Quim Gestí
18 Novembre, 2007 11:48
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
En Quim Gestí també s'ha avingut a contestar el nostre meme tardorenc. De segur que us captiven les seves respostes!
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada? Per què?
N'hi ha unes quantes, però com que em considero una persona del meu temps, tinc especial debilitat per l'obra de Jesús Moncada i pel seu Camí de sirga. El món que descriu (físic i humà) s'assembla molt als paisatges sicilians de Pirandello i als cretencs de Nikos Kazantzakis, autors que venero.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada? Per què?
Gran i difícil pregunta perquè jo m'he format a base de lectures que m'han anat influint al llarg de la meva vida. Tanmateix, l'obra que més m'impressiona (i parlo en present perquè encar ho faig cada cop que la llegeixo amb els meus alumnes de l'institut) és l'Èdip Rei de Sòfocles. La seva universalitat és extraordinària, sense aquesta obra Shakespeare no hauria escrit Hamlet.
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada? Per què?
Sóc gran amant de l'òpera, i podria esmentar qualsevol ària impressionant, però com que també m'agrada la música d'autor, el meu predilecte és Georges Brassens i la seva cançó Les copains d'abord. Brassens, el seu humor negre, la seva mala baba, sempre serà Brassens.
4. Què et va portar a voler traduir el projecte premiat?
Sempre m'ha fascinat l'univers teatral pirandel·lià. Un dia vaig llegir els comentaris (i lloances) que Josep Pla feia dels contes de Pirandello, en el sentit que era en els relats on es trobava l'essència dels personatges teatrals, i vaig començar a llegir-los, i vaig veure que Pla, tenia raó.
5. Què és el més complicat de ser traductor?
Ho diré de la manera més succinta: aconseguir que el lector no tingui la sensació que està llegint una traducció, que li sembli que el llibre ha estat escrit en català.
6. Després de traduir el projecte guardonat, quin serà el següent?
Buf, tinc un munt de projectes embastats, entre altres traduir autors neogrecs, italians... Kazantzakis, Buzzati, Bassani... déu n'hi do, amb això ja tinc feina!
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?
No ho sé, només puc parlar per mi: en el meu cas no ho farà, perquè, tot i que soni a tòpic, per a mi, un llibre tradicional sempre tindrà un encant especial.
8. Tens un bloc?
Doncs, no. La veritat és que no tinc massa temps per mantenir-lo actiu.
T’has plantejat obrir-ne un? Si en tinguessis un, de què hi parlaries?
De llibres, al capdavall, els mons dels llibres són més interessants que la realitat prosaica dels polítics, dels generadors-tergiversadors d'opinió i de la televisió que tot ho banalitza.
Roc Casagran Casañas
18 Novembre, 2007 11:47
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
En Roc Casagran, el guanyador del premi Pin i Soler d'enguany, també és blocaire, així que no li ha degut ser gens difícil contestar un meme...
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada? Per què?
Em quedaré amb una aposta segura i que a més a més ara està molt de moda: l’obra sencera del Quim Monzó. M’agrada la gent que se’n fot del mort i de qui el vetlla.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada? Per què?
Sabadell és dins l’univers, oi? Doncs trio el Joan Oliver-Pere Quart. Té una obra literària molt solvent i alhora compromesa, i no s’oblida de l’humor, i això està bé. I a sobre, és de casa, que els catalans tenim l’estranya mania d’anar sempre lluny a buscar el talent. Autoestimem-nos més, no?
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada? Per què?
Per exemple Antònia Font —i així no deixo de citar gent del país—, perquè han sabut fer de la poesia una cosa divertida i fins i tot “comercial”.
4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?
Escriure sempre ve d’una anècdota, de qualsevol petitesa que més endavant recrearàs i alteraràs tant com convingui. En el cas d’Austràlia, el primer indici d’embrió d’esborrany de novel·la va ser la feina que va trobar un amic meu: moderar un xat nocturn en una televisió local. Em va semblar una tasca extraordinària, perquè havia de fer parlar personatges ficticis que els espectadors no sabien que eren ficticis, posar-se a la pell ara de l’un ara de l’altre... Esquizofrènic total! Una multiplicitat del jo que vaig trobar molt literària. Sóc així de desenfeinat.
