El passat dilluns vam poder gaudir a l'empresa de la visita del secretari general de la Federació Minerometal·lúrgica de CCOO de Catalunya i del secretari general del Sindicat Minerometal·lúrgic de CCOO de les comarques tarragonines. La visita era per enfocar els propers anys de labor sindical a l'empresa, un cop passades les eleccions i havent assumit la màxima responsabilitat en la defensa dels interessos dels treballadors. Però no era sobre això del què volia parlar. Un cop passada la visita, que va durar tot el matí, vam anar a dinar. Com és habitual, durant el dinar vam repassar el país de dalt a baix i va sorgir el tema de rabiosa actualitat referent a les infraestructures i el seu col·lapse. (Segueix)
A mitjans del mes d'agost un bon amic em va comunicar que li havien trobat un petit bultet a la zona del coll. El mateix dia que vam parlar li havien fet diverses proves per conèixer l'origen del petit nòdul. En aquells moments no en sabia, encara, els resultats dels exàmens mèdics. (Segueix)
Avui he vist un bon amic. Aquesta frase la diem molt sovint, i sovint frívolament. Perquè això de l'amistat és ben bé un concepte confús. Quan parlem d'un amic o una amiga no tots usem aquest mot en el mateix sentit.
He vist aquests dies com l'estat ataca de nou. Que contra qui? Contra aquells catalans que volem que el nostre país es converteixi en estat. Motiu de l'atac? La crema d'un A-3 amb el retrat d'un senyor, ai, perdó, d'un Senyor. Sovint penso que el poder espanyol està rabiós perquè no pot engarjolar gaires catalans. Ho dic en referència a Euskadi, on cada dia tanquen basques i bascos. (Segueix)
Estem ja en plena rutina diària. Les vacances queden lluny, són ja un mer record, bonic, això sí, però record tanmateix. Les meves filles, Judit i Xènia, també recorden amb malenconia les vacances tan guais que han passat. Amb les seves amiguetes del barri han passat un estiu fabulós, així m'ho sembla i així ho confirmen elles. Han format una bona colla. I és curiós, totes són xiquetes.
(Segueix)Bé, renoi, em pensava que ja no hi tornaria. Després d'unes vacances blocaires massa llargues, recomenço de nou la tasca. (Segueix)