Sylvia Plath
12 Novembre, 2007 12:05
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Avui, a les 19.30, hi ha la representació de Tres dones, de Sylvia Plath traduït per Montserrat Abelló. Ja en vam parlar fa uns dies, i avui ens volíem atansar una mica a l'obra de l'autora, portada al català diverses voltes per Abelló.
Sylvia Plath és un dels referents de poesia feminista, segons la crítica. Jo no ho acabo de veure clar: la poesia és poesia, i encasellar-la només en el feminisme (o en qualsevol altra cosa) crec que és faltar al sentit mateix de poesia. Per mi Sylvia Plath, senzillament, és una gran poeta que parla de grans temes que preocupen a la humanitat, i que el jo poètic sigui femení no vol dir que els temes de què parla puguin entendre's exclusivament en clau feminista...
Però bé, cadascú pot pensar el que vulga, i encara menys heu de fer cas del que dic jo!, que no sóc prou entés en el tema com per a poder-ho avaluar objectivament i amb coneixement de causa...
De la traducció feta per Montserrat Abelló, en Vicenç Llorca ja deia, profèticament, que «Fidel a la seva filosofia de la traducció, Abelló defuig el concepte de versió per assajar un exercici de fidelitat al text tant com li ha estat possible. I, certament, la traducció catalana flueix bé, amb notables encerts i, sobretot, amb la capacitat de ser llegida en veu alta, tal com Plath mateixa volia. El lector té, doncs, l'ocasió de submergir-se en l'emotivitat d'una poeta que, com escrivia Robert Lowell en el pròleg ja citat, du a terme «l'autobiografia d'una febre». Una febre vertical, d'arbre a l'hivern.» (La negreta és meva.)
Per tancar, us deixo amb un poema de Sylvia Planth, traduït per Abelló a Arbres d'hivern:
Místic
L'aire és un molí d'hams.
Preguntes sense resposta,
lluents i embriacs com mosques
que petonegen amb fiblada insofrible
dins fètids úters d'aire negre
sota els pins a l'estiu.
Recordo
l'olor morta del sol sobre cabanes de fusta,
la rigidesa de veles, els llargs llençols
de sal ondulants.
Un cop s'ha vist Déu, quin remei hi ha?
Un cop t'han inutilitzat
fins que no en queda res,
ni un dit del peu, ni de la mà, i consumida,
consumida del tot, en les conflagracions del
sol, en les taques
que s'allarguen des d'antigues catedrals,
quin remei hi ha?
¿La píndola de l'hòstia de
combregar,
el caminar prop de l'aigua quieta? La memòria?
O recollir els trossets vius
de Crist en els rostres dels rosegadors,
els mansuets mossegaires de flors, aquells
amb anhels tan baixos que són còmodes:
la geperuda en la seva petita cabana polida
sota els peduncles de les clemàtides.
No hi ha cap gran amor, sols tendresa?
¿És que el mar
recorda el qui hi camina per damunt?
El significat degota de les molècules.
Les xemeneies de la ciutat respiren, sua la finestra,
els infants salten dins el bressol.
El sol floreix, és un gerani.
Enquesta: Assistiríeu a una presentació d'un llibre a Second Life?
10 Novembre, 2007 20:57
Publicat per 5sentits,
General
Us ve de gust anar a una presentació d'un llibre a Second Life?
Entreu en aquesta pàgina i voteu!
Xavier Baró
10 Novembre, 2007 18:20
Publicat per 5sentits,
Música de tardor
Diu en Joaquim Vilarnau de Xavier Baró que «No sap què vol dir la paraula comercialitat. La seva música no conté cap dels ingredients necessaris per omplir les radiofórmules de les emissores musicals i, tot i aixó, la seva obra és seguida amb molt d'interès per part d'un sector de públic i s'ha guanyat a pols el respecte de la premsa. I tot això per què? Perquè una de les armes de Xavier Baró és l'honestedat que manifesta en cada una de les seves propostes». I si ho combinem amb Ramon Godes i Alejandro Royo, el resultat pot ser explosiu!
I avui, a les 22.30 h, teniu l'oportunitat de poder assistir a un concert seu a l'Auditori de Caixa Tarragona (l'entrada, a benefici de la Fundació Bonanit). I val la pena assistir-hi només per la qualitat de les seves propostes! com a mostra, un vídeo (a youtube hi actua només el Baró):
Presentació de «Diari d'un boig i altres relats» de Lu Xun
09 Novembre, 2007 19:00
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Benvinguts al bloc de la Tardor Literària, passeu, passeu, llegiu i escolteu.