5. Què és el més complicat de ser escriptor?
Respondre qüestionaris com aquest. Jo sóc un tio normal, que mira el futbol i parla del temps a l’ascensor, i quan et pregunten pel teu autor preferit... vaja, que triar-ne un és obviar-ne molts, i que en el fons m’estimo més que cadascú es guiï per les seves pròpies intuïcions. No em foteu mai gaire cas.
6. Després que t’hagin premiat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte literari?
El meu projecte literari va lligat amb el meu projecte vital. Vull procurar passar-m’ho bé, viure la vida dia a dia sense preocupar-me gaire, i fer, en la mesura del possible, el que em doni la gana, el que em vingui de gust. Duia molt temps dedicant-me gairebé en exclusiu a la poesia... i mira, de cop m’he llançat amb la prosa, primer amb el Camí d’Ítaca i ara amb Austràlia. M’hi sento còmode, però la meva pàtria literària —crec— continua sent la poesia. Ara sóc a l’exili, si voleu dir-ho així.
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?
Els lectors som uns romàntics, i ens agrada això de poder acariciar les paraules i, sobretot, sentir l’olor que fa un llibre acabat de comprar o un llibre que traiem de la lleixa després de molts anys d’oblit.
8. Tens un bloc? Quin és i què hi expliques?
Sí, tinc un bloc des de fa uns mesos. És http://in.directe.cat/roc-casagran i simplement hi recullo les meves opinions sense cap mena d’importància sobre l’actualitat. Diguéssim que és un bloc polític... perquè en el fons tot és política.
Josep Romeu
14 Novembre, 2007 12:32
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
Per no perdre la mala costum que tenim al nostre bloc, el Josep Romeu també ha contestat les preguntes del meme tardorenc. Aquí les teniu!
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada? Per què?
És difícil escollir “la que més”, perquè n’hi pot haver moltes, i cadascuna per una raó diferent. Em quedo amb un clàssic: Tirant lo blanc.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada? Per què?
Més difícil, encara. Conscient que no estic comparant amb el conjunt de la literatura universal, i no més amb la mínima part que he llegit: García Márquez.
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada? Per què?
En general, els cantautors francesos, i de casa algunes coses de Lluís Llach.
4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?
Primer un interès general per la cultura popular; després la constatació que la globalització cultural fa molts decennis que s’ha imposat, sovint amb el beneplàcit d’una determinada progressia que considerava la tradició i la cultura popular quelcom arcaic i conservador; i finalment, l’interès per posar en evidència que la nostra experiència com a poble, singular i irrepetible, al capdavall tampoc difereix tant de la resta, perquè hi ha uns valors universals comuns en totes les cultures.
5. Què és el més complicat de ser escriptor?
No ho sé. Suposo que per mi ho seria pretendre escriure més enllà del que realment em motiva.
6. Després que t’hagin premiat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte?
Com deia abans, no em proposo fites ni projectes, simplement faig en cada moment allò que més m’agrada i em motiva. Ara mateix, estic completant un projecte de diccionari a la xarxa sobre les llengües del món (linguamundi), tinc alguna narració iniciada, i poca cosa més.
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?
Parlar del que pot passar “algun dia” em sembla una quimera. Diguem que, avui per avui, es complementen.
8. Tens un bloc?
Tinc el Web de les llengües www.linguamundi.cat i un bloc personal http://josepromeu.bloc.cat que faig servir com a diari personal, sobretot amb reflexions de caràcter polític i social.
Raquel Casas Agustí
13 Novembre, 2007 12:17
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
I la Raquel no podia ser menys, així que també l'hem sotmés a un tercer grau d'interrogatori i ha contestat les preguntes del meme tardorenc!
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada? Per què?
És difícil triar només un llibre. Potser el millor és el Tirant lo Blanc perquè és una novel·la on hi ha tot tipus de temes. Com a autors m’agrada més que cap altre Vicent Andrés Estellés perquè ha sabut dibuixar millor que ningú les passions.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada? Per què?
M’agrada molt La conxorxa dels ximples, és una novel·la que fa riure moltíssim. També m’agrada Murakami pel retrat psicològic tan encertat que fa dels personatges. I m’agraden les novel·les de Vila-Matas perquè són pura literatura; parlen del fet mateix d’escriure des de punts de vista ben originals.
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada? Per què?
Hi ha molts que m’agraden, depèn del moment. Alguns del meus preferits són Franz Ferdinand, The Love, The Doors, Portishead, Moby, Pixies, Jefferson Airplane... Perquè en ells trobo inspiració.
