Pi de la Serra

24 Novembre, 2007 15:28
Publicat per 5sentits, Música de tardor

Un altre dissabte arriba el cicle Pop d'Autor a l'Auditori de Caixa Tarragona. I aquesta nit li toca el torn a Pi de la Serra, un dels integrants de Setze Jutges, que ens presentarà el seu darrer treball, Tot, a les 22.30. Mentrestant us deixo un vídeo del Quico...

Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: , ,

Jaume Sisa

17 Novembre, 2007 18:24
Publicat per 5sentits, Música de tardor

Aquesta nit, a les 20, aneu en compte, que pot sortir el sol a Tarragona!

A l'Auditori de Caixa Tarragona, a benefici de la Fundació Bonanit, podrem assistir a un galàctic concert de Jaume Sisa. Us ho perdreu? que no hi podeu anar? sempre podeu visitar el seu bloc!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: , ,

Xavier Baró

10 Novembre, 2007 18:20
Publicat per 5sentits, Música de tardor

Diu en Joaquim Vilarnau de Xavier Baró que «No sap què vol dir la paraula comercialitat. La seva música no conté cap dels ingredients necessaris per omplir les radiofórmules de les emissores musicals i, tot i aixó, la seva obra és seguida amb molt d'interès per part d'un sector de públic i s'ha guanyat a pols el respecte de la premsa. I tot això per què? Perquè una de les armes de Xavier Baró és l'honestedat que manifesta en cada una de les seves propostes». I si ho combinem amb Ramon Godes i Alejandro Royo, el resultat pot ser explosiu!

I avui, a les 22.30 h, teniu l'oportunitat de poder assistir a un concert seu a l'Auditori de Caixa Tarragona  (l'entrada, a benefici de la Fundació Bonanit). I val la pena assistir-hi només per la qualitat de les seves propostes! com a mostra, un vídeo (a youtube hi actua només el Baró):Laughing

Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: ,

Titot i Guillem de Berguedà

07 Novembre, 2007 19:40
Publicat per 5sentits, Música de tardor

Fa un temps que el Titot  amb la col·laboració de molta altra gent, va portar endavant l'empresa d'adaptar l'obra completa del gran Guillem de Berguedà. En Guillem de Berguedà, mestre del sirventès, va portar una vida una mica atrafegada... de fet, si la seva especialitat era el sirventès, per alguna cosa devia ser (aquest tipus de poemes s'utilitzaven quan es volien fer atacs personals, escolteu aquest que li dedica al seu Marquès).

El fet és que me n'assabento que les cançons de Guillem tornaran a sentir-se a Santa Coloma de Farners aquest dissabte. Com que no hi podré ser, no me'n puc estar de recordar aquesta gran feina realitzada pel Titot i la vull compartir amb tots vosaltres amb la que per a mi és la versió més bonica de totes. En aquesta en Guillem canta i es plany de la mort del seu Marquès, aquell tant ultratjat abans per ell, i crec que els seu penediment va ser, per una vegada, de tot cor... 

La lletra original, en occità, la trobareu en aquesta pàgina gràcies, en bona part, a la tasca realitzada (ja fa uns quants anyets) per Martí de Riquer

 

3 Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: , ,

L'Astre, a la Tardor

27 Octubre, 2007 11:49
Publicat per 5sentits, Música de tardor

L'Astre avui il·luminarà l'Auditori de Caixa Tarragona a les 22.30. És just i necessari que vingueu a veure la seva resplendor, no només per la seva música (raó que hauria de ser suficient per a tots vosaltres i bona part dels altres, benvolguda plebs) sinó perquè, a més a més, l'entrada és en benefici de la Fundació Bonanit.

 

Diuen les males llengües que el seu darrer disc, Matem els dimarts i els divendres, ha estat inspirat en l'obra de Francesc Pujols. Precisament ara tinc a les mans la meua darrera adquisició llibresca, Francesc Pujols per ell mateix, una espècie de biografia artística escrita per l'Artur Bladé, a qui homenatgem en esta Tardor: quina manera més casual de connectar tota la Tardor, no trobeu?

(Per cert, que l'edició d'este llibre és horrible! quan tinga un ratet en faré una crítica destructiva al meu bloc...) 

Llach i «Vinyes verdes» de Josep M. de Sagarra

22 Octubre, 2007 07:53
Publicat per 5sentits, Música de tardor

Hi ha gent a qui li encanta el Llach, l'idolatra. A mi, «l'últim» Llach se'm fa cansat: reconec que té una qualitat musical increïble, però això que arrosegui la veu i les paraules doncs no m'agrada (què voleu que hi faci!?). En canvi, el «primer» Llach el trobo fantàsticament fresc, em captiva. És el cas de la cançó de les Vinyes verdes, basada en un poema de Josep M. de Sagarra, que podeu escoltar tot seguit cantat per Mariona Sagarra. Per cert, que l'Ovidi també la va cantar.

VINYES VERDES
 
Vinyes verdes vora el mar:
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes, i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
 
Vinyes verdes del coster:
sou més fines que l'userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
 
Vinyes verdes, dolç repòs
vora la vela que passa;
cap al mar blinqueu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs. [...]

 

Poema sencer aquí.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: , ,

Extremoduro i «Por Tierras de España» de Machado

19 Octubre, 2007 07:15
Publicat per 5sentits, Música de tardor

El nostre company blocosfèric, en nightwind, ens recordava una cançó d'Extremoduro. I avui us la oferim sense cap mania! Es tracta de Buscando una luna, i hi sentireu una estrofa de Por Tierras de España, de l'Antonio Machado.

Salgo a pasear por dentro de mí veo paisajes que de un libro
de memoria aprendí:
«Llanuras bélicas y páramos de asceta
-no fue por estos campos el bíblico jardín-;
son tierras para el águila, un trozo de planeta
por donde cruza errante la sombra de Caín»

*** 

La lletra de la cançó la trobareu aquí, i el poema sencer aquí

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: , ,

Marea i un «romance» de García Lorca

13 Octubre, 2007 10:44
Publicat per 5sentits, Música de tardor

Qui diu que la poesia no es troba arreu? Per als descreguts, aquí teniu una cançó del grup Marea i la seua fantàstica versió del Romance de la Guardia Civil de Federico García Lorca. Que us aprofiti!

Los caballos negros son.
Las herraduras son negras.
Sobre las capes relucen
manchas de tinta y de cera.
Tienen, por eso no lloran,
de plomo las calaveras.
Con el alma de charol
vienen por la carretera.
Jorobados y nocturnos,
por donde animan ordenan
silencios de goma oscura
y miedos de fina arena.
Pasan, si quieren pasar,
y ocultan en la cabeza
una vaga astronomía
de pistolas inconcretas.

*

¡Oh ciudad de los gitanos!
En las esquinas banderas.
La luna y la calabaza
con las guindas en conserva.
¡Oh ciudad de los gitanos!
¿Quién te vio y no te recuerda?
Ciudad de dolor y almizcle,
con las torres de canela.

[...]

Poema sencer aquí.

 

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: , ,

Ovidi Montllor i «Els amants» d'Estellés

06 Octubre, 2007 11:38
Publicat per 5sentits, Música de tardor

Ahir estava veient al 33 un documental de l'Ovidi Montllor. No deixa de ser preocupant l'oblit (per dir-ho d'alguna manera) que envolta la seua memòria i les seues cançons. Encetem esta nova secció, Música de tardor, amb ell, com a homenatge, i amb un poema del Vicent Andrés Estellés. Que us aprofiti!

ELS AMANTS

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Vicent Andrés Estellés