Tal i com molts de vosaltres ja sabeu, aquesta tarda presentarem el llibre Diari d'un boig i altres relats, de l'escriptor Lu Xun. L'obra, finalista del Premi de Traducció Vidal Alcover al 2001, ha estat traduïda al català per Carles Prado i publicada per Edicions de 1984.
Aquesta serà una presentació de llibres especial ja que és cibernètica. No sabem si a la catosfera ja hi ha hagut alguna iniciativa similar, el que sí que podem assegurar és que és la primera vegada que es presenta un llibre digitalment en el marc de la Tardor Literària de Tarragona.
Sabem que aquest nou mètode ha generat certa curiositat a la blocosfera, per això, d'entrada, volem demanar-vos que ens perdoneu si el desenvolupament de l'acte no acaba de ser tot el geek que hauríeu desitjat. Les raons són vàries, però sobretot el que ens interessava en aquesta primera experiència era que el màxim d'internautes en puguessin gaudir, amb el mínim coneixement possible de les noves tecnologies.
Feta aquesta petita introducció, passem a la presentació del llibre. Només heu de fer clic en el botó que es troba tot seguit, apujar el volum dels altaveus, i prendre atenció.
La música que amenitza la presentació és de Suzanne Teng, en concret la cançó «China Lily» de l'àlbum Mystic Journey.
Si no teniu altaveus, podeu llegir la presentació en format pdf en aquest enllaç.
Esperem que la presentació us haja agradat, i que tingueu ganes de comprar el llibre (que d'això es tracta!).
Moltes gràcies per la vostra assistència a l'acte, i fins aviat!
PD: Ara que hem acabat, si voleu, podeu passar a fer la xerrada tot clicant a «comentaris». Ara mateix estem obrint les ampolles de cava i servint-les. Agafeu-ne una copa, i mentrestant preneu tant de pernil com vulgueu i aneu picant canapès d'aquí i d'allà (no us n'esteu, agafeu-ne tants com vulgueu, que en tenim més!).
Jaume Benavente
09 Novembre, 2007 09:02
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
Avui us postejarem la resposta al meme tardorenc de Jaume Benavente, guanyador del Premi Pin i Soler de narrativa l’any passat amb l’obra Llums a la costa publicat per Columna Edicions. Veureu que les seues respostes no tenen desperdici, totes plenes de contínues i magnífiques referències...
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada? Per què?
Sento molta afinitat amb el conjunt de l’obra narrativa de Jordi Coca i en especial amb la seva novel·la autobiogràfica Sota la pols, llibre singular i dur, amb una atmosfera densa i que projecta una mirada penetrant sobre la grisor de la societat barcelonina de finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada? Per què?
Sóc incapaç de citar un sol títol. Per a ser justos hauria de parlar almenys d’una trentena, però em limitaré a tres: L’ordre natural de les coses, d’António Lobo Antunes, La insostenible lleugeresa del ser, de Milan Kundera i Austerlitz, de W.G. Sebald. Tres obres gegants, com correspon a tres escriptors absoluts. Aquestes novel·les es capbussen i exploren l’ànima de l’individu i la melancolia d’Europa. Però hi ha altres monstres de la literatura: J.C. Onetti, Claudio Magris, Elias Canetti, Giorgio Bassani...
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada? Per què?
El conjunt de l’obra del grup portuguès Madredeus, així com un determinat jazz representat per Bill Evans i també per John Coltrane. De Bill Evans escolto sovint My Foolish Heart i de John Coltrane I’m old fashioned. Els meus llibres tenen una atmosfera similar a la que hi ha en aquesta música, com també en la pintura de Miquel Utrillo o Edward Hopper.
4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?