4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?
Sempre escric, sobretot poesia, però no hi ha un motiu especial que em mogui a fer-ho, és més aviat una necessitat.
5. Què és el més complicat de ser escriptor?
Per a mi el més complicat és tenir temps per a escriure.
6. Després que t’hagin premiat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte literari?
Actualment estic acabant un llibre de poemes.
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?
No. Perquè per a mi és essencial poder tocar i olorar un llibre. A més és molt pràctic i lleuger, sobretot les edicions de butxaca. I no necessites cap aparell per llegir-lo. Crec que seran compatibles els dos formats.
8. Tens un bloc?
No.
Si en tinguessis un, de què hi parlaries?
Si en tingués parlaria del temes que m’interessen com la literatura, la música o el cinema.
Jaume Benavente
09 Novembre, 2007 09:02
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
Avui us postejarem la resposta al meme tardorenc de Jaume Benavente, guanyador del Premi Pin i Soler de narrativa l’any passat amb l’obra Llums a la costa publicat per Columna Edicions. Veureu que les seues respostes no tenen desperdici, totes plenes de contínues i magnífiques referències...
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada? Per què?
Sento molta afinitat amb el conjunt de l’obra narrativa de Jordi Coca i en especial amb la seva novel·la autobiogràfica Sota la pols, llibre singular i dur, amb una atmosfera densa i que projecta una mirada penetrant sobre la grisor de la societat barcelonina de finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada? Per què?
Sóc incapaç de citar un sol títol. Per a ser justos hauria de parlar almenys d’una trentena, però em limitaré a tres: L’ordre natural de les coses, d’António Lobo Antunes, La insostenible lleugeresa del ser, de Milan Kundera i Austerlitz, de W.G. Sebald. Tres obres gegants, com correspon a tres escriptors absoluts. Aquestes novel·les es capbussen i exploren l’ànima de l’individu i la melancolia d’Europa. Però hi ha altres monstres de la literatura: J.C. Onetti, Claudio Magris, Elias Canetti, Giorgio Bassani...
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada? Per què?
El conjunt de l’obra del grup portuguès Madredeus, així com un determinat jazz representat per Bill Evans i també per John Coltrane. De Bill Evans escolto sovint My Foolish Heart i de John Coltrane I’m old fashioned. Els meus llibres tenen una atmosfera similar a la que hi ha en aquesta música, com també en la pintura de Miquel Utrillo o Edward Hopper.
4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?
Fa uns cinc anys, vaig escriure Viatge d’hivern a Madeira, un dietari de viatges a aquella illa atlàntica. Va ser un llibre híbrid, fet amb el paisatge i l’atmosfera de l’illa, però també amb petites ficcions i records meus, un parell de contes i uns mínims apunts d’una futura novel·la. Abans d’acabar aquell dietari, jo sabia que havia d’escriure la història d’Eusebio Sena i el seu llarg i dramàtic periple. En aquesta convicció, i en el desig de retre el meu particular homenatge a Lisboa i de continuar escrivint sobre la identitat humana, les illes, la idea del viatge, la llunyania, les fugides que poden ser també retorns, els amors fallits i l’amistat, hi ha l’origen de Llums a la costa. Els llibres són així, com els personatges, se’ns apareixen sense demanar-nos permís, de vegades enmig d’un altre llibre, i ja no podem descansar fins que no l’escrivim. Una vegada ho hem fet, el llibre continua vivint i les històries que conté poden entrellaçar-se amb les d’altres llibres, permetent que els personatges viatgin entre els textos. Ara, ja intueixo que un dels relats secundaris que acompanyen al principal dins de Llums a la costa haurà d’emergir en un altre llibre, potser en una nouvelle.
5. Què és el més complicat de ser escriptor?
Trobar una veu pròpia, reconèixer la teva mirada en allò que escrius sense cedir a les enormes pressions del sistema literari –en el nostre cas, un sistema molt estressat, dèbil i en el qual sovintegen les travetes– i acceptant el perill i la solitud que tot acte creatiu implica.
6. Després que t’hagin publicat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte literari?
Escric una novel·la negra i estic preparant un dietari de viatges. De moment, m’estimo no parlar-ne gaire, però, d’aquests llibres.
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?
