola... l’edifici va costar unes 600.000 mil Pessetes... el Guardiola estava casat amb la Roser Segimon que al enviduar es va tornar a casar amb en Milà i aquest es el que va cridar a Gaudi per construir La Pedrera.

El que m’ha fet gràcia es que el matrimoni Josep-Roser diu que van viure uns anys al Passatge de la Concepció en un edifici senyorial que avui en dia es una residència per estudiants i que jo vaig visitar quan la Rosa volia anar a la Universitat a Barcelona.

Totes les histories tenen el seu punt de gràcia... un detall que m’ha xocat i que no hi havia caigut mai es que a les perones deuen el seu nom a la Eva Duarte de Peron... ves per ‘on . :D

Avui nou projecte de la col•lecció "Art emergent" l'Alba Comenge presenta una proposta sobre la memòria, que fa que replantexis el perquè dels records que oblidem i que ja no son records sinó records que recordàvem..."un estimul particular pot ser la causa que es revisquin moments similars del passat", "Necessitem els records per saber qui som", interessant...

Diu que un moment abans de néixer ho recordem tot, però que al instant ho oblidem per poder descobrí-ro poc a poc.

Un exercici: recordar la gent que va només a les inauguracions que hi ha pica-pica... :D

Aquestes fotos son de la presentació del llibre de la Rosa “Evito el verb” que com ja et vaig dir es va fer el passat dijous al Museum, hi va assistir molta gent i va ser una festa molt bonica, el Oscar (el vertigen del trapezista) va fer una presentació molt xula del llibre entre altres coses va dir : “ La Rosa ha creat un espai propi per crear la seva poesia. Ha creat un espai poètic on s'hi sent còmode i s'hi mou amb llibertat. El llibre té dos pilars bàsics: la recerca de la veritat i les batalles que s'hi lliuren. La veritat és una recerca constant i infatigable. En el llibre també hi apareixen conceptes antagònics com la memòria i l'oblit, o el tu i el jo. L'autora vol congelar el present i deslliurar-lo del seu caràcter fugiser. Evito el verb és un viatge ple de vicissituds emocionals.” , seguidament el Nani i la Rosa van llegir uns quants poemes i desprès brindis i xerrameca.

L’any 1978 una jove francesa viatja fins a Beijing per estudiar xinès. Ben aviat coneix un noi fill d’un sinòleg de gran prestigi, que no tardarà gens en revelar-li la seva preocupació mes secreta : retrobar una de les parts desaparegudes d’un misteriós manuscrit, escrit en una llengua desconeguda, de la qual fins a dia d’avui només ha pogut desxifrar la primera frase: “Una nit que no havia sortit la lluna”. Segons explica la llegenda, Buda en persona hauria lliurat el manuscrit als seus deixebles.

Aquesta es el argument del llibre, però la veritat es que m’ha costat veure’l o millor dit trobar-lo ja que s’enreda en tantes giragonses que al final no sabia on era el fil, de totes maneres potser no importa massa ja que anant llegint es passa be amb les fantasies i realitats que explica, hi ha escenes sorprenents com quan conta el que passa casa dia a la botiga de fruites i verdures que al fer caixa, apaguen les llums i cada u agafa el que pot del calaix, això només dura uns segons i quan la llum torna tothom dissimula; o allò de la mosca lligada amb un fil a la barnilla de les ulleres que porta un dels protagonistes quan baixen a treballar al pou d’una mina per que serveixi de indicador del oxigen...

A la reunió del Club de lectors molta gent va coincidir en que es un llibre una mica complicat de llegir, ara be, jo el trobo molt original, amb una història brillant i gens monòtona.

Demà dia 22 hi haurà a la Casa Canals la presentació d’aquest singular llibre tot i que es molt plural ja que hi intervenen un bon grapat de dones totes molt “eròtiques i despentinades”, el llibre es un recorregut per la poesia catalana en clau de dona , a cura d’Encarna Sant-Celoni amb il•lustracions de Maria Montes.

Al tarjetó de la invitació diu que llegiran dels seus poemes algunes de les poetes del llibre, com es ara Montse Anfruns, Sílvia Bel, Mari Chordà, Rosa Comes, Teresa Domingo, Núria Freixa, Cinta Mulet, Isabel Ortega, Tonia Passola , Encarna Sant-Celoni...