Fa uns cinc anys, vaig escriure Viatge d’hivern a Madeira, un dietari de viatges a aquella illa atlàntica. Va ser un llibre híbrid, fet amb el paisatge i l’atmosfera de l’illa, però també amb petites ficcions i records meus, un parell de contes i uns mínims apunts d’una futura novel·la. Abans d’acabar aquell dietari, jo sabia que havia d’escriure la història d’Eusebio Sena i el seu llarg i dramàtic periple. En aquesta convicció, i en el desig de retre el meu particular homenatge a Lisboa i de continuar escrivint sobre la identitat humana, les illes, la idea del viatge, la llunyania, les fugides que poden ser també retorns, els amors fallits i l’amistat, hi ha l’origen de Llums a la costa. Els llibres són així, com els personatges, se’ns apareixen sense demanar-nos permís, de vegades enmig d’un altre llibre, i ja no podem descansar fins que no l’escrivim. Una vegada ho hem fet, el llibre continua vivint i les històries que conté poden entrellaçar-se amb les d’altres llibres, permetent que els personatges viatgin entre els textos. Ara, ja intueixo que un dels relats secundaris que acompanyen al principal dins de Llums a la costa haurà d’emergir en un altre llibre, potser en una nouvelle.
5. Què és el més complicat de ser escriptor?
Trobar una veu pròpia, reconèixer la teva mirada en allò que escrius sense cedir a les enormes pressions del sistema literari –en el nostre cas, un sistema molt estressat, dèbil i en el qual sovintegen les travetes– i acceptant el perill i la solitud que tot acte creatiu implica.
6. Després que t’hagin publicat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte literari?
Escric una novel·la negra i estic preparant un dietari de viatges. De moment, m’estimo no parlar-ne gaire, però, d’aquests llibres.
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?
Espero que no. Llegir en una pantalla no crec que substitueixi la bellesa i el misteri del llibre com a objecte, de portar-lo a la butxaca, de trobar-lo abandonat en un indret insospitat o en la casa d’algú, de reconstruir o explorar les imatges d’un món a partir de l’estranyesa de les paraules escrites sobre el paper, de l’olor i el tacte de les seves pàgines.
8. Tens un bloc?
No.
T’has plantejat obrir-ne un?
No, crec que seria incapaç de mantenir un bloc, per la dedicació que suposo que requereix, però en segueixo alguns, de blocs: Totxos, totxanes i maons, El Violinista Celest, El Llibreter, LlunÀtic i A Cidade Surpreendente.
Si en tinguessis un, de què hi parlaries ?
De literatura, de pintura, de viatges i dels paisatges que més m’atrauen.
Podcasts & Tinet
08 Novembre, 2007 17:41
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
El proper dissabte, la gent de tinet ens ha preparat una Tinetjornada especial, ja que hi parlaran dels podcasts. Que no sabeu què són? però si ja en vam estar parlant del Concurs de podcasts fa dies!
Que encara no ho teniu clar? Doncs dissabte cap a la Tinetjornada, que a més a més d'una taula redona té preparat un Taller de Podcasts!
«Mirall trencat», de Mercè Rodoreda
08 Novembre, 2007 10:21
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Aprofitant que l'any vinent se celebra de l'any Rodoreda, la Tardor Literària vol retre-li homenatge amb diversos actes, i avui, a les 19 h, a la Sala de Plens de la Diputació de Tarragona, Recuperem la paraula de Mercè Rodoreda, amb la seva obra Mirall trencat. Es tracta d'una lectura en veu alta del llibre, i les lectores seran dones que han tingut alguna relació professional amb l’autora o la seva obra, entre d'altres.
Mirall trencat és, possiblement, una de les obres més conegudes de Rodoreda. Tant, que fins i tot TV3 en va fer una adaptació televisiva fa un temps!
Titot i Guillem de Berguedà
07 Novembre, 2007 19:40
Publicat per 5sentits,
Música de tardor
Fa un temps que el Titot amb la col·laboració de molta altra gent, va portar endavant l'empresa d'adaptar l'obra completa del gran Guillem de Berguedà. En Guillem de Berguedà, mestre del sirventès, va portar una vida una mica atrafegada... de fet, si la seva especialitat era el sirventès, per alguna cosa devia ser (aquest tipus de poemes s'utilitzaven quan es volien fer atacs personals, escolteu aquest que li dedica al seu Marquès).
El fet és que me n'assabento que les cançons de Guillem tornaran a sentir-se a Santa Coloma de Farners aquest dissabte. Com que no hi podré ser, no me'n puc estar de recordar aquesta gran feina realitzada pel Titot i la vull compartir amb tots vosaltres amb la que per a mi és la versió més bonica de totes. En aquesta en Guillem canta i es plany de la mort del seu Marquès, aquell tant ultratjat abans per ell, i crec que els seu penediment va ser, per una vegada, de tot cor...