Espero que no. Llegir en una pantalla no crec que substitueixi la bellesa i el misteri del llibre com a objecte, de portar-lo a la butxaca, de trobar-lo abandonat en un indret insospitat o en la casa d’algú, de reconstruir o explorar les imatges d’un món a partir de l’estranyesa de les paraules escrites sobre el paper, de l’olor i el tacte de les seves pàgines.
8. Tens un bloc?
No.
T’has plantejat obrir-ne un?
No, crec que seria incapaç de mantenir un bloc, per la dedicació que suposo que requereix, però en segueixo alguns, de blocs: Totxos, totxanes i maons, El Violinista Celest, El Llibreter, LlunÀtic i A Cidade Surpreendente.
Si en tinguessis un, de què hi parlaries ?
De literatura, de pintura, de viatges i dels paisatges que més m’atrauen.
Pompili Massa
30 Octubre, 2007 11:57
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
El següent guanyador dels Premis Ciutat de Tarragona que s'ha avingut a contestar el meme tardorenc ha estat en Pompili Massa, guanyador al 2006 del Premi de Cultura Popular Joan Amades amb el treball titulat El ball de plaça a la Costa de Llevant publicat per Edicions l'Agulla.
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada?
La producció de Josep Carner en general. Com a obra concreta La Plaça del Diamant de la Mercè Rodoreda.
Per què?
Pel tractament de la llengua.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada?
La producció teatral de William Shakespeare. Per exemple Romeu i Julieta.
Per què?
La trama argumental és molt sòlida, tracta temes universals i continua captivant en l’actualitat.
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada?
Sempre he estat fascinat per Jacques Brel. Per exemple: Quand on a que l’amour, Les bourgeois, Les toros, Le port d’Amsterdam, Jef...
Per què?
Naturalment per les lletres tant especials, punyents, dramàtiques, demolidores, incordiants... Pel que fa als grups catalans actuals, m’agraden Els Pets.
4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?
El convenciment que havia arribat a un punt de coneixement del tema que feia indispensable de posar-lo per escrit. Si no ho feia es corria el risc de perdre’s molta informació, conclusions a les que havia arribat a través dels anys i també al fet que segurament a partir d’aquest treball d’altres persones poden fer més camí tenint aquesta obra com a punt de partida.
5. Què és el més complicat de ser escriptor?
Jo no em considero escriptor, en el sentit usual. Quan hom empra aquesta paraula, sempre es pensa en escriptors de literatura: novel·la, poesia, assaig... El meu treball és de fet un treball de recerca, en el qual empro la llengua com a mitjà per a ordenar el coneixements, el pensament i les conclusions
Segurament el més complicat deu ser acceptar que solament hom pot escriure si es té alguna cosa per a explicar. Alguna vegada he començat alguna narració curta o algun conte i te n’adones que allò que estàs escrivint no té cap interès. Potser sí que des del punt de vista formal se li podria trobar algun valor lingüístic i fins i tot literari, però res més. No és fruit de la necessitat de comunicació, sinó simplement un exercici d’escriptura.
6. Després que t’hagin publicat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte?
Continuo treballant en l’ordenació dels materials coreogràfics populars i tradicionals de la comarca del Maresme. Ara estic treballant sobre els balls de figures festives (gegants, nans, bestiari...). Estan pendents temes com els balls representatius al maresme, els balls de bastons al Maresme, els balls vuitcentistes o els balls d’infants al Maresme. El tema és molt ampli i segurament trigaré una mica a tenir tota la informació que m’interessa.
Paral·lelament col·laboro amb l’Agrupament d’Esbarts Dansaires de Catalunya preparant uns quaderns d’edició i distribució interna. Ara estic en procés d’elaboració d’un quadern dedicat a la persona de Joan Comas i Vicens que fou un gran recol·lector d’informació de dansa tradicional i divulgador de dansa entre els esbarts dansaires, dissortadament molt desconegut per les persones que es dediquen a la dansa tradicional.
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?
A aquestes alçades no crec que ningú s’atreveixi a assegurar res. És molt difícil de saber cap a on anirà tot. Solament puc aportar la meva preferència personal envers el llibre imprès. Com a objecte pot arribar a ser captivador, un plaer per a la vista i el tacte.
D’altra banda, llegir un text sobre la pantalla de l’ordinador, ara per ara, em mareja bastant i em costa bastant imaginar-me amb un portàtil com a llibre de capçalera.
8. Tens un bloc?
No en tinc però reconec que és una eina que pot tenir una influència més gran de la que ens pensem.
T’has plantejat obrir-ne un? Si en tinguessis un, de què hi parlaries ?
Per tenir-ne un, primer hauria d’aprendre a programar-lo i a fer-lo anar. Si en tingués un, posem per cas, possiblement fora de continguts diversos. Les persones som d’interessos polièdrics, gràcies a Déu. Sovint tendim a relacionar cada persona coneguda amb un sol aspecte o tema perquè és aquell amb el qual hi coincidim.
Una pàgina d’aquestes sens dubte, pot aportar una visió de la persona que l’elabora bastant més completa i és possible que a través d’un bloc, cadascú de nosaltres pugui arribar a resultar per als altres una capsa de sorpreses.
Dora S. Farnós i Rovira
29 Octubre, 2007 12:00
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
Volem aprofitar des del bloc la possibilitat que ens ofereix la Tardor Literària de parlar directament amb els guanyadors del Premis Ciutat de Tarragona. Així, doncs, hem preparat una entrevista a l'estil de meme blocaire per a que pugueu conèixer, no només l'obra, sinó qui s'amaga darrera de cada obra.
La primera de totes és la Dora S. Farnós i Rovira, guanyadora al 2006 del Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet amb l'obra Sopa instantània, publicada per Cossetània Edicions.
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada? Per què?
El cafè de la granota de Jesús Moncada.
És divertida, entretinguda i molt humana. Et fa riure al
temps que reflecteix una part de la societat catalana que m’és molt propera: la
gent de poble amb lligams amb l’Ebre.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada?
Per què?
La conxorxa dels ximples de John Kennedy Toole.
Repeteixo motius. És divertida, entretinguda i humana. T’exigeix
endinsar-te en el món del personatge (Geometria i moral a tots els nivells!) i,
mentre rius, t’obliga a realitzar una visió crítica de la societat.
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada?
Per què?
Moonriver de Henry Mancini interpretada per Louis Armstrong.
En la música és difícil donar una explicació racional de per què t’agrada, es tracta més d’un sentiment. Cada cop que l’escolto se’m posa la carn de gallina, sense cap raó.
4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?La lectura d’un article al diari El País on s’exposava una història, més pròpia de la ficció que de la realitat, protagonitzada per Joyce Vincent em va empènyer a escriure la mateixa història des d’una altra perspectiva. La intenció va ser transmetre la soledat que em va envair en ser coneixedora de la història real.
5. Què és el més complicat de ser escriptor?En el meu cas, donat que aquesta no és la meua professió, el més difícil és mantenir la continuïtat i perseverança en la tasca d’escriure. Dedicar el temps que es mereix i que m’agradaria és força complicat donat que sembla que sempre hi ha quelcom més urgent que no pas escriure.
6. Després que t’hagin publicat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte literari?El meu projecte literari és escriure: contes, relats, novel·les, poesia... mediocres, dolents, bons, excel·lents... fantàstics, costumistes, romàntics, negres... escriure qualsevol obra que em permeti deixar per escrit un sentiment... no importa el resulta, l’important és no deixar d’explicar el món que ens envolta des d’un altre punt de vista.
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?Considero que no són béns substitutius. És evident que el llibre electrònic té un conjunt d’avantatges respecte el paper, però, per exemple, no pot substituir el plaer de llegir un llibre en paper, de marcar el teu ex-libris, de tenir la signatura de l’autor, de posseir-lo... Però això no significa que el llibre electrònic no tindrà èxit. De la mateixa manera que els diaris en paper es continuen venent encara que els pots consultar per Internet, la majoria gratuïtament i amb informació més actualitzada.
8. Tens un bloc? Quin és i què hi expliques?
Tot i que actualment no estic mantenint cap blog, n’he creat més d’un i he col·laborat en altres. Algunes de les adreces són:
http://histories.blogia.com/ (propi) Conjunt de posts publicats durant el 2004 narrant històries relacionades amb els meus viatges diaris en el tren.
http://llibres.blogia.com/ (propi) Enumeració dels llibres que he llegit, vull llegir o he intentat llegir. Alguns dels posts es completen amb microcontes com si es tractés del sentiment que m’han transmès.
http://loslunesalblog.blogspot.com/ (propi) Publicació de contes curts realitzats com exercici proposat en el taller literari “La sociedad del duelo”.
http://dorum.canjuarlos.net/ (compartit) Bloc en el que compartim interessos relacionats amb qualsevol art.