La lletra original, en occità, la trobareu en aquesta pàgina gràcies, en bona part, a la tasca realitzada (ja fa uns quants anyets) per Martí de Riquer.
Taca d'oli
07 Novembre, 2007 18:15
Publicat per 5sentits,
General
Tal i com havia dit a Té la mà Maria, avui parlarem una mica del festival de poesia Taca d'Oli, de Reus. Se celebra del 7 al 10 de novembre dedicaran especial atenció a la poesia mallorquina, per això hi participaran Sebastià Alzamora i Gabriel Mesquida, a banda de poder assistir a l'espectacle de Corcada Teatre, i de que els Racons de poesia de dissabte hi estiguen especialment dedicats.
Però també comptaran amb la participació de Cassasses, l'espectacle d'EN/DOLL o el basat en la poesia de Gabriel Ferrater... Unes quantes coses de nivell, sí senyors!
Per estar-ne més informats de tot, podeu baixar-vos el programa de la Taca d'Oli d'aquí.
Per cert, al bloc d'un de Reus hi podreu trobar un post sobre l'actuació del mestre Mastretta, també al festival!
Joan Margarit
07 Novembre, 2007 10:16
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Diuen de Joan Margarit que és «un poeta gens habitual». I bé alguna cosa hi deu haver, ja que és poeta i arquitecte alhora...
Ho podreu comprovar aquesta Tardor Literària al Col·legi d'Arquitectes de Tarragona de dos maneres. O bé a l'exposició que combina la seva obra arquitectònica i poètica (oberta fins al 30 de novembre), o bé en el recital que ell mateix oferirà el dia 15, a les 20 h, a la sala d'actes del COAC.
Vas arribant
a l'illa i ara saps
el que vol dir la vida, el que és l'atzar.
El teu arc serà pols damunt la lleixa.
Pols seran el teler i la seva peça.
Els pretendents que acampen a l'eixida
són ombres que Penèlope somia.
Vas arribant a l'illa: els roquerars,
com el temps l'Odissea, els bat la mar.
Ningú no ha teixit mai la teva absència
ni ha desteixit l'oblit sense cap fressa.
Per més que, a voltes, la raó ho ignori,
Penèlope és una ombra del teu somni.
Vas arribant a l'illa: els gavians
que cobreixen la platja no es mouran
quan la travessis sense deixar empremta,
perquè no has existit: ets la llegenda.
Potser hi va haver un Ulisses mort a Troia,
i potser va plorar lo alguna dona,
però en el somni d'un poeta cec
continues salvant-te. Al front d'Homer,
etern i rigorós, cada trenc d'alba
un solitari Ulisses desembarca.
«Qui ha mort una poeta», de Cinta Mulet
06 Novembre, 2007 12:17
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
El proper dia 9, al bar La Cantonada, es presentarà el darrer llibre de Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta. La presentació anirà a càrrec de Txell Granados, i després Núria Freixas i Coia Valls interpretaran una selecció del text amb l’acompanyament musical de Miquel Àngel Marí.
Per anar obrint boca, i per allò de no desvetllar la sorpresa del nou llibre, us transcric un poema antic de la Cinta, de Poemes del sud:
I després de l'estiu
tornaré al carrer estret,
eclipsat de llum per sempre,
com condemna,
addicta a l'hora, a la presa,
al vici de repassar ombres d'esquena
i trobar-te una
que voldré que sigui la teva.
I m'esbargiré, per uns instants, en aquest parany,
quan aquella roda de matins sabré
que ja no roda. I voldré fugir al sud,
lluny del túnel de fred
que em porta hivern i m'agreuja la mirada,
i em pesarà el dia com l'infant
que no vol caminar, i l'arrossega de la mà
una gitana.
Aquí trobareu la invitació que n'ha fet Arola Editors.
Invitació a la presentació de "Diari d'un boig i altres relats" de Lu Xun
05 Novembre, 2007 17:32
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Benvolguts lectors,
El proper divendres dia 9 a les 19 h, en aquest mateix bloc, esteu convidats a assistir des de caseta vostra (o des d'un cibercafè, com més còmodes us trobeu) a la presentació del llibre Diari d’un boig i altres relats, de Lu Xun.
Editada per Edicions 1984, la traducció ha anat a càrrec de Carles Prado i va ser l'obra finalista del Premi de traducció Vidal Alcover 2001.
Podeu descarregar-vos la invitació (i fer-la còrrer per correu, i enganxar-la al vostre bloc, i...) des d'aquí.
«Tres dones» i Montserrat Abelló
05 Novembre, 2007 11:20
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
D'avui en set, podreu assistir a la representació de Tres dones. Un poema per a tres veus, a la Sala Trono (dilluns 12 a les 19.30). L'obra compta amb la interpretació de Lluïsa Mallol, Marta Millà i Francesca Piñón, el muntatge és de Calixto Bieito i l'assessorament i supervisió d’Anna Güell. Déu n'hi do de la perla que ens porten els de la sala trono, no trobeu?
Tres dones està basada en un poema de l'estadounidenca Sylvia Plath, i ha estat portat al català gràcies a les bones arts de Montserrat Abelló, una tarragonina universal, no només perquè haja passat gran part de la seva vida fora de casa nostra, sinó perquè el que ens explica als seus poemes ens arriba a tots al moll de l'òs.
El Cercle d'Estudis Guillem Oliver han recuperat una entrevista que li van fer fa temps, i que us servirà per conèixer una mica més la Montserrat Abelló, més enllà del que la podem conèixer per la seva obra. I per acabar, un poema seu (de Dins l'esfera del temps)
Sovint diem
això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.Però hi ha ulls que no coneixem
que escruten l'horitzó,
llavis que xiuxiuegen.Orelles que perceben,
que amatents escolten
allà al fons de la nit.Aquesta és la força que busquem,
l'amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.
Montserrat Abelló és la segona començant per la dreta. La imatge ha estat extreta del bloc de la jaka, d'un post antic en què parlava d'ella. El post i la imatge, d'una Tardor antiga... 
SupermerCAT de revistes
04 Novembre, 2007 11:32
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Del 8 a l'11 de novembre teniu temps per visitar el SupermerCAT de revistes a la plaça Verdaguer (d'11 a 15 i de 17 a 21 h). Organitzat per l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català, el supermercat compta amb més de 140 capçaleres d'arreu dels Països Catalans.
Aquest serà un bon moment per conèixer i descobrir revistes que habitualment no trobeu al vostre quiosc o llibreria, ja sia perquè tenen un tiratge molt curt, ja sia perquè no tenen un mitjà de distribució com el de les «grans» revistes. Informació general, esports, cultura, historia, música, decoració, salut, pensament polític, religió, premsa infantil i juvenil, motor, muntanya... podreu fullejar-les, llegir-les, comprar-les i subscriure-vos-hi!
Que no us refieu de mi? Doncs entreu a conèixer-lestotes en aquesta web, i si voleu comprar-les o subscriure-vos, entreu al Quiosc Digital! I tot això sense sortir de casa!
«Insolències» de Joan Fuster
03 Novembre, 2007 12:03
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Del text Consells, proverbis i insolències, de Joan Fuster, el Sergi Xirinacs n'ha fet una tria, en Miquel Àngel Fernández n'ha preparat l'escena, i Miki Villalba, Josepa Urbano i Sergi Xirinacs s'han posat a interpretar-ho... el resultat?
Tindreu dos dies per poder-lo comprovar pels vostres ulls (i orelles!) al Teatre el Magatzem (gràcies, també, a la Biblioteca Pública), avui a les 22 h, i el proper dimecres 21 a les 21 h. I si voleu llegir una crítica acurada de l'obra, res més senzill que visitar l'anàlisi que n'ha fet Tarragona literària.
Del Joan Fuster se'n podrien dir moltes coses: escriptor, periodista, assagista... Esta última vessant seva va ser la que va donar peu a posar el seu nom al premi d'assaig dels Premis Octubre (que aquest any ha guanyat Carlos Guzmán amb l'obra Una geografia imaginària: Mèxic i la narrativa a l'exili).
Joan Fuster és una de les grans icones de la llengua i del país al País Valencià (mal els pesi a alguns). Com a botó de mostra d'aquesta popularitat, fins i tot Obrint Pas li va dedicar una cançó (Fuster 82/02) amb unes paraules seves (i que podeu escoltar si apreteu el «play» d'aquí baix).